Aproximacions a la Postmodernitat Modernitat – Postmodernitat – Consum simbòlic

1. Aproximacions a la Postmodernitat Modernitat – Postmodernitat – Consum simbòlic Seminari presencial Barcelona, 23 d’octubre del 2010 Joan Campàs Montaner

2. «Avui en dia es parla molt de postmodernitat; se’n parla tant que s’ha fet quasi obligatori mantenir una distància davant d’aquest concepte, considerar-lo una moda passatgera, declarar-lo un cop més concepte “superat”... Amb tot, jo mantinc que el terme postmodern segueix tenint un sentit, i que aquest sentit està lligat al fet que la societat en la qual vivim és una societat de la comunicació generalitzada, la societat dels mitjans de comunicació.» Gianni Vattimo: «Postmodernitat: Una societat transparent?» a G. Vattimo i altres (1994), En torno a la posmodernidad. Barcelona. Anthropos. Col. Biblioteca A, 1. pàgs. 9

3. «No ho toquis! És art!» Andy Warhol: Brillo Soap Pads Boxes, 1964. Plywood boxes with serigraph and acrylic. 43.2 x 43.2 x 35.6 cm. Purchased 1967, National Gallery of Canada

4. Per què les sales d’art postmodern estan així:

5. I la sala de la Mona Lisa està:

6. Per què un nou concepte? Ha canviat la realitat o el que ha canviat és la percepció sobre la realitat? • Cal estudiar el procés de formació, difusió i deformació dels conceptes • Cal estudiar les lluites al sí de l’acadèmia entre els establerts i els marginals Per què i com ens interessa la postmodernitat?

7. Preguntes prèvies sobre la postmodernitat • És una ruptura radical amb el modernisme o només una petita rebel·lió? • És un estil o un concepte de periodització? • Té un potencial revolucionari per la seva oposició als metarelats i la seva preocupació pels “altres móns”, per les “altres veus” (dones, gais, negres, colonitzats…) • O s’inscriu en el neoconservadorisme? • És l’art del capitalisme tardà, d’una societat postindustrial, o és el fruit d’una reestructuració del capitalisme?

8. Quins indicadors poden definir l’inici del període postmodern? • Indicadors polítics • La revolució hongaresa fallida de 1956 • El fracàs del maig de 1968 • La visita de Solzhenitsin a París el 1974 • Indicadors culturals • El pop art anglès dels 50 • Andy Warhol als EE.UU. • Indicadors econòmics • Crisi del petroli del 1973 • Fre al boom de després de la II Guerra Mundial • Governs conservadors monetaristes (Reagan, Tatcher…) dels 80

9. Quan sorgeix el postmodernisme? • En algun moment entre 1968 i 1972 • Amb l’aparició de moviments contra-culturals i anti-modernistes • S’oposen al caràcter opressiu de la racionalitat tècnico-burocràtica amb fonaments científics • Adopten gestos anti-autoritaris, hàbits iconoclastes i critiquen la vida quotidiana • El moviment de 1968 va resultar un fracàs, però és considerat com el precursor polític i cultural del sorgiment del postmodernisme • A les 15 h del 16 de març de 1972 • És dinamitat el Pruitt-Igoe a St. Louis (Missouri) per considerar-lo inhabitable

10. Sobre el terme postmodernitat • No hi ha manera de definir-lo • «aquesta paraula no té significat» • «el postmodernisme ha mort; ara estem en el post-postmodernisme» • Està de moda • S’aplica a: • música (Cage, Stockhausen, Briers, Holloway, Tredici, Laurie Anderson) • art (Rauschenberg, Baselitz, Mach, Schnabel, Kiefer, Warhol, Bacon) • ficció (Escorxador cinc, de Vonnegut, i les novel·les de Barth, Barthelme, Pynchon, Burroughs, Ballard, Doctorow) • cinema (Blade Runner, Body Heat, The Wedding, Blue Velvet, Wetherby) • teatre (Artaud) • fotografia (Sherman, Levine, Prince) • arquitectura (Jencks, Venturi, Bolin) • teoria i crítica literàries (Spanos, Hassan, Sontag, Fiedler) • filosofia (Lyotard, Derrida, Baudrillard, Vattimo, Rorty) • antropologia (Clifford, Tyler, Marcus) • sociologia (Denzin) • geografia (Soja)

