L’espai Violeta 2001

2. L’espai Violeta 2001 E.M

3. LA MARXA DE LES DONES ANY 2000 RAONS PER MARXAR TAMBÉ EN EL 2001...

4. VIOLENCIA CONTRA LES DONES: UN PROBLEMA ESTRUCTURAL

5. VIOLENCIA DE GÉNERE AL LLARG DE LA VIDA D’UNA DONA Abort en funció del sexe Prenatal Primera Infancia Infanticidi femení. Manca d’atenció Mutilació Genital. Abús sexual. Manca d'atenció. Menys educació. Prostitució Infancia Violencia sexual. Relacions per coacció económica. Acos sexual. Prostitució forçada Adolescencia Maltractaments de companys íntims.Violació en el matrimoni. Homicidi perpetrat per companys Procreació Maltractaments a viudes y a vells que afecten sobre tot a les dones Ancianitat

6. ELIMINACIÓ DE LA VIOLENCIA CONTRA LES DONES. UNA PRIORITAT DELS DRETS HUMANS EN TOT EL MON, AL MENYS UNA DE CADA TRES DONES HA SIGUT APALLISADA, OBLIGADA A ENTABLAR RELACIONS SEXUALS BAIX COACCIÓ O MALTRACTADA D’ALGUNA MANERA. AMB FREQUENCIA ELS MALTRACTAMENTS SON INFRINGITS PER ALGÚ DEL SEU ENTORN, COM EL SEU MARIT U ALTRE VARÓ MEMBRE DE LA SEUA FAMILIA. UNA DE CADA CUATRE DONES HA ESTAT VÍCTIMA DE CRUELTATS DURANT L’EMBARAS

10. ¿Es legal la publicació de les llistes de condemnats por maltractament? Associació de Dones Juristes Themis. La presidenta d’aquest col·lectiu, María Durán, defèn la legalitat de publicar llistes de maltractadors en las que s’incloguen el nom de l'agressor, el delicte o la falta comesa i la pena. Durán diu que la mesura, vàlida sempre que estiga vigent la condemna, s’empara en els drets constitucionals de llibertat d'expressió i de llibre participació en la vida pública. A seu judici, els drets fonamentals de les dones a la llibertat, la integritat, la seguretat i la vida, no només es veuran defesos amb la publicació de llistes, sinó que estan per damunt del dret a la intimitat dels condemnats, i açò justifica els riscs que es corren amb la publicació dels noms.

11. Associació Professional de la Magistratura. El seu portaveu, José Luis Requero, considera il·legals les llistes de maltractadors. En primer lloc, Requero recorda que la publicitat dels actes judicials està supeditada al respecte a la intimitat. Considera a més que buscar el "escarni" dels condemnats, com propugna José Bono, xoca frontalment amb la llei, perquè no pot haver més penes que les recollides en el Codi Penal. Per últim, el portaveu d’aquesta entitat majoritària i conservadora sosté que les llistes atempten contra el dret a la reinserció social

12. Associació de Dones Juristes Themis. La violència domèstica és un fenomen d’extrema gravetat i l’extensió a tot el col·lectiu femení exigeix solucions fermes i arriscades, sosté la seua presidenta, María Durán. Totes les dones, segons aquesta entitat, son víctimes, directa o indirectament, de la violència de gènere des de el moment en que se les ensenya que corren riscs si acudeixen a determinats llocs o vesteixen d’un mode concret.

13. Jutges pera la Democràcia. La publicació de llistes de maltractadors obriria una espiral de difusió de noms de pederastes, agressors sexuals o estafadors, considera la portaveu d’aquesta associació, Montserrat Comas. Rebutja de ple l’argument de que les llistes són equiparables a la distribució de fotografies i noms de terroristes que ni tan sols estan condemnats, recordant que són delinqüents en busca i captura que es troben en parador desconegut, circumstancies que no es donen en el cas dels maltractadors condemnats.

14. Associació de Dones Juristes Themis. La presidenta d’aquest col·lectiu, María Durán, proposa que es legisle l’allunyament automàtic dels maltractadors en quant existeixca un risc d'agressió, crear una fiscalia especial contra la violència domèstica (el PP rebutjà la setmana passada una proposició del PSOE en aquest sentit) i obrir cases de recuperació per a maltractades de llarga duració. També demana reservar llocs de treball no qualificats en las administracions per a las víctimes que no han treballat fora de casa, formació qualificada per als professionals encarregats d’atendre a las víctimes i, sobre tot, fonts suficients per a dur a cap totes aquestes mesures.

