1 / 26

SOCIOLINGÜÍSTICA

SOCIOLINGÜÍSTICA. Estructura lingüística. És tot el conjunt de mecanismes interns de funcionament d’una llengua : la fonètica (el sons ), la fonologia ( els fonemes ) el lèxic , les regles ortogràfiques i les morfosintàctiques , etc. Ús lingüístic.

paige
Download Presentation

SOCIOLINGÜÍSTICA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. SOCIOLINGÜÍSTICA

  2. Estructura lingüística • És tot el conjunt de mecanismes interns de funcionament d’unallengua: la fonètica (el sons), la fonologia (elsfonemes) el lèxic, les regles ortogràfiquesi les morfosintàctiques, etc.

  3. Ús lingüístic • Ésel fetmateixd’usar una llengua en la pràctica per comunicar-nos socialment.

  4. Sociolingüística Estudia la relació entre llengua i societat, la relació entre estructura lingüística i ús lingüístic.

  5. Sociolingüística: ecologia de les llengües Biologia estudia els éssers vius. Ecologiaestudiaelséssersviusenel seu ambient natural i lesrelacions entre ells. Lingüística estudia les llengües. Sociolingüística estudia les llengües en el seuambient i la relació entre elles.

  6. Àmbit d’ús • És el conjuntd’ocasions en què una llenguapot ser usada (família, educació, mitjansde comunicació, àmbit militar, àmbitjurídic, comercial, etc.)

  7. Àmbit d’ús • Que una llengua s’usi en un determinat àmbit depèn d’unes determinades coordenades sòcio-culturals: • Sexe, edat, ocupació (qui parla a qui?) • Tema (de què parla?) • Situació formal o informal (en quina mena de situació?) • Intenció o actitud (amb quina intenció?)

  8. Àmbit d’ús • L’edat: entre elsalumnes de secundària, quina llengua es fa servir predominantment, quina té mésprestigi? • En determinatsàmbitsrelacionatsambl’ocinocturn:discoteques, etc, quina llengua hi predomina? • El tema: internet=anglès • - Les situacionsformals o no formals: justícia o militars= no català. • - La intenció del nostre missatge incideix en l’ús d’una determinada llengua o dialecte: en castellà quan es tracta de fer humor, sovint es recorre al dialecte andalús.

  9. Normes d’ús • Són normes socials que fem servir de manera inconscient o mecànica quan utilitzem la llengua. • Semblen naturals però en realitat són una imposició social.

  10. Normes d’ús • Exemples: •  Amb els castellanoparlants (encara que saben parlar català) cal parlar castellà. • Als estrangers se’ls parla en castellà encara que sàpiguen català. • En una reunió d’amics farem servir un parlar més col·loquial i no culte ni tan solsestàndard. • A l’església no es fa servir un llenguatgegroller ple de paraulotes o d’insults, ni tan sols un parlar massa col·loquial.

  11. Comunitat lingüística És un grup, elsmembres del qualtenen en comú una llengua o una varietatlingüística i que comparteixennormes i acords per al seu úscorrecte.

  12. Comunitat lingüística No ha de coincidir necessàriamentambcomunitats ètniques ni religioses, nacionals o territorials. Pottenirnomés en comú la llengua o bé compartir altrestrets socials. Com més coincidències (socials, religioses, polítiques, culturals, històriques, geogràfiques) més cohesionada serà la comunitat lingüística.

  13. Comunitat lingüística • Criteris per a definir-la: - Interrelació lingüística: ús real de la llengua. - Actituds lingüístiques i normes d’ús: l’actitud condiciona les normes d’ús. - Integració simbòlica: adopció d’un nom, integració d’unes normes i un estàndard. - Consciència lingüística: lleialtat.

  14. Llengua minoritària • Llengua amb un escàs nombre de parlants: Dins d’Europa es consideren minoritàriesllengüescom el suec i el búlgar, el català, el danès, el noruec, el finès, l’albanès i l’eslovac, totes elles amb menys de 10 milions de parlants aproximadament.

  15. Llengua minoritzada • Llengua que, encara que pot ser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori, ocupa només una part dels usos i els àmbits lingüístics socials (diglòssia). • Es produeix en situacions de superposició, en què l’ús d’una llengua dominant compta amb el suport del poder polític, i l’ús de la llengua territorial esdevé subordinat.

