Download
1 / 67
690 likes | 880 Views
. El 1979 publica Bruixa de dol, el segon poemari, que la converteix en una poeta d'
E N D
1. BRUIXA DE DOL Maria-Mercè Marçal
2. El 1979 publica Bruixa de dol, el segon poemari, que la converteix en una poeta d'èxit.
Bruixa de dol és, salvant AOR, de Teresa d’Arenys, el millor poemari femení català.
3. Evoco la Maria-Mercè de l'època en què va començar a escriure els poemes de Bruixa de dol (1977), un any després que s'haguessin celebrat, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona on el moviment feminista del país va mostrar la seva força i la seva raó per emprendre una transició del franquisme a la democràcia on feia falta el canvi social polític i econòmic, però sobretot el canvi de mentalitat.
4. L'obra Bruixa de dol és molt significativa com a obra de pas, de ritus d'iniciació. Hi ha, en el títol i en l'obra, el ressò dels aspectes amables de la infantesa que són representats per les bruixes amb l'escombra i les fades, però hi ha el dol per les bruixes, dones sàvies, perseguides i massacrades al llarg de la història, i el dol de sentir-se, ella també, sola i estranya, com a dona jove que busca una alternativa als estereotips de la feminitat tradicional.
5. Definició de l’obra Bruixa de dol representa la recerca i consolidació del camí que havia emprés en el seu primer llibre: Cau de llunes, seguint amb una veu pròpia i més conscient de la seva feminitat.
En aquest llibre també s’hi troba la felicitat fugaç de la relació amorosa en el nostre context social i l’antagonisme complex i ambivalent entre dones i homes.
6. POEMARI La primera edició de Bruixa de dol (1979) assenyala al seu índex que es divideix en dues parts: Bruixa de dol i Les fades i les bruixes s’estimen.
De la primera edició se’n van tres reedicions i després del tancament de l’editorial Llibres del Mall, Bruixa de dol es va tornar a editar en una col·lecció i editorial noves, Els llibres de l’escorpí d’Edicions 62 (1992), on no es tingueren en compte els criteris tipogràfics de la primera edició, cosa que va sorprendre a la mateixa autora,
7. Característiques generals La felicitat fugaç, instantànea, efimera de la relació amorosa en el nostre context social
L'antagonisme complex i ambivalent entre homes i dones
Intent d’expressar l'experiència quotidiana de les dones de manera intel·lectual i col·lectiva posant importància a la seva solitud, també expressa la solidaritat que s'estableix entre les dones
8. FORMA: En aquesta obra utilitza el sonet, la cançó i formes diverses. L'obra es pot estructurar en dues parts, la primera és més llarga i extrensa, la segona és mes curta i reduïda i tant a la primera com a la segona part primer hi ha els poemes amb una forma i una mètrica més popular i després els sonets.
9. TERMINOLOGIA BUTXACA: infància, lloc on es guarden els tresors petits de la infantesa
ESPASA: instrument de plaer
ÀNGEL: representa la femenitat
LA BRUIXA: fins i tot en la forma de l’arquetipus infantil, amb escombra. La bruixa és la representant de la marginalitat i de la història negada, i massacrada.
10. L’èmfasi en la lluna, les bruixes i altres elements de la quotidianitat femenina es convertiran en els elements necessaris per contrarestar la por al “transvestisme mental”. A més, les imatges de la lluna i les bruixes donaran forma al dualisme entre la solitud, encara que hi hagi alguna relació amorosa feliç, i la solidaritat entre les dones.
11. L'AIGUA
EL COS NU D'UNA DONA
LA LLUNA
EL COLOR VIOLETA: que és el color del feminisme.
12. SOL I DE DOL Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m'aturen, astuts. I dic: On só? Per quina terra vella, -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella D'astre ignorat m'adreç passos retuts? Sol, sóc etern. M'és present el paisatge De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany O en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure'm tot. O del diable engany
13. PLOU I FA SOL Plou i fa sol les bruixes es pentinen; plou i fa sol; les bruixes porten dol. Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes fan un ou
14. PARTS DEL POEMARI Divisa
La primera part conté:
Foc de Pales en cinc composicions
Tombant (12)
Foguera Joana(9)
Bruixa de Dol(13)
15. La major part d'aquests poemes contenen versos d'art menor i rima assonant amb tornada. Ressonàncies populars
els de Bruixa de dol són sonets, de construcció clàssica amb decasíl·labs.
