Simbologia del Temple de la SAGRADA FAMÍLIA Façana del Naixement - Simbologia

1. Simbologia del Temple de la SAGRADA FAMÍLIA Façana del Naixement - Simbologia “L’obra de la Sagrada Família és lenta perquè l’Amo d’aquesta obra no te cap mena de pressa. “ Antoni Gaudí 1877-1926 1

2. El temple de la Sagrada Família forma part de la història de Barcelona, fins al punt d’esdevenir-ne el símbol que la identifica arreu del món. És també la construcció més coneguda de Gaudí. El 19 de març de 1882, en un terreny situat entre els carrers Mallorca, Marina, Provença i Sardenya, es posava la primera pedra del temple; dintre de la qual, en un forat cilíndric, s’hi va col·locar una ampolla de vidre amb diverses monedes i medalles, juntament amb un pergamí escrit. S’acabava de plantar la llavor d’un símbol universal. Inicialment, l’arquitecte encarregat de les obres fou Francisco de Paula del Villar però al cap d’un any va abandonar el projecte que va ser ofert a un jove i desconegut arquitecte. Antoni Gaudí se’n va fer càrrec a partir de 1883, per no deixar-lo fins la seva mort. Va haver de partir d’una obra ja començada de base gòtica. La cripta ja estava construïda, això va condicionar l’orientació del temple. Les façanes del Naixement i de la Passió que Gaudí hagués volgut que estiguessin orientades a llevant i ponent respectivament, van haver de ser desviades lleugerament. L’obra de Gaudí s'emmarca en el corrent artístic anomenat Modernisme. Els trets característics del modernisme son: - exuberància de formes – ornamentació – detallisme - preferència de les línies corbes i asimètriques - el dinamisme de les formes - l'ús de motius vegetals. Un temple és pot definir com un reflex del món diví, com el punt d’unió entre el cel i la terra, o dit d’una altra manera , la casa de Déu a la terra. En el cas de la Sagrada Família es pot dir que està feta a imatge de la Naturalesa perquè la natura és l’obra de Déu i el temple és un espai sagrat construït pels homes per lloar Déu. Una de les frases més famoses de Gaudí és aquesta: “El gran libro, siempre abierto y que conviene esforzarse en leer es el de la naturaleza; los demás libros han salido de este y tienen además las interpretaciones y los equívocos de los hombres” Per als creients l’art sagrat revela allò que hi ha de diví en la creació. totes les criatures del món sensible condueixen a Déu, són la seva ombra, la imatge del principi de totes les coses. Si mirem la silueta o “skyline” de la Sagrada Família veiem que participa plenament del simbolisme de “temple - muntanya”. En l'origen de la història trobem moltes civilitzacions que veien en la muntanya un lloc estratègic per comunicar i expressar les seves creences en un ésser suprem creador de tot el que existeix. Aquest simbolisme de la muntanya està reforçat amb la idea de posar tres portes per cada façana amb la del mig més elevada. Històricament les façanes de les catedrals han tingut la funció d’il·lustrar als creients que no sabien llegir . Les pintures, escultures... constituïen un gran llibre amb els coneixements bíblics i teològics mínims que qualsevol creient havia de tenir. Els dos braços del creuer corresponen a la del Naixement de Jesús orientada al nord-est, i la de la Passió i Mort de Jesús orientada al sud-est . A la base de la creu llatina es troba la façana principal, la de la Glòria orientada al sud-est 2

3. Aquesta disposició de les façanes no és gratuïta ja que la idea de Jesús que s’hi explica, segueix el moviment del sol. La façana del Naixement rep els primers raigs solars. La de la Glòria o plenitud de Jesucrist és la façana principal, orientada al migdia. I la de la Passió i la Mort correspon a ponent on el sol finalitza el seu cicle diari. Amb aquesta disposició el moviment diari del sol es correspon amb el cicle vital de Jesucrist al igual que el “sol-deu” de moltes religions pre-cristianes es correspon amb el Déu cristià. 3

