HEL·LENISME

1. HEL·LENISME Introducció a l’Hel·lenisme Epicureisme Escepticisme Aina Cárceles Ada Ferrés Júlia Pous Irina Graupera

2. Les conseqüències culturals d’una conquesta • Conquestes d’Alexandre Magne (334-323 aC) provoca canvis polítcs i culturals que destrueixen el fonament de les antigues “polis” gregues • Inici filosofia hel·lenística: amb la mort d’Alexandre el Gran • Època imperial, hel·lenística, on els grecs perden la llibertat i el poder pertany a les dinasties militars à gran canvi cultural i moralàNaixament de l’individualisme

3. ‘Hel·lenístic’: mot que s’usa des del segle XIX (J.G. Droysen) per destacar que en la cultura grega s’havia produït un canvi respecte l’època clàssica, provocat per les noves estructures polítiques i orientació cultural (per l’assentament de l’imperi alexandrí) • Fets històrics que marquen el període hel·lenístic: -Esfrondrament de les polis (substituïdes per monarquies) -Extensió del grec (koiné) -Coexistència de pobles à barreja cultural à idea de ‘cosmopolitisme’

4. Individualisme i teràpia de l’ànima • Imperi “alexandrí”: síntesi de grecs, egipcis i perses • El patriotisme i l'autarquia (autosuficiència) de les polisà l'autarquia de l'ànima, subjectiva i emotivista; la recerca de l'ethos d'Aristòtil i Platóàcosmopolitisme o universalisme abstracte (pura expressió de la impotència de participar en el poder) • La filosofia hel·lenística (sobretot Epicur i els estoics) proposa una teràpia de l'ànima

5. Política àcom un saber administratiu (com si fos una tècnica negativa) • Pregunta hel·lenística: Com cal orientar la vida del savi, és a dir, la vida de l'home que aspira a la felicitat individual • “Savi” i “ciutadà” arquetips que cal no confondre. A la ciutadania hi accedeix tothom m’entres que la saviesa és un ideal elitista que demana un esforç de cura de l'ànima i de construcció de caràcter 

6. Discurs filosòfic hel·lenístic adreçat a una fascinació intel·lectual i a una interiorització moral • Hel·lenísticsà1ers filòsofs grecs que fan l'experiència de la buidor del llenguatge i d'un cansament moral. Sovint són erudits i enciclopedistes • L'home hel·lenístic aspira a esdevenir “savi”, home superior que s'autodomina (no es deixa portar per les passions)

7. Els epicuris no usen el concepte de “fals” sinó de “buit”(kenos)per assenyalar que el problema de la veritat no es planteja políticament, sinó en clau subjectiva i emotiva. No interessa el discurs lògic (que oposa veritable o fals) sinó el discurs emocional o existencial que es planteja el sentit íntim i de l'autoconvenciment • CANVI: L’home ja no és el que “mesura totes les coses” sinó que serà mesurat a partir d’elles. • Filosofar  Triar una escola, convertir-se al seu mode de vida i acceptar llurs dogmes

8. Característiques generals del pensament hel·lenístic • Moviments cuturals Els cínics Pirró i l’escepticisme Epicur i epicureisme • Característiques: Els estoics -Consciència de ser un individu situat al marge -Filosofia hel·lenísticaà per al savi (home superior) que cerca i expressa una raó universal, cosmopolita.

9. -Manera de viure que s’expressa en la forma de vestir (cínics) o de menjar (epicuris) -Saviesa com a forma d’autocontrol -Forma de la filosofia hel·lenísticaà meditació (estil pessimista i fosc) • Ideals de vida: • Autarquia ”bastar-se a sí mateix”. No dependència • Atàrxia  “no pertorbació”, “serenitat” o “pau espiritual” que s’aconsegueix amb la reducció de necessitats i el silenci (aphasia)

10. ESCEPTICISME • Anàlisi del coneixement per determinar les coses que aconsegueixen la serenitat de l’ànima. • “Escepticisme” Del verb sképtomai, que vol dir mirar amb recel, considerar. Va ser triat per Pirró. • Té influència al renaixement: Montagne, Descartes i més tard Hume.

11. -Fundador • El fundador de l’escepticisme com a corrent filosòfic va ser Pirró d’Elis. • Fa del dubte el problema central de la filosofia. • Es coneix la seva existència a través dels seus deixebles: Timó • No va deixar cap escrit considerava la seva filosofia més aviat una pràctica que una teoria.

12. - Tres etapes • Es determinen segons el representant d’aquest corrent • Primera: Mantinguda pel fundador Pirró d’Elis. • Segona: Representada per Enesidem. • Tercera: Fundada per Sext Empíric. (Cèlebre filòsof escèptic) (Metge i filòsof del segle II que va deixar per escrits de l’escepticisme)

13. -El coneixement • Segons els escèptics, el coneixement comença pels sentits. • Només coneixem els fenòmens Pertanyen a cada subjecte, per això les coses apareixen de manera diferent a cada persona i no podem conèixer la realitat. La manera com les coses es presenten a cadascú.

