I AMB LA LOE....COM PROGRAMAR?

1. I AMB LA LOE....COM PROGRAMAR? Orientacions per a la programació Material elaborat per Fina Pairolí, Núria Portella, Jordi Ventura i Jordi Campeny

2. No es pretén això.... Un canvi metodològic.......5 idees

3. Primera És possible contextualitzar els aprenentatges? Podem emmarcar els aprenentatges en situacions reals o versemblants, a partir d’un problema o una qüestió rellevant, una situació d’actualitat, un conflicte, una polèmica social, un encàrrec? Els continguts prendran sentit per tal de resoldre el problema, trobar una resposta, formar criteris per opinar o situar-se. Els aprenentatges no es limiten a simples abstraccions de significats. En tant que els problemes, els conflictes provenen de l’entorn real, l’institut s’ajusta a la vida, a la societat, l’aprenentatge deixa de ser acadèmic i es torna funcional. Extret de la presentació “CB 5 idees” de Ramon Grau

4. Segona Es pot augmentar la interacció entre l’alumnat? Com estimular la cooperació, com dinamitzar l’activitat de grups de treball, on es doni un diàleg entre iguals, on hi hagi dubtes i debat, on es reclami al professor per superar obstacles, on el professor pugui plantejar noves preguntes? S’hauria de fer servir menys el diàleg basat en pregunta-resposta i organitzar més temps de classe per a preguntes dels alumnes, informes individuals i confeccionats en grup, diàleg veritable, discussió general i, sobre tot, treball en petits grups. Els alumnes han d’escriure més durant la classe, i han de discutir oralment sobre els temes, prendre consciència del que saben a traves de la verbalització. Però també han de col·laborar, saber escoltar-se i enriquir-se amb la feina dels demés, contribuint ells mateixos a l’aprenentatge dels demés. Extret de la presentació “CB 5 idees” de Ramon Grau

5. Tercera Podem orientar la feina cap a l’autonomia del’alumnat? Com cedir gradualment a l’alumnat certs graus de llibertat, com desenvolupar la capacitat de planificar processos, de decidir en relació als recursos i a les accions que cal fer per aprendre? Pot opinar l’alumnat sobre el que vol aprendre? L’alumnat hauria d’assumir algunes de les responsabilitats que tradicionalment han correspost al professorat. Planificar recerques, escollir fonts d’informació, superar obstacles imprevistos, decidir sobre el format dels productes finals … Tot això lligat a aspectes reflexius sobre el contingut (què faig, perquè) i el procés (què se’m demana, què necessito, què he de fer, on puc trobar el que em fa falta). Extret de la presentació “CB 5 idees” de Ramon Grau

6. Quarta És possible transformar l’avaluació? Com anar més enllà de la qualificació? Com fer prendre consciència als nois i noies del que saben? Com reflexionar conjuntament amb ells sobre els aprenentatges, com transferir als alumnes la capacitat d’analitzar les dificultats, de situar-se en elles i superar-les? Hauríem de poder debatre sobre els punts de vista inicials en relació al problema, conflicte o situació, hauríem de tenir presents, i compartir al llarg de la unitat, els objectius d’aprenentatge. Hauríem de compartir els objectes i criteris d’avaluació i vetllar perquè l’alumnat els faci seus, hauríem de promoure reflexions sobre graus d’aprenentatge i dificultats en el seu procés. Extret de la presentació “CB 5 idees” de Ramon Grau

7. Cinquena Es poden projectar els aprenentages, es poden fer servir? Com aplicar el que sap i ha aprés l’alumne per trobar respostes a problemes o entendre noves situacions, com connectar els aprenentatges amb la presa de decisions o la creativitat? Cal fomentar l’abstracció conceptual, sens dubte és un procés clau de l’aprenentatge. Però és igual d’important l’aplicació d’aquest conceptes per usar-los, manipular-los en noves situacions. Cal una aplicació reflexiva del que s’ha aprés per tal d’ajustar i posar a prova l’aprenentatge. És senzillament una forma de fer-nos destres en el seu maneig. Extret de la presentació “CB 5 idees” de Ramon Grau

