1 / 13

PERSONALITATS HISPANES EN LA LITERATURA

MªCarmen Cabello Sanchez. PERSONALITATS HISPANES EN LA LITERATURA. EMPERADORS AUTORS. ÍNDEX. Trajà Adrià Teodosi. Emperadors. TRAJÀ: Trajà (Itàlica, prop de Sevilla, 18 de setembre del 535 – Selinos a Cícilia, 9 d’agost del 117) fou un general i emperador romà.

taurus
Download Presentation

PERSONALITATS HISPANES EN LA LITERATURA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. MªCarmen Cabello Sanchez PERSONALITATS HISPANES EN LA LITERATURA

  2. EMPERADORS AUTORS ÍNDEX

  3. Trajà Adrià Teodosi Emperadors

  4. TRAJÀ: Trajà (Itàlica, prop de Sevilla, 18 de setembre del 535 – Selinos a Cícilia, 9 d’agost del 117) fou un general i emperador romà. Va crear dos noves legislacions i gràcies a això el número de legislacions va arribar a 30, més de les que l’imperi romà va tenir en l’història. Va fer construir un gran pont sobre el riu Danubi que encara es conserva. Va lluitar contra Decèbal. Va tindre només 6 consulats, trencat la costum de tindre moltíssims. Amb el propòsit de millorar la administració pública, Trajà va nombrar curadors a tot l’imperi. Va dedicar una bona part dels recursos estatals per a portar aliments a tots els ciutadans romans de l’imperi.

  5. ADRIÀ: Adrià(Publius Aelius Traianus Hadrianus) fou emperador de l’Imperi romà .Era cosí del seu antecessor Trajà i com ell pertanyia a una família senatorial de la Bètica. Va renunciar a les conquestes de Trajà en Mesopotàmia. Va construir numeroses fotificacions fixes com: “El mur d’Adrià”, a Gran Bretanya. Va fer reconstruir el panteó de Agripa. Va escriure poesia en llatí i grec, així com una autobiografia. Va ser enterrat a un mausoleu construir prop del Tíber.

  6. TEODOSI: Teodosi I el gran (Flavius Theodosius (347-396) , va ser emperador romà. Va néixer a Cauca (actualment Coca, a Segòvia)l’11 de gener de 347, fill d'un general conegut com Teodosi el vell, a qui va acompanyar a Britània i altres llocs. El 388 va envair Itàlia per restablir a Valentinià II. El 390 Teodosi va fer reconstruir l'obelisc de Karnak a Constantinoble i el va adornar d'escenes de l'imperi. El 391 va prohibir els sacrificis amb sang i es tancaren els temples pagans que foren declarats abandonats.

  7. Columel·la • Marcià • Quintilià • Sèneca • Lucà • Pomponi Mela autors

  8. Luci Juni Moderat Columel·la (Lucius Junius Moderatus Columella) fou un escriptor romà sobre temes agrícoles i rurals. La seva obra principal sobre agricultura “ De re rustica” es divideix en 12 llibres. - Tracta sobre tots els treballs del camp en el més ampli sentit de la paraula: des de la pràctica de l'agricultura, la ramaderia i la apicultura, fins a la cura d'animals, passant per l'elaboració de diferents productes i conserves. Un altre llibre es titula "De Arboribus“. -tracta de cultius arbustivos com la vinya, fins a arbres com l'olivera o els fruiters, i fins i tot flors com la violeta o la rosa. L'obra de Columela és considerada el repertori més ampli i documentat sobre agricultura romana. COLUMEL·LA

  9. L'obra de Marcial, que ens ha arribat pràcticament completa, es compon de quinze llibres de versos, cadascun amb un pròleg en vers o prosa. En total, es tracta d'uns mil cinc-cents poemes, pertanyents al gènere de l’epigrama (una composició poètica breu en la qual s'expressa, amb precisió i agudesa, un sol pensament principal, habitualment festiu o satíric). L'obra de Marcial presenta un gran valor documental, ja que els seus epigrames ens ofereixen gran quantitat d'informació sobre la vida, els costums socials i domèstics i les festes dels habitants de la capital de l’Imperi Romà al segle I dC. marcial

  10. Marc Fabi Quintilià fou un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fora romà d'origen). Va marxar jove a Roma tornant a Hispània amb Galba quan aquesta encara no era Emperador, actuant en el Tribunal superior de la Tarraconense, tornant després a Roma amb Galba (ara ja Emperador) on es va convertir en el mes destacat orador del fòrum. La seva obra principal és De Institution Oratoria Libri XII o Institutiones Oratoriae mentre que d'altres es discuteix la seva paternitat. quintilià

  11. LuciAnneuSèneca va ser un filòsofromà, polític, dramaturg i en una obra, humorista, de l’Edat d’argent de la literatura llatina. Entre les obres atribuïdes a Sèneca trobem una sàtira, un assaig meteorològic , assajos filosòfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes morals i nou tragèdies. Una d'aquestes, Octàvia, és clarament obra d'altri. La seva autoria en una altra, Hèrcules a Oeta, és dubtosa. La filosofia estoica de Sèneca emfatitza passos pràctics per tal que el lector afronti els seus problemes. Considerava especialment important veure el fet de la pròpia mortalitat. El com tractar lamort està en moltes de les seves cartes. SÈNECA

  12. Marc Anneu Lucà va ser un poeta hispanoromà. • Era nebot de Sèneca, i fou gran amic de l'emperador Neró, a qui després s'oposà. Com el seu oncle, també ell fou obligat a suïcidar-se arran de les seves crítiques a Neró. • Va escriure un poema (epopeia) heroic titulat Pharsalia, que narra el progrés de la lluita entre Juli Cèsar i Pompeu. lucà

  13. Pomponi Mela fou un geògraf romà. Va escriure una obra notable titulada De situ orbis o Chorographia dividida en tres llibres, en els que dóna una relació de llocs, costums i art de diverses parts del món conegut, que si bé són poc originals i contenen bastants errors, constitueix una font notable per a la geografia de l'època, encara que es tracta poc l'aspecte estadístic, administratiu i polític. Va viure a la primera meitat del segle I, en temps de Claudi. POMPONI MELA

More Related