1 / 14

LLENGUA CATALANA II. BLOC 1 Sintaxi catalana (I) 1. 1. Què és la Lingüística?

LLENGUA CATALANA II. BLOC 1 Sintaxi catalana (I) 1. 1. Què és la Lingüística? La Lingüística és la disciplina que estudia científicament el llenguatge humà en general i les llengües naturals en particular.

earl
Download Presentation

LLENGUA CATALANA II. BLOC 1 Sintaxi catalana (I) 1. 1. Què és la Lingüística?

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LLENGUA CATALANA II. BLOC 1 Sintaxi catalana (I) 1. 1. Què és la Lingüística? La Lingüística és la disciplina que estudia científicament el llenguatge humà en general i les llengües naturals en particular. La Filologia és la disciplina lingüística que estudia l’estructura i la història d’una llengua a partir sobretot de l’estudi dels textos antics i de les relacions que mantenen amb la cultura de la civilització a què pertanyen.

  2. 1. 2. Què és la sintaxi? • L’estudi de la llengua es pot abordar des de diferents punts: • fonètica • fonologia • morfologia • semàntica • lèxic • sintaxi • Del grec i del llatí syntaxis: ‘ordenació’. És una disciplina lingüística que estudia l’organització i combinàtòria dels mots en estructures superiors (sintagmes i oracions).

  3. 1. 3. Temes de sintaxi catalana. Qüestions fonamentals. Principals conceptes de sintaxi. Formes i funcions. Conceptes teòrics bàsics L’oració és la mínima unitat de comunicació completa. Està formada per nivells o constituents que mantenen entre si una sèrie de relacions que deduïm intuïtivament (sintagmes). La filla d’Anna portarà el paquet la setmana vinent

  4. 1. 3. 1. Concepte de categoria lèxica: nom (N), pronom (pro), adjectiu (A), verb (V), adverbi (adv), preposició (P), conjunció (conj), interjecció, determinant (det) Una categoria lèxica és una classe d’elements que posseeixen una sèrie de propietats en comú o que mantenen algun tipus de semblança, és a dir, que comparteixen una sèrie de propietats morfològiques, semàntiques i sintàctiques. Aquestes categories tenen una funció dins de l’oració. També s’anomenen parts de l’oració o parts del discurs, segons la gramàtica tradicional, i classe de mots segons l’estructuralisme. 1. 3. 2. Concepte de funció Relació que s’estableix entre els constituents oracionals.

  5. 1. 3. 1. Concepte de categoria lèxica Nom (N) Pronom (pro): personals, demostratius, exclamatius, indefinits, interrogatius, possessius, relatius, febles Adjectiu (A):determinatius i qualificatius (especificatius i explicatius) Verb (V) a) morfològicament poden ser: regulars, irregulars, defectius, incoatius, pronominals, auxiliars b) sintàcticament poden ser: - depenent dels arguments: personals (Parles molt bé el valencià), impersonals (Plourà a la serra), transitius (Ara no porte diners damunt), intransitius (Vinc de València), ergatius o inacusatius (Han arribat uns parents meus: N’han arribat uns), recíprocs (Els cotrincants es miraven amb odi), reflexius (Joan es pentina) - segons el tipus de predicat: atributius o copulatius (Maria és agradable) i predicatius (Hi aniré demà)

  6. 1. 3. 1. Concepte de categoria lèxica Adverbi (adv): conjuntius, de predicat, modals, quantitatius Preposició (P) Conjunció (conj): a) coordinants: adversatives, copulatives, disjuntives, distributives, explicatives, consecutives o il·latives b) subordinants: completives, causals, concessives, condicionals, finals, modals, temporals Interjecció (es comporta com una oració) Determinant (det):articles (determinats i indeterminats), demostratius, possessius (fort i febles) i quantificadors

  7. 1. 3. 3. Concepte d’oració. Tipologia d’oracions • a) Concepte d’oració • L’oració no és una estructura lineal, és una estructura jeràrquica o • ESTRUCTURA DE CONSTITUENTS • (+ a – importants) • Una oració és el resultat de combinar un seguit de categories gramaticals a partir de regles sintagmàtiques Les torres bessones han caigut a plom SN SV O

