1 / 22

La coordinació de l’organisme

La coordinació de l’organisme. Jennifer Vidal Rué.

nantai
Download Presentation

La coordinació de l’organisme

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La coordinació de l’organisme Jennifer Vidal Rué

  2. El cos humà és una «màquina» extraordinàriament complexa. Totes les seves peces -òrgans, aparells i sistemes- actuen d’una manera perfectament sincronitzada per dur a terme les tasques específiques que tenen assignades. Com totes les màquines d’alta tecnologia, l’organisme disposa d’un «ordinador» que controla i coordina totes i cadascuna de les seves funcions. El sistema nerviós és el que du a terme aquesta funció de coordinació en estreta col·laboració amb el sistema hormonal.

  3. La neurona • Transmeten missatges en forma d’impulsos nerviosos de naturalesa elèctrica. • Tenen una estructura filamentosa que facilita la connexió amb altres neurones i amb tots els òrgans del cos. Les neurones són cèl·lules tan especialitzades que fins i tot han perdut la capacitat de reproduir-se, per aquest motiu quan, per alguna raó, es destrueixen, no es poden reemplaçar.

  4. En una neurona podem distingir aquestes parts: Nucli Ramificacions terminals Nucleol Dendrites Cèl·lula de Schwann Axó Beina de mielina Cos cel·lular

  5. Funcionament de les neurones Els impulsos nerviosos es propaguen per les neurones com si fossin petits corrents elèctrics de curta durada. L’impuls penetra per les dendrites fins al cos neuronal i surt per l’axó. Per transmetre aquests impulsos nerviosos d’una neurona a una altres estableixen unes connexions anomenades sinapsis. Neurona presinàptica Botó sinàptic Espai sinàptic SINAPSIS Neurona postsinàptica Neurotransmissors

  6. L’organització del sistema nerviós Sistema nerviós central. Està format per l’encèfal i la medul·la espinal. S’encarrega de rebre informació i de processar-la per controlar les funcions corporals. Sistema nerviós perifèric. Està constituït pel conjunt de nervis que connecten el sistema nerviós central amb la resta d’òrgans del cos. La seva funció és transmetre la informació al sistema nerviós central i conduir les seves ordres als òrgans encarregats d’executar-les.

  7. El sistema nerviós central LA MEDUL· LA ESPINAL Substància blanca Substància gris

  8. L’ENCÈFAL Tàlam Cos callós Cervell Hipotàlam Bulb raquidi Glàndula hipòfisi Cerebel Medul·la espinal

  9. El sistema nerviós perifèric Està integrat pels nervis que connecten el sistema nerviós central amb tots els òrgans del cos. Podem distingir dos tipus de nervis: Nervis sensitius. Són els que transporten la informació des dels òrgans dels sentits fins al sistema nerviós central. Nervis motors. Són els que transporten les ordres des del sistema nerviós central cap als òrgans encarregats de dur a terme la resposta.

  10. El sistema nerviós vegetatiu Es tracta d’una divisió del sistema nerviós relacionada amb el seu funcionament. El sistema nerviós vegetatiu regula i coordina les funcions viscerals involuntàries. Totes les vísceres reben ordres a través de dos tipus de nervis vegetatius, els simpàtics i els parasimpàtics, que tenen una missió antagònica: si el simpàtic estimula l’activitat, el parasimpàtic la inhibeix, i viceversa. Sistema parasimpàtic Sistema simpàtic Contreu la pupil·la Dilata la pupil·la Estimula la salivació Inhibeix la salivació Redueix els batecs del cor Relaxa els bronquis Regió cervical Accelera l’impuls cardíac Contreu els bronquis Regió toràcica Inhibeix l’activitat digestiva Estimula l’activitat digestiva Estimula l’alliberació de glucosa pel fetge Regió lumbar Estimula la vesícula biliar Relaxa la bufeta urinària Contreu la bufeta urinària Contreu el recte Relaxa el recte

  11. Alteracions en el sistema nerviós • Trastorns orgànics: són alteracions físiques als òrgans nerviosos. Es poden produir per causes diverses: • - Cops • - Obstrucció o ruptura d’artèries cerebrals • - Malalties infeccioses • - Malalties degeneratives • Trastorns psíquics: són alteracions del funcionament del sistema nerviós, en alguns casos tenen un origen genètic. En són algun exemple l’ansietat i la depressió.

