Història de la música en el cinema

1. Història de la música en el cinema

2. La Música en el cinema mut • La música en el cinema ja existia, en el cinema mut, la idea d’acompanyar amb música les pel·licules havia estat posada en pràctica, per això a principis del segle XX, havia un piano, un gramofon i fins i tot una petita banda o orquestra. • Més endavant sorgeix la idea d’escollir la música en funció del que s’està veient.

3. Així comença a escoltar-se música dels grans clàssics, Mendelshonn, Beethoven o Chopin, tot i que no poden anomenar-ho com a banda sonora, es ja un gran pas. • Al 1908 va ser creada la primera banda sonora original de la història. Durant aquest any ,dos compositors Camile Saint-Saens i Mihail Ivanov, van ser encarregats de fer les bandes sonores per les pel·licules L’assassinat del duc de Guisa,

4. i Stenka Razin, això va ser acceptat com un fet original, les altres pel·licules continuaven sent acompanyades per la música dels compositors coneguts. Al 1914 comença a agafar força, ja que van ser quatre les pel·licules amb música de fons, la més emblemàtica va ser “La cabina”, amb música de J.K Briel, considerat un dels primers professionals de bandes sonores.

5. Al 1914 l’autor Briel va crear una altre banda per la pel·licula “El naixement d’una nació”. • Cap els anys 20 arriva el cinema sonor, tot i que hi va haver opositors com Charles Chaplin, podem dir que hi arriva .Durant els anys 30 la música en el cinema va patir alguns canvis, passa a ser més selectiva per remarcar certs moments de la pel·licula.

6. La música creada per ilustrar una imatge cinematogràfica en la que hi ha una font visible d’emissió de sons ( tocadiscos, orquestra de ball, clarinetista) se la coneix com Música diegètica. • Primer lamúsica s’ajustava a l’acció de manera no gaire precisa.Després cap a l’any 1933 Steiner va demostrar que es podien sincronitzar les imatges, la pel·licula que va plasmar això va ser “King Kong”.

7. En els quaranta no hi va haver canvis. Als cinquanta hi ha un domini absolut d’Alfred Newman, també amb Bernard Hermann que començava a crèixer amb Orson Welles. La majoria procedien del món del jazz , Berstein, Delerue,Gold, M. Jarre i el conegut Henri Mancini. Mentrestant havia d’altres que esperaven la seva oportunitat, com John Barry,Jerry Golsmith , Jonh Williams havien començat a fer música per la televisió, la gran amenaça del món del cinema.

8. L’any 1946 comença la comercialització de la televisió, hi havia 11.000 receptors en funcionament. Tans aparells de televisió va fer que baixesin en picat la venda a les taquilles, però cap el 1948 el cinema comença a pendre mesures i va establir un bloqueix de lloger de pel·licules a la televisió.

9. Les dècades seguents va haver-hi una renovació important de compositors, cap d’ells va poder resoldre la crisi en que havia caigut la música del cinema, tot això va ser arrel de la televisió, Va ser John Williams qui posa remei , amb les seves orquestracions revolucionaries que juntament amb S. Spielberg van rescatar la música orquestral.

10. Cap els 70 torna a trontollar amb l’arrivada del sintetitzador, molts compositors el van utilitzar, com Maurice Jarre , Vangelis, Sakamoto, les instrumentacions de Williams no decauen i s’afageixen nous compositors, J. Horner,Hans Zimmer, James Newton Howard.