1 / 105

Pensar la nostra societat

Francesc Jesús Hernàndez i Dobon. Pensar la nostra societat. Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat de València. http://www.uv.es/fjhernan. Des del principi de la llengua escrita, tenim constància dels esforços de les persones per entendre la nostra societat.

rian
Download Presentation

Pensar la nostra societat

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Francesc Jesús Hernàndez i Dobon Pensar la nostra societat Departament de Sociologia i Antropologia Social Universitat de València http://www.uv.es/fjhernan

  2. Des del principi de la llengua escrita, tenim constància dels esforços de les persones per entendre la nostra societat.

  3. Des del principi de la llengua escrita, tenim constància dels esforços de les persones per entendre la nostra societat. Un dels primers papirs és la Sàtira dels oficis (ca. 2400 aC), en la qual un escriba, Dua-Jeti, instrueix el seu fill, Pepi, sobre els diversos treballs.

  4. «Què dura és la vida del fuster que ribota les vigues! Per a un sostre d’una cambra de deu colzes per sis, passa un mes fins que ha posat les vigues, ha estés la sostrada i ha conclós el treball. Durant aquest temps, però, ningú no proporciona a casa seua el nodriment necessari per als seus fills.»

  5. A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, esperonats pels processos revolucionaris, alguns filòsofs proposen l’establiment d’una ciència de la societat

  6. A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, esperonats pels processos revolucionaris, alguns filòsofs proposen l’establiment d’una ciència de la societat Immanuel Kant (1724-1804) Metafísica dels costums (1785, 1797)

  7. A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, esperonats pels processos revolucionaris, alguns filòsofs proposen l’establiment d’una ciència de la societat Immanuel Kant (1724-1804) Metafísica dels costums (1785, 1797) G. W. F. Hegel (1770-1832) Filosofia del dret (1817, 1821)

  8. A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, esperonats pels processos revolucionaris, alguns filòsofs proposen l’establiment d’una ciència de la societat Immanuel Kant (1724-1804) Metafísica dels costums (1785, 1797) G. W. F. Hegel (1770-1832) Filosofia del dret (1817, 1821) A. Comte (1798-1857) Sociologia (1839, 1851/54)

  9. Durant segle i mig, la sociologia s'ha desenvolupat com una ciència, i ha produït un bon nombre de teories per pensar la nostra societat.

  10. Durant segle i mig, la sociologia s'ha desenvolupat com una ciència, i ha produït un bon nombre de teories per pensar la nostra societat. Com podem orientar-nos?

  11. Armin Pongs (n. 1968), periodista de Munic, va preguntar a reconeguts sociòlegs i sociòlogues: http://www.arminpongs.de En quina societat vivim realment?

  12. En quina societat vivim realment? 1999

  13. En quina societat vivim realment? 2000 1999

  14. En quina societat vivim realment? 2000 1999 2004

  15. En quina societat vivim realment? En quin món? 2000 1999 2004 2003...

  16. En quina societat vivim realment? En quin món? 2000 1999 2004 2003... 2007...

  17. En quina societat vivim realment? Algunes respostes...

  18. En quina societat vivim realment? Ulrich Beck: La societat del risc

  19. En quina societat vivim realment? Ulrich Beck: La societat del risc Peter Gross: La societat de la multiopció

  20. En quina societat vivim realment? Ulrich Beck: La societat del risc Peter Gross: La societat de la multiopció Ronal Inglehart: La societat postmoderna

  21. En quina societat vivim realment? Ulrich Beck: La societat del risc Peter Gross: La societat de la multiopció Ronal Inglehart: La societat postmoderna Karl-Ulrich Mayer: la societat de la formació

  22. En quina societat vivim realment? Daniel Bell: la societat postmoderna; Ralf Dahrendorf: la societat civil; Wilhelm Heitmeyer: la societat que se desintegra, Claus Leggewie: la societat multicultural; Armin Nassehi: la societat diferenciada funcionalment; Claus Offe: la societat del treball, Gerhard Schulze: la societat de la vivència; Wolfgang Welsch: la societat transcultural; Helmut Willke: la societat del coneixement; Amiatai Etzioni: la societat de la responsabilitat; Anthony Giddens: la societat moderna; Axel Honneth: la societat escindida; Stefan Hradil: la societat-single; Karin Knorr-Cetina: la societat del coneixement; Scott Lash: la societat de la informació; Renate Mayntz: la societat dinàmica; Neil Postman: la societat dels mitjans de comunicació; Richard Sennett: la societat flexible; Gianni Vattimo: la societat transparent...

  23. En quina societat vivim realment? ... i altres respostes de:

  24. En quina societat vivim realment? ... i altres respostes de: Alain Touraine, Benjamin R. Barber, Claus Leggewie, Clifford Geertz, George Ritzer, Guy Kirsch, Ilija Trojanow, Immanuel Wallerstein, Janusz Reiter, Jean Baudrillard, Josef Haslinger, Kenichi Ohmae, Manuel Castells, Martin Albrow, Nancy Fraser, Natan Sznaider, Nico Stehr, Saskia Sassen, Timothy Garton Ash i Zygmunt Bauman.

  25. En quina societat vivim realment? ... i altres respostes de: Alain Touraine, Benjamin R. Barber, Claus Leggewie, Clifford Geertz, George Ritzer, Guy Kirsch, Ilija Trojanow, Immanuel Wallerstein, Janusz Reiter, Jean Baudrillard, Josef Haslinger, Kenichi Ohmae, Manuel Castells, Martin Albrow, Nancy Fraser, Natan Sznaider, Nico Stehr, Saskia Sassen, Timothy Garton Ash i Zygmunt Bauman.

