1 / 11

JOCS FLORALS 2013

JOCS FLORALS 2013. Paraules tipificades: robot, electricitat, neutró, nau, vent estel·lar, astre, aterratge, de sobte, ziga-zaga, ambició, constel·lació. robot. Definició:

tansy
Download Presentation

JOCS FLORALS 2013

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. JOCS FLORALS 2013 Paraules tipificades: robot, electricitat, neutró, nau, vent estel·lar, astre, aterratge, de sobte, ziga-zaga, ambició, constel·lació

  2. robot • Definició: ROBOT m., neol. Màquina que produeix automàticament treballs de càlcul, de transport, etc.; home automàtic; cast. robot.Etim.: de l'eslau robota, ‘treball’.

  3. electricitat • ELECTRICITAT f.: cast. electricidad. || 1. Propietat d'atreure cossos lleugers i de produir guspires lluminoses, que l'electre o ambre i altres substàncies adquireixen per fricció, per compressió, etc. || 2. Agent natural al qual són deguts aquests i altres fenòmens atribuïts a desplaçaments de l'èter, que originen camps de força anomenats camps elèctrics i camps magnètics, amb línies de força divergents (electricitat positiva) o convergents (electricitat negativa). L'electricitat acumulada en les altures esclata en llamps i trons, Oller Febre, i, 142. Electricitat vítria: la positiva, que és la que adquireix el vidre fregat amb llana o pell. Electricitat resinosa: la negativa, que és la que adquireix la resina fregada amb llana o pell. Electricitat estàtica: la de càrregues en moviment, que dóna origen al fenomen anomenat corrent elèctric. || 3. Part de la física que estudia l'electricitat. || 4. (vulgar) Llum elèctrica. «No encengueu l'electricitat». «Amb tota l'electricitat encesa, la sala presentava un aspecte magnífic».    Fon.: ələktɾisitát (Barc.); elektɾisitát (Val.); ələttɾisiðát (Palma).    Loc.—Això no és res, comparat amb l'electricitat: es diu a un qui conta com a meravelloses unes coses que no ho són.Etim.: derivat de elèctric.

  4. neutró • NEUTRÓ m., neol. fís. Partícula material neutra de pes igual al d'un àtom d'hidrogen; cast. neutrón.

  5. nau • 1. NAU f. || 1. Embarcació amb coberta i sense rems, moguda pel vent amb ajuda de veles, i modernament per vapor, etc.; cast. nave. • a) per anal., Nau aèria: vehicle per a anar per l'aire; aeronau.

  6. Vent estel·lar • Vent estel·lar El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella. Quan s'origina al Sol del nostre sistema, aquest fenomen s'anomena vent solar. Està format, en la major part, per electrons i protons (aproximadament d'1KeV) que poden escapar de la gravitació de l'estrella en part degut a l'elevada temperatura de la corona i a l'elevada energia cinètica que les partícules guanyen mitjançant un procés que no és ben conegut encara avui.

  7. astre • ASTRE m. || 1. Cos celeste (en general); cast. astro. L'astre del dia: el sol. L'astre de la nit: la lluna. Astre de primera magnitud: cos celeste molt visible i brillant; fig., persona molt famosa.     Fon.: ástɾə (pir-or., or., bal.); ástɾe (occ., val.).Etim.: del llatí astrum, mat. sign.

  8. aterratge • L' aterratge és la fase final d'un vol, que es defineix com el procés que realitza una aeronau que culmina amb el contacte de l'aparell amb la terra, contacte que es va perdre al moment de l'enlairament per a efectuar el vol. És considerada una fase crítica en el conjunt d'aquest. • Es poden distingir 3 tipus d'aterratges: • Els planejats: Són aquells que s'efectuen amb totes les condicions de seguretat i que es compleixen després d'haver assolit el destí definit. • Els no-planejats: Són aquells que s'efectuen perquè s'ha detectat una condició atmosfèrica, mecànica, política, etc, que facin perillar l'avió i els seus tripulants, passatgers, càrrega i encomana, i • Els d'emergència:-també anomenats aterratges forçosos-són aquells que s'efectuen en condicions crítiques de seguretat en una superfície apta o no apta, després d'haver danyat alguna part important de l'avió, perdre el control d'aquest, trobar alguna cosa perillosa a bord, tenir alguna anomalia en qualsevol dels sistemes de control i de vol, presentar-se un fenomen inesperat que indueixi a jutjar que no és segur continuar en vol.

  9. de sobte • 2. De sobte: d'improvís, senseesseresperat; cast. súbitamente, de pronto.

  10. Ziga-zaga • ZIGA-ZAGA f. Línia trencada en forma de Z; cast. zigzag.

  11. ambició 1. Desig excessiu d'honor o de domini. 2. (per analogia) Desig intens d'una cosa que es considera honrosa.

More Related