Llegat vexil·lològic català a Flandes, Valònia i els Països Baixos.

Llegat vexil·lològic català a Flandes, Valònia i els Països Baixos. Les Senyeres dels S XVI ben vives en alguns municipis belgues i holandesos actuals Capítol 4 Jordi Grau i Bartomeu

The Netherlands, Zuid-Holland province Banderes de poblacions de la província d’holanda Sud. Escut de Sassenheim Escut de Oud Beijerland Escut de Stad aan 't Haringvliet Moordrecht Oud-Beijerland Sassenheim Rozenburg

Leersum Utrecht province Escut de Hei- en Boeicop Benschop Loosdrecht Sint Philipsland Luxembourg ensenya civil Poortvliet

The Netherlands, Zeland Banderes de poblacions holandeses 's-Heer Arendskerke Coat Driewegen Escut de Driewegen Goes 's-Heer Arendskerke Kapelle

Wemeldinge Sluis Kruiningen Yerseke Zierikzee Hoedekenskerke Philippine Terneuzen Sas van Gent

Schiedam Ter Aar Valkenburg Vianen City Museum Escut de Everdingen Vlaardingen Haastrecht Bergen, Schoorl Borsele municipality, Zeeland province

Dussen Steenbergen Katwijk Aa en Hunze Steenbergen Dinteloord Teteringen Veghel Batenburg Binnenmaas Voorhout Strijen 3 creus de Borgonya les veuren en moltes heràldiques holandeses!

El 1938 La reina Guillermina que regnà a Holanda prop de 40 anys va fer una cerimònia per l’aniversari de la coronació i tots el Municipis neerlandesos li feren una parada al palau amb les seves banderes i escuts. Tot i que aquestes banderes poden ser considerades com a curiositats atès que el seu estatus oficial no queda clar (Jarig Bakker, 26 January 2001), el fet d’estar basades en els antics escuts les fan una reminiscència vexil·lològica que ens mostra quin fou l’armorial hispànic durant els pocs anys d’ocupació dels Països Baixos més septentrionals

1550 Anònim Mapamundi Portuguès. Biblioteca Vallicelliana, Roma En els mapes publicats per l’Enric Guillot hem anat veien diferents senyeres de domini territorial en zones del Pacífic i Sud Est Asiàtic que desprès esdevindran àrees d’influència del colonialisme holandès.

Cròniques d'una nació www.HistoCat.cat. 7.7.06. Sobre Flandes i Catalunya al segle XVI (Extracte conversa entre E.G. i Jordi Bilbeny) Pel que fa a la història de Catalunya en relació amb Flandes-Holanda, encara està tot per fer. Tot el tema de Flandes cau sistemàticament sota el prisma castellà. Però és ben clar que l'armada naval espanyola va ser, pel cap baix, fins ben bé al 1600, quasi íntegrament catalana. La reforma religiosa, també s'hauria d'observar i estudiar des d'aquesta perspectiva, car si Santa Teresa i les seves acompanyants eren catalanes i van crear desenes de nous convents arreu dels regnes hispans, també els van crear a Flandes, on hi trobem Anna de Jesús, una altra catalana. I què no haurem de dir de la infanteria i dels militars, els quals van ajudar a mantenir Flandes sota la corona hispana, passés el que passés. De vegades amb fórmules massa dures, amb repressions civils, de vegades només sobre el camp de batalla, amb armes fetes a Catalunya. La idea i la pràctica de l'imperi català, que al segle XVI pren, per la volada geogràfica peninsular, primer, i universal després, el nom d'espanyol, comportava alhora que les gestes militars fossin descrites per cronistes i immortalitzades plàsticament per pintors. A Amèrica ja comencem a conèixer qui realment s'amaga sota els noms i les personalitats adulterats dels cronistes d'Índies.

Cròniques d'una nació www.HistoCat.cat. 7.7.06. Sobre Flandes i Catalunya al segle XVI (Extracte conversa entre E.G. i Jordi Bilbeny) També caldria fer això amb els pocs historiadors que han parlat de Flandes, alguns dels quals, com l'Argençola, sabem del cert que eren vassalls dels reis de Catalunya. I qui va pintar "La rendició de Breda"? Els biògrafs oficials d'En Velàzquez ens diuen que ell no hi va poder ser i que tot deuria haver estat pintat a partir de relats i de dibuixos d'altres testimonis presencials. Però si tenim en comptes que darrera aquest pintor s'hi desplega la família catalana dels Climent, tots ells vinculats a la cancelleria reial catalana i al Consell d'Estat, no és gens artificiós poder afirmar que el pintor Velàzques es trobaria en un moment tan crucial com aquell perquè, com a membre de l'estructura d'estat catalana, hi podia ser perfectament.Dites aquestes consideracions, no em sobtaria gens que, així com a Amèrica, o anteriorment, Sicília, Portugal, França o Anglaterra; o posteriorment, durant la postguerra del 1716, Àustria i Hongria, molts catalans no addictes a Carles I, o a Felip I (II de Castella), se n'hi anessin amb els seus béns, les seves famílies i els seus vaixells i hi poguessin emprendre una lluita oberta contra els monarques hispànics corresponents