14. - Suspensió del judici • Epokhé Estat de repòs mental en virtut del qual ni afirmem ni neguem. Condueix a la serenitat de l’ànima. • No estat de dubte permanent sinó situació d’exercici crític. • Escepsis D’aquí ve el nom d’escola.

15. - Suspensió del judici dels conceptes morals • Els valors són relatius: No hi ha coses bones o dolentes per elles mateixes. • S’ha de seguir el sentit comú sabent que la veritat absoluta és inassolible.

16. -Bases de l’escepticisme • Aconseguir la tranquil·litat d’esperit (ataràxia). • Font d’intranquil·litat voler arribar a coneixements absoluts. • No hi ha res falç ni res cert. (S’ha d’evitar el judici) • No podem conèixer les coses en si, sinó la aparença. No podem dir “això és”, sinó “això sembla”.

17. No podem refiar-nos de la raó, perquè els seus coneixements es basen en les sensacions. (Molts conceptes “racionals” provenen d’hàbits mentals). • Tot el que és exterior a nosaltres és indiferent (adiàfora) • A vegades haurem d’inclinar-nos cap el que és més probable.

18. EPICUREISME • Epicur (341aC-270aC). • Va escriure 300 obres de les quals ens queden 3 cartes: -Carta a Heredoto -Carta a Pitocles -Carta a Meneceo I 44 sentencies denominades “màximas capitales” • “Els del jardí” -Grup de persones de totes classes socials (Epicur i els seus seguidors),amb estrets vincles d’amistat, i els interessava trobar un mètode que els servís per trobar en la vida la pau i la felicitat. -Van orientar les ensenyances cap al control i l’equilibri de la pròpia personalitat.

19. Al llarg de la història ha tingut mala fama, les causes d’aquesta podrien ser: • Enfrontament silenciós amb la política de l’època • Rebuig del tot allò que feia ombra a l’equilibri de l’esperit • Allunyament de cultes religiosos • Menyspreu cap al luxe i al costum

20. La filosofia segons Epicur • FUNCIÓ FILOSOFIA: Alliberar-nos de les passions i els dolors que torben la nostre ànima per aconseguir la felicitat. • En aquet sentit l’ètica intenta dir-nos: -En què consisteix el nostre bé -Quins camins ens convé seguir -Comportaments que hem d’evitar -Establir les normes de conducta

21. Camins de la filosofia • FÍSICA: • Finalitat Adquirir el coneixement adequat del món i la naturalesa humana. • Basada en l’atomisme: la realitat està formada per àtoms en moviment. • No existeix res més que els cossos i l’espai buit • No existeix cap destí predeterminat • L’ànima és un compost natural d’àtoms, material i mortal.

22. L’ànimamanifestació de la racionalitat. -Té tres facultats: - Sensació: Ens posa en contacte amb el món i s’hi basen tots els nostres coneixements -La ment: És la capacitat de construïts mons imaginaris, que guarden relació amb la sensibilitat de la qual provenen -La part racional (logos): La que te a veure amb el llenguatge i amb la comunicació del coneixement.

23. LÒGICA • És la percepció sensorial. Relació física amb l’objecte. • Ens mostra el valor de les nostres capacitats cognoscibles i la metodologia adequada que permeti distingir el veritable i el fals.

24. ÈTICA: • Mostra el camí pel qual l’home assoleix la felicitat. • La felicitat és el plaer. -Epicur entén el plaer com una absència de dolor en el cos i en l’esperit, que s’assoleix per la disminució de les necessitats físiques. • El cos és la única realitat que som i, per tant, és la veritable mesura de les coses. El plaer del cos marca la nostra forma “d’estar” en l’existència.

25. Per reconèixer el plaer i el cos com a origen de saviesa, cal organitzar els desitjos: • Naturals i necessaris: Relacionats amb la supervivència, eliminen el dolor, com la beguda i el menjar. • Naturals però no necessaris: Només acoloreixen el plaer. Com els aliments. • Ni naturals ni necessaris: Provenen de la cultura, la política i la societat. Ex: Corones i estàtues. • L’amistat evitat l’aïllament i permet tenir suport en totes les circumstàncies de la vida. • .

26. Principi d’autarquia • Estar en el món significa saber escollir, però les eleccions han de contribuir a la nostra autarquia i autosuficiència. • Ataràxia (serenitat de l’ànima): L’afirmació del propi jo davant les possibilitats naturals o antinaturals amb què es presenta el mon que vivim. • La intel·ligència és la veritable excel·lència o virtut, i d’aquí sorgeixen totes les altres qualitats solidàries de l’home

27. Teoria del coneixement • Segons Epicur disposem de 3 criteris de coneixement: -Les sensacions: Són el fonament de tots els altres coneixements. Constitueixen el principal mitjà per captar la realitat i la única garantia que ens assegura la certesa dels continguts

28. -Anticipacions: Opinions o idees generals Es formen a causa de les sensacions i ens ajuden a percebre la realitat a partir d’algun signe o indici -Afeccions (passions): Sentiments o estats d’ànim causats per les sensacions . 2 classes: 1. Plaents Positives 2. Doloroses  Negatives Gràcies a elles distingim els objectes útils dels perjudicials