Download
1 / 34
360 likes | 647 Views
LA NARRACIÓ. DEFINICIÓ. Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través d’un codi literari i que l’emissor situa en un context fictici. Cal diferenciar entre HISTÒRIA i DISCURS Història = trama (fets) Discurs = forma com es presenta la trama. TÈCNIQUES NARRATIVES.
E N D
DEFINICIÓ • Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través d’un codi literari i que l’emissor situa en un context fictici. • Cal diferenciar entre HISTÒRIA i DISCURS • Història = trama (fets) • Discurs = forma com es presenta la trama
TÈCNIQUES NARRATIVES • TENSIÓ NARRATIVA • CONSISTEIX EN L’EVOLUCIÓ DE L’INTERÉS ARGUMENTAL • CLÍMAX • ÉS EL PUNT MÉS INTERESSANT DE L’ARGUMENT
PUNT DE VISTA • FOCALITZACIÓ: ANGLE DE VISIÓ DES DEL QUAL TRANSCORRE LA NARRACIÓ, EL PUNT ON SE SITUA EL NARRADOR PER CONTAR LA HISTÒRIA. • FOCALITZACIÓ EXTERNA (PUNT DE VISTA EXTERIOR) • FOCALITZACIÓ INTERNA (PUNT DE VISTA INTERIOR = PERSONATGE)
PUNT DE VISTA • FOCALITZACIÓ INTERNA: • FIXA IMMÒBIL. RECAU SEMPRE EN EL MATEIX PERSONATGE. • VARIABLE MÒBIL. RECAU SOBRE DIVERSOS PERSONATGES.
NARRADOR O VEU NARRATIVA • ÉS EL MITJANCER ENTRE L’AUTOR I EL LECTOR EN L’ACTE DE COMUNICACIÓ LITERÀRIA. • L’AUTOR CONTA EL RELAT A TRAVÉS D’UNA VEU
NARRADOR O VEU NARRATIVA • NARRADOR EXTERN NO COINCIDEIX AMB CAP PERSONATGE DE LA HISTÒRIA. • TAMBÉ REP EL NOM DE NARRADOR HETERODIEGÈTIC. • TIPUS: • OMNISCIENT • OMNIPRESENT – OBSERVADOR • EDITOR
NARRADOR OMNISCIENT • ÉS UN NARRADOR QUE TÉ UNA VISIÓ ÀMPLIA I PANORÀMICA, COM SI FOS UNA MENT SUPERIOR. • CONEIX EL PASSAT, EL PRESENT I EL FUTUR, ELS SENTIMENTS I ELS PENSAMENTS DE TOTS ELS SEUS PERSONATGES. • CONTROLA I DOMINA TANT LES ACCIONS COM LA RESTA D’INFORMACIÓ.
NARRADOR OMNIPRESENT - OBSERVADOR • DÓNA INFORMACIÓ NOMÉS A PARTIR DEL QUE VEU I SENT. • NO POT REPRODUIR PENSAMENTS DELS PERSONATGES SI ELS PERSONATGES NO HO DIUEN DIRECTAMENT EN PRESÈNCIA SEUA.
NARRADOR - EDITOR • EXPLICA UNS FETS QUE HA TROBAT ESCRITS EN UN HIPOTÈTIC MANUSCRIT O DOCUMENT PERDUT. • PERMET L’AUTOR DE CONTINUAR GAUDINT DE LA SEUA OMNISCIÈNCIA SENSE QUE SE L’ACUSE DE MANIPULADOR
NARRADOR O VEU NARRATIVA • NARRADOR INTERN ESDEVÉ UN PROTAGONISTA O PERSONATGE DE LA HISTÒRIA. • TAMBÉ REP EL NOM DE NARRADOR HOMODIEGÈTIC. • PREDOMINA LA NARRACIÓ EN PRIMERA PERSONA I S’ACOSTUMEN A INTERPRETAR ELS FETS DE MANERA SUBJECTIVA.
