LA REDUCCIÓ DE RESIDUS, UNA OPCIÓ DE CONSUM Cafès per la sostenibilitat!

1. LA REDUCCIÓ DE RESIDUS, UNA OPCIÓ DE CONSUM Cafès per la sostenibilitat! Vèrtex 9 d’octubre 2009

2. Que és la Fundació • El model de consum actual • La gestió dels residus a Catalunya • Propostes senzilles per a reduir els residus • Propostes de recuperar els residus com a recursos

3. 1. Com neix la iniciativa de crear la Fundació? • L’hem impulsat les entitats ecologistes i cíviques de la Federació d’Ecologistes de Catalunya i la PCRR (grup de treball de la Federació) i amb el suport del sector privat • Suport i participació de sectors diversos de la societat civil, administracions, institucions i el mon empresarial • Necessitat de crear una eina comuna: • per aconseguir frenar el consum irresponsable de recursos i energia • per frenar l’augment exponencial de residus, tot sovint innecessaris • Promoure les politiques i eines que ho facin possible a casa nostra

4. OBJECTIUS • Aportar elements per promoure un canvi d’hàbits de consum més sostenible • Garantir el dret a consumir sense generar residus • Promoure normatives i eines eficients de canvi de Paradigme • Promoure experiències i pràctiques de prevenció en la distribució, el comerç, la indústria, les administracions i les institucions

5. Basat en: La cultura d’un sol ús: obsolescència planificada dels productes Campanyes agressives de màrqueting: necessitats irreals Abaratiment dels preus a conseqüència de la deslocalització i de l’explotació dels països pobres Els costos de la gestió dels residus l’assumeixi la societat no els productors Aquest model comporta una gran petjada ambiental: Consum de materials Consum d’energia Emissions de GEH Residus Si tota la població mundial (6000 milions de persones) tinguessin el mateix model de consum necessitaríem els recursos de 3 planetes Terra! 2. El model de consum actual

6. Prevenció de Residus Quantitativa Qualitativa Consum Responsable Ambientalment sostenible Proximitat Socialment just Criteris Consum Responsable Envasos i embolcalls Productes tòxics i perillosos

7. 3. La gestió dels residus a Catalunya

8. 2. Marc general legislatiu • VI PAMA –CE (2000-2050) i Estratègia Temàtica Prevenció i Reciclatge de Residus (COM 666/2005) • Dissociació creixement econòmic i residus • Principi precaució • Jerarquia Ecològica gestió residus. 1er prevenció, reducció • Responsabilitat productor • Participació en plans i programes ciutadans i entitats ambientals • Llei Reguladora Residus Prevenció principal i Programa Prevenció • PROGREMIC (2007-2012) • PMGRM (2009-2016) Afavoreixen les polítiques de prevenció

9. CADA COP FEM MÉS DEIXALLES

10. RELACIÓ PIB, ENERGIA, RESIDUS I POBLACIÓ Incompliment del VI PAMA de desacoblament del creixement econòmic dels residus

11. EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA Augment del 82% en 14 anys Font: elaboració pròpia a partir dades de l’ARC. Les dades de residus ramaders de 2004-2007 són estimades

12. EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA Creixement en 10 anys del 46% (25 %/càpita) Al 2008 28% recuperació residus i 72% tractament finalista Font:: elaboració pròpia a partir dades ARC

13. COMPOSICIÓ ESTÀNDARD DELS RESIDUS DOMÈSTICS Font: ARC, 2004 Font: ARC 2007 Els envasos representen el 25% de les deixalles Suposen la segona fracció en pes

14. Augement dels envasos i d'envasat d'aigua Font: Asociación Nacional de Empresas de Agua Envasada

15. OBJECTIUS I RESULTATS DE RECUPERACIÓ RM Font: elaboració pròpia a partir dades de l’ARC

16. INCREMENT DE RESIDUS MUNICIPALS • En 10 anys els envasos creixen el 45% i els envasos lleugers el 77% • Del 1995 al 2004 els RM han augmentat el 47% i el 31% per càpita • La LERE contemplava reduir el 10% dels residus d’envasos a l’any 2001 en relació als generats el 1997 • Del 1993 (aprovació de la LRR) els envasos augmenten el 118%

17. Els residus son un problema ambiental, sanitari i social important!

18. Els residus són un problema ambiental i sanitari important! • Els abocadors i incineradores no fan desaparèixer els residus ni el problema, en creem de nous: • impactes ambientals: contaminacióaigües subterrànies, gasos contaminants (CO2, dioxines, àcid clorhídric, etc) • impactes sobre la salut • malbaratament de recursos (esgotament recursos naturals, consum d’energia,...)

