Protozous

1. Protozous Per Belén Blasco i Belén Ureña

2. Característiquesdelsprotozous • Elsprotozoussónorganismesunicel·lularseucariotesheteròtrofs. • Moltesespècies de protozousviuencom a paràsits en animals o plantes. • Algunsd'ells poden parasitar en l'ésserhumà, constituint les protozoosis, coml‘amebosi, la giardiosi o la toxoplasmosi. (després les explicarem).

3. Característiquesdelsprotozous • Elsaliments i l'aigua poden ser vies de transmissió de protozousparasitaris. • Pelseucaràctermòbil i heteròtrofs'havienclassificattradicionalment entre elsanimals, i posteriormentdins del regnedelsprotistes. Actualmentse'ls considera un grupparafilètic.

4. TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS • AMEBA Les amebes (Amoeba) són un gènered'eucariotesunicel·lulars que es caracteritzen per la seva forma canviant. • No tenenparetcel·lular, aixòelspermetferus del seumovimentcaracterístic, el movimentameboidemitjançantpseudòpodes que també liserveixen per a capturar aliments. • Les amebes madures es reprodueixen de forma asexual per bipartició en la que el material genètic es duplica per mitosimentre que la cèl·lulas'allarga i el citoplasma es divideix en dos cèl·lulesfilles, cada una quedant-se amb una copia de l'ADN de la cèl·lula mare.

5. TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS • PARAMECIS  Elsparamecis (Paramecium) sónunsorganismesmicroscòpicsciliatsamb forma de sola de sabata, habituals en aigüesdolcesestancadesambabundantmatèriaorgànica, combassals i estancs. Sónprobablementelseucariotesunicel·lularsmillorconeguts i segur que elsprotozousciliatsmésestudiats per la ciència. La mida de les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetrespel que calen microscopis per observar-los ambnitidesa. • Estanmancats de flagels, peròelscilissónmoltabundants i recobreixen tota la superfície.Elscorrespon proporcionar moviment a l'organisme. La membrana externa absorbeix i expulsa regularmentl'aigua de l'exterioramb la fi de controlar l'osmoregulació, procésdirigit per dos vacúolscontràctils.

6. TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS • De la sevaultraestructura destaca el citostoma, una espècied'invaginació situada al llarg del parameci que empra per a la captura d'aliment, conformat per partículesorgàniquesflotants i microorganismesmenors. El citostoma condueix a una citofaringeabans que l'alimentpassi a l'interiord'aquestprotozou. • Altresorgànuls de fàcilobservaciósón el típicnucli eucariota, situatjunt a un "micronucli" en el centre del parameci, i les vaquolesdigestives, que digereixenconstantmentl'alimentcapturat. Les desfetess'expulsen per exocitosi, mitjançantvacúols de secreció que s'originen a partir de les digestives. • Commoltsaltresmicroorganismes, elsparamecis es reprodueixenasexualment per bipartició.

7. TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS • PLASMODIS Elsplasmodis (Plasmodium) són un gènere de l'ordredelshemosporidisamb unes 85 espècies. • Per alshumansn'hi ha quatreespècies que provoquen la paludisme: vivaç, oval, de la malàriaifalcípar, de les qualsnomésl'últimaésrealment una amenaça per a la vida.

8. TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS • TRIPANOSOMA  Tripanosoma (Trypanosoma) és un gènere de quinetoplàstids (classeKinetoplastida), un grupmonofilèticde paràsitsunicel·lularsprotozousflagel·lats. El nom deriva del grec: trypano(foradador) i soma (cos) pelseumovimentcom un tirabuixó. Elstripanosomes infecten una gran varietatd'hostes i causen diversesmalaltiesincloent-hi les mortalscom la tripanosomosi africana o la malaltia de la son en humans. • El genoma mitocondrial del tripanosoma, que es coneixcomquinetoplast, estàfetd'unessèriescomplexes de cerclescadenats i minicercles que requereixen un conjunt de proteïnesdurant la divisiócel·lular.

