Innovació tecnològica al País Basc

1. Innovació tecnològicaal País Basc CIDEM, 21 de desembre de 2004 Ramon Tremosa i Balcells Universitat de Barcelona rtremosa@ub.edu www.eco.ub.es/~tremosa

2. Agraïments. Stefan Zweig “El món d’ahir” (2002). • “Sistema de Innovación y Competitividad en el País Vasco” Mikel Navarro i Mikel Buesa, (2003). • “Política industrial de las CCAA” Beatriz Plaza Roberto Velasco (2002). • “La política de clusters en el País Vasco” Ekonomiaz, 53 (2003). • “L’economia basca” Ramon Tremosa i Balcells, diari Avui, agost 2004.

3. País Basc, reconeixement internacional a la seva transformació econòmica, industrial i social: Financial Times (2003) Premi a la Diputació de Bizkaia a la millor administració regional europea en promoció industrial (2.200 Qm2). Michael Porter (2002) Conferència a Bilbao per valorar els resultats de les seves propostes de 1991 sobre la política de clusters (“la grandesa dels Estats Units”).

4. Convergència regional a Europa:→ ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004) PIB per habitant en ppc Mitjana de les 166 regions de la UE-15=100 (Eurostat)

5. VAB per ocupat (€ de 1995)→“Convergència o divergència regional?” Caixa Cat., 2003

6. Convergència regional a Europa:→ ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004) Renda familiar bruta disponible per habitant en ppc Mitjana estatal=100 (INE)

7. Economia basca avui • Increment d’exportacions 2004: 25%. • XN>0 exterior (7% PIB) i XN<0 Espanya (-8% PIB). • 75% exportacions sectors nivell tecnològic alt (aeronàutic) i mitjà alt (maquinària i material de transport). • Recursos humans (OCDE): excel·lent posició en formació terciària A (llicenciats) i B (tècnics), només superat per EUA, Holanda i Japó. • Productivitat: des de 1995 supera fins i tot els EUA. • Ocupació: des de 1995 sols per darrera dels EUA: és excel·lent en manufactura d’alta tecnologia i normal en serveis d’alta tecnologia.

8. Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002). Plena capacitat normativa Impost Societats Realització de política fiscal pro-competitiva. UE: PRESSIÓ FISCAL ASSIMÈTRICA. Gaëtan Nicodème (Comissió Europea, 2001 i 2002): “processos d’enginyeria fiscal”. Les empreses manufactureres estan discriminades enfront de les empreses de serveis: impacte sectorial i territorial. →“L’empresa catalana en l’economia global” Papers d’economia industrial, 19 (2003), amb J. Trigo. Departament de Treball i Indústria, Generalitat de Catalunya. → ”Presión fiscal asimétrica” (La Vanguardia, 06.01.2004).

9. Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002). Plena capacitat normativa Impost Societats PIME catalana llença SOS. (Josep Pla; Solchaga i la Xina; model econòmic). • Quan les empreses paguen tants impostos, la complicitat del sector públic esdevé un dels principals elements de la competitivitat empresarial (1 € beneficis → 10 € impostos!!). • Altres causes: Paper clau de les caixes basques en el finançament de la innovació tecnològica (arrelament de l’activitat al territori). Accionistes de la CAF. (Euskatel, CAF, Ingelectric, Ibermática, Ona Electroerosión,...). → ”Cajas arraigadas” (La Vanguardia, 26.08.2004).

10. Alemanya,Impostos compartits, any 2003(Pons i Tremosa, 2004)

11. El sector públic a Catalunya, 1998Ros, Tremosa i Pons (IEA, 2002)

12. El sector públic a Catalunya, 2003Ros, Tremosa i Pons (provisional)

13. El sector públic a Catalunya, 2003Ros, Tremosa i Pons (provisional)

14. Comparació de la recaptació d’impostos: sectors públics autonòmic i local de Catalunya i País Basc, any 2003 • Catalunya: impostos recaptats, 20.000 milions €. Població, 6,5 milions. 3.077 € per càpita. • País Basc: impostos recaptats, 12.000 milions €. Població, 2’2 milions. 5.454 € per càpita.

15. Model autonòmic: resultats desiguals creixents. Inversió real en % del PIB Mitjana estatal=100

16. Model autonòmic: resultats desiguals creixents. Estoc de capital públic per càpita. Mitjana estatal=100 Béns públics socials: sanitat, ensenyament, habitatge.