Temes:
Segueixen una cronologia: des de la seva infantesa, la seva primera relació amorosa, la desfeta de la relació, el compromís i la presa de consciència com a dona i el pas del jo i de la solitud cap al nosaltres feminista i solidari.
16. Lluis Busquets i Grabulosa s’adonà que les quatre seccions de la primera part remeten, seguint un fil cronològic, a tres relacions amoroses diferent, amb espurnes de felicitat fugaç però també amb el contrapunt d’antagonisme entre homes i dones. Als primers versos la persona estimada és vista mitjançant antítesis i oxímorons; la persona amb la qual s’estableix relació amorosa és tractada “d’amic i desamic”, de “déu i diable”, és per això que la vivència de l’amor tendeix a una realització, sobretot física: el desig para la trampa del plaer, però la relació amorosa acaba sent una fruita amarga.
17. oxímorons Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat
18. Jo tinc un nom Divisa que obre el poemari
Significa: aprofundir en la pròpia experiència
Traduir en poemes una realitat que es viu des d’un cos, des d’un món determinat
Un món femení
19. Aquesta divisa mostra les pautes que aniran sortint en les composicions del poemari.
Emmarcar: voluntat de control d’un espai concret i determinar-lo
A la paret: intenció de conservació i fixació d’allò considerat digne per la història
20. Les obres emmarcades tenen un cert valor= OBRA D’ART
Obra d’art: concepte d’immaterialitat i mobilitat, mitjançant elements com el CEL o l’ESCRIPTURA en guix (que s’esborra, es resisteix a la fixació)
Forces celestes: ideal femení
Signatura en guix: identitat debilitada que no designa aquella pintura que acaba d’emmarcar
Acte d’escriure el nom a la paret: evoca l’elaboració dels grafits= transgressió de les normes socials
21. Foc de pales
Aquest apartat esta constituït per cinc poemes. La història d'amor de << Foc de pales>> podria ser una síntesi dels cinc anys d'experiència matrimonial entre 1972 i 1977. És per l'efecte de l'antagonisme entre home i dona que l'amor que sent, és mes aviat un sentiment d'atracció: el desig para la trampa del plaer, però la relació amorosa acaba sent una fruita amarga, una experiència que clava ganivets i genera tristesa. Tot transcorre en un món simbòlic, el qual és indefinible i irreal amb un to melancòlic i un ritme lent.
22. Els temes Semblen seguir una cronologia, que s’iniciaria amb els records de la infantesa i de la primera fase amorosa, per continuar amb el trencament de la relació, i aniria del solstici d’hivern (21 desembre) al d’estiu (Sant Joan), passant per Carnestoltes.
El conjunt de poemes evolucionarà des del compromís del que vol dir ser dona, del jo i de la solitud fins al nosaltres feminista i solidari, fet que quedà reflectit en la primera edició del llibre “A nosaltres, les dones que estimo”.
24. Foc de Pales I Poema comentat per Elena Soloviova i Desirée Ibarz
Aquest poema pertany al llibre Bruixa de dol escrit l’any 1979 per Maria-Mercè Marçal. Inclòs a la primera part.
Aquest poema presenta clares referències de Lorca, principalment del llibre El Romancero Gitano, que es demostren per la forma de la cançó, precisament l’albada, la tornada, la musicalitat que presenta, i el fet dels amants que es veuen obligats al comiat en arribar l’alba.
El tema és la solitud del jo del poema a l’hora d’haver d’acomiadar-se del seu amant en arribar l’alba.
El poema narra com en l’aigua hi ha una barca, una barca en flames, que porta la lluna.
Però el principal tret del poema és que presenta una narració molt escassa, basada bàsicament en imatges i en la relació d’idees.
25. L’estructura externa està formada per versos de cinc síl·labes en quartets i la tornada, i rimen en els versos parells. El final de cada quartet fa de principi de l’anterior i entremig se situa la tornada.
