Laura Morales, U. de Manchester Eva Anduiza, UAB

1. Democràcia multicultural i capital social dels immigrants a Barcelona: presentació del projecte i principals conclusions Laura Morales, U. de Manchester Eva Anduiza, UAB Amb la col·laboració i finançament de:

2. Continguts • Presentació del projecte • Principals conclusions • Actituds i valors • Orientacions polítiques • Organitzacions i xarxes organitzatives

3. EL ESTUDIO EUROPEO • Finançat pel: - 6º Programa Marc de la Comissió Europea • Es centra a l’àmbit local i analitza grans ciutats europees. • Inclou 6 ciutats europees: Budapest (Hongria), Londres (Regne Unit), Lió (França), Madrid (Espanya), Milà (Itàlia), i Zurich (Suïssa). • Dades comparables també per a Barcelona (Espanya), Ginebra (Suïssa), Estocolm (Suècia) i Oslo (Noruega). I en un futur proper per la ciutat de Brussel·les (Bèlgica).

4. Les preguntes de recerca • Principal objectiu: Estudiar la incorporació cívica i política de les poblacions de procedència immigrant en les grans ciutats europees. • En quina mesura estan integrats els immigrants de diferents procedències en la comunitat política de les seves ciutats de residència? • En el cas que existeixin diferències entre col·lectius, quins factors ajuden a explicar les diferències en el grau d'integració política d’uns i altres col·lectius immigrants?

5. ¿Què es la integració política? • Confiança política i acceptació dels valors, les institucions i les regles del joc polític de la societat de residència • Orientacions polítiques: confiança política, interès per la política, coneixement i informació polítiques, sentiments d'identitat i pertinença, sentiments d'eficàcia política, valors democràtics, etc. • Participació sociopolítica • Comportaments sociopolítics: implicació en diferents tipus d'organitzacions (d'immigrants, partits, sindicats, culturals, ONGs, etc.) i diverses formes d'acció política (comportament electoral i no electoral).

6. Disseny de la investigació • Enquesta a individus (nivell individual), enquesta a associacions (nivell organitzatiu), recollida d’indicadors socio-econòmics i d’estructura d’oportunitats polítiques (nivell contextual). • A totes les ciutats: 3 grups d’origen immigrant (+ grup de control autòcton a l’enquesta a individus). • Els grups de cada ciutat foren escollits seguint diversos criteris: • Tamany substancial del grup a cada ciutat. • Almenys un d’ells d’estada temporal prolongada i altre que hagi arribat més recentment. • Almenys un grup de religió predominantment musulmana a cada ciutat. • Sempre que ha estat possible, s’ha tractat d’escollir alguns grups de la mateixa procedència a varies ciutats (p.ex. Marroquins a Barcelona, Lió, Madrid i Brussel·les; Equatorians a Barcelona, Madrid i Milà; Turcs a Brussel·les, Estocolm, Oslo i Zurich).

7. El projecte a Barcelona • L’extensió del estudi a la ciutat de Barcelona amb la mateixa metodologia ha estat possible gràcies al finançament i suport de: • Ministeri d’Educació i Ciència • Fundació Jaume Bofill • Treball de camp 2006-2007 • Actualment treballem a l’àrea metropolitana de Barcelona, Girona i Salt amb el suport de la DGP del Govern de la Generalitat

8. Dades a Barcelona • Enquesta a individus Equatorians Marroquins Grup mixt d’andins: bolivians, colombians i peruans. Grup de control d’autòctons N=1.044 • Enquesta a associacions Associacions de ciutadans de procedència estrangera, prioritzant procedències de països d'alta ‘pressió migratòria’. N=100

9. L’enquesta a individus • Disseny de la mostra aleatòria simple a partir de dades del padró municipal a 1 de Setembre de 2006. Inclou menors (15-18 anys) i immigrants en situació irregular. • Grups d'origen definits per país de naixement (600 per grup) amb una mostra final de...

10. Principals conclusions • Relatives a la ciutat de Barcelona: • Actituds i valors • Orientacions polítiques • Participació política i xarxes organitzatives

11. Identificació amb grups i valors • Es mantenen vincles identitaris amb el país d’origen però també es creen nous amb la ciutat i les comunitats d’acollida. • La confiança interpersonal dels immigrants és similar a la dels autòctons. • La religió marca una diferència important entre els autòctons i els immigrants (element de identificació i de creació de valors)

12. Percepcions de discriminació • Les percepcions de discriminació són més elevades entre els grups d'immigrants. • La interacció amb persones d’origen diferent es també major entre els immigrants. • El factor més important de discriminació és la nacionalitat/origen seguida de la raça/color. • No s’aprecien diferències significatives en la percepció de discriminació en funció de la procedència.

13. Interès per la política • Els col·lectius d’immigrants estan més interessats en la política estatal que els autòctons. • El àmbit que menys els hi interessa és l’autonòmic. • El col·lectiu procedent del Marroc és el que mostra més interès per la política municipal i menys per la política del seu país d’origen.

14. Autoubicació ideològica La mitjana ideològica dels col·lectius, exceptuant el de l’Equador, es situa en posicions de centre-esquerra.El perfil ideològic dels immigrants es troba més centrat i menys a la esquerra que el de la població autòctona.El percentatge de ciutadans que no s’ubica a l’eix és sensiblement superior en els grup d’immigrants, especialment en el cas dels marroquins

15. Participació • Tots el grups d’immigrants s'associen menys que la població autòctona. • Les pautes de participació política, (vot, contacte, protesta, partit, consum) són similars a les dels autòctons.

16. Xarxa associativa ¿com són? • És de creació recent, molt relacionada amb els darrers processos d’arribada d’immigrants a la nostra societat. • Només la meitat de les associacions tenen quota de socis. • La zona geogràfica d’actuació majoritària és Catalunya i la seva capital.

17. Xarxa associativa ¿què fan? • Per la seva autodefinició, les associacions estan orientades cap als col·lectius d’immigrants i no perden el lligam amb la seva cultura. • El vincle dels serveis que ofereixen les associacions amb el procés d’arribada és força clar. • Les activitats que més freqüentment acostumen a preparar més associacions estan relacionades amb l’àmbit educatiu i cultural. • Fan servir activitats de contacte amb polítics i mitjans, més que accions de protesta.