19. La majoria residus continua anant tractaments finalistes • 72% van a abocadors i incineradores. • 56% abocats i el 17% s’han incinerat. • Des 1995, la incineració augmenta 18’7% i l’abocament 37’5%. • Es ben evident que aquest model no funciona i cal un canvi de polítiques de prevenció i gestió sostenible de residus. • Malgrat l’augment del reciclatge creix l’abocament i la incineració: • El VI PAMA marca una reducció del tractament finalista al 2010 del 20% (relació al 2000)

20. 4. Propostes senzilles per a reduir els residus • Els envasos i embolcalls • Els productes perillosos

21. 4. 1.ELS ENVASOS I EMBOLCALLS

22. Les raons per reduir els bosses: Un sol ús –curta durada. Mitjana 15’ vida 2.400 milions de bosses/any 45 milions/bosses setmana 325 bosses/any 18.600 tones de residus de bosses/any En 10 anys augmenten el 84% Fabricades a partir de petroli, un recurs no renovable. Els plàstics no es degraden (poden triguar d’entre 500 i 1000 anys en descomposar-se) El reciclatge és molt costós (energia, aigua, infraestructures...) En la seva fabricació s’emeten contaminants (dioxines, cianur d’hidrogen,..)Contribueixen al canvi climàtic: 1 sola bossa/català estalviaria l’emissió de 117 tn/CO2 Consum d’energia: 1 bossa/català estalvi energia 22 voltes terra en cotxe Solament es reciclen un 10% Alternatives la reutilització: Compra a granel Bossa de roba Coixinera del pa Bosses plegables Carretó Cabàs Caixes de cartró / plegables Donem suport a la campanya Catalunya lliure de bosses! Les bosses de plàstic-caca

23. PROBLEMÀTICA Ala darrers 10 anys han augmentat el 45% en pes Es fabriquen a partir de residus de la fabricació de combustibles fòssils (petroli). S'utilitzen com a envasos d'un sol ús ràpidament un residu. Molts pocs envasos es reciclen menys del 18% Els costos de egstió els assumim els ciutadans no els productors com marca la normativa europea Aquest model s’ha de canviar per isostenible i ineficient Alternatives Evitem el consum de plàstic innecessari. Triem envasos retornables. Un envàs de vidre retornable permet estalviar fins a 40-50 brics o envasos de plàstic A la botiga, al bar o restaurant demanem sempre envasos de vidre retornabable. En cas de no tenir envasos retoranbles optem sempre per l'envàs de vidre davant del de plàstic. Els sistemes de dipòsit i retorn són la solució Els envasos de plàstic

24. Els envasos reutilitzables redueixen la quantitat de residus d'envasos Pel mateix volum de beguda: 1 ampolla reutilitzable de vidre 0.75 litres = 40 ampolles d’un sol ús d'1 litre PET

25. L'SDDR per a envasos Sistema que incentiva la devolució de determinats envasos a través d'un import (dipòsit) associat a l'envàs en el moment de la venda i que es recupera en retornar l'envàs buit en correcte estat. Tipus d'SDDR: - envasos reutilitzables (ampolles vidre o plàstic PET + caixes plàstic) - envasos d'un sol ús (tots materials) Objectius dels SDDR: - Reduir la generació de residus. - Promoure els envasos reutilitzables. - Garantir el retorn dels envasos d’un sol ús. - Reduir la quantitat de residus d’envasos no recollits selectivament. - Evitar l’abandonament d’envasos.

26. Estimació estalvis d’emissió GEH en reduir els envasos i amb implantació SDDR • Estimació estalvis GEH reducció 20% env: 63.701 tn/eq/anuals CO2 fabricació de materials dels envasos (emissió 318.500 tn/CO2/eq tots envasos) model Warm EPA (com fer 19.000 voltes a la terra amb cotxe) • I si es redueixen el90% de les bosses plàstic unes 85.885 tn/CO2/eq anuals • Estimació d’estalvis en GEH derivats de la implantació SDDR: s'estima reducció emissió de 71.462 tn/ CO2/eq.