8. + una Es possible incloure totes les respostes en un context altament tecnificat? Com introduir l’alumnat als entorns de treball virtuals? Quin ús farem de la xarxa com a font d’informació i com afavorirem la transformació en coneixement? Com usarem els entorns digitals i els aplicatius multimèdia per promoure aprenentatges? El nostre alumnat es troba immers en un context saturat de tecnologies de la informació comunicació: missatgeria instantània, videojocs, vídeos a la xarxa, xats, telèfons cel·lulars ... elements absolutament absents a les aules. Caldria evitar la dissociació entre la vida i l’escola. Estem formant els nois i noies en les competències que necessitaran per viure (o sobreviure) en aquest segle?.” Extret de la presentació “CB 5 idees” de Ramon Grau

9. ON ANAR A TROBAR INFORMACIÓ www.xtec.cat – estudis – EI o PRI http://www.xtec.cat/estudis/index.htm Per a EI Per a Pri www.gencat.cat/educacio Serveis territorials Girona Inspecció

10. LOE Comencem per la nova concepció del CURRÍCULUM... El conjunt de COMPETÈNCIES BÀSIQUES, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. (Decret 142/2007 Article 7.1) PRI Decret 142/2007 • ORIENTAT A LA COMPETÈNCIA • FINALITAT DE L’EDUCACIÓ: EINES PER ENTENDRE EL MÓN • APRENENTATGES FUNCIONALS, MÉS ALLÀ DE L’ESCOLA • CONCEPTE DE “ENSENYAR A TRANSFERIR” APRENENTATGES PER A SABER SER/SABER CONVIURE

11. La programació i la gestió del currículum per competències Què implica programar amb LOE? Gestionar un currículum orientat a les COMPETÈNCIES

12. La gestió del currículum a la normativa LOE Article 6. Currículum 1. Als efectes del que disposa aquesta Llei, s’entén per currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments.. Article 121. Projecte educatiu 1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els valors, els objectius i les prioritats d’actuació. Així mateix, ha d’incorporar la concreció dels currículums establerts per l’Administració educativa que correspon fixar i aprovar al claustre, com també el tractament transversal en les àrees, matèries o mòduls de l’educació en valors i altres ensenyaments. 3. ... Així mateix, correspon a les administracions educatives contribuir al desenvolupament del currículum afavorint l’elaboració de models oberts de programació docent i de materials didàctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i del professorat.

13. La gestió del currículum a la normativa Decret 142/2007, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària Article 7. Currículum 7.1 S’entén per currículum de l’educació primària el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. 7.2 Per a cada àrea, aquest Decret determina els objectius, per a tota l’etapa, així com els continguts i criteris d’avaluació en els diferents cicles. 7.3 Els centres educatius desenvoluparan i completaran el currículum d’educació primària. El currículum elaborat pel centre formarà part del seu Projecte Educatiu. Article 8. Competències bàsiques 8.2 El currículum de l’educació primària inclourà les competències bàsiques que es determinen en l’annex del Decret. 8.3 El currículum de cadascuna de les àrees conté les competències bàsiques que es treballen en aquella àrea, la contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències generals de l’etapa, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de cada cicle. A l’annex del Decret s’estableix el currículum de les àrees, tenint en compte els horaris globals ...

14. Nova estructura del currículum LOE LOGSE Objectius generals de L’ETAPA. Competències bàsiques ETAPA Competències bàsiques de L'ÀREA. Objectius generals de L’ÀREA I ETAPA. Continguts per cicles (no en 3 tipus) DIMENSIONS Consideracions sobre desenv. Currículum Criteris d’avaluació per cicles. Connexions altres matèries Objectius generals de L’ETAPA. Objectius generals D’ÀREA I ETAPA. Continguts. 3 tipus. BLOCS Fets, procediments i valors Objectius terminals. Orientacions didàctiques. Ensenyament i aprenentatge Avaluació Disseny curricular PEC i altres documents 3 nivells de concreció

15. Nova estructura de les àrees/matèries ETAPA CICLE/CURS Continguts Connexions amb altres àrees Criteris d’avaluació Introducció Competències pròpies Aportació de l’àrea/matèria a les competències bàsiques Objectius

