LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

1. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Període de la històriad'Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l'abril del 1931, i que correspon al regnatd'Alfons XII (1874-85), a la regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902) i al regnatd'Alfons XIII (1902-31).

2. ETAPES • La Restauració es divideix en duesgransetapes:- Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, ambl'alternança de governsconservadors i liberals. - Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidintamb el regnatd'Alfons XIII (1902-1931).

3. PRIMERA ETAPA RESTAURACIÓ El regnat d'Alfons XII (1875-1885) és un període de pacificació militar , d'estabilitat política i de creixement econòmic.

4. on Alfonso XII, por la gracia de Dios Rey constitucional de España. A todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: que en unión y de acuerdo con las Cortes del Reino actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente LA CONSTITUCIÓ DE 1876 Aprovada per unes Cortes Constituyentes elegides per sufragi universal segons estava previst en la Constitució espanyola de 1869. on Alfonso XII, por la gracia de Dios Rey constitucional de España. A todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: que en unión y de acuerdo con las Cortes del Reino actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente Constitución.

5. PUNTS CLAU DE LA CONSTITUCIÓ • Sobirania compartida (Cortsamb el Rei). CortsBicamerals • Poder de la corona: es va convertir en l’eix de l’Estat . Poder executiu i poder legislatiu. • Reconeixementteòric de drets i llibertats(limitatsdurantelsgoverns de Cánovas). • Sufragi(Congrésrestringitfins a 1890 que serà universal ). • Es va aprovar la llei electoral que establia el votcensatari. • Es declara com a religió oficial de l’Estat: la religiócatòlica. • L’ Estat es va organizar de forma centralista.

6. SISTEMA D’ALTERNANÇA • Cánovas del Castillo seràl'artífex del nourègim, regulat per la Constitució del 1876. • El sistema canovista es basava en l'existència de dos granspartits, el Partit Conservador i el Partit Liberal, anomenatspartitsdinàstics, que es tornaven en el poder (tornpacífic).

7. PARTIDO CONSERVADOR • D. ANTONIO CANOVAS DEL CASTILLO Va ser una de les figures mésinfluents de la política espanyola de la segonameitat del segle XIX, al ser el majorartífex del sistema polític de la Restauració, foumàximdirigent del Partit Conservador.

8. Antonio Cánovas del Castillo va ser assassinat el 8 d'agost de 1897, en el balneari de santa Águeda, en el municipi de Mondragón, Guipúscoa, per l'anarquistaitaliàMicheleAngiolillo, inscrit en l'establimentcom a corresponsal del periòdicitaliàIl·ltrePopolo.

9. PARTIDO LIBERAL • D. PRÀXEDES MATEO SAGASTA Y ESCOLAR Polític espanyol, membre del Partit Liberal, de matís progressista, set vegades president del Govern en el període comprés entre 1870 i 1902 i famós pels seus dots retòrics.

10. Caricatura de l’època que representà a Canovasensenyant a Sagastacom si fora el seumestre.

11. FRAU ELECTORAL • Per a afavorir al partit a què li corresponia governar, es manipulaven i falsejaven les eleccions i s'utilitzava el frau, o siga, la falsificació de les actes electorals.

12. ENCASILLAMENT • . A causa de l'escassa confiança en la capacitat de juí dels electors, s'arriba a la manipulació electoral. El Ministeri de la Governació imposava uns candidats degudament 'encasillats'..

13. CACIQUISME • Elscacics eren elsencarregats de portar a la pràcticaelsresultatselectoralsacordatspelspartitspolítics. A canvi eren ricsamb un gran poder adquisitiu i influència local. • Mètodes que utilitzaven: • Violència i amenaces • Canvi de vots per favors • Prèstams. • Agilitzarexpedients

14. “Pucherazo”:per mitjà del frau es falsificava el cens electoral, incloent persones mortes, o s'imnpedía votar les vives ambcoaccions i amenaces de qualsevoltipus, com la prohibició de propaganda electoral i la dificultat per a votar.

15. NACIONALISME • LA OPOSICIÓ AL SISTEMA: • La creació de l’Estat Liberal, amb la característica de centralizació y uniformisme administrativo, va provocar l’aparició de nacionalismes perifèrics.