En l’estructura interna trobem un poema que és narrat de forma gradual. En el primer paràgraf hi ha la introducció, que ens situa en un medi aquàtic, però sense especificar. En el segon, tercer i quart hi ha l’espai narratiu que ens presenta la barca solitària que és encesa en flames i porta la lluna. El cinquè paràgraf conclou amb el patiment de l’amor. A més entre cada paràgraf es repeteix la tornada que ens situa en el moment del dia, l’alba, típica de les cançons d’albada tradicionals.
26. Els recursos utilitzats en el poema són escassos, ja que principalment la poeta juga amb les imatges, que moltes vegades utilitza per substituir figures retòriques, i les relaciona amb idees, per tant cal donar molta més importància al missatge que a les paraules de l’autora.
Les imatges més destacades del poema són, en primer lloc, la barca, símbol tradicional del pas de la vida a la mort, encesa o el foc, símbol de l’amor passional, per tant la mescla d’aquests dos elements podria significar la destrucció amorosa per part del jo.
Començant a analitzar el primer paràgraf trobem representat una paradoxa que representa el desig d’estimar en les estrofes “aigua sobre aigua/ sobre l’aigua, set”, i en l’última estrofa “negres ganivets” ens dóna la imatge de la mor o de la fatalitat. Al segon paràgraf destaca el mot “aigua” com a símbol de la vida, típic de El Romancero Gitano, i en les dues últimes estrofes es menciona la idea de solitud “passava una barca/ franca de remer”.
27. En el tercer i en el quart destaca una metàfora “en un foc de pales/ que baten el vent”, A més en el quart la idea del foc simbolitza un altre cop el desig d’estimar, igual que es mencionava al principi del poema. En el cinquè apareix la lluna, típic símbol de Maria-Mercè Marçal, que apareix en El Romancero Gitano i és l’element de l’amor impossible. Per últim en la tornada apareix un joc de paraules que mostra el moment del dia en el qual succeeix ”entre albera i alba”.
28. En conclusió aquest poema és una recuperació de la tradició literària, per la qual l’autora mostrava un gran interès, A més cal destacar que un dels versos dóna nom a la primera part del llibre, formada per cinc poemes, anomenada Foc de Pales. Un altre element a destacar és la situació negativa davant del desig d’estimar. L’autora va viure una vida oberta, sobretot davant de les seves relacions amoroses, les quals algunes vegades van ser amb dones. Aquest motiu fa pensar que el poema va ser escrit després d’una relació frustrada.
29. Foc de pales I. Segon comentari
En aquesta poesia surrealista, l'autora fa referència al seu món interior i de l'estat anímic de tristor i de soledat, que li produeix després d’un desamor. El foc del qual parla, és un foc apagat que va desapareixent en referència a la passió.
Relaciona la barca sense remer que marxa tota sola a la deriva, amb la seva solitud i amb els negres ganivets fa referència a la foscor que provoca el sentiment de dolor i d'aïllament. La lluna, un símbol romàntic, està dins de la barca amenaçada pels ganivets, volent destruir tota situació satisfactòria i d'alegria. L’aigua apareix com a símbol, referint-se als sentiments i el foc a la passió. La tornada, és una part molt significativa, res és real i tot es converteix en una imatge de somni. Té un to de poesia popular, cinc síl·labes a tots els versos, menys la tornada, i la rima és assonant, ABAB . En la tornada, “I jo, sola” sembla aïllat per la mètrica i el ritme, fent que el ritme pugi de to i la mètrica sigui de tres síl·labes.
30. COMENTARI Publicado por albert Aquest poema té influències de l'obra Romancero Gitano de Federico García Lorca i sobretot de la composició titulada Reyerta.
En el segon vers hi ha una metàfora (aigua sobre aigua, sobre l'aigua, set).
Els ganivets representen la venjança, l'enemistat. A més, l'adjectiu negre fa més negativa la concepció de ganivet.
L’ autora confessa que se sent sola. Es troba envoltada d'arbres esperant l'albada, per tant és de nit.
Passa una barca sense remer i sense rumb, però hi ha pales que van batent el vent (no toquen l'aigua i per tant són inútils). Aquesta barca porta la Lluna (element que simbolitza el romanticisme, l'amor). Els ganivets negres es claven a la Lluna.
L'autora, com a jo poètic, es troba sola, esperant l'arribada d'un nou dia que sigui diferent a la nit. Una nit que està plena d'amenaces, sense un horitzó optimista i on l'amor no és feliç.