11. 1930. Federico de Onis  reacció menor al modernisme • 1954. Arnold Toynbee: Estudi de la Història • 1951. Charles Olson: el present com a postmodern, posthumanista, posthistòric • 1959. Wright Mills i Irving Howe: com expressió de l’ensulsiada dels ideals moderns (liberalisme i socialisme) • 1960. és popularitzat a Nova York per artistes i escriptors (Rauschenberg, Cage, Hassan, Sontag) en contra d’un modernisme institucionalitzat en el museu i l’acadèmia • Mitjan 60. Leslie Fiedler  la nova sensibilitat entre els joves americans (indolència, passotisme, al·lucinògens, lluita pels drets civils) s’expressa en la literatura postmoderna • 1970-1980. s’estén a l’arquitectura, arts visuals, teatre, música • El debaten teòrics com Bell, Kristeva, Lyotard, Vattimo, Derrida, Foucault, Habermas, Baudrillard, Jameson • Des dels anys 50 la societat occidental s’anomena: de postguerra, postmoderna, postindustrial, posthistòrica, postfilosòfica, postcrítica, posthumanista, posthumana • Des de mitjan anys 80, postmodern i postcolonial són els dominants

12. Les definicions sobre postmodernitat tenen a veure amb les definicions de modernitat • Idea eurocèntrica era postcolonial • Revolució industrial desindustrialització • Cultura urbana dispersió de la ciutat industrial • Capitalisme mercantilista capitalisme tardà • Estats-nació disgregació de la nació • Imperis colonials descolonització • Projecte il·lustrat frustració i negació de la utopia • Mitjans de producció cultural mitjans de producció cultural • Fotografia ordinador • Cinema vídeo • Ràdio Internet • Televisió realitat virtual CIUTADÀ CONSUMIDOR

13. Modernitat «La modernitat és l’efímer, el veloç, el contingent; és una de les dues meitats de l’art, mentre que l’altra és l’etern i immutable» Baudelaire • El canvi - ser modern és viure en permanent transformació Marx: «ser modern és formar part d’un univers en el qual tot el que és sòlid és dissol en l’aire» Impressionistes - la vida moderna està marcada pel que és fugisser, efímer, fragmentari Cubisme analític - la modernitat es caracteritza per un procés inacabable de ruptures Avantguardes

14. Els elements eterns • On descobrir-los al mig del canvi? En el projecte de la Il·lustració Format per: la ciència objectiva la moral i les lleis universals l’art autònom Finalitat: l’emancipació humana la supressió de l’escassesa  progrés l’alliberament del mite, la religió, la superstició la fi del poder arbitrari El segle XX (Guerres Mundials, extermini nuclear…) ha aniquilat aquest optimisme El projecte de la Il·lustració: - estava condemnat al fracàs? Cal abandonar-lo  postmodernistes - està incomplert i encara és vàlid  Habermas

15. El terme modern • Segle V: distingir el present cristià del passat romà pagà • Finals del XVI: sinònim d’ara, diferenciar-lo de l’època antiga i medieval • Segle XVIII: indica actualització i millora. Els moderns són més avançats i refinats, i posseeixen veritats més profundes en qüestió de raó, religió i estètica • Segle XIX: modernitzar vol dir progrés. Ruskin: Els pintors moderns • Segle XX: es contraposa a contemporani. Significa “fa poc” • 1950: modernisme esdevé un terme retrospectiu que designa un moviment del passat situat entre 1890 i 1940 • Problemes • Història moderna: 1492 o 1453 • Filosofia: Descartes (segle XVII) • Art: Neoclàssic • Els surrealistes i els futuristes fan que els simbolistes del 1880 quedin antiquats

