1 / 6

1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement

Pàg. 91. 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement. “L’ànima és acte d’un cos que en potència té vida , és a dir, d’un cos organitzat ”. Antropologia Què és l’ésser humà?: Crítica a l’antropologia orficopitagòrica

brita
Download Presentation

1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Pàg. 91 1. Aristòtil1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement “L’ànima és acte d’un cos que en potència té vida, és a dir, d’un cos organitzat” • Antropologia • Què és l’ésser humà?: Crítica a l’antropologia orficopitagòrica Cos i ànimano són dues substàncies distintes (dualisme) sinó dos elements inseparables d’una única substancia: l’ésser humà. Per tant: • No és una unió accidental sinó substancial, on: • Negació de la immortalitat de l’ànima • Què és l’ànima?

  2. Pàg. 92 1. Aristòtil1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement • Tipus d’ànima Tots els éssers vius tenen ànima però no tenen el mateix tipus de vida (les mateixes capacitats i funcions) Hi ha tres tipus d’éssers segons el grau de perfecció de la seva ànima:

  3. Pàg. 92 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement “No hi ha res en l’enteniment que abans no hagués estat en els sentits” • Teoria del coneixement: teoria de l’abstracció • Negació del coneixement com a reminiscència (ja que l’ànima és mortal) • L’ésser humà com a unitat d’operacions: pot conèixer mitjançant l’ànima i el cos • El punt de partida de tot coneixement és l’experiència (empirisme): • Ara, el coneixement més alt (ciència o episteme) només s’assoleix de forma gradual:

  4. Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement • Graus del coneixement

  5. Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement • Coneixement intel·lectual: l’abstracció • L’ésser humà es distingeix de la resta dels animals per la seva capacitat de raonar però raona a partir de fer ús dels conceptes (que són la base de tot coneixement científic): Com es forma un concepte? • Rebuig de l'innatisme platònic • No hi ha conceptes innats deslliurats de l’experiència. Els conceptes els ha produït el nostre Enteniment però no són arbitraris: els ha elaborat a partir de les imatges sensibles que reté la nostra ment • El procés que ho fa possible rep el nom de “Abstracció” • Realisme gnoseològic • El concepte és universal i necessari però només és a la ment humana, en quan que intel·ligible, encara que és un reflex de l’estructura i la natura de les coses (essència) M1 M2 S1 FS Abs. FA • S2

  6. Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement • El procés d’abstracció • És resultat de la intervenció de l’enteniment: • Enteniment pacient (potència): és passiu, a través dels sentits les coses hi deixen la seva empremta: la imatge mental que sintetitza les qualitats que els diversos sentits capten dels objectes • Enteniment agent (acte): a partir de les dades impreses, per formar el concepte (que és universal), prescindeix dels trets individuals i concrets (accidents)i separa (abstrau) allò que tenen en comú tots els objectes d’una mateixa classe (essència) Empremtes Objectes José Vidal González Barredo

More Related