El poema està format per 10 estrofes. Hi ha dos versos que es van repetint, alternant-se amb quartetes que tenen versos pentasíl·labs. Els dos primers versos de cada quarteta repeteixen els dos últims versos de la quarteta anterior.
31. Foc de pales II En aquesta composició canvia els ganivets pels ullals. La poeta en aquest poema es representa com l’escorpí, perquè és el seu signe zodiacal i Maria-Mercè Marçal creia molt els signes del zodíac.
L’escorpí s'amaga sota les pedres perquè hi ha alguna cosa que vol amagar, un sentiment reprimit perquè si ella l’ensenya, els ullals li faran mal perquè l'estan amenaçant. Alguna cosa igual que l'aigua es va obrint camí cap a la cambra, però es va enfilant cap una cambra on les escales no tenen barana, amb això vol expressar que és un desig amb molt perills.
Aquesta composició recorda una mica les composicions oníriques dels avantguardistes.
Composició de 4 estrofes de 4 versos que són de quatre síl·labes, amb rima assonant, quan rimen perquè no tots els versos rimen.
32. Foc de pales II. Segon comentari L’autora se sent amenaçada i adolorida, és de nit, plou i és a la cambra. La nit li fa mal i està tota sola, parla de com se sent en aquell moment: la seva solitud i un amor trencat. Són quatre sensacions diferents, en quatre imatges poètiques diferents. La primera amb l'ullal, mostra la sensació de dolor. Aquesta part, està lligada amb la tercera, referint-se a la tristesa, la sensació que li provoca la pluja des de dins de la cambra. La segona estrofa, mostra el perill i sobretot l'amenaça que sent ella, amb el símbol del zodíac de “l'escorpit”. Aquesta part, va lligada amb la quarta fent referència al desig, parla d’una escala sense barana, és el desig vist com un perill. El to poètic és emotiu, barrejant el somni i la realitat, com si fos la mateixa cosa. En la conclusió es representa l’estat anímic de l’escriptora i les seves sensacions amb un to melancòlic.
33. III FORAVILERS Fora viles significa que estan fora de les viles, és una escena de tipus campestre (un prat obert): estan robant una fruita que no està madura; la tarda en la qual està ambientat el poema és una tarda de col.legi, la bata del col.legi està entintada, la bata blanca és el símbol de la infantesa, però la bata ja està tacada, per tant no són tant inocents.
34. III. Foravilers Aquest poema està relacionat amb els errors de l’amor i la seva infantesa. El significat recorda que l’autora vol tirar enrere per recuperar tot allò perdut. L’ametlla amarga és aquell desig per recuperar aquell error amarg o experiència dolorosa. El disgust. Avisa amb “ l'atmella amarga” de tot allò que li espera. Recorda el seu passat, el seu record infantil a Ibars d’Urgell (?). Enyorança de la innocència perduda.
Les sensacions del poema són els jocs, l’alegria i la felicitat de tot allò que envolta els infants. Diu que ja arribarà l’experiència de l’amor, no pas l’experiència del treball, dels fills o de la responsabilitat; tan sols el dolor de fer-se adult. Hi ha sis estrofes, tres de les quals són la tornada.
La mètrica és de quatre-sis.
35. IV. Veiem una escena amorosa entre dos personatges acompanyats per la lluna. Principalment, la lluna actua com a símbol visionari, també com la caracterització de dona o muller i fa que entrin en joc, d’alguna manera, la nit i les bruixes. Apareixen trets quotidians com el pany de quadrets, la cuina, les tovalles... Com a símbol de comoditat, interiorisme i intimitat. L’estructura consta d’una estrofa sencera. Té rima assonant i set síl·labes. Romanç. Cada vers transmet una imatge diferent respecte a la unitat de temps, (El primer, el segon, el tercer...) principal. El nus seria quan es llencen les cartes i es provoquen ja les complicacions. Al desenllaç es desenvolupa la transformació de la seqüència. Es divideix en tres parts. Com si tingués una introducció on la valoració de l’escena fos molt satisfactòria, incloent la lluna com a objecte -lluna plena-, a una caracterització de lluna fràgil (de porcellana) i aquí quan aquesta es trenca, esclata la tragèdia. Com hem vist, la lluna encapçala i desenllaça el poema. La predestinació juga amb el pas del temps i amb el canvi d’allò bo a allò dolent.