NARRADOR O VEU NARRATIVA • NARRADOR INTERN • TIPUS: • NARRADOR PROTAGOSNISTA • NARRADOR TESTIMONI
NARRADOR PROTAGONISTA • NARRADOR EN PRIMERA PERSONA ON EL PROTAGONISTA APAREIX COM A RESPONSABLE DE LA SEUA PRÒPIA HISTÒRIA. • POT APARÈIXER LA TÈCNICA DEL MONÒLEG INTERIOR (ES CREA LA IL·LUSIÓ QUE UN PERSONATGE EXPRESSA EL SEU PENSAMENT D’UNA MANERA DIRECTA)
NARRADOR TESTIMONI • PERSONATGE SECUNDARI QUE ACTUA COM A OBSERVADOR. • ÚS DE LA PRIMERA PERSONA I INTERPRETACIÓ SUBJECTIVA DELS FETS.
AUTOR REAL AUTOR MODEL NARRADOR NARRATARI LECTOR MODEL LECTOR REAL
PERSONATGES • SEGONS LA IMPORTÀNCIA I LA PRESÈNCIA EN ELS FETS, ELS PERSONATGES PODEN SER: • PRINCIPALS • SECUNDARIS • COMPARSA
PERSONATGES PRINCIPALS • SÓN ELS QUE INTERVENEN EN L’ACCIÓ AMB MÉS INTENSITAT I TENEN UNA INFLUÈNCIA DECISIVA EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA HISTÒRIA I EN EL DESENLLAÇ. • PROTAGONISTA: PORTA A TERME L’ACCIÓ PRINCIPAL. • SOVINT TÉ UN ADVERSARI (ANTAGONISTA), QUE TÉ LES CARACTERÍSTIQUES OPOSADES.
PERSONATGES SECUNDARIS • INTERVENEN POC EN EL TRANSCURS DE LA NARRACIÓ, O BÉ HO FAN AMB CERTA INTENSITAT, PERÒ EN POCS EPISODIS.
PERSONATGES COMPARSA • PERSONATGES ANOMENATS. TENEN LA FUNCIÓ DE DONAR CREDIBILITAT I CREAR VERSEMBLANÇA.
PERSONATGES SEGONS L’EVOLUCIÓ PSICOLÒGICA • SEGONS LA SEUA CARACTERITZACIÓ, ELS PERSONATGES PODEN SER: • PLANS • REDONS
PERSONATGES PLANS • TENEN UNA CARACTERITZACIÓ ESQUEMÀTICA. QUEDEN DEFINITS AMB UN SOL TRAÇ, I ES MANTENEN INVARIABLES EN TOTA L’OBRA O EXPERIMENTEN POCS CANVIS.
PERSONATGES REDONS • ESTAN DEFINITS AMB MOLTS TRETS I AMB MOLTA COMPLEXITAT PSICOLÒGICA. EVOLUCIONEN AL LLARG DE LA NARRACIÓ, I SÓN DENSOS I VARIABLES.
TEMPS • LA HISTÒRIA SE SITUA EN UN TEMPS DETERMINAT, QUE POT SER PASSAT, PRESENT O FUTUR. • CAL DIFERENCIAR ENTRE: • TEMPS NARRATIU – TEMPS DEL DISCURS • TEMPS HISTÒRIC – TEMPS DE LA HISTÒRIA
TEMPS • ORDRE COM ES PRESENTEN ELS FETS • DURADA ESPAI TEMPORAL DELS FETS
ORDRE DELS FETS • Ordre cronològic – lineal (eix sincrònic) • El temps del discurs es presenta de la mateixa manera que apareix a la història. • Ordre asincrònic (eix anacrònic) • Alteracions en la presentació dels fets. Poden ser de dos tipus: • RETROSPECCIONS (flashback) • ANTICIPACIONS (flashforward)
RETROSPECCIONS • Permeten recuperar passatges anteriors al moment que s’està narrant. Poden ser: • Internes • Externes
ANTICIPACIONS • Permeten avançar un fet que es produirà posteriorment en el relat. Poden ser: • Internes • Externes
DURADA • Temps destinat a contar uns fets. El narrador pot optar per diferents opcions a l’hora de narrar una història. Aquestes poden ser: • Escena • Pausa • Resum • El·lipsi • Anàlisi
ESCENA Coincidència entre temps de la història i temps del discurs. • PAUSA L’acció s’atura. Seria el cas de les descripcions de paisatges, els comentaris del narrador, etc. • RESUM Acceleració de la història. Presentar en poques línies gran quantitat d’esdeveniments. • EL·LIPSI Es deixen sense contar esdeveniments de la història. • ANÀLISI Equival a narrar amb molta mena de detalls un moment breu de la història.