Cròniques d'una nació www.HistoCat.cat. 7.7.06. Sobre Flandes i Catalunya al segle XVI (Extracte conversa entre E.G. i Jordi Bilbeny) Fa molts anys, quan vaig començar a fotografiar mapes antics en què hi aparegués la bandera catalana, em vaig trobar amb la sorpresa que n'hi havia sempre un munt a Flandes i després a les possessions holandeses del Pacífic. Primer creia que era la natural expansió catalana en aquells indrets, sobretot perquè a Flandes, des del segle XIII hi havia un consolat de mar català, amb una gran activitat comercial, i perquè la primera volta al món s'organitza des de Barcelona, com tota la documentació mostra de forma vistent. El cronista que en salva la memòria és l'Antoni Llombard, dels Llombard de la cancelleria catalana. Jordi Bileny

1560 - Anònim (Portuguès) - Àsia Sud Oriental, Livro de Marinharia de Joao de Lisboa (Arquivo Histórico do Ministério das Finanças, Lisboa), Vol 1, est. 95B

1573 Fernão Vaz Dourado. Mapa de l’Àsia Sud Oriental. British libary

1573 i 1576 - Fernão Vaz Dourado. Mapa de l’Àsia Sud Oriental. Biblioteca Nacional de Portugal

Netherlands Empire Fixeu-vos al mapamundi que malgrat l’ocultació que en faran els historiadors anglesos del S XX els holandesos foren els que acabaren de cartografiar les Moluques, Nova Guinea i Austràlia que en els mapes del S XVI no ho havien assolit ni catalans ni portuguesos.

Al gravats antics trobem referències al nadius de Nova Holanda o en el mateixos mapamundis antics veiem, Austràlia esmentada com a Nova Holanda. Així mateix hi veiem Nova Zelanda (Zeeland: Terra del Mar) i Tasmània com a Terra de Van Diemen o “Diemenia”,

Cap al 1600 els Holandesos segueixen els pobles hispànics cap a les Indies Orientals i Occidentals. Entraran en guerra amb els portuguesos. Establiran una ciutat anomenada Batàvia (nom romà d’Holanda) que és l’actual Djakarta a Indonèsia. Focalitzaran l’atenció en el comerç d’espècies i metalls preciosos. Els exploradors més coneguts foren a) Abel Tasman que comandà dues expedicions de caire geogràfic i científic; b) Wiliam Dampier el primer anglès que explora Austràlia; c) James Cook explorador prudent, audaç i meticulós que projectà aquesta part del món en els afers polítics europeus

Vereenigde Oostindische Compagnie, o VOC que en holandès antic anomenat Dutch, significa literalment Unió de Companies de les Indies Orientals; fou establerta el 1602 i desenvolupà l’imperi colonial. La majoria d’expedicions navals sortiren d’Holanda I Zelanda. Foren imitats pels anglesos anys més tard Bandera històrica d’Indonèsia i Bali Bandera Històrica de Batàvia

L’estret d’en Torres Un allau de navegants i cartògrafs neerlandesos aniran al llarg del S XVII cartografiant i descobrint la geografia d’Austràlia.

Torres Strait / L’estret d’En Torres Luís Vaz de Torres (Portugal, c. 1565 – Filipinas, c.1610 a 1613), também grafado Luís Vaéz de Torres foi um explorador marítimo português que, a serviço da coroa espanhola, primeiro relatou a existência de um estreito entre a Nova Guiné e a Austrália, o Estreito de Torres.O lugar exato e o ano de seu nascimento são desconhecidos, embora de origem portuguesa. Alguns historiadores levantam a possibilidade de ter nascido na Inglaterra de família portuguesa. Nada se conhece da sua vida até que entrou para o serviço da marinha espanhola e serviu nas colônias da América do Sul. Font: Wikipédia portogal... A qualsevol país europeu conservarien fins i tot el lloc on va fer la comunió En Colom. A la història hispànica el S XVI tot són “missings”, suposicions, una munió de gent de les més diverses nacionalitats que treballaven a canvi de res per a la Corona hispànica... Un desert historiogràfic iniciat a l’època de Felip I que canvià fins i tot nom dels vaixells portuguesos obligant a castellanitzar-los.

Llegat vexil·lològic català a Flandes, Valònia i els Països Baixos.