15. Associació Professional de la Magistratura. El seu portaveu, José Luis Requero, reconeix que el aparell judicial té unes possibilitats de maniobra limitades i considera fonamental abordar el tema d’una manera integral, igual que passa amb altres problemes socials, com la droga o la immigració. Requero creu que seria injust eliminar les faltes i sancionar només delits, perquè no es pot castigar igual un insult o una bufetada que un assassinat.

16. Associació de Dones Joves. No s’han d’augmentar les penes, sinó fer que s'acompleixca estrictament l’actual Codi Penal que no es sancionen els delits com faltes. Aquesta és l’opinió de la seua presidenta, Núria Arévalo, qui també proposà corregir les interpretacions de la llei excessivament suaus que fan alguns jutges. Arévalo considera claus la sensibilització i la prevenció. La presidenta de aquesta associació afirmà que el pla de xoc del Govern brilla por la seua absència i criticà que s'elaborarà sense contar con l’opinió de les víctimes i de les associacions.

18. S’ESTIMA EN AL MENYS 60 MILLONS EL NOMBREM DE MORTS DE XIQUETES EN EL MON PER: ABORTS SELECTIUS EN FUNCIÓ DEL SEXE INFANTICIDI DESATENCIÓ CADA ANY, 2 MILLONS DE XIQUETES ENTRE 5 I 15 AÑOS SON INCORPORADES AL MERCAT COMERCIAL DEL SEXE AL MENNS 130 MILLONS DE DONES EN EL MON HAN ESTAT OBLIGADES A SOTMETRES A LA MUTILACIÓ GENITAL. CADA ANY, ALTRES 2 MILLONS CORREN EL RIESC DE SER OBJETE D’AQUESTA DEGRADANT I PERILLOSA PRÀCTICA

19. EN TOT EL MON, CADA ANY PERDEN LA VIDA FINS 5.000 DONES I XIQUETES A MANS DELS SEUS PROPIS FAMILIARS, AMB FREQUENCIA DEBUT A LA “DESHONRA” D’HABER ESTAT VIOLADES, SOVINT PER MEMBRES DE LA SEUA PROPIA FAMILIA EN TOT EL MON S’ESTIMA QUE ALVOLTANT DE 4 MILLONS DE DONES I XIQUETES SON COMPRADES I VENUDES AMB DESTI AL MATRIMONI, LA PROSTITUCIÓ O L’ESCLAVITUT MOLTES SON ENGANYADES PELS TRACTANTS AMB L’HAM I LES PROMESES DE TREBALL

20. ELS ESTUDIS SUGERIXEN QUE LA VIOLENCIA DOMÉSTICA ESTÁ GENERALITZADA EN QUASI BÉ TOTES LES SOCIETATS I QUE ES FREQUENTMENT CAUSA DE SUICIDI ENTRE LES DONES UNA ENQUESTA REALITZADA EN CANADA, REVELÀ QUE UNA TERCERA PART DE TOTES LES DONES QUE HAVÍEN ESTAT OBJETE DE VIOLENCIA DOMÉSTICA HAVÍEN TEMUT PEDRE LA VIDA EN ALGÚN MOMENT DE LA RELACIÓ EN ELS ESTATS UNITS, CADA 15 SEGONS UNA DONA ES AGREDIDA, GENERALMENT PER UN COMPANY ÍNTIM.

21. EN EL MON, NOMÉS ES DENUNCIEN EL 20% DE TOTS ELS MALTRACTAMENTS PATITIS PER DONES EL 11% DELS EUROPEUS CONEIXEN ALGUNA DONA VÍCTIMA DE VIOLENCIA DOMÉSTICA I EL 75% CREU QUE EL FENÓMEN ES HABITUAL EN EL SEU PAÍS EL 79% DE LES ESPANYOLES MENORS DE 35 ANYS HA PATIT EN ALGUNA OCASIÓ AGRESIONS PER PART D’UN HOME

22. EN 1999ES PRODUIREN EN ESPANYA. 2.581 DELITS D’AGRESIÓ A DONES. 1.082 D’AGRESIÓ AMB PENETRACIÓ 1.727 D’ABUS 21.778 DENUNCIES PER MALTRACTAMENTS DE MARITS A LES SEUES DONES 42 DONES MORIREN A MANS DELS SEUS MARITS