16. Nivells d’intervenció sobre el currículum • El currículum prescrit • El currículum de centre • El currículum d’aula • El currículum de l’alumne • El currículum dels materials curriculars Normativa Programacions (PEC) UD (activitats, metodologia i avaluació) Atenció a la diversitat Selecció de recursos i materials

17. Algunes idees força dels nous currículums Establir les competències bàsiques com a marc de referència curricular Consolidar la llengua pròpia com a llengua comuna i factor de cohesió social i potenciar alhora el coneixement de les dues llengües oficials i l’educació plurilingüe Remarcar principis de prevenció i d’inclusió en l’atenció a la diversitat Fomentar l’autonomia dels centres i la flexibilitat del currículum (hores ampliació) Potenciar la lectura, la comprensió i l’expressió oral, la comunicació audiovisual, les TIC i l’educació en valors Impulsar les activitats de recerca i de resolució de problemes

18. Gestió del currículum, competències,identitat professional Jaume Graells. 4 canvis necessaris en el “perfil” professional 1. Deixar de considerar secundaris els aspectes pragmàtics del coneixement = proiritzar l’aplicació pràctica del coneixement 2. Acceptar el desordre i el caràcter fragmentari dels sabers per fer front als diversos problemes que ens proposa la realitat = evitar respondre i anticipar-se a les respostes dels alumnes 3. Renunciar a voler dominar l’organització dels coneixements en la ment de l’alumnat = evitar la figura del magister simple transmissor, sinó suggerir o fer que es treballin els vincles entre els sabers i les situacions concretes 4. Tenir una pràctica personal de l’ús dels sabers en contextos d’acció reals = per ensenyar coneixements, n’hi ha prou amb saber algunes coses; per formar en competències, cal que els formadors/es les tinguin assolides

19. Competència • Competència és la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal iinteractiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

20. Competència en relació a avaluació • Integració de coneixements en la resolució de problemes (complexitat). • “Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002) Funcionalitat dels coneixements (aplicació a situacions socialment rellevants, imprevisibles). Autonomiade l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment

21. Proposta curricular competencial • Que interrelacioni / integri els coneixements • Un mateix coneixement es treballa des de diferents àrees • Continguts de diferents disciplines “es necessiten” • Un coneixement, una opinió, una justificació de l’acció, han de ser comunicats a través de diferents llenguatges i modes comunicatius. • Que doni funcionalitat als aprenentatges • Que potenciï l’autonomia personal Èmfasi en ... Metodologia Disseny d’activitats, Selecció de recursos, Gestió d’aula Avaluació, etc. Professorat

22. Competències i capacitats C A P A C I T A T S COMPETÈNCIES BÀSIQUES

23. Competències i disciplines • Tres categories: • Hi ha competències o components de les competències que tenen un suport disciplinari més evident; és a dir, que la seva atribució està fonamentada en una determinada disciplina com, per exemple, la competència matemàtica. • Hi ha competències o components de les competències que s’assoleixen clarament amb un treball interdisciplinari i, per tant, es generen amb el suport científic de diverses disciplines alhora com, per exemple, la competència artística i cultural. • Finalment, n’hi ha d’altres que són metadisciplinàries, és a dir, que no tenen un suport epistemològic en cap disciplina concreta i, per tant, són aparentment més difícils de concretar des de les disciplines com, per exemple, la competència d’autonomia i iniciativa personal o la competència d’aprendre a aprendre.

24. Competències transversals

25. Competències: trets

26. Competències: trets

27. Competències: trets

28. Ja podem intentar programar....???

29. Estructura programacions PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE PROGRAMACIONS ANUALS D’ÀREES O MATÈRIES I CICLES O CURSOS UNITATS DIDÀCTIQUES

30. Programacions • Referents: • Currículums prescrits i Projecte educatiu • Presa de decisions: • Selecció, distribució, concreció i seqüenciació dels objectius, continguts i criteris d’avaluació. • Metodologia, activitats i materials didàctics. • Organització i gestió d’aula (espais, temps i agrupaments) • Avaluació • Utilitat: • Seguiment dels aprenentatges i de l’adquisició de les competències • Establir connexions entre les matèries • Garantir la continuïtat educativa

31. Pel què fa al centre... Pel que fa al desenvolupament curricular, els centres hauran de prendre decisions sobre: ·la concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació, ·l’organització de les hores dedicades a cada àrea, ·la distribució dels continguts al llarg de cada cicle, ·les mesures adequades d’atenció a la diversitat, ·els mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges.