9. ESQUEMA PROTOZOUS • Totsquatretenen un tipus de locomociódiferentscom per exemple el moviment per flagel·lació, el ciliat i el moviment per pseudòpodes. Encara d'aixòalguns ni tan sols es mouen, es desplacen pelmovimentd'unaltreésserviu. Es reprodueixen de manera asexual.

10. MALALTIES PROVOCADES PELS PROTOZOUS • En el cicle vital d’unacèl.lulaintervenen una sèrie de protozouscom per exemple: • L'estat de divisió, anomenat fase M, situació que inclou la mitosi i la citocinesi. En algunescèl·lules no es produeix la citocinesi, i el resultat de la divisióés una massacel·lularplurinucleada denominada plasmodi

11. ESQUEMA MALALTIES PROVOCADES EN ELS HUMANS PELS PROTOZOOSIS

12. TIPUS MÉS IMPORTANTS DE PROTOZOOSIS • AMEBOSI És la malaltia causada pelprotozou ameba. La infecció gastrointestinal pot o no ser simptomàtica, i potromandrelatent en una persona infectada durantunsquantsanys, es creu que l'amebosi provoca unes 70,000 morts al món per any.Elssímptomes es poden estendre des de la diarrea suaufins a disenteriaambsang i moc a la femta. Les infeccionsseveres (conegudescomamebosi invasiva o fulminant) ocorren en les dues formes essencials. La invasió de l'intestí provoca disenteriaamèbica o colitis amèbica. Si el paràsit arriba al flux sanguini es potdifondre a tot del cos, freqüentment va a parar al fetgeonhi provoca abscessos.  L'individuinfectatquan no presenta capsímptomaés un portador, capaçd'estendre el paràsit a altresambpràctiqueshigièniques pobres. L'amebosiésnormalmenttransmesa per la via fecal-oral, però també es pottransmetreindirectament a través de contacte ambmans o objectesbruts tan compel contacte anal-oral.

13. TIPUS MÉS IMPORTANTS DE PROTOZOOSIS • GIARDIOSI  La giardiosi (o giardiasi, o “febre del castor” de l'anglèsbeaverfever) en humansés una protozoosi causada per la Giardialamblia, i que ocasiona diarrea en afectar l’intestíprim. Per la gentamb el sistema immuneafectatcomelsancians o elspacientsamb SIDA la giardiosipot ser mortal. La giardiosiestà causada per la ingestió de cists infecciosos. Hi ha moltesvies de transmissióincloent les de persona a persona (la majoritària), per l’aigua i venèria. Les síndromes gastrointestinalssón les mésprevalents. Entre les símptomesconstitucionalshi ha l’anorèxia i la fatiga. També aquestamalaltia es pot donar en animals.

14. TIPUS MÉS IMPORTANTS DE PROTOZOOSIS • TEXOPLASMOSI  La toxoplasmosiés una protozoosi ocasionada pelToxoplasma gondii, un paràsitintracel·lularobligat.La toxoplasmosipot causar infeccionslleus i asimptomàtiques, com també infeccionsmortals que afecten principalment el fetus, ocasionantl'anomenadatoxoplasmosicongènita. També pot ser greuquan afecte el nadó, ancians, i persones vulnerables pelfetd'estarafectats per immunodeficiència. La malaltia es considerada una zoonosi, cosa que significa que es transmethabitualment des delsanimalsalshumans a través de diversesvies, essentelshostesdefinitius el gats i sisespèciesmés de felins. Més del 80% de les infeccionstoxoplasmòtiquessónasimptomàtiques. La toxoplasmosipot ser aguda o crònica, simptomàtica o asimptomàtica. Elssímptomes en l'agudaacostumen a ser de curta durada i autolimitats, com unagrip o mononucleosi, mal de cap, dolorsmusculars, inflamaciódelsganglislimfàtics, i fins i totinflamació del fetge i la melsa etc. A la majoriadels casos persisteixcomquistsalsteixits.