25. PERFIL DE LA DONA MALTRACTADA En Espanya al menys 2 milions de dones han estat maltractades alguna volta al llarg de la seua vida, la majoria de voltes, pels seus marits o parelles sentimentals DURACIÓ DELS MALTRACTAMENTS menys d'un any.............9% entre 1 i 5 anys............35% entre 5 i 10 anys...........30% més de 10 anys..............26%

26. PERFIL DE LA DONA MALTRACTADA NIVELL D’ESTUDIOS Primaris incomplets 23.0% Primaris complets 60.7% Secundaris 14.5% Universitaris 1.0%

27. PERFIL DE LA DONA MALTRACTADA SITUACIÓ LABORAL Treball remunerat 23.4% No treball remunerat 69.6% Pensionistes 5.0 % No hi ha informació 2.0%

28. DONES I POBRESA

30. POBLACIÓ MUNDIAL (any 2000) 6.000 MILLONS DE PERSONES VIUEN EN LA POBRESA RELATIVA 4.000 MILLONS DE PERSONES (ingressos inferiors al 50% de la renda mitja nacional disponible). LA MAJORÍA SÓN DONES VIUEN EN LA POBRESA ABSOLUTA 1.300 MILLONS DE PERSONES.(ingressos inferiors al 15% de la renda mitja nacional disponible) EL 70% SÓN DONES

31. LES DONES REPRESENTEN LA MITAT DE LA POBLACIÓ LES DONES REALITZEN 2/3 DE LES HORES DE TREBALL LES DONES GUANYEN NOMÈS EL 1/10 DELS INGRESSOS MUNDIALS LES DONES TENEN MENYS DEL 1/100 DE LA FORTUNA MUNDIAL

32. ELS INGRESSOS DELS PAÏSOS MÉS RICS ÉS ACTUALMENT 59 VOLTES MAJOR QUE EL DELS PAïSOS POBRES. (en 1960 era 30 voltes major) LA RIQUESA MUNDIAL SE HA MULTIPLICAT (des de 1960) per 5 LA CANTITADT DE PERSONES POBRES TAMBÉ

33. EN 1995, CADA DIA LES OPERACIONES DE CANVI REPRESENTAREN 1,3 BILLONS DE DÓLARS En 1972 James TOBIN (economista) PROPOSSA GRAVAR LES OPERACIONS DE TRANSACCIÓ ESPECULATIVA AMB UN IMPOST DEL 0’1% AL 0’5% LA CONFERÉNCIA DE LES NACIONS UNIDES SOBRE COMERC I DESENVOLUPAMENT AVALUA EN 40.000 MILLONS DE DÓLARS POR ANY LA CANTITAT NECESSARIA PER ELIMINAR LA POBRESA EXTREMA AMB un IMPOST Tobin DEL 0’1% SE GENERARIEN 72.000 MILLONS DE DÓLARS ANUALS

34. EL DEUTE Des dels anys 70 amb la crisi del preu del petroli, el deute extern dels països pobres ha augmentat enormement, amb conseqüències dramàtiques Préstecs de bancs comercials Pujada de tipus d'interès Baixada dels preus de les matèries primes Programes d'ajust estructural Intensificació del deute Liberalització de l'economia

35. CONSEQÜÈNCIES DEL DEUTE PER CADA DÓLAR DE AJUDA PÚBLICA QUE REBEN ELS PAÏSOS ENDEUTATS, ELLS LLIUREN 3 DÓLARS EN CONCEPTE DE REEMBORSAMENT DEL DEUTE ELS PAÏSOS QUE NO PODEN TORNAR EL DEUTE ACUDEIXEN AL FONS MONETARI INETERNACIONAL QUE OFREREIX PRESTECS SUPLEMENTARIS EN CONDICIONS MOLT SEVERES (Programes d’Ajust Estructural)

36. CONSEQÜÈNCIES DEL DEUTE PER AUGMENTAR LES EXPORTACIONS I PAGAR EL DEUTE ES DESTRUEXEN BOSCS, S’ESGOTEN BANCS DE PEISOS I TERRA CULTIVABLE ELS PAÏSOS ENDEUTATS TENEN MAJORS INDEX DE MORTALITAT INFANTIL, ANALFABETISME I DESNUTRICIÓ

37. EL BANC MUNDIAL INFORMA QUE LA DESIGUALTAT DE GÉNERE VA ANIQUILANT LES PERSPECTIVES DE DESENVOLUPAMENT EL CREIXEMENT ECONÓMIC PEOR SÍ MATEIX, NO ELIMINARÀ LES DESIGUALTATS. TANMATEIX, VETLAR PERQUE LES DONES I ELS HOMES DISFRUTEN DELS MATEIXOS DRETS I TINGUEN IGUAL ACCES A L’EDUCACIÓ, EL TREBALL, ELS BENS I EL CRÉDIT, ASÍ COM FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES EN LA VIDA PÚBLICA, REDUEIX LA MORTALITAT INFANTIL, MILLORA LA SALUT PÚBLICA FORTALEIX EL CREIXEMENT ECONÓMIC EN GENERAL.