36. V. (Brida) Aquest poema és l’últim de la part de Foc de pales. Ara la poeta fa un crit a la llibertat d’expressió. La traginera de cançons és ella i va vagant per la fira dels folls. Ella es veu anant per tots el llocs portadora de vida per totes les fires i va sense cap mena de limitacions. Dintre d’aquest camí que fa fins la fira dels folls, explica que se sent dolguda i que un amor la fa patir. Aquest poema està format per tres estrofes de sis versos cada una alternades amb una tornada de dos versos que es va repetint, la majoria dels versos són de sis síl·labes encara que n’hi ha alguns que són de quatre síl·labes, rimen els versos parells i el senars queden lliures. Quan llegim aquesta composició en adonem que té el ritme d'una cançó.
37. COMENTARI La Brida. Publicat por Albert Brida: peça que serveix per controlar el rumb i la velocitat dels cavalls.
Ella està disposada a anar a la fira dels boigs. Els llavis oscats són un símbol de sensualitat. L’ autora escriu traginer (en lloc de traginera, perquè les síl·labes sumin sis), que és una persona que va amunt i avall. Aquest traginer va en un cavall sense brida, és a dir, sense cap tipus de limitació.
L’ autora ens explica que està atrapada per l'amor, està enamorada. Aquest amor és amarg perquè s'ha enamorat d'una persona que la fa patir.
Ella fuig de les cadenes que l’estan empresonant, aquestes cadenes són les normes socials i per això diu que s'escapa de la presó pel call dels Bandolers: sempre troba una sortida a les regles socials a les quals està sotmesa.
Per tant l'autora, si pogués, aniria a la fira dels folls, on es relacionaria amb qui volgués, fugiria de les regles de la societat.
Hi ha versos de 4 i 6 síl·labes (versos d'art menor) que rimen en parells. Hi ha tres estrofes alternades amb dos versos que es van repetint al llarg del poema.
38. Tombant Secció de poemes que fan de compàs d’espera Una dona sense un home
és com un peix sense bicicleta
Anònim
El dol de les ruptures anteriors, a Foc de Pales es converteix en l'obsessió d'espera, que és alhora de tristesa i d'afirmació de la seva solitud.
En la secció Tombant, la poeta sap que la ruptura ha estat conscient, volguda i justificada per raons d'identitat femenina. En aquest aspecte, caldria remarcar la dita que hi ha al començament <<( Una dona sense un home/ és com un peix sense bicicleta)>>. És una expressió popular, que reprèn en el tercer poema del tercer apartat, i que simplifica, amb una comparació absurda, la tradicional unió de la dona a l'home.
39. Fins al punt que la possibilitat d'una dona sense home es veu tant estranya que la relaciona amb la imatge irracional i impossible d'un peix sense bicicleta. MariaMercè Marçal, ha optat per anomenar aquesta realitat aparent impossible de dona sense home, per la raó en la qual reclama la solitud fins a emborratxar-se, com el tercer poema d'aquest apartat indica. Ens mostra la recerca de la seva pròpia identitat: <<Ja no m'enartes, sol, / vaixell salvat de l'ombra, / que és l'ombra qui m'ha pres ..>>.
L'aprenentatge de la solitud es converteix per tant, en un pas per a prendre consciència de la seva pròpia individualitat.
40. L'últim poema, fa referència a la conclusió d'aquest apartat, Tombant. Vol desfer-se de la tristesa i deixar-la a un costat ( a les golfes) amb tots els records de la seva infantesa. La sensació de superació amb ella mateixa. En l'últim vers <<(Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.)>>, és la sensació que li ha quedat de tota l'experiència amorosa, la superació de la tristesa i de poder trobar-se novament amb l'amor.
41. TOMBANT I Poema comentat per David Cumplido i Laura Medina El poema no té títol, però això és habitual en tot el llibre. En ell trobem un to negatiu del jo poètic. Això també és comú en altres poemes de la primera part. Una de les possibles causes que deriva en aquesta temàtica és la separació de l’ escriptora amb el seu marit. Quasi sempre en els poemes de Bruixa de Dol el jo poètic és una figura femenina però en aquest poema en concret no se’n sap el sexe.
La temàtica d’aquest poema és la solitud. És una constant en tots els poemes de la primera part, encara que també hi apareix l’amor com un altre tema principal.
