Cronos Filosofia - 1

1. Pas del mite al logos Cronos Filosofia - 1

2. Pas del mite al logos Cronos Filosofia - 2

3. Pas del mite al logos Filosofia ? Filosofia, del grec filos, amic, anhel, desig, afany [filein, estimar] i sofia, saviesa, saber: «amic del saber o «anhel, afany de saber o saviesa» La filosofia comença la seva activitat al segle -VII / -VI. Data de Tales de Milet, –585. Però molts indicis porten a més profunditat en el temps! Anteriorment, coneixement mític. “El pensador”, terracota del neolític (-11.000) Trobat a Rumania

4. Pas del mite al logos Pas del mite al logos Totes els pobles, totes les cultures, tenen els seus mites. Mites: unes explicacions o respostes tradicionals i arbitràries • Trets comuns a tots els mites: • Personatges llegendaris • Relats imaginatius i fantàstics • Autor desconegut i col·lectius • Caràcter tradicional i acrític • Funció educadora • Expliquem el present recorrent al passat • . . .

5. LLibre text, pàg. 12 Pas del mite al logos El rapte de Persèfone Hades rapta Persèfone Fresc de la tomba reial I de Vergina, s. III a.C., Macedònia, Grècia.

6. Persèfone (Proserpina) restarà un terç de l'any amb el seu marit, Hades (Plutó), sota terra, mentre que els altres dos terços podrà viure amb la seva mare, Demèter, en el món superior. Pas del mite al logos El rapte de Persèfone - 2 El rapte de Persèfone por Hades Palau Riccardo, Florència

7. Pas del mite al logos Origen del món. Cronos

8. Pas del mite al logos Rea i Cronos Rea lliura la pedra a Cronos Crater, c. 460 a.C, Museé du Louvre, París.

9. Pas del mite al logos Saturn devorant el seu fill Goya. Saturn devorant el seu fill. 1820-23, Museu El Prado

10. Pas del mite al logos Saturn devorant el seu fill – ?? Saturn (Cronos) devora els seus fills, les seves obres? Interpretacions? -- -- --

11. Pas del mite al logos Orfeu i Euridice - 1 Orfeu i Euridice Camille Corot, 1796

12. Pas del mite al logos Orfeu i Euridice - 2 Orfeu i Euridice, a l’Hades. Rubens

13. Pas del mite al logos Orfeu i Euridice - 3 Euridice s’esvaeix

14. Pas del mite al logos Orfeu i Euridice - ?? Què ensenya el mite d’Orfeu i Eurídice? -- -- --

15. Significat de la paraula mite, ahir: • Un relat imaginari que explica una part de la realitat. Narra fets i accions extraordinàries i plenes de significat. Donen pautes per com actuar, models de comportament. • Significat de la paraula mite, avui: • - El mite és un producte cultural de magnificació de certes idees, personatges, valors, fets o societats. Ara bé, magnificació vol dir distorsió; perquè s'identifiquen amb qualitats, exagerant-les, que una cultura estima. Així, funcionen com un ideal o un model a seguir. Pas del mite al logos El mite, avui Quins mites, avui? Idees: —Que ets lliure a l'hora de decidir el que compres. —Creença segons la qual tenir molts diners comporta la felicitat. —Estar convençut que si vas a la moda tindràs molts amics. —Que el món està dividit en bons i dolents. (L’eix del mal!) Avui: Personatges? Valors? Fets? Societats

16. LLibre text, pàg. 13 ? • Explica breument què diu. b) Aporta una idea relacionada. Pas del mite al logos Text a comentar. Popper Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per fetes o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Atès que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes, constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una justificació de l'existència de la filosofia professional rau en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes teories tan esteses i influents. Aquest és l'insegur punt de parti­da de tota ciència i de tota filoso­fia. Tota filosofia ha de partir de concepcions dubtoses i sovint pernicioses del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat, una concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa so­bre la vida humana. Popper, K., Com veig la filosofia

17. Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per fetes o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Atès que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes, constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una justificació de l'existència de la filosofia professional rau en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes teories tan esteses i influents. Aquest és l'insegur punt de partida de tota ciència i de tota filosofia. Tota filosofia ha de partir de concepcions dubtoses i sovint pernicioses del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat, una concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa so­bre la vida humana. Pas del mite al logos Text a comentar. Popper - 2 • Explica breument Tots hem absorbit –inconscientment i acríticament- teories o concepcions del món que guien las nostra vida i les nostres accions pràctiques. La tasca de la filosofia (professional o no) rau en aplicar la crítica a aquestes concepcions o prejudicis; qüestionar-se aquestes concepcions dubtoses és el punt de partida de la filosofia i de la ciència.

18. Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-me dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, en qualsevol cas, tenen prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per fetes o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Atès que poques d'aquestes teories són conscientment sostingudes, constitueixen prejudicis en el sentit que se sostenen sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una justificació de l'existència de la filosofia professional rau en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes teories tan esteses i influents. Aquest és l'insegur punt de partida de tota ciència i de tota filosofia. Tota filosofia ha de partir de concepcions dubtoses i sovint pernicioses del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat, una concepció més pròxima a la veritat i amb una influència menys perniciosa so­bre la vida humana. Pas del mite al logos Text a comentar. Popper - 3 b) Aporta una idea Els primers filòsofs coneixien el mites (narracions extraordinàries), però ells els van qüestionar i van buscar respostes més racionals i contrastables. La filosofia qüestiona els mites d’avui (explicacions irracionals).

19. LLibre text, pàg. 23 ? • Explica breument què diu. b) Aporta una idea relacionada. Pas del mite al logos Text a comentar. Ortega y Gasset La primera resposta a la nostra pregunta «Que és filosofia?» pot sonar així: «La filosofia és una cosa... inevitable». Però té bon sentit plantejar-se un problema tan descomunal com és el filosòfic? Si es comença a parlar aquí de probabilitats caldria declarar que el bon èxit de l'intent anomenat filosofia és la cosa menys probable del món. Sembla una empresa boja. Per què cal intentar-la? Per què no ens podem acontentar a viu­re i excusar la filosofia? Si no és probable assolir la seva finalitat, la filosofia no serveix de res, no n'hi ha necessitat. Perfectament; però, d'antuvi, és un fet que hi ha homes per als quals el fet superflu és necessari... La filosofia no neix per raó d'utilitat, però tampoc per desraó de caprici. És constitutivament necessària a l'intel·lecte. Per què aquest anhel? Per què no ens acontentem amb el que trobem en el món sense filosofar, amb el que ja és i és allà patent entre nosaltres? Per aquesta senzilla raó: tot el que és i és allà, tot el que ens és donat, present, patent, és per la seva essència un simple tros, bocí, fragment, munyó. I no ho podem veure sense preveure i trobar a faltar la porció que ens manca. Ortega y Gasset, J.,¿Qué es filosofía?

20. Pas del mite al logos Els mites, es qüestionen Els filòsofs: Veien incoherències i contradiccions en els relats mítics. Una experiència semblant a la del nen o nena que es qüestiona els relats de la infància. En aquestes circumstàncies, els mites es van discutir i es donà el pas del mite al logos, és a dir, d'explicacions tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i necessàries. No explicacions en funció dels capricis dels déus, sinó partint de l'observació de la natura i dels homes; després, teoritzar sobre natura i humans. Què van fer? Desenvolupar la capacitat humana d'observar, d'analitzar, de descobrir, de raonar. Fer tot això era fer ús del logos. Logos = paraula, raó, saber, càlcul.

21. Pas del mite al logos El logos de Tales de Milet Logos de Tales. Origen de tot? Una primera realitat, l'aigua; aquesta està present en tot tipus de cossos de la natura. Però altres, crítics: Aigua - Aire - Foc – Terra  4 elements infinits elements: àtoms i buit

22. Pas del mite al logos El logos de Pitàgores Logos de Pitàgores. Un papir egipci de -1650 representa un triangle amb dos costats mesurant 3, 4; la hipotenusa 5. Pitàgores, al segle -VI salta al teorema, vàlid per tots els casos: a2 + b2 = c2; així, 32 + 42 = 52; 9+16=25 Pitàgores: veritats eternes!! Ànima i Cos (d’Orfeu)

23. Pas del mite al logos El logos de Sòcrates Logos de Sòcrates. Coneix-te a tu mateix! Només sé que no sé res!

24. Pas del mite al logos Mite i logos (filosofia) Avui, també, la filosofia és un pas del mite al logos. El nostre món també ens ofereix relats mítics, és a dir, explicacions arbitràries que volen imposar-se apel·lant no a les dimensions intel·lectuals de la persona, sinó només a les dimensions emotives.