17. Característiques del postmodernisme • La cultura dels 3 minuts • No fem una sola cosa a la vegada: menys capacitat de prestar atenció • Cultura amnèsica • Tot està barrejat i supercontaminat d’imatges i sensacions • És com una mena de menjar ràpid per a la ment servit a trossets tallats i fàcils de mastegar; tothom pica, però quasi ningú mai consumeix l’equivalent intel·lectual a un menjar complet • Tot és nou, però tot és cada cop més el mateix • Seducció per imatges rere les quals no hi ha res • Substitució de la realitat per la simulació de la realitat • Cultura en la qual existeix cada cop més i més informació, i cada cop menys i menys significat • Passivitat de les masses • Substitució de la crítica racional per la seducció banal i la fascinació estúpida • L’excés d’informació anul·la el significat: què queda? ESPECTACLE SENSE SIGNIFICAT

18. Trets de l’art postmodern Eliminació de la frontera art – vida quotidiana Nan Goldin: Clemens squeezing Jens' nipples. Paris. 2001 Nan Goldin: Simon and Jessica kissing in my shower, Paris 2001 Nan Goldin: Valerie and Bruno in bed with blue blanket. Paris. 2001

19. Zygotic acceleration biogenetic, de-sublimated libidinal model (1995) de Jake i DinosChapman Supressió de la distinció alta i baixa cultura

20. Nia-Toni: painting that has something to do with glossy magazines. 2001 Eclecticisme i barreja de codis

21. Ashley Bickerton: The Vlaminko “S”. 1999 Cultura sense profunditat: paròdia, pastitx, ironia

22. Annette Lemieux: Black Mass (Massa negra). 1991 Pèrdua del valor “originalitat”

23. Orlan: Mouth for Grapes, 1990 Tot es reinterpreta d’una forma subjectiva, personal

24. Competència, extravagància, resposta al mercat El món de l’art és un lloc competitiu i els artistes utilitzen qualsevol cosa per fer-se un lloc en aquest mercat; i l’escàndol ven. Els artistes han d’esforçar-se per fer coses noves en resposta al mercat, han d’exagerar la seva diferenciació, la seva “personalitat”, “creativitat” fins l’excentricitat Damien Hirst: In His Infinite Wisdom. 2003. London's Tate Gallery.

25. Mercat – producció - consum • Per a l’economia clàssica • L’objecte de la producció és el consum • Els individus obtenen satisfacció amb l’adquisició de béns, més i variats • Per al neomarxisme • Més mercaderies equival a més control i manipulació del consum • L’augment de mercaderies necessita nous mercats (botiga – super – hiper – centre comercial) i “educar” al públic per convertir-lo en consumidor (publicitat) • Segons Baudrillard • El consum suposa l’activa manipulació dels signes • La creació d’imatges, signes i simulacres pels mass media té com objectiu la fascinació de les masses • S’esborra la distinció imatge – realitat • Desapareix el sentit estable de les coses • Ja no parlem d’objectes, sinó de signes i, per tant, de cultura

26. Cultura de consum • L’expansió capitalista de mercaderies provoca l’acumulació de cultura material en la forma de béns de consum i de llocs de compra i consum. Conflueixen activitats d’oci i de consum. Conseqüències • o més igualitarisme i llibertat individual • o més capacitat de manipular a la població i desmobilitzar-la amb la “seducció” • El consum de béns dóna satisfacció i estatus • Els béns s’utilitzen per crear vincles i distincions socials • La cultura consumista genera imatges relacionades amb els plaers, els somnis, els desigs • Suscita excitació corporal i plaers estètics • Conclusió: no hem de considerar el consum només com a satisfacció de necessitats materials i només vinculat a la producció • Cal analitzar les qüestions culturals lligades al consum per • L’excés d’oferta de béns simbòlics • La tendència a la desclassificació cultural

27. Modes de consum • Existeix una lògica del consum • Formes socialment estructurades d’utilitzar els béns per demarcar relacions socials • Aspectes a tenir en compte en relació al consum de béns • El temps lliure mediat per la compra de mercaderies • La diferenciació béns duradors – béns no duradors • La pèrdua del status de mercaderia • La finalitat de la compra pot ser guanyar prestigi • Els museus fan que les obres d’art deixin de ser mercaderies: l’absència del mercat fa que el preu pugi (”no té preu!”) • La importància del gust • L’oferta sempre canviant de mercaderies provoca la il·lusió que el seu accés és il·limitat • Com llegir el status o rang del portador? • El judici discriminatori (el gust), el capital cultural (coneixements) permet comprendre els nous béns i mostrar com utilitzar-los amb naturalitat