El poema descriu com el dia del solstici d’hivern el jo poètic surt al balcó quan comença a anar-se’n la tempesta. En el moment que surt al balcó observa diferents plantes, entre elles: begònies, geranis, cactus, etc. Aquesta sortida al balcó és important perquè representa l’ alliberament interior del jo poètic, ja que feia temps que estava tancat a casa pensant en l’amor.
Pel que fa a l’estructura externa es poden diferenciar dues parts. La primera engloba els nou primers versos i la segona els dos restants.L’estructura interna coincideix amb la externa. La primera part descriu els actes realitzats pel jo poètic, és a dir, surt al balcó, observa les plantes… Maria Mercè Marçal ho fa de forma que sembli un diari ja que també posa la data dels fets.
42. Foguera Joana i Bruixa de dol Mostren noves aventures amoroses, on s’exalta el joc amorós i el sexe, amb un llenguatge ple de símbols i metàfores, que elimina els tabús i revindica la condició de dona.
43. Foguera Joana El mateix títol ho diu: “foguera Joana”, relacionant la foguera com un element de la festa de sant Joan. Tots aquests poemes se centren en una estació de l´any ( l´estiu ) i les seves sensacions i emocions personal. Ella es mostra a una nit de sant Joan on ella es ``receptiva´´ ( en el vers que diu “i cap flor no es tanca”), després és molt interessant com explica el seu encontre sexual perquè ho fa d´una forma molt especial i expressa totes les seves sensacions:
44. ( en el poema II: Dóna´m la llengua, amor. Dóna´m la sal. o en el poema III: Els meus pits són dos ocells engabiats quan els teus dits els cerquen ).
Poc després , aquests foc va minvant. Però l’ últim vers sembla el més important, on explica que tira els records a la foguera, tira els records dolents que va viure i els elimina de la seva vida, també diu que cal canviar el decorat, és a dir, tornar un altre cop a començar de nou. En aquesta part, hi ha una exaltació del joc amorós, una crida al plaer i al gaudiment del sexe. Per la mateixa raó, els versos s'omplen de símbols i metàfores amb connotacions sexuals (llangardaix, serp, espasa..) i genital (porta del castell, petxina..). Un amor sexual i juganer, que vol mirar el món i la vida des dels punts de la feminitat.
45. La segona part descriu com se sent interiorment el jo poètic, en aquest cas, millor que abans.
Com a recursos utilitza les flors que són símbols i apareix un correlat objectiu en els dos últims versos. Pel que fa a totes les flors esmentades en el poema, cal destacar el gessamí, ja que el seu fruit és tòxic i produeix rigidesa muscular. També hi ha una antítesi entre el món exterior i l’interior i una personificació de l’ amor i de les plantes.
Pel que fa a la rima cal destacar que no en té.L’autora aprofita un fet quotidià per crear un poema, com ho és sortir al balcó i observar tot el que hi ha al voltant.
46. FOGUERA JOANA Referències clàssiques: Catul, joc irònic
47. Bruixa de dol Aquest apartat és el més important de tot el llibre. Els quatre poemes són sonets. Poesia culta. Els sonets són una composició clàssica en poesia. El sonet consta de 14 versos, organitzats en dos quartets i dos tercets, tots ells decasíl·labs sense cesura, a diferència del que era habitual a l'Edat mitjana.
48. la solitud i la tristesa es troben a l’apartat Bruixa de dol, apartat on es multipliquen els miralls, les imatges d’aigua i la consciència d’obrir la pròpia vida cap a la presa de consciència feminista desenvolupada en la segona part de l’obra amb dos poemes programàtics:
El primer, alegre i festiu, que obre la segona part, Avui les fades i les bruixes s’estimen.
El segon, de caràcter reivindicatiu, Vuit de març.
49. En tots dos poemes el símbol de la bruixa adquireix importància, com a dona rebel i solitària, que no s’ajusta als convencionalismes socials (per la qual cosa foren perseguides i cremades).