16. Catalunya • Renaixença: va promover la recuperaciódelsseus propis tretslingüístics i culturals. • Articulat sobre el principi de que Catalunya és una Nació. • A partir de 1887 adquireix un caràcterpolític: Unió catalanista i posteriorment la Lliga Regionalista . • La causa va ser la escasa prosperitateconòmica.

17. País Basc • Creació del Partit Nacionalista Basc tras l’abolició dels furs després de la derrota del carlisme. • Fundat per Sabino Arana. • Oferia una visió antiespanyolista que va derivar en posicions racistes i xenòfobes. • La causa va ser la industrialització que no va ser aceptada.

18. Galicia • El galleguisme a penes va tenir reflex polític, va ser un moviment bàsicament cultural. • La causa del sorgiment va ser l’aislament econòmic, la emigració i la marginació política.

19. Elsmatrimonis del reiAlfons XII

20. LA REGÈNCIA La Reina Mª Cristina, segona esposa del reiAlfons XII. Embarassadaquan va morir el monarca, va jurar la Constituciócom Reina Regentdurant la minoriad’edat d’ Alfons XIII, finsals 16 anys del seu fil.

21. ALFONSO XIII REI • Al jurar Alfons XIII el càrrec, en 1902 es va convertir en Reina Mare i consellera del Tron fins a 1929, en que va morir.

22. PACTE D’ EL PARDO Abans de la mort del monarca, el 24 de novembre de 1885, es va firmar el Pacte d’ El Pardo, per Canovas i Sagasta, per a continuar el tornpacífic de partits al govern. Va ser un acordper aconseguir donar suporta la monarquia i a la regenti evitar problemesambelscarlistes i els republicans. El primer torn de govern va ser pelsliberals, ambSagasta. .

23. Durant la regència de Maria Cristina (1885-1902), el torn de partits funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera gran crisi del sistema de la Restauració. El 1898 havia perdut el que restava del seu imperi colonial.

24. PERIODES DE LA REGENCIA • 1.- El Parlament llarg. Temps de govern del partir liberal que va mantindre a Sagasta en el poder cinc anys. (1885-1890). 2.- El periode d’alternància. Es van alternar el dos partits polítics, canviant aproximadament cada dos anys.

25. EL TORN DE PARTITS EN LA REGENCIA • D'aquesta manera tan pocdemocràtica, es garantitza el poder a un dels dos partitslleials a la monarquia i totes les altresforcespolítiques del país restaven al marged'aquestjocpolític. Era la fòrmula elegida per les classesaltes (l'oligarquiaagrària i industrial) per a garantir l'estabilitat política.

26. EL SUFRAGIO UNIVERSAL

27. 1895   La Guerra de Cuba • La negativa del Governespanyol a introduir reformes en les estructures polítiques de les colònies va fer que a Cuba renasqueren les ànsiesindependentistes. • Així, el 24 de febrer va començar una guerra que pareixia inevitable. Una lluita armada per la independència. Va ser un delsesdevenimentsmésimportants del segle XIX,

28. L’ ENFONSAMENT DEL MAINE • Anys després, l’explosió del cuirassat Maine en 1898 va esclatar al port de la Habana. • Es va convertir en la excusa excel.lent per Nord-Amèrica, que volia incorporar Cuba als seus negocis, per a dir al govern d’ Espanya que s’anara de l’illa, però el govern no va aceptar eixe ultimàtum y li declarà la guerra a Nord-Amèrica.

29. EL DESASTRE DEL 1898 • ESPANYA es va rendir en la tardor de 1898 firmant el Tractat de Paris, perdent les últimes col.lonies espanyoles: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Va resultar el final del colonialisme en Amèrica. • Això va desatar un desastre que va començar un periode de debat crític contra la Restauració.

30. REGENERACIONISME • Corrent ideològic que es desenvolupà a l'Estat espanyol al final del s. XIX i principi del XX, precipitat de forma immediata pel desastre colonial del 1898, però amb un sentiment d'insatisfacció del sistema sociopoliticoeconòmic de la Restauració, com a resposta a la crisi per la que està passant el país.

31. Fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació i proposar solucions a la situació del país, amb reformes polítiques, econòmiques i socials per a la regeneració d’Espanya.