4. La façana està composta per tres pòrtics i quatre torres. Les entrades corresponen respectivament d’esquerra a dreta a l’Esperança, la Caritat i la Fe. Són la representació deles virtuts. Entre els tres portals, es poden veure dues grans columnes acabades en forma de palma i que es recolzen en tortugues de pedra. La primera visió de la façana del Naixement és aclaparadora, costa discernir els elements i la multitud de personatges que l’habiten. Pot donar una sensació de confusió i, potser, de caos. Però una vegada superada la primera impressió, en deixar que la vista vagi recorrent les ondulacions i les diferents escenes, es fa evident la lògica de l’estructura de la narració i va emergint allò que Gaudí ens va voler transmetre: els cicles de la vida en constant transformació. El pòrtic del centre, anomenat Pòrtic de la Caritat, expressa –segons Gaudí- la il·lusió i el goig de viure. Té la doble funció de ser l’entrada principal al temple i portal de Betlem en forma de cova. Destaquen escenes com el Naixement, l’Estrella, l’Anunciació i la Coronació de la Verge Maria. Aquest pòrtic acaba en un pinacle en forma de xiprer ple de coloms. Sota el xiprer una família de pelicans i un gran ou. A l’esquerra del portal central es troba el Pòrtic de l’Esperança. Els motius que hi estan representats,no són precisament optimistes, però possiblement, Gaudí va voler transmetre la idea de la superació de les adversitats amb escenes com la matança dels innocents i la fugida a Egipte A la dreta hi ha el Pòrtic de la Fe on estan representats alguns passatges evangèlics i dogmes religiosos que fan referència a aquesta virtut. Destaquen la Visitació, i la Presentació de Jesús al Temple. 7columnes 8 camaleons 9 tortugues 11 columna central 12 El bou i la mula 13 Adoració dels pastors 14 Els Reis d’Orient 16 L’Estrella 17 El Rosari 18 L’Anunciació 20 La Coronació de Maria 21 El nom de Jesús 22 El Pelicà 23 l’Ou 24 Xiprer i coloms 29 Els Sants Innocents 30 La boda de Josep i Maria 31 La Fugida cap a Egipte 37 Presentació de Jesús al Temple. 38 La Puríssima 41 Les fulles de palma 42 La Divina Providència 4 Portal de l’Esperança Portal de la Caritat Portal de la Fe

5. ESCENA DE L’ANUNCIACIÓ ESTRELLA ÀNGELS ESCENA DEL NAIXEMENT 5

6. NAIXEMENT DE JESÚS. Sobresurt la frase escrita en pedra que, segons l’Evangeli, cantaven els àngels. Mt 1,18-25 Gloria in excelsis Deo,et in terra pax hominibus bonae voluntatis. Glòria a Déu en el cel i en la terra pau als homes de bona voluntat 6 6

7. ElBOU i la MULA representen el BÉ i el MAL en potència; propis de tota persona que acaba de néixer. Enel moment de la mort seran dues persones les que representaran aquest concepte: El lladre bo i el lladre dolent són el BÉ i el MAL ja realitzat. 7

8. ANUNCIACIÓ. Segons l’Evangeli l’àngel Gabriel va anunciar a Maria que seria la mare del Fill de Déu. Lc1, 26-38. Imposar les mans sobre el cap d’una persona és invocar i transmetre sobre aquesta el do de l’Esperit Sant per tal de dur a terme una missió o un treball determinat. És lògic que Gaudí hagi representat l’àngel en aquesta posició. El Rosari és un element comú a moltes tradicions religioses. Té la funció de donar ritme a l’oració. 8 El rosari cristià té 50 boletes separades de 10 en 10. Els extrems s’uneixen en una creu.

9. L’ADORACIÓ DELS PASTORS.El pastor és el símbol del coneixement intuïtiu. Simbolitza l’estat de vigília, la màxima atenció posada en tot el que succeeix. Són els primers en reconèixer el naixement del fill de Déu. Les figures de Gaudí estan relacionades amb la tradició pessebrista catalana. 9

10. ADORACIÓ DELS REIS MAGS: La tradició segons la qual un rei era negre un altre blanc i el tercer ros, indica que va ser el conjunt de la humanitat que va reconèixer Jesús com a Fill de Déu. Mt 2, 1-12 10

11. Baltasar: Mirra. Simbolitza el patiment propi de la condició humana Gaspar: Encens. Simbolitza l’adoració divina Melcior: Or simbolitza el poder dels reis 11

12. L A C O R O N A C I Ó Déu fet home corona la seva mare, la converteix en una reina. Josep actua de testimoni Gaudí vol destacar la importància de la vida familiar. Reforça l’amor i el reconeixement envers les mares. 12