50. III. Aquest poema està construït a partir de llocs i espais. Parla d’una experiència però amb molta més complexitat. Quan parla del mirall trencat, fa una relació amb la seva consciència. Com a lloc trobaríem l’escola, diu que marxa a treballar sola, confinada en la feina. En la monotonia i la solitud. El pou l’utilitza com a espai per a trobar el seu sentiment. L’estructura externa es presenta en forma de sonet amb dos quartets i dos tercets de versos decasíl·labs amb rima consonant. El poema esta dividit en dues parts: les dues primeres estrofes són el desenvolupament i les dues segones la conclusió. L’autora s’identifica amb la lluna i la nit un cop més, com a elements feministes. Amb les paraules pou i camí, s’aproxima al seu subconcient. La part més subrrealista la trobarem amb les cartes del tarot que llença per buscar de nou el començament i el canvi. Cal fixar-nos que el poema conté una certa màgia.
51. VIII. En aquest poema es pot veure com apareix un camí, en cercle i en conjunt, tot un canvi. En aquest cas canvia molt el decorat, la lluna per exemple, li parla a ella i l’arbre li recorda aquell amor que vol oblidar. El poema significa un canvi de temps marcat per la tristesa i l’oblit del treball, i d’aquell temps amarg.
Al principi parla que ha tancat un llibre, el llibre de la sabiesa. I l’òliba i la falzia, com a aus representen la llibertat i la nit. I a l’últim paragraf torna a parlar d’un mirall i de com busca algun tipus de rastre, també d’agulles i d’algun record que li fa mal.
52. SEGONA PART Consta d'un sonet i de vuit composicions
Avui les fades i les llunes s'estimen(1)
Els nuvols porten confetti sota les butxaques(8)
Sense llops ni destrals(6)
8 de març(1)
La major part estan dedicats
53. La segona part podria haver estat un altre llibre, però hagués estat massa breu:
consta d’un sonet que dóna nom al conjunt: Avui les fades i les bruixes s’estimen, i
vuit poemes sota el subtítol Els núvols duien confetti a les butxaques, a més dels sis sonets de Sense llops ni destrals i el poema Vuit de març, que esdevé com un himne feminista, dedicat a la festa de les dones.
54. Cal destacar, també, que alguns poemes de la segona part estan dedicats a“dones”, mentre que a la primera part hi ha el poema dedicat a Teresa d’Arenys, nom literari de Teresa Beltran.
55. Entre els dos poemes hi ha Les seccions Els núvols duien confetti a les butxaques i Sense llops ni destrals aboquen els poemes cap a un món ple de noms, símbols i feminitat
amb poemes dedicats a dones com Magda (la seva germana), Cinta, Araceli, Fina, Quima, etc.
En el fons reflecteix la presa de consciència per la problemàtica de la dona, la crítica als aspectes socials que han deformat la condició de la dona i la rebel·lia contra una identitat imposada.
56. AVUI LES FADES I LES BRUIXES S’ESTIMEN Aquest poema ens explica un moment precís en la seva vida on la feminitat esdevé molt important. Per explicar-ho ens fa referència a les bruixes i a les fades. També introdueix altres símbols: que són quatre elements de la naturalesa: aigua, terra, foc i aire.
Les fades, les bruixes, els quatre elements són símbols màgics i a més a més símbols femenins ja que la màgia és relacionada amb les dones al llarg de tots el poemes.
Una part on mostra molt la feminitat és on diu: “Han begut la Font dels Lilàs, les liles són unes flors de color lila ( d´aquí el nom, a més tenen molt bona olor) que són el color de la feminitat”. La frase final també és la més important que diu: “Ullpresa, els dic que sí”, és a dir que ella és feminista.
57. Els núvols duien confetti a les butxaques: II. (Cançó de saltar a corda)
58. Els núvols duien confetti a les butxaques Amb aquest poema vol explicar que els records (el confetti a les butxaques és símbol de record, ja que després de les festes es té confetti a les butxaques) que ella tenia i a poc a poc les arnes se´ls estan menjant.
Les arnes simbolitzen que els records desapareixen lentament.
59. II Cançó de saltar a corda Poema a partir d’una cançó popular. És com un joc infantil, la bruixa amb cabells molt llargs, si fa córrer l´escombra “conillets a amagar”, tot això ens fa recordar el joc i el món de la infantesa. Són com records seus.
60. VIII. (Cançó de fer camí) L'autora ens fa veure el desig i la il·lusió que mostra perquè les dones avancin en l'àmbit del feminisme, fins que al final no sigui una sola dona la que lluiti per aquests ideals, sinó moltes dones convertides en feministes. La barca, fa elusió al camí de la vida.