25. Pas del mite al logos Què és la filosofia? • Una recerca del saber, • d’una manera racional, sistemàtica, crítica. • Com la ciència, però aquesta es diferencia per l’experimentació. • Amb qüestions properes a la religió, però aquesta parteix de la fe.

26. Pas del mite al logos Algunes característiques • Manca d’acord: diferents corrents filosòfiques. • Caràcter residual: matèries i qüestions se’n separen. • Neix de l’admiració, la sorpresa, el dubte, les situacions límit. • Problematitzadora: més pes les preguntes, no les respostes. Visita: Filòpolis > Passeig > Filosofia: un constant pas ... http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/filo/mitlogos.htm • Universalista i interdisciplinària; integra perspectives • Visita: Filòpolis > Mercat > La paràbola dels elefants • http://www.xtec.cat/~lvallmaj/mercat/elefant.htm • Actitud crítica. • Clarificadora, amb anàlisi conceptual. • Pràctica, amb pautes ètiques. • ...

27. Pas del mite al logos Branques de la filosofia Visita: Filòpolis > Passeig > Les preguntes de la filosofia http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/pregfilo.htm

28. Pas del mite al logos Judici de Paris Judici de Paris: la poma per a la més bella. Rubens

29. Pas del mite al logos Rapte de Helena Rapte de Helena Crater segle III-IV dC.

30. Pas del mite al logos Ulisses u Odisseu

31. Pas del mite al logos Ulisses u Odisseu- 2

32. Homer. Odissea, Cant IX »Així vaig parlar. Ell acceptà el vi i se’l begué. Li agradà tant de beure el dolç licor que me’n demana per segona vegada.: "Dóna-me’n de bon grat encara més, i digues-me també el teu nom ara de pressa perquè et doni el do d’hospitalitat, amb el qual et complauré. I és que també la terra nodridora produeix per als ciclops vi de raïms grossos i la pluja de Zeus els fa créixer, però això és un traguet de nèctar i d' ambrosia" . «Així va parlar, i jo li vaig donar de nou vi flamejant. Tres vegades li’n vaig donar i tres vegades se’l va beure sense pensar-s’hi. Tan aviat com el vi arribà a l’enteniment del ciclop, li vaig dir amb paraules dolces com la mel: "Ciclop, ¿em preguntes el meu nom gloriós? Jo te’l diré. Tu, però, dóna’m el present d’hospitalitat que m’has promès. Ningú és el meu nom i Ningú m’anomenen la mare i el pare i tots els altres companys". «Així li vaig parlar, i ell tot seguit em va contestar amb el seu cor despietat: "Em cruspiré Ningú en darrer lloc entre els teus companys, i els altres abans. Aquest serà l’obsequi d’hospitalitat". […] Pas del mite al logos Ulisses u Odisseu- 3. Ciclop Polifem Després es va posar a cridar molt fort els ciclops que vivien pel voltant, en coves, en els cims ventosos. Ells, en sentir els crits, hi acudien de tot arreu i, drets al voltant de la cova, li preguntaven que l’anguniejava: "¿Per què, crides tant, Polifem, i et queixes d’aquesta manera en la nit immortal i ens has fet desvetllar? ¿És que algun dels mortals se t’enduu el ramat contra la teva voluntat? ¿O potser algú t’està matant amb enganys i violència?". »EI robust Polifem els va contestar des de la cova: "Companys, Ningú em mata amb enganys i violència". »Ells li respongueren i li digueren aquestes paraules alades: "Doncs si ningú no t’ataca i estàs tot sol, es tracta de la malaltia vinguda de Zeus, que no és possible d’evitar; però prega al teu pare, el sobirà Posidó“.