1 / 11

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. Agessandre, Polidor i Atenodor Escola de Rodes. Narració que Virgili en fa a l’Eneida. Composició piramidal. El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma.

hyman
Download Presentation

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS Agessandre, Polidor i Atenodor Escola de Rodes.

  2. Narració que Virgili en fa a l’Eneida. Composició piramidal El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma. Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda Anatomia musculosa. Gran tensió Diagonal que travessa tota l’ecultura Cossos contorçats. Moviment violent La serp uneix les tres figures Només pot ser contemplat frontalment

  3. Expressió turmentada Arrugues en el rostre Dolor del sacerdot troià Ulls enfonsats Boca oberta Efecte de clarobscur Volums molt marcats

  4. Context històric • Unió de Grècia sota Filip de Macedònia i Alexandre el Gran ( segle IV a. C. ) • Després de les conquestes d’Alexandre el centre de gravetat es trasllada de Grècia a Orient . • Influències mútues entre les cultures orientals i grega • Desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època • En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons • Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat clàssica

  5. COMENTARI • Classificació: Grec hel·lenístic; exempta; marbre; talla i trepanat; grup; monocroma (còpia d’un original de bronze?) • Descripció: • Composició: Triangular; diagonals molt marcades. Verticalitat trencada totalment • Moviment: Els cossos es retorcen, els muscles s’exageren, els rostres expressen dolor. Moviment exagerat fins a l’ímpetu, sentit expressiu fins l’agonia, complicació formal i dinàmica. • Tractament figures: Els tres escultors que hi van intervenir va mirar de contrarestar la tremenda convulsió dels muscles del Laocoont amb les anatomies més clàssiques dels nens. • Vista: És un grup que està concebut per contemplar-lo frontalment • Estil: Ens trobem davant un estil que no té l’equilibri clàssic per model. És un estil vigorós, amb contrastos, amb grups contorsionats i expressions de dramatisme i emoció, propi de l’escola de Pèrgam o Rodes. Hi ha expressada la violència i el desequilibri que caracteritza l’hel·lenisme tardà.

  6. Iconografia, significat, funció • Iconografia: Mitologia grega i relat de Virgili (L’Eneida). Agonia de Laocoont i dels seus fills, castigats per Atena per haver advertit del perill que per a Troia comportava l’entrada del cavall. Per evitar el fracàs del pla, Atena va enviar dues serps marines que van matar el sacerdot i els seus fills. • Significat: L’objectiu de l’autor va ser plasmar l’expressivitat per sobre del tema o de qualsevol judici sobre la conducta dels déus. • Funció:Encàrrec de l’Estat per a ser exposada públicament? Encàrrec d’un particular (col·leccionisme?). Va ser descoberta el 1506 a les ruïnes de palau de Titus a Roma. Va ser molt admirada per Miquel Àngel que va copiar la seva “terribilità” en les seves obres de maduresa. Per què a Roma?

More Related