1 / 14

L’alternança vocàlica a la tercera declinació

L’alternança vocàlica a la tercera declinació. Alguns exemples…. ped is / ποδ ός (Genitiu singular, peu) . λέγ ω ( jo dic ) / λόγ ος ( paraula) . γί γν ομαι ( jo nasc ) / γέν ος ( origen ) / γον ή ( generació) . δί δω μι ( jo done ) / δί δο μεν ( nosaltres donem).

darrin
Download Presentation

L’alternança vocàlica a la tercera declinació

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’alternança vocàlica a la tercera declinació

  2. Alguns exemples… • pedis / ποδός(Genitiu singular, peu). • λέγω(jo dic) / λόγος(paraula). • γίγνομαι(jo nasc) / γένος(origen) / γονή(generació). • δίδωμι(jo done) / δίδομεν(nosaltres donem).

  3. Anem a vore com afecta l’alternança vocàlica a la flexió d’algunsnoms de la tercera declinació

  4. Noms de tema en–ν- λιμήν, λιμένος port N/Vλιμήν A λιμένα G λιμένος D λιμένι N/Vλιμένες A λιμένας G λιμένων D λιμέσι-ν < λιμέ(ν)σι-ν • Al nominatiu singular asigmàtic s’allarga la vocal final del tema. • Per tant, hi ha alternança amb la resta de casos, que tenen aquesta vocal breu. • Recordeu que alguns noms ja tenen la vocal final del tema llarga. Per tant no presenten alternança: χειμών, χειμῶνος.

  5. Noms de tema en–ντ- ἄρχων,ἄρχοντος arcont Nἄρχων Vἄρχον Aἄρχοντα Gἄρχοντος Dἄρχοντι N/Vἄρχοντες Aἄρχοντας Gἀρχόντων Dἄρχουσι-ν < ἄρχο(ντ)σι-ν • Els noms d’aquesta classe amb nominatiu singular asigmàtic presenten la mateixa alternança que acabem de comentar.

  6. Noms de tema en–ρ- ῥήτωρ,ῥήτορος orador Nῥήτωρ Vῥῆτορ Aῥήτορα Gῥήτορος Dῥήτορι N/Vῥήτορες Aῥήτορας Gῥητόρων Dῥήτορσι-ν • De nou trobem la mateixa alternança en un nom amb nominatiu singular asigmàtic…

  7. Noms de tema en–ρ- μήτηρ,μητρός mare Nμήτηρ Vμῆτερ Aμητέρα Gμητρός Dμητρί N/Vμητέρες Aμητέρας Gμητέρων Dμητράσι-ν • Però alguns substantius d’aquest grup presenten més varietat d’alternances vocàliques. • Per començar, grau allargat al nominatiu singular asigmàtic. • El grau ple en alguns casos del singular i del plural. • I grau zero a la resta de formes. • Observa com al datiu plural el grau zero comporta l’aparició d’una vocal (α) per facilitar la pronunciació.

  8. Noms de tema en–ρ- ἀνήρ,ἀνδρός home Nἀνήρ Vἄνερ A ἄνδρα Gἀνδρός Dἀνδρί N/Vἄνδρες Aἄνδρας Gἀνδρῶν Dἀνδράσι-ν • Aquest substantiu presenta un model d’alternances diferent. • D’entrada, el grau allargat al nominatiu singular. • El grau ple el trobem només al vocatiu singular. • La resta de casos tenen grau zero, però a més a més intercalen una consonant (-δ-) a l’arrel per facilitar la pronunciació. Aquest fenomen s’anomena epèntesi. • De nou el datiu plural presenta la vocal –α- que comentàvem a la fitxa anterior.

  9. Noms de tema en–σ- ἀληθής, ἀληθές vertader (masculí i femení) Nἀληθής Vἀληθές A ἀληθῆ < ἀληθέ(σ)α Gἀληθοῦς < ἀληθέ(σ)ος Dἀληθεῖ < ἀληθέ(σ)ι N/V ἀληθεῖς < ἀληθέ(σ)ες Aἀληθεῖς G ἀληθῶν < ἀληθέ(σ)ων Dἀληθέσι-ν < ἀληθέ(σ)σι-ν • Aquest adjectiu ens mostra l’alternança ja coneguda, amb el grau allargat del nominatiu singular… • … front a la resta de casos en grau ple. Atenció als canvis fonètics que transformen la majoria de les terminacions. • D’altra banda, la forma de l’acusatiu plural és la mateixa que la del nominatiu plural, per analogia. • Ací teniu les formes de gènere neutre diferents a les de masculí i femení: N/V/A sg. ἀληθές N/V/A pl. ἀληθῆ < ἀληθε(σ)α

  10. Noms de tema en–σ- γένος,γένους origen (neutre) N/V γένος Aγένος Gγένους < γένε(σ)ος Dγένει < γένε(σ)ι N/V γένη < γένε(σ)α Aγένη < γένε(σ)α G γενῶν < γενέ(σ)ων Dγένεσι-ν < γένε(σ)σι-ν • Alguns substantius neutres establixen l’alternança respecte al so de la vocal final del tema: aquesta serà –ο- al nominatiu, vocatiu i acusatiu del singular… • … però –ε- a la resta de casos, tot i que els canvis fonètics fan que siga difícil reconéixer el tema.

  11. Noms de tema en–ι- πόλις,πόλεως ciutat Nπόλις Vπόλι A πόλιν G πόλεως< πόλη(ι)ος Dπόλει< πόλη(ι)ι N/V πόλεις< πόλε(ι)ες Aπόλεις G πόλεων < πόλη(ι)ων D πόλεσι-ν • Comencem els noms de tema acabat en vocal amb aquest substantiu que presenta el grau zero de la síl·laba final del tema als tres primers casos. • Quan apareix el grau ple comporta un canvi fonètic: la –ι- final del tema queda en posició intervocàlica i desapareix. Aleshores les vocals en contacte contrauen o formen un diftong. • El grau allargat el trobem al genitiu singular, on l’evolució fonètica ha provocat un intercanvi de la quantitat de les vocals finals (metàtesi)… • … i al datiu singular i genitiu plural, en què la vocal llarga ha patit abreujament. • La resta de formes són analògiques: l’acusatiu plural pren la mateixa forma del nominatiu-vocatiu plural… • … i el datiu plural presenta un tema en –ε- que resulta de la influència de la resta de la flexió.

  12. Noms de tema en diftong–ηυ- βασιλεύς,βασιλέως rei N βασιλεύς V βασιλεῦ A βασιλέα< βασιλη(υ)α G βασιλέως< βασιλη(υ)ος D βασιλεῖ < βασιλη(υ)ι N/V βασιλῆς< βασιλη(υ)ες A βασιλέας< βασιλη(υ)ας G βασιλέων< βασιλη(υ)ων D βασιλεῦσι-ν • La forma original del diftong nomès es deixa veure al nominatiu i vocatiu plural. Ací l’evolució fonètica fa desaparéixer la –υ- intervocàlica, fet que provoca la contracció esperada només en aquesta ocasió. • Però a la major part de les formes l’evolució fonètica ha convertit en breu la primera vocal del diftong. La vocal de la terminació s’allarga per metàtesi. • En altres casos la vocal llarga del diftong s’abreuja en contacte amb la terminació. • La resta de formes presenten el tema amb el diftong en grau ple. • Per al nominatiu-vocatiu plural hi ha també la forma analògica βασιλεῖς (vegeu πόλεις) que es va crear posteriorment.

  13. I.E.S. El Cabanyal de València Departament de Grec Curs 2008-2009 http://alagora.blogspot.com

More Related