32. Pel què fa al centre... • Distribució de les hores de lliure disposició per àrees i per cicles, respectant els mínims

33. Programació anual:components • Objectius de la programació anual de l’àrea o matèria • Competències associades • Distribució temporal dels continguts / Unitats didàctiques • Connexions amb altres àrees o matèries • Criteris d’avaluació • Altres components

34. Programació anual: forma SEGUINT ALLÒ PRESCRIPTIU QUE MARCA EL DECRET 142/2007 EXEMPLES AL DOCUMENT “Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’Educació Bàsica”. Direcció General de l’educació bàsica i el batxillerat

35. Programació UD:components • Objectius d’aprenentatge • Competències associades • Continguts • Metodologia i seqüència didàctiques (tipologia d’activitats, temporització,materials o recursos a utilitzar, organització social de l’aula i atenció a la diversitat) • Criteris d’avaluació

36. Programació UD: forma APORTACIÓ PERSONAL A LA PROGRAMACIÓ EXEMPLES AL DOCUMENT “Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’Educació Bàsica”. Direcció General de l’educació bàsica i el batxillerat

37. Programació UD: forma APORTACIÓ PERSONAL A LA PROGRAMACIÓ EXEMPLES AL DOCUMENT “Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’Educació Bàsica”. Direcció General de l’educació bàsica i el batxillerat

38. Programació anual vs Program.UD:

39. Programació anual vs Program.UD:

40. Programació anual vs Program.UD:

41. Programació ANUAL + UD DESPRÉS BUSCAR UN MODEL SENZILL PER LA GENT QUE NO ÉS D’OPOS . TAMBÉ APLICATIU COLE.

42. gencatgi A INSPECCIÓ SSTT GIQUÈ HI TROBEM? Per 1ària... Adaptable a EI Presentació i model de graella

43. Bibliografia i webgrafia • JAUME GRAELLS. Algunes reflexions sobre competències bàsiques En el marc de la cinquena jornada de l'ensenyament de les matemàtiques (Barcelona, setembre de 2008), el Director general de l'Educació Bàsica i el Batxillerat, Sr. Jaume Graells proposa reflexionar sobre les competències, les disciplines, la transversalitat i l'estructuració del coneixement. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=4 • Desplegament del currículum a l’educació primària. Generalitat de Catalunya.Departament d’educació. Direcció General de l’educació bàsica i el batxillerat. Orientacions sobre els aspectes bàsics de la proposta curricular competencial, estructuració dels continguts, estratègies i metodologia, avaluació i un exemple de programació. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/desplegament_pri.pdf • Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’Educació Bàsica. Direcció General de l’educació bàsica i el batxillerat http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/programacio/del_curriculum_a_les_programacions.pdf

44. Bibliografia i webgrafia • Web de Currículum i Organització. Direcció General de l’Educació Bàsica i del Batxillerat. CURRÍCULUM I ORGANITZACIÓ és un portal que recull informacions i documents de caire pedagògic, normatiu i també d’organització i qualitat per al professorat d’educació infantil, educació primària, ESO, batxillerat i per a la formació de persones adultes. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/ • Web del SES (Serveis Educatius Segrià) http://agora.xtec.cat/se-segria/moodle/course/view.php?id=381&topic=0#section-13 • Colecció dirigida per Álvaro Marchesi “Competencias básicas en educación”(2007). Alianza Editorial. (Hi ha un volum monogràfic per a cada competència). • Casas, M. (coor.) (2005) “Competencies bàsiques per parlar i escriure ciència a l’educació primària”. Editat per Rosa Sensat. • Canals, R. “Un currículum per a l’adquisició de competències. De l’aula al món i del món a l’aula”. Perspectiva Escolar, 321. Gener, 2008. Pàg. 74-85 • Zabala,A. i Arnau,L. (2007). “Como aprender y enseñar competencias”. Ed. Graó.