1 / 10

Realització de Projectes Final de Carrera lligats a estades en ONGD peruanes

Realització de Projectes Final de Carrera lligats a estades en ONGD peruanes. Lluís Batet ETSEIB GRECDH. Introducció. Model educatiu molt poc crític amb la conjuntura global: es transmet el missatge que l'estat actual de les coses és un fet inevitable

joanna
Download Presentation

Realització de Projectes Final de Carrera lligats a estades en ONGD peruanes

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Realització de Projectes Final de Carrera lligats a estades en ONGD peruanes Lluís Batet ETSEIB GRECDH

  2. Introducció • Model educatiu molt poc crític amb la conjuntura global: • es transmet el missatge que l'estat actual de les coses és un fet inevitable • no és habitual que hom qüestioni el model de desenvolupament actual • els graduats ocuparan llocs de treball dins de l'engranatge del sistema • Experiència formativa que s’aparta d’aquest paradigma: • estada llarga (uns sis mesos) d’un estudiant en una ONGD del sud en el si d’un projecte CCD • realització del PFC • es pretén una actitud de compromís vers la ciutadania global, la justícia social i el DHS • Exemple: dos estudiants de l’ETSEIB han participat en projectes d’obtenció de biogàs a Perú.

  3. Introducció • Aquesta estratègia té tres punts clau: • La cooperació per al desenvolupament. Per tal de dur a terme una tasca de cooperació efectiva: • estades prou llargues (sis mesos) per superar la fase de coneixement de la realitat • perquè els estudiants puguin fer aportacions significatives (enginyers en potència) • La formació tècnica. • el treball per a una ONGD és anàleg al treball en pràctiques per a empreses. • avantatge: formació en un context marcat amb uns valors diferents • adicionalment, l’estudiant pot arribar a tenir molta responsabilitat tècnica i el seu aprenentatge és molt més significatiu • Creixement personal: treball en pro del DH, en un entorn carregat de valors positius i en contacte amb la realitat d’un país empobrit.

  4. La realitat del Perú • Situació socioeconòmica peruana. Dues peculiaritats relacionades amb aquesta ponència: • Els camperols de les zones més altes dels Andes tenen problemes de subsistència: • duresa de les condicions de vida • dificultat de fer arribar els seus productes al mercat (terreny abrupte i mal estat o inexistència de vies de comunicació) • baixos preus de venda dels productes sense elaborar • A les ciutats més importants (sobretot a Lima) s'han format bosses d'una població paupèrrima que hi ha arribat buscant una quimèrica forma de subsistència i que sobreviu en unes condicions terribles.

  5. La realitat del Perú El treball d’algunes ONGD demostra que es pot trencar el cercle viciós de la pobresa i posar en marxa un cercle virtuós de progrés: L’Instituto para una Alternativa Agraria, en coordinació amb la Federación Departamental Campesina del Cusco, està treballant en la capacitació i empoderament dels camperols (s'ha detectat un retorn de persones des de les ciutats cap al camp). Ciudad Saludable millora les condicions de sanejament a les ciutats al mateix temps que ajuda a disminuir les bosses de pobresa extrema (entre d’altres activitats, creació de microempreses de recollida selectiva de residus sòlids domèstics amb “recicladors”)

  6. El cas d’en Davide • En Davide (enginyeria química) va estar uns mesos a principi de 2006 col·laborant amb l’IAA de Cusco. • Construcció de dos digestors anaeròbics del tipus “mànega de plàstic” a la microconca del Jabón Mayo, on l’IAA concentra les seves activitats de desenvolupament (12.000 ha, entre 3800 i 4500 m, 11 comunitats, 1800 famílies). • Objectiu: aprofitar els residus ramaders (excrements bovins), que fins ara s’usen directament com a combustible domèstic (inconvenients: deteriorament de la salut, progressiu empobriment del). La conversió anaeròbica permet produir biogàs i reciclar els nutrients. • Principals dificultats: baixes temperatures nocturnes (obliga a escalfar d’alguna forma el digestor) i pobresa dels habitants de la conca (limita el cost inicial de l’aparell) • Solució proposada: digestor tubular de polietilè que es manté calent gràcies a un hivernacle que aprofita l’elevada radiació solar de la zona • El treball d’en Davide va constituir el seu PFC. • S’ha aconseguit finançament (limitat) de l’ACCD, i s’ha pogut continuar la tasca com a projecte de recerca.

  7. El cas de na Cristina • Na Cristina (enginyeria industrial) ha viatjat a Lima per treballar amb Ciudad Saludable en el programa “Millora de les condicions de vida dels porcicultors del Parc Porcí de Ventanilla”. • zona periurbana de Lima on es la població que viu en condicions precàries: sense aigua corrent, electricitat ni serveis bàsics de sanejament • principal activitat de subsistència: cria de porcs; engreixats amb escombraries, venda de la carn no legal; els purins s’acumulen indiscriminadament o es cremen (focus de contaminació ambiental i vector de malalties) • L’objectiu és dissenyar i construir biodigestors de baix cost adaptats a les condicions particulars del Parc Porcí: • algun porcicultor engreixa els porcs amb residus de restauració (la carn es pot vendre legalment si els residus s’han bullit). • la idea és que el biogàs serveixi per coure l’aliment dels animals. • Aquest treball constituirà el PFC de na Cristina. • Actualment, després d’unes experiències pilot, el projecte és en fase de disseny.

  8. Altres iniciatives i continuïtat • La implicació d’estudiants en tasques de cooperació fa anys que s’està duent a terme (CCD, ESF). Aquesta activitat permet l’Educació per al Desenvolupament (transmissió de valors molt diferents dels que s’acostuma a trobar en les escoles tècniques) • S’ha donat un pas més en aquesta direcció: • no només es proporciona una activitat de sensibilització • sinó que permet formació tècnica en enginyeria (rarament els estudiants desplaçats han rebut durant la carrera una formació específica de les tecnologies que hauran d’aplicar) • alhora que implica una certa transferència de tecnologia i coneixement entre l’UPC i les contraparts (l’intercanvi es produeix en els dos sentits). • Aquest tipus d’activitat també s’està duent a terme a l’estat de Tamil Nadu (Índia), en un projecte finançat pel CCD amb la Fundació Laia Mendoza com a contrapart. • Està previst que el mes de setembre un altre estudiant s’incorpori al projecte de Ventanilla durant sis mesos, fent el relleu de na Cristina.

  9. Conclusions • Entre les activitats que permeten l’EpD en els estudis tècnics hi ha les estades a països empobrits de la mà d’organitzacions implicades en projectes de desenvolupament. • Normalment el focus es posa en la sensibilització: l’objectiu principal és la transmissió de valors considerats necessaris i que rarament es troben a les aules. • S’ha presentat una experiència formativa que va més enllà i incorpora la formació tecnològica en enginyeria i la participació activa en projectes de desenvolupament, que permet aconseguir una tasca de cooperació efectiva. • És d’hora per extreure’n conclusions definitives, però els resultats aconseguits fins ara són encoratjadors: • els estudiants desplaçats estan satisfets • les organitzacions d’acollida també, ja que la feina feta ha estat d’una gran qualitat • Cal seguir donant impuls a aquest tipus d’iniciatives des de l’UPC i el CCD

  10. Moltes gràcies

More Related