Les característiques pròpies dels SOFISTES eren : -La preocupació humanista

1. A mitjans segle V a.C va aparèixer un nou moviment filosòfic que el seu centre d'atenció era el desplaçament de la physis a la polis. Això es va tractar dels SOFISTES.  El terme “sofistes” tènia com a significat 'Maestros del Saber' i estos es dedicaven  a l'ensenyança d'altres persones ,la cultura i la virtut (també crides com a Areté) sent així  pagats com en un altre ofici qualsevol.

2.  Les característiques pròpies dels SOFISTES eren : -La preocupació humanista -Actitud critica davant de les institucions -escepticisme respecte a l'enteniment humà  -Relativisme davant de la veritat i els valors humans  -confiança en l'educació -Exigència de pago per les seus servicis Els principals SOFIESTES eren: .Protágoras .Gorgias .Pródico .Hipias de Elis .Trasímaco .Calicles .Critias .Antifon

3. Característiques del pensamentdelssofistes 1. El relativismedelsvalorsmorals. Elsvalorsmorals no sónuniversals, sinó propis de cada societat o cultura i adaptats a ella. No hi ha una idea de justícia universal, sinódiferents idees que convenen en cada momentmillor a unes societats o grups que a altres.2. L'escepticisme. El relativisme també potestendre's al coneixement (epistemologia) i llavorsenstrobemamb que no hi ha veritatsuniversals, sinó que totconeixementés mera opinió. Per tant, maipodrem estar segur d'haverarribat a veritatsabsolutes i immutables.3. El convencionalisme. Les normes socials, les constitucions, les institucionspolítiques (l'estat) sónconvencions i acordshumans, i, per tant, variables al llarg de la història. Una norma social serà bona si resulta bona o útil per a una societat o grup en un momentdeterminat, i roïna si no servixalsseusinteressos.4. L'empirismepolític. Esta idea, lligada a la democràciasosté que el bo per a una societatésallò que la majoria considera bo, sense que en aixòhagend'intervindrealtresconsideracions.

4. EL LLENGUATGE Elssofistes han arrossegat mala fama a causa de les crítiques de Sòcrates i Plató alssofistes de la última generació en una Atenesja en crisi. Tanmateixelssofistes van ser els gran educadors de la democràcia. Polemistesastuts i brillants, esperonen la crítica i la llibertat de pensament, fins i tot en defensar causes que poden semblarminoritàries i extravagants. Com que, per alsprimersfilòsofs, la veritat era en les coses, en la realitat, el coneixementconsistia en descobrir-la a través de la investigació de la naturalesa. En canvi, per alssofistes, d’acordamb la sevavisióescèptica i relativista, el coneixement no podiaésseraltra cosa que opinió, i la forçad’aquestanoméspodiadependre de l’argumentacióambquè es presentés; a qualsevolafirmació, per tant, semprese’npodiaoposar una altra, si era defensada de manera prouconvincent.

5. Si abans el fonamentúltim de la veritat era la realitat, ara hoserà el llenguatge: tindrà raó, no quiexpressi la realitat, sinóquiaconsegueixiconvènceramb el seudiscurs. Les tècniques de persuasiójuguen aquí un paperdecisiu. Per aixòelssofistes es dedicaren fonamentalment a l’estudi del llenguatge i la retòrica. Forenelsprimers a tractarsistemàticament la gramàtica a fi de determinar les formes més eficaces d’utilitzar el llenguatge. La retòrica era la culminaciód’aquestsestudis. Tots es van dedicar intensament a ella, però cal fer un esment especial de Gòrgies, els discursos del qual han estatconsiderats el primer tractat de poètica.

6. L’educació En la societat estamentària l’educació era diferent per a cada estrat social. Al poble només se li feia aprendre oralment les obres dels poetes on s’exaltaven la religió i els valors tradicionals. Els nobles, en canvi, destinats a la direcció de la societat,. Els sofistes revolucionaren tota aquesta concepció tradicional de l’educació. Foren els vertaders educadors de la nova societat democràtica. Com que en una societat democràtica tothom pot, teòricament, aconseguir un status sòcio-econòmic elevat si és capaç de reeixir en els negocis, “triomfar en la vida” esdevingué l’aspiració de la majoria. Aconseguir-ho depenia bàsicament de les pròpies habilitats i sabers, però els aprenentatges que oferia l’educació tradicional eren de poca utilitat per a aquest objectiu.

