10. La Segona Guerra Mundial

1. les de caràcter remot a més de Les causes de la SGM com ara 10. La Segona Guerra Mundial el britànic Chamberlain i seguida per França l’ordre internacional sortit del Tractat de Versalles, la crisi de 1929 i l’auge dels feixismes l’actuació nazi-feixista les democràcies europees van ser caracteritzada per van aplicar una elaborada per política de no-intervenció política d’immobilisme i d’apaivagament el despreci i desafiament de la SDN significava l’expansionisme, el rearmament i els fets consumats enfront de el recolzament a l’alçament de Franco 10.1 Causes de la Segona Guerra Mundial (1) tolerar a fi de l’aliança política i ideològica les agressions i el rearmament Eix Roma-Berlín (1936) preservar la pau donats Pacte Antikomintern (1936): Alemanya, Japó, Itàlia, Hongria i Espanya donat va permetre considerant que • l’atac japonès a Xina (1931) i l’abandonament de la SDN • l’abandonament alemany de la SDN (1933) • l’intent d’annexió d’Àustria (1934) • l’annexió del Sarre (1935) • invasió italiana d’Abíssinia i abandonament de la SDN (1935) • rearmament alemany (servei obligatori i creació d’una força aèria) (1935) • remilitarització de Renània (1936) intensificar la indústria de guerra britànica • acabarien quan hagués satisfet les aspiracions ètniques • amb l’enfrontament podia perdre l’imperi colonial • Hitler podia ser un aliat útil enfront de l’URSS i van continuar amb

2. i van continuar amb • afavorir la indústria d’armament • reforçar el clan militar, el poder imperial i l’autoritarisme de l’Estat • acostar el Japó a l’Alemanya nazi l’expansionisme japonès i se li va afegir suposava 10. La Segona Guerra Mundial Anschluss (annexió d’Àustria, III-1938) cercava iniciat espai vital: territoris (primeres matèries i exportacions) ocupació dels Sudets (Txecoslovàquia) a través de el 1930, després de la crisi Conf. de Munic (IX-1938): GB, França, Itàlia i Alemanya la invasió de Manxúria (Manxukuo, 1932) van aprovar rearmament naval (1934) ocupació de Txecoslovàquia (III-1939) l’ocupació dels Sudets a canvi de garanties sobre la resta de Txecoslovàquia aliança amb l’Eix (1936) annexió de Memel (Lituània) (III-1939) inici de la invasió de Xina (1937) 10.1 Causes de la Segona Guerra Mundial (2) ocupació italiana d’Albània (IV-1939) preparació de l’economia per a la guerra, mobilització de la població i anunci de crear la Gran Àsia (1938) els plans japonesos sobre el futur Imperi i l’espai econòmic de domini les aliances de Polònia amb França i GB Pacte d’Acer (V-1939): Alemanya i Itàlia degut a ocupació d’Indoxina i nous atacs contra Xina (1940) pacte germanosoviètic de no agressió (VIII-1939) l’aïllament de l’URSS afavorit per va afavorir com a preparació de el control colonial invasió de Polònia iniciada el 1-IX-1939 va provocar declaració de guerra de França i GB 3-IX-1939 feta el va afeblir

3. moviments ràpids dels blindats combinats amb l’acció de l’aviació destruir l’enemic i devastar-ne les infraestructures La SGM 10. La Segona Guerra Mundial va viure pretenia era la batalla d’Anglaterra • bombardeigs civils i militars • encerclament marítim va consistir en guerra llampec (blitzkrieg) • ajudar a Itàlia • conquerir Suez • dominar el petroli del PO la guerra a Àfrica l’URSS prenia l’altra meitat, Finlàndia i les repúbliques bàltiques a fi de van conquerir • va ser iniciada per Itàlia • els nazis van conquerir Hongria, Romania, Eslovàquia (final 1940), Bulgària (III-1941), Iugoslàvia (IV-1941) i Grècia (IV-1941) Polònia (fins a Varsòvia) mentre la invasió dels Balcans la qual Noruega i Dinamarca (primavera 1940) 10.2. El desenvolupament de la guerra (1) la campanya de Rússia com a iniciada el VI-1941 base per atacar Anglaterra i obtenir recursos va prendre Holanda i Bèlgica (V-1940) i Ardenes • destruir el règim bolxevic • obtenir aliments, minerals i petroli pretenia tres direccions d’atac: Leningrad al nord, Moscou al centre i Ucraïna al sud Leningrad (3 anys de setge), Moscou (XII-1941), Stalingrad (rendició alemanya el II-1943) que van fracassar França (VI-1940) l’atac nipó a Pearl Harbor (XII-1941) i l’ofensiva contra Filipines, Xangai i Tailàndia la guerra al Pacífic • nord: sota domini nazi • sud: Vichy (Pétain) • lliure: De Gaulle iniciada per resultant en la qual els EUA: Coral i Midway (V/VI-1942) i victòria de Guadalcanal (II-1943) els japonesos van conquerir les colònies europees i pretenien arribar a Nova Guinea i Austràlia foren aturats per

