Presentació de la FOLC Realitat i vitalitat de la llengua catalana RRRafae

1. Presentació de la FOLCRealitat i vitalitat de la llengua catalanaRRRafae

2. La FOLC és una federació d’organitzacions per la llengua que es va constituir a Tortosa l’any 2005 i que aplega unes setanta entitats d’arreu dels Països Catalans, amb els següents objectius: - la coordinació entre les organitzacions - l’extensió de l’ús social de la llengua catalana - la unitat de la llengua catalana i la seva denominació unívoca internacional, llengua catalana, amb el lògic respecte a les denominacions internes que no han d’anar mai en contra d’aquesta unitat.

3. Les seves funcions són: - donar a conèixer entre si les diferents organitzacions - potenciar-ne les activitats - realitzar activitats conjuntes d’acord amb el nivell de coordinació en cada moment

4. Entitats de la FOLC Formen part de la FOLC 69 entitats dels diferents territoris dels Països Catalans. Per a més informació: www.folc.cat Són entitats de la FOLC, la Federació Escola Valenciana, el STEPV, la CAL, l’Associació Llengua Nacional, Veu Pròpia, l’Obra Cultural Balear, el STEI-i, Joves de Mallorca per la Llengua, la Federació en Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana de Perpinyà, la Institució Cultural de la Franja, l’Associació Cultural del Matarranya, l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer, per esmentar-ne algunes.

5. Totes les entitats porten a terme les seves activitats, algunes de gran incidència social. Per exemple, la FEV, federació que integra 24 associacions organitza anualment trobades a les diferents comarques valencianes amb la participació de centenars de milers de persones, la CAL organitza també cada any el Correllengua i la diada Cultura Viva, l’Obra Cultural Balear convoca diades populars per la llengua i l’autogovern, Joves de Mallorca per la Llengua organitza el Correllengua, l’Acampallengua i Rock’n’llengua, l’Associació Llengua Nacional publica la revista del mateix nom, Veu Pròpia és una organització dels nous parlants a favor del català, etc.

6. El secretariat de la FOLC, a part de les tasques de coordinació de les entitats i de la difusió de les seves activitats per mitjà del portal folc.cat i del butlletí noves de l@ folc, ha portat a terme queixes lingüístiques i algunes activitats que es poden considerar estratègiques com l’exposició “Realitat i vitalitat de la llengua catalana” o les Jornades sobre el Mercat Cultural en Català. Aquestes Jornades tenen la finalitat de contribuir a superar els problemes de la fragmentació del mercat cultural en la nostra llengua en diferents estats i en diferents unitats administratives dintre de l’Estat Espanyol.

7. La primera Jornada va tenir lloc el novembre del 2006 i es va dedicar a l’àmbit de l’ensenyament i la segona Jornada, dedicada a l’àmbit dels mitjans de comunicació, va tenir lloc el passat 15 de novembre. Ara la FOLC prepara, entre altres activitats, un Concurs de música en català als instituts. _ ._

8. La FOLC i la Universitat Moltes de les entitats de la FOLC han portat a terme activitats a les universitats dels Països Catalans: entre aquestes podríem esmentar la FEV, la CAL o el Cercle XXI. La FEV manté col·laboracions amb les universitats d’Alacant, de València i la Jaume I de Castelló, el Cercle XXI agrupa professors universitaris i fa aportacions al debat per la normalització lingüística del català i la CAL ha fet campanyes entre els estudiants per potenciar l’ús del català a les universitats, en concret va donar suport a un manifest unitari que criticava l’actitud del Rectorat de la Universitat Pompeu Fabra respecte la qüestió de la llengua a la Universitat i denunciava l’incompliment parcial de

9. de l'acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) on s'estableix el requisit del coneixement del Nivell C de català. La FOLC també ha col·laborat a la formació d’una Xarxa interuniversitària que hauria de posar en relació aquelles persones dels diferents estaments universitaris interessades en la dinamització conjunta de la normalització de la llengua catalana a les universitats dels Països Catalans. Quins són –molt breument- els criteris generals de la FOLC sobre la qüestió lingüística a la Universitat? La gestió de les llengües a la Universitat ha de ser coherent amb la doble funció següent: - ha de permetre la formació a la societat de referència, i - ha de facilitar, l’intercanvi universal dels coneixements. .

10. Per a la FOLC, la societat de referència de les nostres universitats són els territoris de llengua pròpia catalana, que són l’àmbit on la cultura superior es pot desenvolupar de manera coherent amb la preservació del patrimoni lingüístic i cultural propi. La política lingüística universitària s’ha de fonamentar en la gestió del plurilingüisme i ha de superar el paradigma bilingüe català-espanyol. La política lingüística universitària ha de tenir en compte la seva doble funció: ha de garantir la formació en llengua catalana al llarg de tots els estudis; i, alhora, ha de poder tenir projecció internacional. les patents.

11. . Per a la FOLC, les universitats de la comunitat lingüística catalana han de basar la seva oferta en la seva especificitat lingüística i cultural i han de deixar per a les “llengües globals” unes funcions específiques circumscrites a determinades matèries dels cicles superiors. Es tracta que tots els agents universitaris tinguin en compte que la Universitat és un servei públic per a una comunitat lingüística i cultural concreta. _ ._

12. Exposició “Realitat i vitalitat de la llengua catalana” Aquesta exposició, que es va inaugurar el passat dia 10 de novembre a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona, explica la realitat de la llengua sense amagar-ne els problemes i s’hi mostra la seva vitalitat. Vol reforçar l’autoestima. No som una llengua petita, el català forma part del 2,5% de les llengües més parlades del món. El comissari de l’exposició és el sociolingüista Jordi Solé i Camardons i el disseny és obra de Cèsar Amiguet i Puig. L’exposició consta de 22 plafons desplegables i es divideix en tres apartats: realitat, territoris i vitalitat i història.

13. Els sis plafons del primer apartat expliquen on es parla el català, el coneixement i l’ús, la cançó, l’edició, el català a Internet i els comportaments lingüístics. L’exposició dedica set plafons als diferents territoris on es parla català. Finalment, els últims vuit plafons expliquen la persecució de la llengua catalana, la renaixença, la consolidació i normativització, el moviment associatiu, els mots, la literatura, l’ensenyament i la projecció internacional. _ . _