Download
1 / 20
E N D
La Itàlia feixista (1922-1939)
Una de les conseqüències de la crisi de postguerra va ser l’aparició d’un nacionalisme de caire revengista, producte del que els italians consideraven una “victòria mutilada”. Aquest sentiment es materialitzà enl’ocupació del Fiume per part de Gabrielle d’Annunzio
El 1919, Benito Mussolini, ex militant socialista funda els Fasci di Combattimento, un partit que es va nodrir, en bona part, dels malcontents socials i polítics provocats per la crisi de postguerra
Els Fasci di Combattimento es convertirien, l’any 1921, en el Partit Nacional Feixista. El seu programa es basava en tres punts bàsics: l’anticomunisme, la propietat privada i una política expansionista conduida per un Estat fort.
El Partit Feixista arribà al poder el 1922, després de la Marxa sobre Roma, una ocupació forçosa dels principals edificis de la capital italiana
La Marxa sobre Roma provocà la dimissió del govern legítimament triat pels ciutadans, ja que el rei, Víctor Manuel III, no va voler declarar l’estat d’excepció
Els camises negres desfilaren triomfalment per tota la ciutat
Víctor Manuel III va assumir tota la responsabilitat de la Marxa i va demanar a Mussolini que constituís un nou Executiu. Bona part de l’exèrcit donaria també el seu suport al duce
La dictadura feixista no s’establiria totalment fins l’assassinat del diputat socialista G. Matteotti de la mà de les Esquadres Feixistes l’any 1924. Matteotti va ser un dels pocs diputats que va alçar la seua veu per denunciar els abusos i la violència perpetrats pel Partit Nacional Feixista
A partir de 1925, Mussolini, amb plens poders i el consentiment del rei, l’exèrcit i l’Església, va iniciar un procés dirigit a convertir Itàlia en un règim totalitari. Amb el Vaticà signà els Pactes de Letran, pels quals Pius XI reconeixia el nou estat italià i, a canvi, rebien una renda econòmica anual.
El feixisme va pretendre controlar i dirigir tota la societat. Els infants d’entre quatre i catorze anys s’havien d’inscriure obilgatòriament en l’Opera Nazionale Balilla
Els nins i les nines eren considerats el futur del règim, per la qual cosa calia ensinistrar-los des de ben petits.
La separació per sexes era imprescindible en aquestes organitzacions socials.
L’adoctrinament feixista dels infants era l’objectiu prioritari d’aquestes organitzacions juvenils.
Els adults també tenien la seua pròpia organització social: l’Opera Nazionale Dopolavoro
Els llibres, els diaris, les emissions de ràdio, la publicitat i el cinema van quedar impregnats de valors feixistes, en un intent de controlar les consciències, les lectures i les opinions del poble italià.
