1 / 34

C42 Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà

Sabina Dalmau Ramos Curs 2011-2012 INS S’Agulla kalkat13@gmail.com. C42 Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà. I. Necessitat de menjar i beure. 1. Nutrició 1.1. Els nutrients 1.2. Els grups d’aliments 1.3. Equilibri i metabolisme energètic

dudley
Download Presentation

C42 Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Sabina Dalmau Ramos Curs 2011-2012 INS S’Agulla kalkat13@gmail.com C42 Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà

  2. I. Necessitat de menjar i beure 1. Nutrició 1.1. Els nutrients 1.2. Els grups d’aliments 1.3. Equilibri i metabolisme energètic 1.4. Concepte i tipus de dietes 2. Aparell digestiu 2.1. Anatomia de l’aparell digestiu 2.2. Fisiologia de l’aparell digestiu 2.3. Patologies de l’aparell digestiu 3. Ajuda al pacient amb dificultats digestives 3.1. Alimentació oral 3.2. Nutrició enteral 3.3. Nutrició parenteral

  3. 1. Nutrició Alimentació? Nutrició? Aliment? Nutrient? Dieta?

  4. 1.1. Els nutrients - Orgànics (CHON) / Inorgànics - Essencials: proteïnes, lípids, glúcids, vitamines i minerals. Aigua. - No essencials: - Macronutrients: HC, proteïnes i lípids. Aigua i fibra. ENERGIA i ESTRUCTURA Micronutrients: vitamines i minerals. REGULACIÓ METABÒLICA Oligoelements: Alguns minerals. REGULACIÓ METABÒLICA Crom  metabolisme de la glucosa Coure  Intervé en la utilització del Fe Sodi i potassi  Funció nerviosa. Equilibri hídric. Clor  Sucs gàstrics

  5. Glúcids o hidrats de carboni [C(H20)]n  glucosa C6H12O6 Més abundants en aliments d’origen vegetal - Monosacàrids (de 3 a 8 C). No poden dividir-se en nutrients més senzills. Dolços. - Disacàrids (2 monosacàrids). Dolços. Sacarosa = glucosa + fructosa Lactosa = Glucosa + galactosa - Polisacàrids. Insolubles en aigua i d’absorció lenta. Ex : midó, glicogen (fetge i múscul animal) i cel·lulosa (fibra) Taula pàgina 282

  6. Funcions: - Energètica (50-60 % de la ingesta calòrica) - Estructural o plàstica Excés de monosacàrids i disacàrids  excés de calories  transformació i emmagatzematge de lípids. Aliments rics en glúcids: - Origen vegetal: cereals, tubercles, llegums, verdures, hortalisses, fruites, sucre i mel. - Origen animal: llet, carn i peix. - Fibra: Cereals, llegums, verdures, hortalisses i fruites.

  7. Lípids (CHO) - Insolubles en aigua - Solubles en dissolvents orgànics - Poden ser simples o complexos (fosfolípids o glicolípids). - Els àcids grassos poden ser: pàg. 283 Saturats: sòlids. Greixos d’origen animal. Insaturats: líquids. Greixos d’origen vegetal (olis). - Àcids grassos essencials. Poliinsaturats (en llavors): linoleic (blat, soja, greix de porc) linolènic (olis vegetals) i araquidònic (peix). Disminueixen els nivells de colesterol sanguini. - Colesterol: HDL (“bó”), LDL, VLDL pàg. 284

  8. Funcions: - Energètica (30-35 % de la ingesta calòrica) - De reserva - Estructural o plàstica (membranes cel·lulars) - Protecció d’altres òrgans - Termoreguladora - Regulació metabòlica: formació d’hormones, àcids biliars i vitamines Excés de lípids  increment de pes  obesitat  risc cardiovascular.  risc cardiovascular. Absència d’HC  hidròlisis de lípids emmagatzemats.

  9. Proteïnes (CHON) - Sovint contenen altres components com S o P. - Formades per aminoàcids (20). Essencials (cal ingerir-los): Són 9. Pàg 285. Carència = malaltia. No essencials: Sintetitzats per l’organisme. - Proteïnes simples (només aminoàcids) i complexes (lipoproteïnes, glicoproteïnes, fosfoproteïnes) - Les proteïnes d’origen animal tenen gran valor biològic perquè contenen tots els aminoàcids essencials. - En carn, peix, ous, llet, llegums o cereals.

  10. Funcions: - Estructural (esquelet cel·lular). Fibres musculars. - Genètica - Immunològica (anticossos) - Reguladora: enzims i hormones. - Transport: Hb-O2, lipoproteïnes-lípids - Energètica ( 10 – 15 %) No ingesta de HC i lípids  metabolització de proteïna emmagatzemada  producció d’amoníac que el fetge transforma en urea (orina). Taula pàg. 287

  11. Vitamines - Orgàniques - Essencials - Només podem sintetitzar K, B1, B12 i àcid fòlic en petites quatitats i pro-vitamina D. - Vitamines hidrosolubles (no s'emmagatzemen): C, B1, B2, B3, B5, B6, B12 i H. Eliminació a través de l'orina. - Vitamines liposolubles (s'emmagatzemen al fetge i teixit adipòs): A, D, E i K. Eliminació amb la femta. Excés = toxitat. FUNCIÓ: REGULACIÓ METABÒLICA Es destrueixen facilment amb temperatura, llum, aire...