7. Els sofistes donaven, en canvi, un sentit pràctic de l’educació. El coneixement no tenia valor en si mateix, com havien cregut els filòsofs anteriors, sinó que tenia valor mentre servia per a desenvolupar-se en la vida. Els fills dels aristòcrates acolliren amb entusiasme aquesta nova educació, però fou mal vista per les velles generacions de la noblesa, que contemplaven amb hostilitat com es diluïen els valors tradicionals i es consolidava la nova mentalitat.

8. PROTÁGORAS Sofista grec. Admirat expert en retòrica que recorria el món grec cobrant elevades tarifes pels seus coneixements sobre el correcte ús de les paraules o ortoepeia. Plató li acredita com l'inventor del paper del sofista professional o professor de "virtut". Protágoras va ser un pensador viatger, celebrat i necessitat allí on fora. Va viure durant llargues temporades a Atenes, on va ser conegut de Sòcrates i amic de Pèricles, el qual li va encarregar la constitució per a la nova colònia de Turios, on es va establir l'educació pública i obligatòria. També va viatjar a Sicília i a altres ciutats d'Àsia Menor en funcions de mestre de retòrica i conducta, rebent a canvi quantitats notables de diners, com la resta de sofistes. El magisteri que va arribar a exercir en l'àrea d'influència grega es va estendre en el temps durant quaranta anys, segons ens compte Plató. Plató li va dedicar un dels seus diàlegs, el Protágoras junt amb Gorgias, van ser els únics sofistes a ser considerats en qualitat de filòsofs per Plató i Aristòtil.

9. El principi filosòfic més famós de Protágoras al·ludix a l'estatus de l'home enfrontat al món que ho rodeja. Habitualment es designa amb l'expressió Homo mesura («L'home és la mesura»), fórmula abreviada de la frase Homo omnium rerum mesura est («L'home és la mesura de totes les coses»), que traduïx al llatí la sentència original en grec. La interpretació en sentit individual assenyala que l'home a qui fa menció la frase de Protágoras és cada home concret, cada individu, de tal forma que hi hauria tantes mesures distintes per a les coses com a hòmens individuals hi ha. La interpretació en sentit col·lectiu, al seu torn, té dos enfocaments distints: un que entén que l'expressió al·ludix a cada grup social humà; un altre, que la considera en sentit genèric, és a dir, referida al gènere humà La teoria dels juís contraris: El domini d'esta tècnica oferirien al posseïdor -el dialèctic- la disposició, per mitjà del seu art, de convertir en més fort l'argument més dèbil. No obstant això, és important assenyalar que Protágoras no contemplava l'ús d'esta tècnica de forma merament instrumental, per mer afany oportunista, sinó que la recolzava en un complex discurs en què es debatia la virtut. En el famós "mite de Prometeu" que apareix en el diàleg de Plató dedicat a este sofista, defén Protágoras el valor de la cultura com allò que diferència a l'home de l'animal: només gràcies a ella pot l'home subsistir, sent com és un animal desvalgut. Però a més, necessita el sentit de la justícia i la virtut política, sense les quals l'estabilitat de la ciutat seria impossible.

10. Gorgias "Gorgias va ser el més admirat mestre de retòrica de l'antiga sofística. Els sofistes, literalmente los savis, és el nom que va rebre un grup d'intel·lectuals que en l'Atenes de mitjan del segle V va començar a fer del saber una professió impartint, amb gran escàndol dels filòsofs, lliçons de retòrica i eloqüència als jóvens de la classe dirigent que pretenien dedicar-se a la carrera política. Atés que la prestació de servicis pagats estava mal considerada pels ciutadans atenesos de bona condició social, els sofistes van ser tractats amb menyspreu per l'elit intel·lectual."

11. Els trets característics de la figura de Gorgias que ens han sigut transmesos pels testimonis clàssics es troben admirablement fosos en el diàleg platònic que es titula justament amb el seu nom. En Gorgias, Platón nos presenta el vell retòric que, en la cima de la fama i de la glòria, es jacta amb solemnitat i suficiència de la seua habilitat com a improvisador i exalta el poder meravellós de la paraula, però es nega a admetre que el just puga trobar a faltar el coneixement de la retòrica. Són després els seus deixebles Pol i, sobretot, Calicles, els que, discutint amb Sòcrates, desenrotllen amb estricta lògica l'indiferentisme moral implícit en la posició de Gorgias

12. Influencia delssofiestes sobre plató Elssofistes afirmen que totconeixementéssimplementopinió Plató rebutjava esta teoria.També afirmaven que el llenguatge no servix per a expressarveritatsobjectives i universals.Plató pensava que elssofistess'acontentavend'estudiar que és el que la gent del poble considera bo i just.La filosofia de plató es potentendrecom una resposta a les teories sofistiques