1 / 31

INTEL – LEGÈNCIES LOGIC I MATEMÀTIC

INTEL – LEGÈNCIES LOGIC I MATEMÀTIC. PROFESSOR: Miquel Àngel Pasqual Classe: 1r A. Domino. DOMINO.

tola
Download Presentation

INTEL – LEGÈNCIES LOGIC I MATEMÀTIC

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. INTEL – LEGÈNCIESLOGIC IMATEMÀTIC PROFESSOR: Miquel Àngel Pasqual Classe: 1r A

  2. Domino

  3. DOMINO • El dòmino és un joc de taula en què hi juguen dos o més jugadors. Es bassa en un joc de 28 fitxes rectangulars. Cadascuna d`aquestes fitxes està dividida en dues parts d`igual superfície. En cada una d`aquestes parts hi pot haver des de zero fins a sis punts. Cap de les combinacions es repeteix en tot el joc.

  4. ORIGEN • El dòmino va sorgir fa mil anys a la Xina a partit dels jocs de daus. Sembla ser que la forma actual de 28 fitxes dobles i rectangulars no va ser coneguda a Europa fins que, a mitjan segle XVIII, la introduïssin i l`estenguessin els italians pertot arreu. El nom del joc és d`origen francès. • La seva popularitat als països llatinoamericans és immensa, particularment en el Carib hispà: Veneçuela, Colòmbia, República Dominicana, puerto Rico, Cuba, Panamà, etc.

  5. NOM DE LES FITXES

  6. Les fitxes amb igual nombre de punts en els dos quadrats es coneixen com dobles, mules, porcs o carretes. Així mateix, les fitxes amb un dels quadrats sense punts es diuen blanques, güeras o chucha, i les que tenen un punt es coneixen com xiulets o uns. Així, amb els dos, tres, quatre i cinc fins a arribar als sis. En altres llocs solen ser nomenats Blanc (0), As (1), Dos (2), Tres (3), Quadra (4), Quina (5) i Sena (6). El 6 doble es coneix a la costa colombiana com la panotxa i el Zero doble com la pelá. A Veneçuela, el 6 doble es coneix com la porca a Mèxic com mula.

  7. REGLES

  8. JUGADORS • El joc generalment es juga amb quatre jugadors en solitari. En moltes ocasions el joc de dòmino es pot jugar amb 2,4,6,8,10 o fins i tot 12 persones i s`han de dividir les fitxes segons la quantitat de jugadors. Regularment es juga de 2 a 5 persones aquest va dominar clàssic.

  9. OBJECTIU

  10. L`objectiu del joc és aconseguir una determinada puntuació prèviament fixada, jugant per a això les mans o rondes que siguin necessàries. • El jugador que guanya una ronda, suma els punts de les fitxes dels seus adversaris i/ o parella. • El primer jugador o parella que aconsegueix la puntuació fitxada al principi de la partida, guanya. • L`única senyal vàlida en el joc del dòmino és la pensada.

  11. Quan toca el torn de jugar, té l`opció de pensar durant un temps relativament llarg per fer – li entendre al company que tenen diverses fitxes del mateix nombre que va a tapar o que va a quadrar. O per contra, jugar immediatament, sense pensar, indica que no tenen més fitxes d`aquest nombre. També es pot usar per confondre al contrari, fent creure que es tenen, o no, diverses fil j.

  12. INICI DEL JOC

  13. Els jugadors de cada parella es col – loquen alternativament al voltant d`una taula quedant en posicions enfrontades els membres de cada parella respectivament. • Abans de començar, les fitxes es col – loquen cap per avall sobre la taula i es regiren perquè els jugadors les recullin a l`atzar en igual nombre cadascun ( normalment 7).

  14. Hi ha diverses maneres de començar la primera ronda. Una és que comença el jugador que té el doble sis, Chancho Sis o Mula de sissos ( com se li crida a Mèxic) o Cochina ( com ser li crida a Veneçuela) o la Marrana ( com se l`anomena en alguns llocs de Colòmbia) i continua el jugador situat a la seva dreta. • En les següents rondes, començarà el jugador a la dreta del que va començar la ronda anterior. Ha de llençar un doble, i si no té, tirés una fitxa qualsevol. En finalitzar la ronda, la persona que va ser mà, li tocarà remenar les fitxes ( també anomenat fregar, fer la sopa, barajear, etc) Per a la pròxima mà.