  12. La malaltia d’Alzheimer L’Alzheimer és una malaltia degenerativa produïda per la destrucció de neurones de l’escorça cerebral. Es comença a manifestar amb una pèrdua de memòria i amb dificultats en el llenguatge, i en una fase més avançada, en canvis importants en la personalitat de la persona. Cervell afectat per la malaltia Cervell normal

  13. Les drogues repercuteixen en la salut Les drogues son substàncies tòxiques que produeixen dependència o generen tolerància. • Toxicitat. No hi ha cap droga innòcua, totes afecten poc o molt la salut i alteren molts dels nostres òrgans. • Dependència. És la necessitat que té l’individu, convertit en addicte, de consumir la droga per tornar a experimentar els seus efectes. • Les alteracions físiques i psíquiques que s’experimenten a causa de la manca de droga constitueixen el síndrome d’abstinència. • Tolerància. És la necessitat d’augmentar progressivament la dosi de droga que es consumeix per experimentar els mateixos efectes.

  14. La coordinació hormonal El sistema hormonal, també anomenat endocrí, està constituït per les glàndules endocrines, que són òrgans formats per cèl·lules especialitzades a fabricar hormones que aboquen a la sang. Glàndules del sistema endocrí Les hormones són uns missatgers químics de naturalesa lipídica i proteica que regulen funcions de l’organisme. Les seves característiques són: - Són específiques. - Són molt eficaces. - La seva producció està controlada. Hipòfisi Tiroide Pàncrees Suprarenals Ovaris Testicles

  15. El mecanisme d’acció de les hormones Les hormones només actuen sobre les seves cèl·lules diana, és a dir, les cèl·lules programades per respondre davant la seva presència. Hi actuen de dues maneres diferents: - Travessen les membranes cel·lulars. Les hormones lipídiques poden travessar les membranes cel·lulars i accedir al nucli, on controlen les ordres per regular el funcionament de la cèl·lula. - Directament sobre la superfície cel·lular. Les hormones proteiques actuen des de la seva superfície, des d’on indueixen canvis en la cèl·lula que produeixen els efectes característics. Hormones i cèl·lules diana Cèl·lules diana Hormones Receptors específics

  16. L’equilibri hormonal • L’activitat de les glàndules endocrines està controlada per la hipòfisi. Aquesta és una glàndula petita de la mida d’un pesol situada a la base del cervell que controla el funcionament d’altres glàndules de la manera següent: • La hipòfisi fabrica una sèrie d’hormones, anomenades tròpiques, que estimulen l’activitat d’altres glàndules. • Les hormones tròpiques són abocades a • la sang i arriben a altres glàndules • endocrines, on estimulen la secreció de • l’hormona corresponent. • L’augment excessiu de la quantitat d’una • Hormona a la sang inhibeix la hipòfisi, que • deixa de produir l’hormona tròpica. La manca d’aquest hormona, al • seu torn, inhibeix la glàndula corresponent, de manera que la producció excessiva s’interromp. Hipòfisi Tiroide Hormones tròpiques Estimulació Fluix sanguini Tiroxina

  17. Alteracions en l’equilibri hormonal De vegades l’equilibri hormonal es pot trencar, per causes patològiques, i la secreció d’una hormona pot augmentar o disminuir. Llavors es produeixen trastorns en el funcionament de l’organisme. • Algunes d’aquestes alteracions són: • Alteració en el creixement. • Alteracions en el metabolisme. • Alteracions en el nivell de glucosa.

  18. Què és l’estrès? El sistema nerviós simpàtic i l’adrenalina secretada per les càpsules suprarenals provoquen una sèrie d’accions davant de situacions difícil, com per exemple l’acceleració del ritme cardíac o l’augment de la temperatura corporal. Ens pot causar trastorns greus, com ara depressió, atacs d’angoixa o de pànic, insomni, úlceres, hipertensió, infarts, càncer.... El tractament contra l’estrès consisteix en evitar o reduir les causes o els factors que el provoquen. L’estrès és un estat permanent d’angoixa i ansietat provocat per situacions o canvis que afecten la nostra vida.

  19. I ara... a utilitzar les neurones! Resol les activitats següents: 1. Com s’anomenen les cèl·lules del sistema nerviós? Quina funció realitzen? 2. Per què les lesions als centres nerviosos sovint són irreparables? 3. Un animal podria sobreviure sense cerebel? I sense bulb raquidi? 4. Per què és important dur casc quan es condueix una motocicleta o una bicicleta? 6. Què són les cèl·lules diana? De quina manera poden les hormones excercir sobre aquestes? 7. Quin tractament mèdic han de seguir els pacients que tenen alguna deficiència hormonal? 8. Quines mesures recomanaries a un company o companya a qui veiessis excessivament estressat?

  20. Links En les següents webs podreu trobar més informació sobre el tema de la coordinació de l’organisme. http://iibce.edu.uy/uas/neuronas/abc.htm http://enciclopedia.us.es/index.php/Neurona http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm http://www.sada.gba.gov.ar/signos_sintomas.htm http://www.teachhealth.com/spanish.html

More Related