Alumnat amb dèficit d’atenció i ritme de treball lent

1. Alumnat amb dèficit d’atenció i ritme de treball lent 2na trobada d’intercanvis psicopedagògics 15 de maig del 2009

2. Què ens preocupa més? • Dificultat de detecció d’aquest alumnat ja que sovint passen desapercebuts • Els podem confondre amb alumnes distrets, tranquils... • Són els grans oblidats, ens preocupa l’etiqueta d’alumne “gandul” • Costa saber com ajudar-los

3. Ritme lent...poc acceptat actualment/ Reflexions • Si pocs alumnes no se’n surten potser es pot dir que no s’adapten al sistema..però quan són molts els que no s’adapten..potser cal plantejar -se si el sistema s’adapta als infants! • Costa acceptar les diferències • En la nostra societat cal anar ràpid...i els lents...què han de fer?? “El nen és lent o la mestra és massa ràpida?” Marina Peña

4. Més reflexions • Obrir mentalitats i flexibilitzar els sistemes faria que els infants i alumnes estiguin menys en perill • S’està fabricant el fracàs degut a massa rigidesa i es demana MOLT als alumnes • La lentitud és una qüestió de grau: lent en referència a què? A qui? • Som éssers en situació; depenen del context i l’entorn, la “lentitud “ es manifestarà o no

5. Aspectes a diferenciar • Alumnes amb ritme de treball lent ,no impulsius, sense altres problemàtiques afegides/ alumnes que sembla “que no hi siguin”, impulsius, desorganitzats, amb possibilitat de més afeccions com ara oposicionisme, dificultats en la lectoescriptura, trastorn de conducta,... • Alumnes diagnosticats de TDA amb RTL / alumnes que no estan dins la norma

6. Criteris per diagnosticar :TDHA + LENTITUD • Ha de ser un problema permanent : inatenció , lentitud • Aparició del trastorn abans dels 7 ans • Manifestació tant a l’escola com a casa • Efecte negatiu sobre el comportament escolar, social i ocupacional

7. Més criteris • Absència d’una altra malaltiaque pugui explicar aquest estat • El TDHA és un trastorn constitucional No s’ha de confondre amb un dèficit d’atenció “símptoma”, aquell que no sempre ha existit , que és intermitent . En aquest cas es tracta d’un trastorn secundari relacionat a situacions afectives o escolars difícils (ex:immaduresa,comprensió de la llengua ...)

8. Orígens possibles del trastorn • Factors psicofisiològics amb dèficit del control dels impulsos • Factors neurobiològics (relacionats amb la dopamina i la noradrenalina) • Factors genètics probables quan hi ha antecedents familiars • Factors de l’entorn (tabaquisme , estupefaents durant la gestació...)

9. Inici de la intervenció • Cal un diagnòstic, encara que no sigui mèdic per diferenciar alumnes amb RTL amb TDHA i sense TDHA • Importància de desdramatitzar la situació

10. Característiques de l’alumne amb ritme de treball lent • Si hi ha TDAH afegit sempre hi ha d’haver algun tipus d’impulsivitat (verbal, motriu...) • Els infants amb trastorns sofreixen, i és molt angoixant, tant pels infants com pels adults

11. Característiques (cont.) • Dificultats en les funcions executives (anticipació, establiment de metes, planificació, com començar les activitats, operacions mentals, l’autoregulació de les tasques i portar-les a terme eficaçment) • Dificultat en la orientació espacio –temporal • Dificultats per acabar les feines i en la memòria a curt terminii seqüenciada • Davant d’una tasca que els motiva, el rendiment millora • Depenent de l’adult • Autoestima acostuma a ser baixa • Necessitat de seguiment i aprenentatge d’estratègies per part de l’alumne • Els alumnes amb RTL sense TDHA no milloren amb el tractament farmacològic. Els que tenen TDHA sí

12. Què funciona/ què facilita? • Bona relació entre mestres de suport -psicopedagogs i mestre/a tutor/a perquè entenguin què li passa a l’alumne i com funciona • Coordinació de tots els agents que intervenen amb l’alumne (psicòleg extern, escola, família) per marcar objectius comuns. • La complicitat i empatia amb el mestre/a tutor/a,l’alumnei la família

13. INADAPTACIÓ DE L’INFANT O DE L´ ESCOLA ? • Que el trastorn sigui constitucional o bé de comportament, els professionals especialitzats tenen la mateixa missió de detectar , analitzar el trastorn, informar i sensibilitzar els equips docents • Avui dia a les escoles ningú pot ignorar aquest trastorn ni posar en funcionament una pedagogia monolítica sense tenir-lo en compte • Aquests infants tenen el dret de beneficiar-se d’ un ensenyament adaptat a la seva lentitud d’execució sense ser penalitzats ni jutjats

14. Què funciona? • En casos de trastorns físics: la medicació sembla que ajuda a millorar l’atenció tot i que no s’ha d’oblidar que les habilitats s’han d’ensenyar igual. La medicació no ho és tot!! • Reconèixer les potencialitats/ habilitats i les dificultats de l’alumneper part de totes les persones implicades • Canviar la mirada i ajudar a fer canviar la mirada vers els alumnes i els seus aprenentatges

15. Més estratègies • Adaptar els temps : no deixar-los treballar autònomament, sinó guiar-los en el temps ( “tens 5 min per fer aquesta activitat”; “quan acabis torna”...) • Adaptar els espais • Fer materials clars i amb lletres grosses • Simplificar els materials • Donar consignes clares i assegurar-se que les entenen • Donar poques consignes de cop i fer-les hi repetir abans de començar a aplicar-les • Planificar i anticipar les activitats del dia • Fer verbalitzar la percepció del viscut

16. Continuem amb estratègies • Suport motivador / a partir de desitjos i interessos de l’ infant • Foment del dinamisme i creativitat perquè no sigui AVORRIT • Treballs multidisciplinaris/ treballs per projectes • Cantar, pintar, expressió corporal: de vegades pot semblar que s’està perdent el temps, però potser s’està “preparant el terreny” per poder aprendre millor i de manera més oberta i relaxada

17. I encara més estratègies • Quants menys estímuls hi hagi al seu voltant millor (ex. Un llapis, una goma i una maquineta a la taula, no l’estoig sencer.) • Ubicació a l’aula, 1a fila per evitar estímuls. • Quan el nen està distret per tal de no dir el seu nom en públic, pactar una senyal amb el nen, llavors resituar- lo en el moment en que el nen estigui dispers • Fer-li fer càrrecs per desconnectar

18. Més propostes • Treballar i potenciar les intel·ligències múltiples • Treball per racons • Control de les variables que podem: llenguatge no verbal del mestre (desplaçaments, to de veu, mirada directa),condicions ambientals ( temperatura de l’aula, il·luminació, soroll...), variables relacionades amb el ritme biològic de l’alumne( son, alimentació, hidratació...). que el mestre es mogui, to de veu, mirada directa, temperatura de l’aula... • Partir de jocs • Retornar la importància als ritualsperquè sigui fàcil organitzar-se i planificar-se

19. Aspectes a tenir en compte • Importància que cadascú tingui el seu lloc per poder construir la seva realitat: a partir d’aquí és on es pot aprendre • Ser positius, valorar els petits progressos, fer reforç positiu tant als alumnes com als mestres i professors • Dificultat afegida a segona ensenyança: cal treballar amb molts professors

20. Formació Professorat • Seria interessant fer formació continuada sobre temes com: • l’atenció • la memòria • la motivació...