  12. BERI-BERI

  13. PELAGRA

  14. ESCORBUT - Hemorragies - Ulls enfonsats - Separació d'ossos fracturats

  15. RAQUITISME

  16. Minerals - Inorgànics - Minerals majoritaris (>100mg/dia): Ca, P, Na, S, K, Mg i Cl. - M. minoritaris (<100mg/dia): Fe, Cu, F, Co, Zn, Cr, I, Mn, Mo, Se FUNCIÓ: ESTRUCTURAL REGULACIÓ METABÒLICA Excés o deficiència de minerals = patologia

  17. Aigua 65% del cos humà Eliminació : expiració, suor, orina, femta i perspiració (evaporació simple a través de la pell)  2,5 l /dia Ingesta: Líquids + aliments Funcions - Regula la temperatura corporal (evaporació suor) - Forma part del plasma sanguini, la limfa i les secrecions corporals - Ajuda a l’eliminació dels productes de rebuig (orina) - És el mitjà on es realitzen els processos bioquímics que asseguren la vida - Estructural (turgència de les cèl·lules)

  18. Fibra Molècules d’origen vegetal que no poden ser digerides en el tracte intestinal, tot i que són fermentades parcialment. Fibra insoluble i soluble Funció= reté l’aigua. - Sensació de sacietat. - Solubles = disminució de la motilitat intestinal = increment absorció. - Insolubles = increment de la motilitat intestinal = disminució absorció de glucosa, greixos i colesterol. - Efecte laxant i eliminació de toxines. - Manté la flora intestinal. 25g / dia disminueix: restrenyiment, diabetis II,aterosclerosi, càncer de colon... Excés fibra = excés de flora bacteriana = gasos, distensió abdominal i diarrea.

  19. 1.2. Els grups d’aliments Llet i derivats - Proteïnes d’alt valor biològic (caseïna), HC (lactosa) i lípids (AGS i colesterol). - Ric en vitamines (menys C) - Minerals: Ca, P, Llet = 88 % aigua + 12 % sòlids (lactosa, proteïnes, lípids) - Desnatada: sense greix, colesterol ni vitamines. - El iogurt és més digerible - Formatge: menys aigua i més proteïna, greixos i Ca. - Mantega té 80% de greix, colesterol i moltes vitamines A, D i E Dèficit de lactasa = lactosa  àcid làctic + CO2 dolor intestinal i diarrea Al·lèrgia caseïna

  20. Ous Clara: Ovoalbúmina Rovell: Lípids (AG essencials, AGS i colesterol) Ovovitel·lina Vitamina A, B i Fe Carn i derivats Proteïnes (18-20%), greixos (AGS i colesterol), aminoàcids essencials, vitamines (tipus B) i aigua (60%). No contenen fibra i pocs hidrats de carboni.

  21. - La carn més vella és menys nutritiva perquè perd teixit muscular. - Carns magres (<10% de greix) - Carns grasses (>20% de greix) - La qualitat de la carn de porc i pollastre varia molt segons l’alimentació de l’animal. - Vísceres i embotits són rics en AGS i colesterol, però també en vitamines. Bases puríniques  àcid úric  gota

  22. Peix i marisc Proteïna més digestible, ric en omega-3, minerals (Ca, I, P, K i Fe) i vitamines (D, retinol i B12) - Peix magre o blanc (<3% greix): rap, bacallà, lluç. - Peix blau o gras (8-15 %): arengada, tonyina, anguila,salmó. - Peix semi-magre (3-7%): truita, turbot, seitó. El marisc conté més colesterol i menys proteïnes. És ric en zinc i purines.

  23. Olis i greixos Origen vegetal: sense colesterol. Vitamines i AG essencials. - Oliva: AG monoinsatutrats - Gira-sol, soja o blat de moro: AG poliinsaturats - Coco, palma, palmito: AG saturats Hidrogenació oli = margarina + àcids grassos trans Origen animal. Rics e AGS i colesterol

  24. Sucres i dolços Poques propietats nutritives . Són energètics i conservants. Origen vegetal: sucre, cacau, xocolata... - Sucre moreno: remolatxa o canya (sacarosa, vit i aa) - Sucre blanc: refinant l’anterior (sacarosa) - Altres edulcorants naturals: fructosa, glucosa, lactosa o maltosa. - Edulcorants químics: sacarina o ciclamat (no energètica) Origen animal: mel. Conté aigua, minerals i vitamines B, però en poques quantitats. PASTISSERIA i CONFITERIA: Greixos d’origen animal, sucres refinats i elvades temperatures en l’elaboració = pocs nutritiva i hipercalòrica

  25. Cereals i derivats Envolta (segó): fibra, minerals (Fe, Mg, Ca i Zn) i vit B. Endosperma: proteïnes d’alt valor biològic, AG essencials,, minerals i hidrats. - Midó i gluten : blat - Midó i zeïna: blat de moro - Midó i Orizeïna: arròs. Gra sencer = cereal integral Gra separat = cereal refinat Baix contingut d’aa essencials

  26. Fruites, verdures i hortalisses - Rics en fibra, aigua, minerals i vitamines hidrosolubles. No aporten D, B12 ni retinol. - Contenen glúcids simples. Sobretot els dàtils, el plàtan, la patata, la pastanaga... - Pobres en lípids (<1%), excepte l’alvocat o les olives. No contenen colesterol. - Pobres en proteïnes (1-5 %) - Poc valor energètic Els fruits secs són rics en minerals i lípids, però no en colesterol. Són energètics.

  27. Llegums - Rics en proteïnes vegetals (25%) - Rics en HC i fibra (50%) - Pobres en lípids (2-5 %) - Baix contingut hídric (10%) - Rics en minerals i vitamines (excepte D, B12 i retinol)

  28. II.

  29. Regulació  sucre pag 282 llibre

More Related