4. La SGM • desembarcament a Sicília (VII-1943) • caiguda de Mussolini, substituït per Badoglio • invasió nazi del centre i nord i rescat del Duce • República de Saló / govern antifeixista • presa de Roma (VI-1944) 10. La Segona Guerra Mundial l’abocament del potencial econòmic i bèl·lic de l’URSS, GB i EUA degut a va canviar de rumb la campanya d’Itàlia la primavera de 1943 va permetre • alliberament de Romania i Bulgària • present a Hongria i Varsòvia l’avenç de l’Exèrcit Roig les ofensives aliades i va viure destacant les accions partisanes alliberament d’Albània i Iugoslàvia van obligar a acompanyades de 10.2. El desenvolupament de la guerra (2) Normandia (VI-1944) alliberament de París (VIII-1944) adoptar estratègies defensives als nazis per a les que no estaven preparats bombardeigs massius sobre ciutats alemanyes resistència antifeixista als territoris ocupats esfondrament d’Alemanya i d’Itàlia la derrota japonesa • ofensiva en dues direccions: d’Austràlia cap al nord i de Hawaii cap a l’oest, per confluir a les Filipines • nous i decisius materials bèl·lics americans • avanç lent i difícil, kamikazes • bombardeigs sobre ciutats japoneses (XI-44/estiu-45) • bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki (6 i 9-VIII-1945) • alliberament soviètic d’Hongria i Polònia, entrada a Àustria i Txecoslovàquia i arribada a Berlín (IV-1945) • penetració angloamericana per l’esquerra del Rin • suïcidi de Hitler (30-IV) • rendició alemanya (7/8-V) destacant

5. La SGM l’holocaust (l’assassinat sistemàtic) a partir de 1942 (Conferència de Wanze) 10. La Segona Guerra Mundial haver-se convertit en objectiu bèl·lic central va afectar va patir la població jueva per raó de bombardeigs degut a tota la població i en especial els països sota els nazis a fi de les necessitats econòmiques i tècniques de la guerra donat que • escampar el terror • desmoralitzar-la • destruir la indústria • afeblir la capacitat militar • càstig exemplar van exigir va formar la població ajudats per els nazis 10.3. Guerra total i domini nazi • el creixement del complex militar • nova organització de la producció • gran augment de la mà d’obra (dones a GB i EUA) • organitzar la penúria quotidiana (racionament) moviments de resistència • col·laboradors actius als països ocupats • la violència i el terror de la Gestapo i les SS va patir com a van imposar impulsada per contra el nazisme (1941-1944 que van entrar a Belgrad) Iugoslàvia (comunistes, Tito) formes de treball forçat (camps de concentració o trasllat a fàbriques alemanyes) la producció que volia el Reich i el pillatge de recursos materials i humans • sentiment patriòtic • rebuig ideològic • duresa de l’ocupació suport als aliats, lluita contra Saló i contra el tradicionalisme (mitjan 1943-1945) Itàlia (antifeixistes, majoria comunista) van actuar sabotatges, suport a Normandia i a l’alliberament de París França (maquis) • desplaçaments massius • gana • mortalitat extraordinària resultant

6. Les conseqüències 10. La Segona Guerra Mundial >1/2 del total entre la població civil (Polònia: 95% morts civils s/total morts) l’àmbit econòmic l’àmbit demogràfic que va tenir en els EUA van adquirir una posició hegemònica definitiva foren foren de la qual l’àmbit moral l’augment de riquesa dels països que no van patir-la (Canadà, Austràlia, Suècia) una gran mortalitat total (>50 milions, la meitat de l’URSS) en especial fou gran nombre de ferits (35 milions) i de desapareguts (3 milions) la conversió de l’URSS en gran potència degut a un veritable trauma per causa de desplaçament de poblacions • manteniment de la indústria asiàtica • l’ampliació de fronteres • control sobre les noves democràcies populars a l’Europa oriental 10.4. Les conseqüències de la guerra (1) degut a • capacitat mortífera de l’armament • bombardeigs de ciutats • gana • deportació, extermini i pràctica del terror i d’operacions de càstig per part dels nazis la devastació material (molt important a Europa i el Japó) descobriment de les pràctiques nazis va obligar degut a • la pròpia guerra • crueltats soviètiques a Polònia • bombes atòmiques facilitada per reconstruir Europa van fer intervenció dels Estats • tornada als seus països (treballadors desplaçats) • modificacions de fronteres i expulsions de minories al configurar nous Estats (30 milions) • repatriació de japonesos (7 milions) va afavorir dificultada per definir un nou concepte de dret internacional: els crims contra la humanitat (al Tribunal de Nuremberg) la introducció de principis d’equitat social i el foment de la redistribució de la riquesa (bases de l’Estat del benestar) • conservació parcial d’indústria a GB i França • aportació financera dels EUA • ruïna material • desemparament de la població • inflació i fallida financera dels Estats

7. diverses conferències entre els aliats (sobretot els tres grans) va fer-se en L’organització de la pau requeria 10. La Segona Guerra Mundial Carta de l’ONU (San Francisco, IV/VI-1945) com són crear un organisme internacional per garantir la pau mitjançant la que va ser l’Organització de les Nacions Unides (ONU) Teheran (1943) • desnazificar i pacificar d’Alemanya • noves fronteres de l’URSS i Polònia • crear comissió per avaluar les reparacions • celebrar d’eleccions van decidir pretenia organitzada en Ialta (Crimea) (II-1945) • mantenir la pau i la seguretat • afavorir la cooperació econòmica i social • Assemblea General (emet recomanacions) • Consell de Seguretat (òrgan executiu, 15 membres, els cinc grans amb dret a veto) • Secretaria General (administració i coordinació) el moment de major col·laboració entre aliats suposa 10.4. Les conseqüències de la guerra (2) la situació concreta d’Alemanya i de Berlín, i les fronteres de Polònia van decidir mitjançant Postdam (VII/VIII-1945) els enfrontaments entre els EUA i l’URSS van començar a més de • igualtat sobirana • rebuig a la força • no ingerència • dret dels pobles a disposar d’ells mateixos els tractats de pau amb Itàlia, Romania, Bulgària, Hongria i Finlàndia (signats el 47) París (1946) van elaborar altres organismes amb competències específiques (com el Consell Econòmic i Social, el Tribunal de Justícia Internacional...) Alemanya va anar reprenent poc a poc les relacions amb els aliats, sense signar cap tractat mentres que