28. Com s’utilitzen els béns per marcar diferències socials i actuar com a comunicadors? • Segons Mary Douglas i Baron Isherwood: • Fruïm dels béns amb el seu consum físic • Però, sobretot, amb el seu ús com a marcadors • Compartim el nom dels béns (marca…) amb altres: això socialitza i identifica • Tenim informació i dominem amb naturalitat la forma d’utilitzar-lo i consumir-lo • Les classes senzilles: tenen més temps, consumeixen articles corrents, ignoren molta informació Barreres d’admissió i tècniques d’exclusió • Les classes d’alt consum: tenen ingressos més alts, tenen criteri i informació per jutjar els nous béns, inverteixen capital cultural i simbòlic i temps per mantenir les activitats de consum • Nou criteri per definir classe social • Durada i intensitat de temps dedicat a l’adquisició de competències per a manejar informació i béns • Pràctica, actualització i manteniment d’aquestes competències • La nostra cultura de consum s’ajusta al nostre habitus de classe

29. Bourdieu: La distinció • “el gust classifica i classifica al classificador” • Optar per un estil de vida està vinculat a uns judicis discriminatoris els quals permeten als altres classificar el nostre gust • L’oferta de nous béns i l’accés als béns marcadors per grups inferiors, provoca una cursa per mantenir la distància: els de dalt han d’invertir en informació • D’aquí la importància del coneixement (conèixer, dominar i utilitzar amb naturalitat els nous béns) • No tenir aquest coneixement és la base de les fractures • Com més creix l’oferta de béns simbòlics més s’incrementa la demanda d’especialistes i d’intermediaris culturals • Cada cop és més important el coneixement per viure el present • Perquè cada cop és més difícil llegir el significat i el sentit dels béns utilitzats com a signes de status social • Opció? Refugiar-se en el món local  reduir el llenguatge  es redueix el teu món (Wittgenstein)

30. El nostre estil de vida depèn del nostre capital simbòlic i aquest s’encarna en l’altura, el pes, la postura, el to de veu, l’estil de parla, l’acceptació del cos…). El cos és la materialització del gust de classe • El capital simbòlic ens fa competents en allò que fem i, sobretot, en com ho fem • Al nou ric se li nota que té capital econòmic però no capital cultural • I atès que viure i consumir és interpretar signes, • La cultura té cada cop més paper en la construcció de l’estil de vida

31. Per què ens agrada el que ens agrada? • Utilitzem els béns materials com a comunicadors, no només com a utilitats • Cal entendre el consum com a consum de signes • La cultura juga, doncs, un paper molt important en la reproducció del capitalisme • Mai cap societat ha estat tan saturada de signes i d’imatges com la nostra • L’exhibició de béns en els centres comercials actuen sobre aquests signes • S’associen a l’èxit, al luxe, a l’exotisme, a la bellesa, a la fantasia • Fan oblidar el seu ús originari • La televisió produeix tal quantitat d’imatges i d’informació que arribem a pensar que la REALITAT és com diu la televisió • Els anuncis ja no donen informació sobre el producte: ara incorporen imatges d’un estil de vida

32. Conclusió • No consumeixo un producte, visc una experiència • Satisfà una fantasia (individual) • Comunica un status (social) • Fins ara: • la majoria adoptava l’estil de vida de la família i el treball • Era una de les bases de reproducció del sistema i dels valors • Ara: • Es fa de l’estil de vida un projecte de vida basat en la cultura de consum • És una de les bases de reproducció del sistema i dels valors • Vivim una al·lucinació estètica de la realitat (Baudrillard) • Si tot s’ha estetitzat, què ha de fer l’art? • Com ha de ser l’objecte d’art per ser vendible? • Si el que consumim i com ho consumim funciona com un indicador de classe • Quina funció ha de tenir l’art • Estudiar art pot ser una manera • d’aprendre a decodificar i llegir els signes i les imatges del consum capitalista • de poder controlar la nostra pròpia història i construir el nostre propi estil de vida • d’esdevenir subjectes en el nostre context i no objectes en el context dels altres