LA CONNEXIÓ

1. LA CONNEXIÓ ELS CONNECTORS

2. la connexió • Mecanisme de cohesió entre dos o més constituents de l’oració o del text i un connector, el qual manifesta la relació sintàctica, semàntica o pragmàtica que hi ha entre aquells. • Connexió intraoracional: • elements de l’oració, constituents oracionals. • relació sintàctica i semàntica entre els elements units. • Connexió textual: • parts del text (oracions, paràgrafs, conjunts d’oracions dins d’un mateix paràgraf o capítols de llibre). • relació semàntica i pragmàtica i ajuda a interpretar els textos. • Connector: element que explicita quina és la relació semàntica o pragmàtica que s’estableix entre el contingut de les dues unitats connectades.

3. La composició oracional • Juxtaposades: cap nexe o conjunció entre elles, de manera que no hi ha connexió. • Coordinades: dues o més proposicions o clàusules que mantenen una relació igualitària des del punt de vista semàntic. • Tipus: copulatives, distributives, disjuntives, explicatives i adversatives. • Subordinades. una de les proposicions (proposició principal) té un paper preeminent sobre les altres (proposicions subordinades). • Dos tipus principals de subordinades: substantives, adjectives i adverbials; i subordinades d’implicació lògica.

4. La connexió textual • funció del connector: mostrar les relacions de significat entre les unitats del text. • la substitució d’un connector per un altre de significat diferent fa el text incoherent o en modifica profundament el sentit. • Elements que fan de connector textual: • Connectors parentètics o matisadors • Conjuncions • Altres connectors

5. Connectors parentètics (o matisadors) • Classe heterogènia • Deriven de la gramaticalització de constituents oracionals diversos que dóna lloc a una polisèmia entre el significat originari i el significat connectiu. • Es diferencien dels constituents d’origen en els següents aspectes: • Perden el significat literal i assoleixen un significat unitari més general de caràcter connectiu. • Queden fixats i –per tant- no admeten modificacions estructurals. • Modifiquen el seu comportament sintàctic i passen a exercir una funció contrastiva, perifèrica respecte a l’oració. • Tenen caràcter apositiu, són elements molt perifèrics i prescindibles sintàcticament. • Es combinen amb les conjuncions i entre si, sempre que hi haja compatibilitat semàntica. • Tenen mobilitat • Poden ser utilitzats com a connectors textuals, combinats o no amb una conjunció. • Exemples: per cert, en canvi, d’una banda, amb tot i això, a més,...), és a dir, això és, no obstant això, així, tanmateix, finalment.

6. Diferències entre matisadors i S. Prep

7. Conjuncions • Nivell oracional: relació estructural tradicionalment identificada amb la coordinació o la subordinació. • Nivell textual: la relació que indiquen és totalment semàntica i de vegades també pragmàtica. • Tenen funció textual “i”, “però” i “o”. • Les conjuncions subordinants no poden realitzar aquesta funció.

8. Altres connectors • Interjeccions que organitzen el discurs, sobretot la conversa (interjeccions metalingüístiques) • Elements lingüístics i no lingüístics que podrien ser substituïbles per connectors parentètics i conjuncions (“Per donar només un exemple” = “per exemple”) • Certs recursos gràfics (separació per apartats numerats o encapçalats per una lletra, guions, etc.)

9. Diferències entre matisadors i conjuncions

10. Classificació semànticopragmàtica dels connectors

11. Classificació semànticopragmàtica dels connectors

12. Classificació semànticopragmàtica dels connectors

13. Classificació semànticopragmàtica dels connectors

14. Les oracions coordinades • Copulatives: i, ni. • Disjuntives: o, o bé. • Distributives: ara...ara, o...o, o bé...o bé, l’ún...l’altre, ara...adés, adés...adés. • Explicatives: és a dir, o siga, o sia, això és. • Adversatives: però, no obstant això.

15. Les subordinades substantives

16. Les subordinades adjectives

17. Les subordinades adverbials

18. Les subordinades d’implicació lògica

19. Els signes de puntuació • Estils de puntuació • a.- Mínima o pobra: ús de punts i de comes. Oracions breus. Estil segmentat. • b.- Clàssica o rica: ús de tots els signes de puntuació. Oracions més llargues i articulades. Estil cohesionat. • c.- Emfàtica: ús de tots els signes, però sobretot del punt, que pot arribar a substituir els altres demarcadors. És un estil propi de la publicitat.

20. Les funcions dels signes de puntuació

21. Estil segmentat i estil cohesionat • Estil segmentat: períodes breus, sintaxi senzilla, abundància de punts, utilització de les repeticions, el·lipsis i pronoms per mantindre la referència. • Estil cohesionat presenta períodes més llargs i una sintaxi més articulada. Contenen més informació en menys extensió. major condensació informativa. • Procediments sintàctics per aconseguir uns textos més cohesionats: • Subordinació en lloc de coordinació • Oracions de relatiu • Oracions de participi o de gerundi • Ús de complements • Coordinació de complements • Nominalitzacions