17. Model autonòmic: resultats desiguals creixents. Estoc de capital públic per càpita. Mitjana estatal=100 Protecció social: prestacions socials, FP,...

18. Model autonòmic: resultats desiguals creixents. Despesa anual per alumne en educació Mitjana estatal = 3.266 €.

19. Model autonòmic: resultats desiguals creixents. Despesa anual per “població escolaritzable” Mitjana estatal = 3.107 €.

20. Model autonòmic: resultats desiguals creixents. Fracàs escolar als 16 anys

23. El sistema basc d’innovació • R+D/PIB = 1,5% (2001), 10% R+D estatal. • Taxa de creixement acumulativa 1995-2001: 9%, supera en 2% la taxa estatal i en 5% l’europea. • 12.000 persones ocupades en R+D (11% població activa), superior mitjana UE però 82% Japó. • Estoc de recursos humans ciència i tecnologia (estudis de tercer grau i treballadors): 492.000 persones (28% població activa). • Indicador global innovació UE, 17 ítems: 5 recursos humans, 3 producció coneixement, 3 transmissió i aplicació nous coneixements i 6 finançament, resultats i mercat: 0 > -4,7 > -6,5.

24. El sistema científic basc • Raons històriques de la gran diferència entre País Basc i Espanya i la UE: gran pes dels centres tecnològics en lloc d’universitats i organismes públics d’investigació. • Universitats: Deusto, 1r quartil de qualitat en el context estatal; Mondragón, 2n i UPV, 3r. • Ciències experimentals i tecnologia: resultats superiors a la mitjana estatal. • 1997-2000: patents universitàries, només 2’5% del total de les patents basques a les oficines europees.

25. Les infraestructures tecnològiques • Centres tecnològics: de 14 a 36 entre 1995 i 2001. 25% estatal i 40% ingressos anuals (Eustat). • Aliança estratègica dels principals centres bascos (Labein, Inasmet, Robotiker, Azti, Esi i Leia): Tecnalia, entre els 5 primers europeus • Finançament: la major part dels ingressos prové de les empreses, molt més que del sector públic. • Capital risc: Talde Gestión, Gestión de Capital Riesgo del País Vasco i Seed Capital Bizkaia, van gestionar el 9% dels fons totals de capital risc de l’Estat (1999-2001). • Parcs tecnològics, 4: Zamudio (molt diversificat), Miramon (centrat en empreses joves), Miñano (aeronàutic) i Garaia (MCC).

26. Les empreses i la innovació • Empreses activitats R+D: 744 (2001), 0’5% del total d’empreses basques (0’1% a l’Estat). • Innoven:74% empreses grans i 31% petites. • La innovació en producte supera la innovació en procés, com a la UE i a diferència d’Espanya. • %0% R+D basca concentrada en material de transport i maquinària: gran especialització. • 2/3 de l’R+D correspon a la indústria manufacturera i 1/3 al sector serveis. • Finançament: principalment les pròpies empreses i del sector públic (insignificant pes de l’exterior).

27. Política industrial del Govern Basc • Que siguin els que realment saben crear riquesa els qui la creïn: menor pressió fiscal possible a les empreses segons el model irlandès. • Subvencions reintegrables a les empreses basques per part del govern. • “Fatal arrogància” (Hayek, 1992): Rato i els ajuts a les empreses tèxtils (any 2003): “informació” del mercat dispersa i en constant evolució, no constant i controlable-interpretable per una única ment (Ludwig von Mises).

28. Política tecnològica del Govern Basc • 56% empreses basques que fan R+D han rebut, anualment, ajuts del Govern Basc. • 2.216 milions € destinats al darrer Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació, PCTI (2001-2004). • Objectius del pla a finals de 2004: • 1’7% PIB en R+D; 1’28% R+D empresarial; despesa en innovació de les empreses industrials del 3% del volum de negoci; 6 investigadors per cada mil actius en el país i 3 per cada mil en les empreses.

29. A MANERA DE CLOENDA ‘Si cap lliçó pot aprendre’s de la història del desenvolupament econòmic és que la cultura és el factor determinant per excel·lència de la riquesa i la pobresa d’una societat’ D. S. Landes, The Wealth and Poverty of Nations, 1998 (pàgina 771 a la versió en castellà d’Editorial Crítica).