  8. 1. 3. 3. Concepte d’oració. Tipologia d’oracions • b) Tipologia d’oracions: • 1. 3. 2. 1. Segons la naturalesa del subjecte i el predicat: atributives o predicatives (transitives, intransitives, actives, passives, passives pronominals o reflexives, reflexives, recíproques i impersonals) • 1. 3. 2. 2. Segons la modalitat que assenyalen, és a dir, la finalitat amb què el parlant produeix l’oració: enunciatives, afirmatives, negatives, interrogatives, exclamatives, dubitatives, desideratives i exhortatives • 1. 3. 2. 3. Segons el nombre de predicats que continguen: simples i compostes • 1. 3. 2. 3. 1. Compostes coordinades (copulatives, disjuntives, adversatives, distributives, il·latives o consecutives) • 1. 3. 2. 3. 2. Compostes subordinades: de relatiu, substantives, adverbials

  9. 1. 3. 3. Concepte d’oració. Tipologia d’oracions • 1. 3. 2. 1. Segons la naturalesa del subjecte i el predicat: • - atributives (Teresa està malalta) • - predicatives (No vull menjar peix): • - transitives (Envia el paquet al laboratori) • - intransitives (On dormirem) • - actives (Alícia ha trencat els vidres) • - passives (Els vidres han sigut trencats per Alícia) • - passives pronominals o reflexives (La roba de cotó es planxa millor) • - reflexives (Anna es pentina cada dia) • - recíproques (Maria i Anna s’odien) • - impersonals (M’han suspés les matemàtiques; Hi ha un home a la porta)

  10. 1. 3. 3. Concepte d’oració. Tipologia d’oracions • 1. 3. 3. 2. Segons la modalitat que assenyalen, és a dir, la finalitat amb què el parlant produeix l’oració: • - enunciatives(Demà aniré a pescar) • -afirmatives(Vull això) • -negatives(No vingues) • -interrogatives(absolutes: Has aprovat?-sí / parcials: Qui ha comprat aquest matí el pa?- la teua germana) • - exclamatives(has perdut les claus! Quin desastre!) • - dubitatives(Probablement el trobarem a casa) • - desideratives o optatives(Tan de bo Corretja guanyara l’or a Sydney!) • -exhortatives o imperatives(Vés a casa ràpidament!)

  11. 1. 3. 3. Concepte d’oració. Tipologia d’oracions • 1. 3. 3. 3. Segons el nombre de predicats que continguen: simples o compostes simples (1sv) compostes (+1sv) [conjunció] coordinades subordinades Unides per un nexe subordinant Una depén de l’altra Unides per un nexe coordinatiu Conserven la independència

  12. 1. 3. 3. Concepte d’oració. Tipologia d’oracions • 1. 3. 3. 3. 1. Compostes coordinades: copulatives, disjuntives, adversatives, distributives, il·latives o consecutives, continuatives, explicatives. • Segons el tipus de nexe: • Copulatives: Marc estudia i treballa • Disjuntives: T’agrada o no t’agrada? • Adversatives: S’enfada però no és perillós • Distributives: Ignasi ni estudia ni treballa • Il·latives o consecutives: Tens gana? Doncs, menja’t una cama • Continuatives: Em desespera fins i tot quan s’està assegut • Explicatives: Té un virus, és a dir, té una malaltia

  13. 1. 3. 3. Concepte d’oració. Tipologia d’oracions • 1. 3. 3. 3. 2. Compostes juxtaposades:M’agrada el teu germà Joan. Odie el teu germà Aleix • 1. 3. 3. 3. 3. Compostes subordinades: • a) subordinades adjectives o de relatiu:La dona [que ha vingut hui] no m’agrada gens. • - subordinada de relatiu especificativa: Els participants que han votat a favor han guanyat (solament els que han votat a favor i no els que han votat en contra). • - subordinada de relatiu explicativa (s’insereix entre comes): Els participants, que han votat a favor, han guanyat (tots els participants han votat a favor)

  14. 1. 3. 3. Concepte d’oració. Tipologia d’oracions • b) subordinades completives o substantives • - completives amb infinitiu: no tenen nexe d’unió entre les dues oracions i el verb de la segona és un infinitiu: em sap greu [marxar de la festa] • - completives amb nexe (conjunció): l’oració subordinada té un verb conjugat i va precedida d’una conjunció (que, si, com): Odie [que l’habitació tinga pols] • c) subordinades adverbials o circumstancials: • Temps: Pararé taula després que faça el dinar • Lloc: Ho deixaré on tu vulgues • Manera: Va venir com si no haguera passat res • Comparació: Més que no tenir ganes de fer-ho és que no tinc diners • Causa: T’ajudaré perquè ho necessites • etc...

More Related