27. Problemàtica Cada cop més els productes es venen envasats: safates de plàstic, porex (estan fetes a partir de poliestirè (contenen un 98% d'aire i un 2% de poliestirè). Cada cop amb menor capacitat del consumidor per comprar sense produir residus Quant al reciclatge, actualment la recuperació d’aquestes safates és pràcticament nul·la. A tenir en compte! No ens deixem enganyar per l’excés d’embolcall No és indispensable per a la presentació higiènica de productes alimentaris Les safates no serveixen per congelar els aliments ja que és un material aïllant i es consumeix més energia per refredar i desequilibra la cadena del fred dels aliments. Les safates de plàstic

28. Alternatives • Comprem productes a granel • Posem els productes directament al cistell • Portem carmanyola, pots de vidre

29. Problemàtica És un envàs mixte no reutilitzable exemple paradigmàtic de la societat de l'usar i llençar. Està format per cinc capes de materials diferents: paper, plàstic PEAD i alumini. El seu reciclatge és costos i únicament se'n recicla el paper Kraftt. Per mantenir la producció actual: és necessària la tala de 1.700.000 arbres, extreure 25.200 tones de bauxita (per fabricar l’alumini) consumir milions de barrils de petroli per fabricar l’etilè Fabricar aquest envàs també suposa un malbaratament energètic: la cel·lulosa es porta d’Escandinàvia, el petroli de l’Orient Mitjà l’alumini del Brasil. Els brics (I)

30. Alternatives Evitem el consum de brics i envasos mixtos. Escollim productes a granel o en envasos de vidre. Participem en la recollida selectiva. Els brics (II)

31. Problemàtica En el mercat hi ha llaunes d’alumini i de ferro. El ferro és abundant però pesa més que l’alumini. L’alumini és un material molt valuós extret de la bauxita. Per fer una sola tona d’alumini cal extreure 4 o 5 tones de bauxita. Aquesta extracció causa greus impactes ambientals i socials als països tropicals d’on s’obté amb un elevat consum energètic. Per fabricar una llauna d’alumini es consumeix la ½ en petroli Les llaunes (I)

32. Cada dia, trobem més llaunes d’alumini de baix cost econòmic que provenen de països subdesenvolupats, sobretot de l’Est. Són països que no tenen tants controls ambientals i, alhora i els costos de producció són més econòmics És un fet que ocasiona un cost ambiental i social molt elevat: transport, malbaratament de recursos i impactes territorials i socials. Alternatives Intentem evitar el consum innecessari de llaunes, en el consum propi, en bars i restaurants... Triem els pots i les ampolles de vidre Participem en la recollida selectiva de les llaunes Les llaunes (II)

33. Els gots, plats i envasos d’un sól ús representen el 90% dels residus d’una festa Alternatives Utilitzem vaixella i gots reutilitzables (lloguer o demanen als assistents) Triem envasos retornables o de vidre. No donem llaunes! Comprem el menjar a granel Elaborem decoració amb materials reutilitzats Festes sense residus!

34. 4. 2.-ELS PRODUCTES PERILLOSOS

36. Problemàtica Els esprais o aerosols són els envasos de productes molt diversos (desodorants, pintures...) Aquests envasos són explosius i inflamables, contenen gasos propel·lents perjudicials per al medi ambient, fins i tot quan l'etiqueta diu que no afecten a la capa d'ozó. Quan comprem un aerosol només aprofitem de producte la meitat de la seva capacitat, la resta són aquests propel·lents. Alternatives Sovint el seu ús és injustificat Utilitzem polvoritzadors, brotxes i pinzells, barres o tubs per als productes de cosmètica. Evitem l'ús de pintures o productes de bricolatge amb aquest tipus de sistema. Els aerosols

37. Problemàtica Els nostres hàbits de neteja han canviat en pocs anys. Actualment s'utilitzen grans quantitats i varietats de productes agressius com netejadors, detergents, netejaforns, lleixius.... La publicitat, sovint enganyosa, ens a creure que són indispensables. Ens venen higiene per evitar infeccions però ens contaminen les nostres llars. La neteja és important però no caiguem en l'error de canviar contaminació biològica per contaminació química. Els productes de neteja (I)

