ENVELLIMENT concepte

1. ENVELLIMENT concepte Quan envellim som testimonis de les nostres transformacions fisiològiques i psíquiques. Sobretot patim un desgast de les nostres funcions i hi ha una tendència, que no podem controlar, al deteriorament dels nostres òrgans. Hem de ser conscients que els impactes biològics que l’envelliment causa en l’home són: - la reducció de la flexibilitat dels teixits. - la disminució del to corporal. - la pèrdua de cèl·lules nervioses. - els vasos sanguinis s’endureixin. Sobretot, que l’envelliment, el fer-nos grans, es propi de tots els Éssers vius i de cap manera pot aturar-se. Estem sota el procés de vida, l’evolució d’un mateix implica el naixement, l’envelliment i la mort. Cap de nosaltres ho pot controlar.

2. POLÍTIQUES I PRÀCTIQUES DEL ENVELLIMENT Hem de tenir en compte que arribar a la vellesa no implica “apartar” de la vida social la persona, aquesta també és una peça més de la nostra societat. La OMS, als anys 90, va substituir el concepte que existia d’envelliment saludable a un concepte molt més ampli: envelliment actiu. “és el procés d'optimitzar oportunitats per al benestar físic, psíquic i mental a tot el decurs de la vida, per tal d'estendre l'expectativa de vida, la productivitat i la qualitat de vida en l'edat avançada” La política que es va duu des de llavors; si més no, la que s’havia de dur, també incloïa una atenció a la dependència en situacions de vulnerabilitat i discapacitats (tant físiques com psíquiques).

3. L’ENVELLIMENT ACTIU L’envelliment actiu tracta d’ampliar l’esperança de vida amb bona qualitat per a totes les persones a mesura que envelleixen, incloent-hi les persones fràgils, discapacitades o que necessiten assistència

5. POLÍTIQUES I PRÀCTIQUES DEL ENVELLIMENT ACTIU A CASA CONSTÀNCIA DE DIFERENTS PROFESSIONALS SOBRE AQUEST CONCEPTE: ANNE-SOPHIE PARENT (Age Plataform Europe): Especifica la importància en que hi ha persones que volen estar a casa seva fins la mort. Donant importància i un paper destacat al què l’envolta (amistats, barri o família¹). Promociona programes ón la societat propera¹ de la persona i la societat general faci el possible per la creació de més recursos que impliquin un bon nivell de vida. No hem d’oblidar que les autoritats locals tenen I han de tenir un paper important.

6. POLÍTIQUES I PRÀCTIQUES DEL ENVELLIMENT ACTIU A CASA SUE ADAMS (Care and Repair; England): Especifica que s’ha de lluitar i proporcionar vivendes dignes, i que aquestes no nomès siguin per la gent gran, sinò per tota una societat, (motiu principal: porta tota la vida vivint a “casa seva”). Els seus objectius es basen en no deixar de banda a les persones que, tant biològicament com econòmicament, es troben en una situació vulnerable. Principalment dóna importància en la projecció d’espais de suport i adaptacions a les llars (mitjançant ajudes econòmiques amb un tractament individual que anomenen FIRST STOP.

7. POLÍTIQUES I PRÀCTIQUES DEL ENVELLIMENT ACTIU A CASA

8. DADES

9. A ESPANYA S’HA MULTIPLICAT PER 5 LES PERSONES DE MÉS DE 80 ANYS. 1970: 1,5% 2010: 5,1% CAS ALEMANY*: 20,7% (persones de més de 65 anys) - D’aquest 20,7%: el 71% viuen a casa seva. I un 67% d’aquest 71% viuen amb adaptacions.

10. *CAS ALEMANY: Dels 50 als 65: La majoria viuen bé. No tenen cap problema. Dels 65 als 75: Ja comencen amb algun tipus de discapacitat o malaltia.(demències, malalties d’ossos,…). - 1,5 milions de persones pateix alzheimer.

11. DECLARACIÓ DE BARCELONA. CAP A UN ENVELLIMENT ACTIU A CASAConferència celebrada el 24 i 25 d’octubre de 2012