38. EDUCAR A LES XIQUETES ES UNA DE LES MANERES MÉS EFICAÇ DE PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT

39. LES INVERSIONS EN L’EDUCACIÓ DE LA DONA CONSTITUEIXEN UNA OPCIÓ ECONÓMICA EFICIENT. ES CALCULA QUE UN AUMENT DEL 1% EN LA MATRICULACIÓ SECUNDARIA DE LES XIQUETES, REDUNDA EN UN AUMENT DEL 0’3% EN EL CREIXEMENT ECONÓMIC D’UN PAÍS.

40. GRAN PART DEL TREBALL DE LA DONA, REMUNERAT I NO REMUNERAT, TÉ REPERCUSIONS ECONÓMIQUES FUNDAMENTALS, ENCARA QUE RARAMENT ES POSA DE MANIFEST. LES CONTRIBUCIONS ECONÓMIQUES DE LES DONES ES COMPUTEN DE MANERA INSUFICIENT, ENTRE ALTRES RAONS PERQUE SOLEN ESTAR EN EL SECTOR INFORMAL. SI AQUETES APORTACIONS ES VISIBILITZAREN, EL BENEFICI DE RECOLÇAR L’ACTIVIDAD ECONÓMICA DE LES DONES ES FARIA EVIDENT UNA DE LES CLAUS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE SERÁ RECONEIXER ELS COSTS DE LA DISCRIMINACIÓ, FER-LOS VISIBLES DAVANT ELS ENCARREGATS DE LES POLÍTIQUES I ARBITRAR MANERES D’ELIMINAR-LOS

41. EL SOU DE LES ESPANYOLES ÉS PROP D’UN 25% MÉS BAIX QUE EL DELS ESPANYOLS. LA DISCRIMINACIÓ ES MAJOR EN LES ESCALES RETRIBUTIVES ALTES.

42. DUES TERCERES PARTS DE TOT EL TREBALL EN ESPANYA NO ESTÁ REMUNERAT. EL 80% EL FAN LES DONES

43. EN ESPANYA LA TASA D’ACTIVITAT MASCULINA EN ELS ÚLTIMS 7 ANYS HA ESTAT ENTRE EL 63 Y EL 64%. LA FEMENINA ALREDEDOR DEL 36% LA TASA D’OCUPACIÓ MASCULINA SUPERA EL 50% LA FEMENINA NO ARRIBA AL 30%

44. En Espanya, el 49% dels alumnes matriculats en els distints nivells educatius són dones. El percentatge de dones matriculades en carreras superiors és del 58,23% El passat curs escolar per primera volta, més del 50% dels estudiants de doctorat són dones

45. DE LES TRABALLADORES ESPANYOLES, NOMÉS EL 7’6% OCUPA UN LLOC DIRECTIU. DE TOTS ELS ALTS CARRECS EN ORGANISMES PÚBLICS I PRIVATS, NOMÉS UN 17% ESTAN OCUPATS PER DONES.

46. EL 90% DE L’ATENCIÓ A FAMILIARS DISCAPACITATS RECAU EN LES DONES EL ENVELLIMENT DE LES POBLACIONS TÉ DIFERENTS REPERCUSIONS PER HOMES DONES. CAL ADOPTAR MESURES CONTRA LA DISCRIMINACIÓ DE GÉNERE AL LLARG DE TOT EL CICLE VITAL.

47. LES DONES VELLES TENEN MÉS PROBABILITATS DE SER POBRES QUE ELS HOMES VELLS. ELS EFECTES ACUMULATS D’INGRESOS MÉS BAIXOS AL LLARG DE LES SEUES VIDES, LES PENSIONS MÉS BAIXES, LES PITJORS CONDICIONS SOCIALS I LA DIFICULTAT EN L’ACCES ALS BENS, LES FAN MÉS POBRES.