61. Sense llops ni destrals VI Sense llops ni destrals Al mateix títol del poema, el llops i la destral són símbols amb què l'autora vol reflectir l'home i la seva violència, relacionant-la amb la violència de gènere i el domini de l'home sobre la dona.
El tema és aquesta violència i la recerca de llibertat de les dones.
Conté una estructura molt semblant amb la de la lluna, que va passant per etapes i va canviant.
Fa referència al món infantil i dels contes, utilitza el llenguatge dels nens petits, alguns d'aquests elements es trobarien en l'ús d'expressions com ''ralet, ralet'' o en la imitació de la manera de parlar de una nena petita: “Zapz? La Maiameixè t’eztima finz al cel!”.
62. VI TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA Per a Ina, d'un any estant
63. Tríptic per a una quimera. 2 Comentari fet per: Marta Bouso, Juan Cantón i Mar Tàpia Ens trobem davant de la segona part del poema “Tríptic per a una quimera” inclòs dins l’apartat “Llops i destrals”.
L’argument és la relació entre dues dones, utilitzant un vocabulari infantil, ja que el poema va dedicat a un nadó, la Ina, de tan sols un any d’edat.
L’estructura interna del poema es fonamenta en una introducció, primer paràgraf, que apel·la a la nena petita; en un desenvolupament, on es narra la relació, i acaba en una petita conclusió de dos versos, on deixa una porta oberta a l’esperança.
64. L'autora, manifesta en aquest poema, que vol viure la vida sense amenaces i lliurament <<( en un bosc sense llops ni destrals)>>, referint-se a aquest món sense perills que desitja, el món on no hi hagin termes ni coses masculines que li provoquin mal i dolor. Els dos últims versos, <<( I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta/ una festa d’olors amb la trena desfeta)>>, eludeixen a la sensualitat i a l'amor lliure, els olors tenen connotacions sexuals en el poema.
La quimera fa referència a una cosa somiada i que no es pot aconseguir. L’estructura conté tres parts: la primera que seria el primer paràgraf en el qual apel·la a la nena petita, la segona part aniria lligada al segon paràgraf , on es narra la relació, i en l'última part, dos versos del final, on deixa una porta oberta a l'esperança.
65. Quant a l’estructura externa, veiem que es tracta d’un poema de quatre estrofes amb rima consonant i estructura ABBA, excepte l’última estrofa, on trobem només dos versos, que rimen entre si, també de manera consonant.
En conclusió, ens trobem en la tercera part de “Llops i destrals” on es continua la història que s’havia començat als dos poemes anteriors, tractant el mateix tema: la violència de gènere i la llibertat de la dona. Així, veiem com el pensament de l’autora, que lluitava per la igualtat de les dones, es reflexa en el seu text.
66. -Vuit de març En aquest poema, un altra vegada, la lluna actua com a símbol feminista i el seu títol, dóna nom al dia internacional de la dona treballadora. Intenta expressar poèticament, la lluita per l'alliberament de la dona: cremar tot allò que fins ara ha estat el paper de la dona, és a dir la <<feminitat>>, representada per tot un seguit d'estris domèstics (escombra; blauets; draps de cuina..), deixar de ser la dona de casa i alliberar-se de l'esclavitud, però de les cendres ha de sorgir una nova vida. Diu que no canviarien per res el poder femení pel paper que fins ara han representat els homes (ferro, or, ceptres i punyals).
A la tornada, hi ha una referència al signe feminista format amb totes dues mans, contràriament al signe de poder, agressiu, que és el puny, evoca un estadi on és destruït tot poder. Obrir la finestra en el cel tancat, fa referència a l'alliberament que volen aconseguir i tot alliberament, com els dos últims versos explica, creixerà llavors com un gran arbre.
67. CONCLUSIÓ En conclusió Bruixa de dol, és una obra realment emblemàtica. Maria-Mercè Marçal juga amb els seus records de la infantesa, amb el seu amor, amb el sexe i la passió. També amb la ruptura d’un amor, amb els records amargs i això li comporta tota la relació de sentiments que li envolten el cos. S’introdueix en temes feministes i fins hi tot, de caire homosexual.
