LUDWIG FEUERBACH

1. LES SEVES IDEES • La persona té consciència de si mateixa, a diferència dels animals. • El fracàs de l’home religiós ha estat atribuir a “Déu” allò que ell és. • Per tant, la creença en Déu és el fruit de que l’home s’ha enganyat en la comprensió de si mateix i del món. • Tots els atributs i enunciats que la religió considera propis de Déu (infinitud, bondat, perfecció…) són en realitat de l’individu. • Déu és només el mirall en què es reflecteix l’ésser humà (Déu és un miratge). • La religió és una projecció de la consciència humana que tendeix a buscar la seva felicitat. • Déu és el doble imaginari i perfecte de l’ésser humà. • Per això, l’home religiós està alienat (s’ha fet estrany per a ell mateix). • Cal acabar amb la religió perquè l’home pugui ser ell mateix. • La religió quedarà superada quan l’ésser humà reconegui que no hi ha cap altre Déu que el mateix ésser humà, quan l’home es trobi plenament a si mateix. LUDWIG FEUERBACH

2. RESPOSTA DE LA FE • El fet que l’ésser humà hagi desitjat semprel’existència d’un déu no demostra res a favor ni en contra de la seva existència real. És veritat que una cosa no existeix només pel fet de desitjar-la, però no és exacte que una cosa no pugui existir perquè la desitgem. • Per què no veure en aquest desig universal com un signe que la persona és un ésser cridat a la trobada amb Déu que el portarà la felicitat?. • La suposició que la persona sense Déu es realitza més plenament a si mateixa no està en absolut demostrada, ni es pot verificar històricament: avui, quan la increença és més general, l’home és més feliç? Se sent més a gust amb ell mateix?. • Aquesta crítica ens posa de relleu una temptació sempre present en la fe: fabricar-se un déu a la mesura dels desitjos i interessos propis. És el perill de manipular Déu o de no acceptar-lo tal com és. LUDWIG FEUERBACH Ús privat