  16. Llengües minoritàries/llengües minoritzades “Els parlantsnormals (no elsaltíssimsexecutius, elsdiplomàticsielscatedràtics), elsqui treballen cada dia a peu pla i surten de casa, pugen al metro, arriben a l’oficinai, si de cas, estiuegen en un apartament de la costa (tercera línia de mar) a vuitanta quilòmetres de casa seua, aquests no somnien milions; i tenen prou sort si podencomptaramb els dits de les mans el grapat d’unes bonesamistatsque fan la vida agradosa. Cal veure-hi clar: si hom necessita una altra llengua, ja l’aprendrà de grat i sense complexos; i el que no es pot fer (perquè no és ètic) és valorar les llengües de més a menys a causa del nombre delsseusparlants: una llengua és el patrimoni d’un poble, és part dels seus senyals d’identitat, lesestadístiques no hi tenen res a dir, res a veure. (...)” Jesús Tuson, Mal de llengües

  17. Llengües més parlades al món Mandarí (Xina), 700; anglès, 300; castellà, 180; rus, 170; hindi (Índia),170; àrab, 130; japonès, 120; gallego-portuguès, 120; alemany, 100; javanès, 95; bengalí (Índia, Pakistan), 95; malai, 70; francès, 65; italià, 55; urdú (Índia, Pakistan), 53; ucraïnès (Ucraïna), 45; cantonès (Xina), 44; telugu (Índia), 40; coreà, 40; tàmil (Sri Lanka), 36; marahti (Índia), 33; polonès, 33; annamita, (Vietnam), 30; suahili, 30; panjabi [Índia), 25; turc, 25; gujarabi (Índia), 21; persa, 21; siamès (Thai), 21; kanarès (Índia), 20; hakka (Xina), 19; neerlandès, 17; romanès, 17; serbo-croat, 16; birmà, 15; haussa (Indonèsia), 13; sudanès (Sudan, Nigèria), 13; hongarès, 12; txec, 10; bielorús, 10; suec, 9; amhàric (Etiòpia), 8; búlgar, 8; grec, 8 tagàlog (Filipines), 8; bisaia (Filipines), 8; català, 7; assamès (Índia), 7; tibetà, 7; uzbek (URSS), 7; quítxua (Andes), 6; danès, 5; kurd, 5; finès, 5; noruec , 4.

  18. Llengües minoritàries/ llengües minoritzades

  19. Llengües en contacte • Del contacte entre llengües diferents se’n deriva l’existència d’influències entre les unes i les altres. • Serà bidireccional si ambdues es troben en una situació de normalitat lingüística. • Serà unidireccional en els casos de domini d’una llengua sobre l’altra.

  20. Bilingüisme Ús alternatiu de dues o més llengües que fa un individu o un grup. Tipus: • Individual: ús de més d’una llengua per part d’un mateix individu. • Territorial: en un mateix espai geogràfic hi trobem més d’una zona ben delimitada lingüísticament • Social: dins un mateix territori apareixen un conjunt d’individus que usen més d’una llengua.

  21. Bilingüisme social • El bilingüisme social sol estar organitzat segons unes normes d’ús socials i sol provocar una situació de desequilibri en favor d’una de les dues llengües (la dominant) i en detriment de l’altra (la dominada o minoritzada) • “És com la sala d’espera d’un aeroport” (Lluís Aracil): és transitori i desemboca en la substitució lingüística.

  22. Diglòssia • Ésla situació sociolingüística en què dos idiomessóncomplementaris; cadascuns’usa en àmbits i funcionsdiferents. Quan es trenca la diglòssia, les alternativessóndues: la substitució lingüística o la normalització lingüística.

  23. Conflicte lingüístic • És la situació que es produeix quan hi ha una tensió del tipus normalització/ substitució entre dues comunitats lingüístiques. • Es produeix en la situació de bilingüisme social.

  24. Substitució lingüística • Procés per mitjà del qual una llengua va essent gradualment reemplaçada per una altra. • Relacionat amb processos d’homogeneïtzació d’un estat (català, basc, gallec) o processos de colonialisme (llengües indígenes). • És reversible.

  25. Normalització lingüística • Procés de resposta al conflicte lingüístic per tal de resoldre’l, amb l’objectiu de fer “normal” l’ús d’un idioma, és a dir, per tal que s’utilitzi en tots els àmbits i funcions de la vida social: família, carrer, mitjans de comunicació, ensenyament, institucions públiques, etc.

  26. Normalització lingüística • Consisteix en un conjunt de mesures de tipus social, cultural i polític. • Per a la normalització d’una llengua és necessària la normativització i la creació d’un estàndard.

More Related