Monges de Sant Benet de Montserrat

1. Monges de Sant Benet de Montserrat I Part Música Medieval CatalanaAgnus Dei de la Missa de Barcelona ARS MUSICAE Director: Enric Gispert

2. Església de St. Feliu: QUÈ DIUS DE TU MATEIXA?

3. HISTÒRIA DELS ORÍGENS:Les Arrels Cristianes de Catalunya 1- De Jerusalem a Roma sI - II 2- De Roma a Catalunya sIII - VII

4. Des que al 988 el comte Borrell, trencant tot vassallatge, aconseguí la independència de Catalunya, vam néixer com a Nació. Però... ...MOLT ABANS DE SER CATALANS, VAM SER CRISTIANS

5. La Pàtria era arrelada en la Terra de l’evangeli “En pur silenci hem preservat uns àmbits. Edifiquem-hi, tenaços, una Pàtria ... l’àmbit de tots els àmbits” Miquel Martí i Pol

6. 1- De Jerusalem a Roma sI-II

7. Tu, Església Catalana, has nascut del Crist RESSUSCITAT. En deixar aquest món, Ell va encomenar als deixebles la tasca d’ANAR PERTOT ARREU Muntanya de les Oliveres on Jesús ho digué

8. Ciutat de Jerusalem en vesprejar Però ells tenien tanta por del que havia passat, que es van tancar a casa sense dir res a ningú

9. Fins que el dia de Pentecosta, l’ESPERIT els va empènyer a predicar- ho TOT obertament Cenacle on, segons la tradició, es reuní la Primera Església

10. Els NETS de COR s’ho van creure, però els poderosos els van perseguir, fent-los marxar.

11. Així van arribar a Roma, la capital del món antic Antiga via romana

12. Recents excavacions han confirmat que sota l’església del Vaticà, hi ha el sepulcre de l’apòstol Pere, crucificat l’any 67 A Roma Pere i Pau van donar testimoni que Jesús ha Mort i ha Ressuscitat per TOTS

13. Jesús havia dit a Pere: “Sobre la PEDRA de la teva confessió, JO edificaré la Meva ESGLÉSIA” (St. Agustí)

14. 2 - De Roma a Catalunya sIII - VIII

15. La tradició senyala la capella del seminari de Tarragona, com a lloc de la predicació de Pau Paseig arquelògic sI, prop del Seminari En una carta St. Pau va dir que volia visitar Hispània

16. Al 259 no sols ja havia arribat l’evangeli a Catalunya, sinó que, fruit de les persecucions, morí Fructuós amb els seus diaques a l’amfiteatre romà de Tarragona A primer terme, restes de l’església visigòtica dedicada als màrtirs

17. Als orígens de la teva Església, hi ha uns homes i dones plens de reverència i de bondat, com es veu en les Actes de St. Fructuós. Preciós mosaic de la Necròpoli de Tarragona, sII-III.

18. Actes de St Frustuós: En preguntar-li si adorava l’Emperador, Fructuós va respondre: ”Jo adoro només al Déu VIU” Va dir a un que li demanava que pregués: “Porto al cor l’Església sencera, estesa d’Orient fins a Occident” Veient que tots ploraven els deia: “No ploreu, això d’ara és només un moment de feblesa”

19. Molts cristians eren batejats a Barcelona“en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant” Mosaic amb “Crismó” sV, i primitiu baptisteri de la Catedral de Barcelona sVI

20. I a l’hora de la mort ells creien que anaven a la VIDA amb Jesús. Per això al costat de la Creu hi dibuixaven paons (símbol de Resurrecció) Làpida d’un infant de 3 anys, trobada a St. Gervasi sV. Avui al Museu d’hist. de la Ciutat de Barcelona

21. Als anys 360-386 St. Pacià, un home culte i bo, fou bisbe de Barcelona. Els seus escrits enriqueixen la Patrística de l’Església universal. St. Jeroni el posa entre “Els homes il·lustres” de l’Església. Pacià escriu en una carta: “Recordo el tracte tan especial que tens pels bàrbars, parlant-los de Déu en la seva llengua. Saps que Déu és en l’ànima de tots els qui són bons”

22. Església de St. Feliu de Girona Del 303 al 311 foren martiritzats a Barcelona i a Girona, St. Cugat i St. Feliu que havíen vingut de Cartago(Tuníssia) per predicar la bona nova de l’evangeli a terres de Catalunya. Monestir de St. Cugat deBarcelona

23. La sang dels màrtirs és llavor de cristians. Per això aviat la FE s’estengué per tot el territori català. Sarcòfac del sIII, i vas litúrgic del sVII, de l’Església de Girona

24. Mosaic de Sta Maria de Terrassa (diòcesi d’Egara) Quan les diòcesis de Tarragona, i Barcelona ja existien, es crearen la de Girona (347) i la d’Egara (450). Mentre que la de Lleida data de temps anteriors al 417

25. Els cristians havíen anat deixant les cases particulars, per celebrar la FE en bells Baptisteris i Basíliques. Piscina Baptismal de Bovalar, Segrià (Lleida)sVI-VII

26. Les restes d’aquesta església del sIV a Sta. Margarida (Martorell), dins la diòcesi deSt. Feliu, ens parlen de la FE on estem ARRELATS

27. De fet, quan van entrar els visigots (711), no van poder torçar la FE d’aquestes esglésies que ja estaven organitzades i amb vida pròpia: Els bisbes de la Tarraconense assistiren al Concili d’Elvira (Granada, any 300). I després als Concilis de Toledo on, amb els Sts. Isidor i Leandre visqueren el segle d’Or del cristianisme europeu. I al 516 són els mateixos bisbats de Catalunya els que promouen el primerConcili de la Tarraconense (seguit de 31 més, segles VI-VII)

28. Església de St Feliu, què dius de tu mateixa? “Nosaltres volem recollir la fe i la tradició que durant tants segles ha animat la vida cristiana de l’Església a les terres catalanes. L’Església ens precedeix, però a la vegada l’hem d’anar creant. És una tasca apassionant que demana obertura, generositat i confiança”. Mons. Agustí Cortés bisbe de St. Feliu

29. Bibliografia: La Catalunya romànica - Del romà al romànic. Ed Enciclopèdia Catalana 1999 Pedro y Pablo en Roma - Umberto M. Fasola.Ed Vision Editrice 1980 Concilis Provincials Tarraconenses – Ed Proa 1994 Conferència Episcopal Catalana – Salvador Bardulet Ed Llibres de l’Índex 1993 De pagans a cristians - Maria Ojuel i Joan Santacana. Ed Barcanova 1993 Butlletí del Bisbat de St Feliu 2004

30. WWW.BENEDICTINESCAT.COM