1 / 37

TÚNELS

TÚNELS. TEMA 10. Perfil geològic i geotècnic del Túnel de Martorell. En terrenys d’estructura molt complexa pot ser justificat una galeria de reconeixement (Ex. Túnel del Cadí). 2.000 1.800 1.6001.1.400 1.200. 2.000 1.800 1.600 1.400 1.200.

akio
Download Presentation

TÚNELS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. TÚNELS TEMA 10

  2. Perfil geològic i geotècnic del Túnel de Martorell

  3. En terrenys d’estructura molt complexa pot ser justificat una galeria de reconeixement (Ex. Túnel del Cadí) 2.000 1.800 1.6001.1.400 1.200 2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 Hipotèsi geològica del Túnel del Cadí, 1981)

  4. Dos aspectes condicionen l’elecció del traçat: Relleu Geometria (cotes, radis d’accés, ...) “El camí més curt no sempre és millor” Reconeixements a fer: cartografia regional 1/25 000 litologia estructura acotació de les característiques mecàniques (possible sosteniment) característiques hidrogeològiques ESTUDIS GEOLÒGICS A LA FASE PRÈVIA PER A TÚNELS

  5. Reconeixements a fer: cartografia de detall 1/500 en general 1/1 000 a 1/500 a les embocadures obtenció perfil geològic campanya de sondeigs litologia, assaigs, RQD, hidrogeologia caracterització geomecànica dels materials - tramificació previsió de punts conflictius falles, aigua, bossades de gas, embocadures ... excavabilitat de la roca explosius, tuneladores, excavadores ... temps d’estabilitat de la secció, sosteniment a col·locar efectes a l’entorn (subsidència, afeccions aqüífers ...) FASE DE PROJECTE

  6. 1. Condicions estables La roca amb o sense ajut del sosteniment assoleix un estat d’equilibri. En cas d’existir deformacions són a velocitats decreixents i sense danyar el sosteniment. 2. Caiguda gravitatòria de blocs Despreniments a la volta o als laterals. Els blocs cauen lliurement o seguint juntes però sense gaire distorsió o trencada del massís. 3. Condicions de fluència La cavitat convergeix lentament i continua per flux visco-plàstic induït pel nivell de tensions. Tipus de comportament de les roques als túnels

  7. 4. Inflament La roca aflorant a l’excavació expandeix per mecanismes físico-químics associats amb la presència d’aigua i determinats minerals (anhidrita, minerals d’argila) 5. Explosió Trencades brusques per la propagació de fractures a través de la roca. Tipus de comportament de les roques als túnels

  8. Factor de competència c: resistència compressió simple : densitat recobriment H: gruix recobriment Cf > 10  efecte menyspreable de la pressió de roca Cf: 4-10  cal tenir present la pressió de roca Cf: 2-4  fluència lleugera o moderada Cf < 2  fluència elevada Potencialitat de fluència degut a tensions

  9. If: Índex de fracturació (veure Tema “Excabilitat del terreny”) Diagrama per a l’avaluació preliminar de les condicions d’estabilitatal túnel (Franklin i Dusseault, 1991. “Rock engineering applications”).

  10. Formacions problemàtiques • sòls • roques fracturades • roques meteoritzades Convé evitar el contacte sistemàtic formació superficial/substrat Terrenys expansius (montmorillonita, anhidrita)

  11. aigua Zanback & Arthur, 1986. Bull. Assoc. Eng. Geol. 23: 419-433

  12. Classificacions geomecàniques

  13. Longitud d’avenç i temps de sosteniment esperat per diverses qualitats de massís rocós (RMR) Classificacions geomecàniques

  14. Estratificació(gruix, direcció i cabussament) La caiguda de blocs quan: tracció es desenvolupa al sostre confinament insuficient per a mobilitzar resistència a la cisalla Inestabilitats al sostre quan <20º Anisotropia: costat dèbil (lliscament) i costat resistent Disposició estructural

  15. Tracció al sostre <20º Perill amb nivells dèbils, cisallats (imprevisibilitat) Major previsibilitat. Control al front

  16. Es talla tota la successió d’estats >70º afavoreix caigudes de blocs Es mantindrà l’estructura: els estrats, zones de debilitat, aqüífers, ... A baixes profunditats les tensions rocoses són massa petites per a tenir influència en caiguda de blocs.

  17. Disposició estructural L’orientació òptima és la que dóna un volum de falques més petit

  18. Disposició estructural

  19. Condicions de caiguda lliure d’una falca del sostre Calen 3 discontinuïtats Disposició estructural

  20. Condicions per al lliscament d’una falca del sostre

  21. Condicions d’estabilitat Influència de la densitat de fracturació efecte important de la dilatància

  22. Tensions verticals: Augmenten en profunditat (component gravitacional degut al pes del recobriment) v = H Per exemple per roques granítiques amb densitat de 2,6 Tn/m3, l’augment de v (en MPa) per augment de profunditat z (en m) és: v = 0,026  Tensions

  23. Explicacions: • tensions “fòssils” degut a la denudació • tensions tectòniques • anisotropia del massís rocós

  24. Variacions de les pressions en un túnel que travessa un anticlinal

  25. Variació de les pressions en un túnel que travessa un sinclinal Font: Jumikis, 1983. Rock Mechanics (2a ed.)

  26. Problemes associats: reompliments zones trinxades de baixa resistència aigua tensions elevades (falles inverses) famílies de fractures associades canvi litològic Zones de falla

  27. falla inversa De vegades: Falles antigues estan recristal·litzades (elevada resistència, no permeables)  no són problemàtiques

  28. Tensions horitzontals elevades prop de falles, valls fortament excavades. zona muntanyosa zona plana profunditat

  29. 1) Extracció de testimonis 2) Velocitat de perforació 3) Augment de la fracturació (índex de fracturació) 4) Gran variabilitat de les propietats resistents , per ex. assaig de càrrega puntual (desviació estàndard) 5) Augment de les filtracions d’aigua 6) Augment velocitat ones P (zona tensionada) 7) Presència de venes de quars Predicció de zones de falla

  30. Control geològic del front d’excavació: velocitat de perforació

  31. Control geològic del front d’excavació: velocitat de perforació

  32. Molt problemàtica quan: associada a fractures entrada il·limitada (connexió mar, llac, ...) Aigua al massís

  33. Túnels de muntanya: l’aqüífer pot descarregar amb P i Tº altes. Q disminueix amb el temps (sovint millor drenar que no impermeabilitzar) Impacte ambiental (esgotament aqüífers, freatòfites, ...) Aigua termal associada a falles (Tº 45º - 65ºC)

  34. zona de falla Aigua al massís Paigua:  h

  35. formacions superficials (Compte amb les fondalades) antigues esllavissades terreny decomprimit – meteorització (distribució anisòtropa de tensions) aigua al contacte formació superficial - substrat Embocadures

More Related