EVOLUCIÓ

1. RESUM I ACTIVITATS EVOLUCIÓ

2. TEORIES DE L’EVOLUCIÓ • El fixisme i el creacionisme • Lamarckisme • Darwinisme • Neodarwinisme • Les proves de l’evolució

3. FIXISME I CREACIONISME FIXISIME (defensor important: Cuvier) • Teoria postulada abans que s’acceptés la teoria evolutiva. • Es creia que les espècies es mantenien invariables al llarg del temps. • L’observació confirmava que els descendents eren iguals que els seus pares. CREACIONISME (defensor important: Linné) • L’origen de cadascuna de les espècies s’atribuïa a un acte creador específic. Va explicar la desaparició de les espècies fòssils amb la teoria geològica del catastrofisme la qual explica que al llarg de la història han succeït catàstrofes que han provocat la desaparició d’espècies.

4. LAMARCKISME • Teoria defensada per Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) • Consisteix en el transformisme: - L’existència d’una tendència cap a la complexitat. L’evolució es produeix des de les especies més senzilles, sorgides per generació espontània, cap a les més complexes. - L’aparició d’adaptacions al medi a causa de l’ús o el desús dels òrgans. Les variacions mediambientals produeixen canvis en els costums, i per l’ús o el desús es produeix el desenvolupament o l’atròfia, és a dir, es produeixen adaptacions. “la funció crea l’òrgan” - L’herència dels caràcters adquirits. Els canvis que experimenten els organismes durant la seva vida per adaptar-se al medi es transmeten als descendents.

5. DARWINISME • Teoria defensada per Charles Darwin(1809-1882) • El mecanisme de l’evolució es basa en 3 aspectes: - L’elevada capacitat reproductora. Les espècies tenen un potencial de reproducció molt alt, per tant que el nombre d’individus no creixi indefinidament és que els recursos alimentaris són limitats - La variabilitat de la descendència. En els organismes que es reprodueixen sexualment s'observa que tots els germans són diferents entre si; per tant, uns són més aptes per suportar unes condicions ambientals, i d’altres, unes altres; uns fan millor unes funcions, i d’altres, unes altres, ... -La selecció natural. Lluita per la supervivència entre els individus, en la qual s’eliminen els individus menys aptes i persisteixen els més ben adaptats. Aquests són els que es reprodueixen i per tant el únics que transmeten els seus caràcters a la generació següent. “supervivència exclusiva del més apte”

6. NEODARWINISME o teoria sintètica • Postulada gràcies a l’ajuda de diferents científics com per exemple Dobzhansky, Mayr, Simpson i Huxley entre altres. • Es podria resumir en els 5 punts següents: 1. El procés evolutiu es basa ens els principis darwinistes de la variabilitat de la descendència i de la selecció natural. 2. La variabilitat de la descendència és deguda a la mutació i la recombinació genètica. Les mutacions creen nous gens, mentre que la recombinació tan sols crea noves combinacions de gens. 3. El que evoluciona són les poblacions i no pas els individus. 4. els factors que fan variar les freqüències gèniques d’una població són la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica. 5. perquè una població arribi a generar una espècie diferent ha d’estar aïllada de les altres poblacions

7. PROVES DE L’EVOLUCIÓ • Proves TAXONÒMIQUES Consisteixen en l’agrupació d’espècies en tàxons segons les semblances

8. PROVES DE L’EVOLUCIÓ • Proves BIOGEOGRÀFIQUES Assimila la proximitat geogràfica entre dues espècies per determinar el parentesc evolutiu. Estudi realitzat per Charles Darwin sobre el bec del pinsans

9. PROVES DE L’EVOLUCIÓ • Proves PALEONTOLÒGIQUES Es basen en l’observació del fòssils per establir vincles ancestrals entre les espècies.

10. PROVES DE L’EVOLUCIÓ • Proves ANATÒMIQUES Segons aquestes existeixen tres tipus d’òrgans: - HOMÒLEGS: = estructura = funció ex: extremitats de cavall/talp/balena - ANÀLEGS: = funció = estructura ex: ales d’ocells/insectes - VESTIGIALS: sense funicó específica, són òrgans superflus ex: queixals del seny, apèndix vermiforme, etc.

11. PROVES DE L’EVOLUCIÓ • Proves EMBRIOLÒGIQUES Observació del desenvolupament embrionari de les espècies per determinar possibles avantpassats comuns. “L’ontogènia és una recapitulació de la filogènia o seqüència d’espècies antecessores” Llei biogenètica de Haeckel

12. PROVES DE L’EVOLUCIÓ • Proves BIOQUÍMIQUES Estudi comparat entre les molècules dels diferents organismes. Com més semblant morfològic, més coincidències moleculars.

13. PROVES DE L’EVOLUCIÓ • Proves SEROLÒGIQUES Estudi comparat de les reaccions d’aglutinació de la sang en els diferents organismes. Es basen en la introducció de sang d’un individu d’una espècia en una altra; + aglutinació, + semblança

14. ACTIVITATS 1. Digues si les afirmacions següents pertanyen a evolucionisme o fixisme. 1. L'únic que passa amb els éssers vius és que poden desaparèixer. 2. Els éssers vius canvien com a resposta a les condicions ambientals. 3.Sempre han existit els mateixos éssers vius. 4. Los éssers vius no canvien. 5.En canviar, els éssers vius s'adapten a les noves condicions del medi. 6.Els éssers vius canvien poc a poc originant éssers vius nous.

15. ACTIVITATS 2. Ordena els següents fets per l'ordre en què es donarien segons la teoria darwinista de l'evolució • Es produeix una sequera prolongada • Després de moltes generacions de repetir el procés, les girafes que van tenint èxit són sempre les de coll més llarg • Al cap de diverses generacions les girafes de coll curt gairebé han desaparegut i totes tenen el coll una mica més llarg • Hi ha menjar per a totes les girafes • Com mengen més les girafes de coll més llarg estan més ben alimentades i tenen més descendents • Totes les girafes viuen bé i deixen descendents • Per mutació apareixen girafes amb el coll uns centímetres més llarg • Girafes totes iguals • Les girafes amb el coll més llarg arriben al menjar que està més alta • A poc a poc va sorgint una espècie nova de girafa, de coll molt llarg • El menjar comença a escassejar

16. ACTIVITATS 1.- 2.-

17. ACTIVITATS 3.- 4.-

18. ACTIVITATS 5.- 6.-