38. Els productes domèstics perillosos

39. Alternatives No ens capfiquem en netejar a base de productes agressius Utilitzem aquests productes, si són necessaris, amb mesura Optem per remeis casolans molt eficients Cerquem productes més respectuosos amb el medi: productes naturals de línia ecològica millor amb etiqueta ecològica: KH7 (eco label) Ecover, Sodasan, Ulrich, Almacabio, Froggy... Remeis casolans: Desinfectant: vinagre o llimona Neteja vidre: llimona i aigua/vinagre i aigua i paper diari Anticalç: vinagre Blanquejador i desembussador: bicarbonat Neteja terra: aigua amb llimona o vinagre Suavitzant roba: aigua bullida amb heura (100-200ml a rentadora) Els productes de neteja (III)

40. Els productes de neteja (IV) FES EL TEU PROPI SABÓ! (DEMANA’NS LA RECEPTA)

41. Els productes de bricolatge De quins parlem? • Pintures, vernissos, coles, dissolvents, decapants... són de composicions químiques molt diverses i per tant, ocasionen problemes ambientals molt variats. Problemàtica ambiental: • Son perillosos per a la salut i el MA • Majoria contenen substàncies que poden provocar irritacions de la pell i mucoses, mals de cap, vòmits o mareigs. • Molts contenen metalls pesants i/o altres compostos seriosament perjudicials per la salut de les persones i l’entorn • Dissolvents porten clor fet que augmenta el seu poder contaminant. • El perill d’aquestes substàncies es perllonga durant tot el seu cicle de vida: producció, utilització i eliminació.

42. Les pintures (I) • Limitem-nos a comprar només la quantitat necessària. • Fem servir pintures naturals i minerals. • En cas de fer servir pintures sintètiques, mirem bé la seva composició abans de comprar-les i triem les que tenen certificació ecològica europea ecolabel o amb la d'Aenor Medio Ambiente. • Es preferible donar una capa de més de per acabar el pot de pintura. • Si sobra, guardem-la ben tapada i cap per avall en lloc reservat • Una altra opció és donar la resta de pintura a d’altres persones o entitats que les puguin fer servir.

43. PAPERS PINTATS I REVESTIMENTS Els sintètics es fabriquen amb plàstic i productes tòxics. Optem per materials alternatius com fibres naturals i suro DISSOLVENTS Utilitzem productes naturals: vinagre calent, l’aigua i el sabó poden estalviar d’utilitzar aquests tipus de substàncies. El mercat ha incorporat recentment alguna marca de dissolvent químic amb certificació ecològica Ecolabel. Papers pintats idissolvents

44. Problemàtica Algunes contenen mercuri i altres metalls pesants Problemes si s’incineren (Hg) La producció consumeix 50 vegades més energia que la que proporciona El preu energia pila es 400 vegades superior a l’energia de la xarxa elèctrica Alternatives Evitar la compra d’aparells que requereixin la utilització de piles o, si no és possible, Usar piles recarregables. Us aparells que aprofiten l’energia solar per funcionar, tals com lots (fins i tot hi ha de magnètiques), aparells de ràdio solars, recarregadors de piles, carregador de bateries... Lespiles

45. 5. Que hi podem fer més?

47. 5. La recuperació dels residus

48. El procés comença a casa . Tanquem el cicle De la matèria! “El que traiem de la terra torna a la terra”

49. La BO és la fracció majoritària de la brossa • Es la fracció més prioritària per aconseguir una bona recuperació de les deixalles • El sòl català es deficitari de bo i l’estem llençant amb la contaminació que comporta • Si es descarta la inicneració de residus i si és reciclés un 65% s’evitaria l’emissió de més d’1 milió de tones anuals de CO2 = 1-2% de les emissions catalanes • Equivalent a la retirada d’un parc de 20.000 vehicles • Ocasió de les nostres autoritats ambientals de contribuir de forma ambiciosa des de Catalunya a frenar el Canvi climàtic,...però no està essent així ja que s’han aprovat Programes de Gestió de residus que aposten pels tractaments finalistes i especialment la INCINERACIÓ a l’AMB

50. Reduir els residus i optar per un consum responsable • Separem en origen els nostres residus • Donar suport a les entitats ecologistes en les demandes a les nostres administracions i a les campanyes: • Aprovar una Llei Catalana de prevenció de residus: • aplicar normativa eficaç per reduir els residus (bosses de plàstic, sobreempaquetatge, envasos d’un sol ús,..objectes de curta durada,..) • Aplicar Programes de gestió de residus basats en la prevenció i la recuperació de residus com a recursos • Suport campanya Catalunya lliure de bosses!