1 / 33

Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals

Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals. Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona. Guió. Concepte de desigualtats en salut. Models conceptuals. L’evidència de les desigualtats en salut al nostre medi. Les polítiques per reduir les desigualtats en salut:

melba
Download Presentation

Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona

  2. Guió • Concepte de desigualtats en salut. Models conceptuals. • L’evidència de les desigualtats en salut al nostre medi. • Les polítiques per reduir les desigualtats en salut: • La Comissió de Desigualtats de l’OMS • Exemples al nostre medi

  3. Concepte de desigualtat en salut • Desigualtat: Son las diferències que son innecessàries i evitables i a més considerades injustes.Les persones de classe social desavantatjada tenen pitjor salut i més mortalitat. • Igualtat en salut: tothom hauria de tenir l’oportunitat de realitzar el seu màxim potencial de salut. Margaret Whitehead,1990

  4. Causes de les desigualtats socials en salut Teoria ecosocial Apart dels condicionants biològics o psicològics personals, els determinants polítics, econòmics, ecològics, socials, demogràfics i històrics afecten a la nostra salut. Es produeix a través de la “incorporació” (embodiement), concepte que es refereix a com incorporem biològicament el món material i social en que vivim. “Les persones incorporen biològicament les seves experiències de desigualtat social des de la vida intrauterina fins a la mort” Font: Krieger N. Embodiment: a conceptual glossary for epidemiology. J Epidemiol Comm Health 2005;59:350-355

  5. Model de salut de Dalghren i Whitehead Font: Dalghren i Whitehead, 1991

  6. Marc conceptual de la “Comisión para reducir las Desigualdades en Salud en España” Adaptat de Navarro (2004) y Solar y Irwin (2007)

  7. Objectiu 4. Reduir la mortalitat infantil • Mortalitat infantil (morts menors d’1 any) per 1.000 nascuts vius l’any 2000: • Afganistan 165, Níger 159 • Països UE-15: <10 (Espanya 4) Font: http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/

  8. L’evidència de l’existència de les desigualtats en salut al nostre medi

  9. Eixos de desigualtat Existeixen diferents eixos de desigualtat: • Classe social: difícil de mesurar (marxista, weberiana). No existeix en moltes fonts d’informació, ex: registres de malalties, clíniques, estadístiques vitals. Sovint s’utilitza l’àrea geogràfica de residència. • Gènere: construcció social del sexe. No sempre es valora la importància de separar les dades per sexe i interpretar segons gènere. • Ètnia, raça, país d’origen: Nova realitat en el nostre país. Poca tradició. Poca informació. Es important tenir en compte els diferents eixos de desigualtat i les seves possibles interaccions.

  10. Vigilància de les desigualtats • La vigilància de les desigualtats es difícil per falta d’informació. • Cal aprofitar les fonts d’informació disponibles. • Importància de les enquestes de salut: • Permeten recollir la percepció de la població. • Permeten recollir els determinants (tot i que l’espai del qüestionari és limitat)

  11. Raons de mortalitat estandaritzades (RME) MALALTIES CEREBROVASCULARS – Dones Standarised Mortality Ratios (SMRs) CEREBROVASCULAR DISEASES – Women Benach et al. Atles de mortalitat en àrees petites d’Espanya.

  12. Privació material i mal estat de salut percebut segons tres eixos de desigualtat Catalunya, 2006 Fuente: Malmusi et al (enviado).

  13. Prevalença de resultats en salut segons el sexisme percebut. Dones 16-64 anys % * OR= 2,53 * * OR= 1,40 OR= 1,24 * OR= 1,66 * OR= 1,05 OR= 1,58 * OR= 1,43 Resultats previs de Borrell et al. J Women’s Health, 2100

  14. Les desigualtats en salut a Barcelona A Barcelona, en les últimes 2 dècades, ha existit: • Desenvolupament dels sistemes d’informació en salut: cada vegada s’ha disposat d’informació per àrees més petites. • Enquestes de salut (1983, 1986, 1992, 2000, 2006). • Informes de salut anuals des dels anys 80 (25 informes fets). Es presenta: • Desigualtats en mortalitat • Desigualtats en salut percebuda

  15. Raó de Mortalitat Comparativa als districtes i barris de Barcelona. Homes, 1983-89 Districtes Barris Font: Borrell C, Arias A, 1993

  16. Mortalitat (TEM per 100.000 h) als barris els anys 2000-2004. % d’atur 2001 Càncer pulmó, homes Diabetes, dones Atur

  17. Mortalitat per malaltia cerebrovascular, homes Seccions censals, 1996-2003 Per nivell d’estudis, 1992-2004 TEM * 100.000 hab.

  18. Diabetis, dones Seccions censals, 1996-2003 Per nivell d’estudis, 1992-2004 TEM * 100.000 hab.

  19. Estat de salut percebut segons classe social ESB-2006 Homes Dones

  20. Estat de salut percebut segons país d’origen ESB-2006 Homes Dones

  21. Patiment psicològic segons classe social ESB-2006 Homes Dones

  22. Patiment psicològic segons país d’origen ESB-2006 Homes Dones

  23. Les intervencions per disminuir les desigualtats en salut

  24. Comissió sobre determinants socials en salut de l’OMS, 2008 WHO Comission on Social Determinants of Health. Closing the Gap in a Generation, 2008

  25. Polítiques en països Europeus Diferents fases Whitehehead, Milbank Quarterly, 1998

  26. 1970-1980 • No es fa investigació en desigualtats en salut. • Les desigualtats en salut són invisibles. 1981-1987 •Progrés en la investigació sobre desigualtats en salut. • Primera intervenció per reduir les desigualtats (ciutat de Barcelona, 1987). • Quasi-universalitat dels serveis de salut. 1988-1996 •El Ministerio de Sanidad de l’Estat espanyol nomena una comissió per estudiar les desigualtats en salut seguint el model de l’ “Informe Black” (informe Navarro, Benach et al). 1997-2006 • Cap administració promou investigació institucional. • Alguns grups d’investigació publiquen treballs. • La divulgació sobre desigualtats en salut no transcendeix als debats polítics. • Les desigualtats en salut pràcticament no estan a l’agenda política. Investigació i polítiques en desigualtats socials en salut. Estat Espanyol, 1970-2006

  27. Sensibilitat simbòlica a les desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic en els Plans de Salut de les CCAA Font: Peiró et al. Informe de la Comisión para reducir las Desiguladades en salud en España, 2010.

  28. Evolució de la sensibilitat operativa a les desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic Font: Peiró et al. 2010

  29. Marco conceptual de la “Comisión para reducir las Desigualdades en Salud en España” Adaptat de Navarro (2004) y Solar y Irwin (2007)

  30. Estratègies proposades (n=166)

  31. Intervencions per a disminuir les desigualtats socials en salut a BCN • El programa de salut materno-infantil • El programa de contracepció en immigrades SIRIAN • Els programes de vacunació antihepatitis i d’oferta de la prova VIH en saunes gay • Els agents de salut en el seguiment de las MDO • El programa d’atenció a les drogodependències • El programa de cribratge de càncer de mama • La reforma de l’atenció primària • El projecte Salut i Barris

  32. GRÀCIES Els determinants socials de la salut i el paper dels governs locals Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona cborrell@aspb.cat

More Related