  26. Durant segle i mig, la sociologia s'ha desenvolupat com una ciència, i ha produït un bon nombre de teories per pensar la nostra societat. Com podem orientar-nos?

  27. Com podem orientar-nos? Podem fer servir algunes tesis proposades per Jürgen Habermas (n. 1929) en la seua obra Teoria de l'acción comunicativa (1981) ...

  28. Com podem orientar-nos? ... per tal de construir un «penell» que ens permeta orientar-nos amb les teories sobre la societat.

  29. Habermas enuncia dues tesis, que podem relacionar per tal de començar a construir el nostre «penell» teòric

  30. Habermas enuncia dues tesis, que podem relacionar per tal de començar a construir el nostre «penell» teòric a) Hi ha un fonament lingüístic en les pretensions de validesa dels nostres arguments (la bellesa, el bé, la veritat).

  31. Habermas enuncia dues tesis, que podem relacionar per tal de començar a construir el nostre «penell» teòric a) Hi ha un fonament lingüístic en les pretensions de validesa dels nostres arguments (la bellesa, el bé, la veritat). b) El procés de racionalització (Weber) es pot entendre com el procés d'autonomització de les pretensions de validesa.

  32. a) Hi ha un fonament lingüístic en les pretensions de validesa dels nostres arguments (la bellesa, el bé, la veritat).

  33. a) Hi ha un fonament lingüístic en les pretensions de validesa dels nostres arguments (la bellesa, el bé, la veritat). Hi ha llenguatges animals (físics i químics)

  34. a) Hi ha un fonament lingüístic en les pretensions de validesa dels nostres arguments (la bellesa, el bé, la veritat). El llenguatge humà pot ser reflexiu i no immediat

  35. a) Hi ha un fonament lingüístic en les pretensions de validesa dels nostres arguments (la bellesa, el bé, la veritat).

  36. b) El procés de racionalització (Weber) es pot entendre com el procés d'autonomització de les pretensions de validesa. La història es pot entendre com un procés de racionalització dels subsistemes socials, segons el model de l'economia o la ciència.

  37. b) El procés de racionalització (Weber) es pot entendre com el procés d'autonomització de les pretensions de validesa. Exemple: El desenvolupament de la musica: la notació, els instruments...

  38. Podem relacionar les dues tesis i concloure que si la història és un procés de racionalització, en el qual s'han autonomitzat les pretensions de validesa, hi hauria un nucli original i podríem establir etapes del procés.

  39. Podem relacionar les dues tesis i concloure que si la història és un procés de racionalització, en el qual s'han autonomitzat les pretensions de validesa, hi hauria un nucli original i podríem establir etapes del procés.

  40. Podem relacionar les dues tesis i concloure que si la història és un procés de racionalització, en el qual s'han autonomitzat les pretensions de validesa, hi hauria un nucli original i podríem establir etapes del procés.

  41. Podem relacionar les dues tesis i concloure que si la història és un procés de racionalització, en el qual s'han autonomitzat les pretensions de validesa, hi hauria un nucli original i podríem establir etapes del procés.

  42. Podem relacionar les dues tesis i concloure que si la història és un procés de racionalització, en el qual s'han autonomitzat les pretensions de validesa, hi hauria un nucli original i podríem establir etapes del procés. Veritat Bellesa Bé

  43. Podem relacionar les dues tesis i concloure que si la història és un procés de racionalització, en el qual s'han autonomitzat les pretensions de validesa, hi hauria un nucli original i podríem establir etapes del procés. Veritat Ciència natural... Bellesa Bé Belles arts... Dret...

  44. El «nucli original» ha estat descrit suficientment per l'antropologia social i cultural, com «pensament salvatge» o «pensament primitiu». Hi ha una (con)fusió de bellesa, bé i veritat. Veritat Bellesa Bé

  45. El «nucli original» ha estat descrit suficientment per l'antropologia social i cultural, com «pensament salvatge» o «pensament primitiu». Hi ha una (con)fusió de bellesa, bé i veritat.

  46. La dinàmica lingüística escindiria el nucli originari de «pensament salvatge». D'això en tenim constància en els grans sistemes filosòfics del món grec: pitagorisme, platonisme i aristotelisme

  47. El pitagorisme acredita l'autonomització de la pretensió de validesa vinculada a la bellesa o harmonia. El platonisme l'autonomització del bé o la virtut. L'aristotelisme de la pretensió autònoma de veritat. Veritat Aristotelisme Bellesa Bé Pitagorisme Platonisme

  48. El pitagorisme acredita l'autonomització de la pretensió de validesa vinculada a la bellesa o harmonia. El pitagorisme acredita l'autonomització de la pretensió de validesa vinculada a la bellesa o harmonia. Parlem del pitagorisme... Bellesa Pitagorisme

  49. El pitagorisme acredita l'autonomització de la pretensió de validesa vinculada a la bellesa o harmonia. Temple d'Apol·lo a Siracusa “Construït per Cleòmenes de Cnido. Les columnes també. Una obra bella [Kala erga]”

  50. El pitagorisme acredita l'autonomització de la pretensió de validesa vinculada a la bellesa o harmonia.

More Related