LA GLOBALITZACIÓ

1. LA GLOBALITZACIÓ LORENA SIMÓ ENGUIX 1r BAT. C

2. LA GLOBALITZACIÓ

3. LA GLOBALITZACÌÓ ECONÒMICA • La globalització és l’obertura de les economies i fronteres dels països originats com a conseqüència de l’augment de capitals, la circulació de les persones i les idees, la difusió de la informació, etc • Suposa un augment de les relacions entre els països i les persones, la qual cosa suposa un continu fluix de població, diners, informació…. • Cada país té empreses que han de competir amb les dels països estrangers: multinacionals • Amb la globalització no s’acaba amb els pobres i a més ixen nous problemes com màfies, terrorismes, etc. Aleshores per moltes oportunitats de negoci i cooperació internacional i d’ajuda mútua que cause aquest fenomen arribem a una sèrie d’amenaces. • La interdependència econòmica esta fent que ens plantegem regular i organitzar aquest procés ja que molts països pobre depenen del rics.

5. LA GLOBALITZACIÓ COMERCIAL I PRODUCTIVA • Aquesta globalització es la mostra en l’increment dels moviments del comerç que s’han donat durant els últims anys en tot el món i en la internacionalització de les empreses • Una de les principals característiques és el creixement del nivell d’intercanvis a escala mundial, per tant, una major proporció del que es produeix es ven en un país distint al d’origen. • Factors que afecten de manera directa: liberalització del comerç, la normativa comuna, la cultura global i les oportunitats de finançament. • Les empreses a més de preocupar-se de vendre els seus productes a l’exterior també ho fan de l’exteriorització de la seua producció, és a dir, cada part del procés de fabricació es duu a terme en un lloc diferent del món.

6. LA GLOBALITZACIÓ FINANCERA I NORMATIVA • L’increment dels moviments financers internacionals i la generalització de normes a escala mundial són respectades per les empreses de tots els països • Hi ha menys restriccions per a que els diners isquen d’un país, ja que estan liberalitzant els moviments internacionals de capitals. • Tots tenen avantatges: *els estalviadors: tenen més oportunitats de traure rendiments elevats quan financen. *els prestataris: troben més fàcilment gent que els finance amb les condicions desitjades • Les normes són similars arreu del món, les quals fixen els sistemes de producció dels béns i normes de qualitat internacional, és a dir el procés de normalització. • Aquesta normalització facilita els intercanvis i la producció dels béns ja que es poden comercialitzar en tots els països, açò fa que s’abarateixquen els costos.

7. LA GLOBALITZACIÓ CULTURAL I D’IDEES • Hi ha dificultats per a produir o vendre un mateix bé en un mateix lloc si hi ha diferències culturals, ja que hi ha molts factors diferents com ara: gustos, comportaments... • L'evolució dels mitjans de comunicació i els transports han ajudat a globalitzar la cultura arreu del món i que les idees fluïsquen d'unes persones a unes altres i d'uns llocs a uns altres. • Aquesta globalització no elimina cap cultura o la menysprea respecte a una altra, sinó mescla en un mateix lloc unes cultures globals amb les locals.Un exemple són els restaurants xinesos, espanyols, argentins, musulmans... tots en un mateix territori. La globalització cultural pot ser criticada, ja que vol homogeneïtzar a nivell mundial les idees, els gustos, la llengua...Tothom vestim igual, mengem les mateixes hamburgueses, etc.

8. El comerç mundial s'està incrementant cada vegada més, però el problema que no ho fa igualment per tot el món. Els països rics són els que es fan més rics i els països pobres o subdesenvolupats queden relegats, i a més la seua importància disminueix cada vegada més. Els preus dels béns industrial, produïts al primer món, són molts superiors als dels béns del sector primari, els quals són més dominants als països pobres. Aquest desnivell dels preus es coneix com l'efecte de ''creixementempobridor '' . S'han incrementat les crisis financeres a causa de la liberalització de capitals i a la gran quantitat d'inversions El gran poder de les empreses i la legislació internacional sobre el dret de propietat in intel·lectual deixen de costat als països menys desenvolupats, és a dir, la propietat intel·lectual defensa escala mundial les patents industrials, les marques comercial i les creacions intel·lectuals,. Aquesta protecció es massa cara per a adquirir-la els països pobres per això tenen tants problemes per a rebre fàrmacs. Les grans empreses acumulen un mercat immens on poden acabar amb les menudes i amenaçar la lliure competència. Se’ls facilita ajudes per incrementar l’ocupació en els estats que ho necessiten però les empreses poden abandonar quan els deixe de ser rendible. CONSEQÜÈNCIES

9. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I HUMÀ • El creixement econòmic indica l’augment del PIB i la mitjana de la per habitant s’incrementa a nivell mundial. • El desenvolupament econòmic inclou aspectes mediambientals, culturals i té en consideració el futur. Aquest no augmenta tant com l’anterior. • Anys enrere es pensava que el creixement econòmic esta relacionat amb la reducció de les desigualtats, però s’ha vista que no té per què repercutir sempre en una reducció de les desigualtats, ja què hi ha països amb taxes de desigualtat més elevades que en els països pobres. • L’indicador que s’utilitza per a estudiar les desigualtats econòmiques a nivell mundial és la paritat de poder adquisitiu (PPA) que compara a escala internacional el valor del PIB en dòlars.