  15. DESENVOLUPAMENT DEL JOC

  16. En el seu torn cada jugador col – locarà una de les seves peces amb la restricció que dues peces només poden col – locar juntes quan els quadrats adjacents siguin del mateix valor ( ex. l`1 amb l`1, el 2 amb el 2, etc. Fins al 6). • És costum col – locar els dobles de manera transversal. Col – locar un doble sol anomenar doblegar – se, o anar a dormir. • Si un jugador no pot col – locar cap fitxa en el seu torn haurà de passar el torn al següent jugador.

  17. És freqüent en el joc que algun dels jugadors tiri, per exemple, l`últim dels sis quedant únicament per llençar el doble sis. • En aquest cas diu que s`ha penjat o matat el doble sis. • El jugador que el tingui no podrà ja guanyar la ronda ( tret que la guanyi el seu company).

  18. FINAL DEL JOC

  19. La mà continua fins que es dóna alguna de les dues Situacions: Algun dels jugadors es queda sense fitxes per col – Locar a la taula. En aquest cas el jugador es diu que va dominar la parida. En cas de tancament, tranca o tranque, és a dir, quan tot i quedar fitxes en joc cap pugui col – locar, guanyarà el jugador o parella les fitxes sumin menys punts.

  20. Això només passa quan el mateix nombre està en ambdós extrems del joc, i les set fitxes d`aquest nombre ja han estat jugades en aquest cas guanya la parella/jugador que menys punts tingui a les seves fitxes, i se li sumen els punts del perdedor al guanyador.

  21. MODALITATS

  22. La modalitat de joc més comú en el dominar és la de parelles, amb quatre jugadors, també aquesta la modalitat individual i per equips ( compostos per dos o tres parelles cadascun). Depenent de la regió, el dòmino es regeix per un conjunt de reglaments o condicions de joc.

  23. MATERIAL • 2 Cartolines de color blau • Cola • Dos trossos grans de cartró • Tisora • Retolador de color verd

  24. TANGRAM

  25. EL TANGRAMA

  26. És un joc xinès molt antic, que consisteix a formar siluetes de figures amb les set peces donades sense solaparlas. • Les 7 peces, anomenades `` Tans´´, són les següents: • 5 triangles rectangles, dos construïts amb la diagonal principal de la mateixa mida, el dos petits de la franja central també són de la mateixa mida. • 1 quadrat • 1 Paral·lelograms o romboide • Normalment els `` Tans´´ es guarden format un quadrat.

  27. Existeixen diverses versions sobre l`origen de la paraula Tangram, una de les més acceptades compte que la paraula la va inventar un anglès unint el vocable cantonès `` tang´´ que significa xinés, amb el vocable llatí `` programa´´ que significa escrit o gràfic. Una altra versió diu que l`origen del joc es remunta als anys 618 a 907 nostra era, època en què va regnar a la Xina la dinastia Tang d`on es derivaria el seu nom.

  28. HISTÒRIA DEL TANGRAM

  29. El Tangram es va originar molt possiblement a partir del joc de mobles yanjitu durant la dinastia Song. Segons els registres històrics xinesos, aquests mobles estaven formats formatsoriginalmen per un joc de 6 taula rectangulars. Més endavant es va agregar una taula triangular i les persones podien acomodar les taules de manera que formessin una gran taula quadrada. Hi va haver una alta variació més endavant, durant la dinastia Ming, i una mica més tard va ser quan es va convertir en un joc.

  30. Hi ha una llegenda que diu que un servent d`un emperador xinès portava un mosaic de ceràmica, molt car i fràgil, i va ensopegar trencant en trossos. Desesperat, el servent va tractar de forma de nou el mosaic en forma quadrada però no va poder. No obstant això, es va adonar que podia formar moltes altres figures amb els pedaços. • No se sap amb certesa qui va inventar el joc ni quan, doncs les primeres publicacions xineses en la apareix són del segle XVIII, i llavors el joc era ja molt conegut a diversos països. A la Xina, el Tangrama era molt popular i es considerava un joc per a dones i nens.

  31. A partir del segle XVIII, es van publicar a Amèrica i Europa diverses traduccions de llibres xinesos en els quals s`explicaven les regles del Tangrama, el joc era anomenat `` el trencaclosques xinès ´´ i es va tornar tan popular que el jugaven nens i adults, persones comunes i personalitats del món de les ciències i les arts, el tangrama s`havia convertit en una diversió universal. Napoleó Bonaparte es va convertir en un veritable especialista en Tangrama des del seu exili a l`illa de Santa Elena.

More Related