13. 13

14. CARAMELLS DE GEL. Les escenes importants estan emmarcades en coves de caramells de gel. L’AIGUA cau del cel i és el principi bàsic de la vida, per tant de la fertilitat . L’aigua gelada és l’aigua en reserva i fa referència a la vida en el cel. 14

15. Els pelicans símbol de l’Eucaristia ÀNGELS: Porten una gerra de vi i un cistell de pa (elements de l’Eucaristia) Anagrama de Jesús ÀNGELS amb l’encens propi de les cerimònies solemnes. ÀNGELS. Fan el gest de recollir la sang de Jesucrist representada en els puntets de pedra. 15

16. ANAGRAMA DE JESÚS. Sobre una creu les lletres J H S que signifiquen: JESÚS SALVADOR DE LA HUMANITAT 16

17. 17

18. 18 El PELICÀés un antic símbol de Jesucrist Om es creia que la mare s’obria el pit amb el bec fent brollar la sang i els peixos de dintre seu per així alimentar les cries. Segons el cristianisme la sang de Jesucrist a la creu serveix per redimir espiritualment el gènere humà.

19. El XIPRER és un arbre sagrat a moltes cultures; degut a la seva llarga vida i al fet que sempre està verd, se l’anomena l’arbre de la vida. També és un símbol de benvinguda i acollida. No és casualitat que s’hi representin coloms buscant o cercant refugi. En la tradició cristiana el colom simbolitza l’Esperit Sant. 19

20. Tota columna simbolitza el punt d’unió entre el cel i la terra Situades a l’entrada del Temple representen el llindar o la frontera entre el món profà i el món sagrat. Una d’elles està dedicada a san Josep i l’altra a la Verge Maria Dues tortugues sostenen les columnes 20

21. LA TORTUGA simbolitza l’Univers, la transformació del cercle en quadrat la qual cosa s’aconsegueix a partir de la intersecció de tres circumferències. Les 4 potes formen el quadrat que representa tot allò terrenal i la closca té forma de cercle i representa la volta del cel. Són símbol de fortalesa i longevitat. QUADRATURA DEL CERCLE 21

22. Les fulles de palma són símbol de victòria. Les palmes i palmons del diumenge de Rams anuncien la resurrecció de Jesucrist després de la seva passió, calvari i resurrecció. La imatge d’un sant amb una palma a la mà ens indica que ha estat martiritzat i la palma representa la immortalitat de l’ànima. És una victòria interior sobre el pecat. 22

23. ROSES en la cerimònia de la boda entre Maria i Josep Tothom sap que la rosa és la flor de l’amor. Però també i sobretot és la flor del coneixement intuïtiu, aquell que s’obté a través de l’amor, sense passar per la raó. 23

24. LA FUGIDA A EGIPTE. (Mt 2,13-15) Un àngel sense ales guia la família des de Betlem en direcció a Egipte fugint del rei Herodes que vol matar el nen. Tota l’escena està envoltada de fauna i flora pròpia del riu Nil: nenúfars, polles d’aigua... 24

25. L A M A T A N Ç A D E L S Aquest grup escultòric reflecteix molt bé la crueltat de l’escena: Contrasta la indefensió dels nens i l’actitud de la mare demanant compassió, amb la força del soldat dret que enlaira un nadó per matar-lo. I N N O C E N T S 25

26. LA MATANÇA DELS INNOCENTS: Diu l’Evangeli que el rei Herodes va manar matar els nens de 0 a 2 anys del poble de Betlem per tal de desfer-se del nen Jesús a qui considerava una amenaça per als seus plans. (Mt 2, 16-18) 26

27. La Verge de la Immaculada se la representa dreta sobre una bola del món al voltant de la qual hi ha una serp. Un peu de la Verge trepitja el cap de la serp. La Teologia cristiana simbolitza així la idea que Maria és la segona Eva amb la diferència que aquesta no va fer cas de la serp sinó que la va dominar. Segons el Cristianisme, a través d’Eva va entrar el pecat al món i a través de Maria va entrar la redempció. LA PROVIDÈNCIA DIVINA LA IMMACULADA LA SERP LLÀNTIA DE TRES LLUMS La llàntia de tres llums representa la Santíssima Trinitat 27

28. La DIVINA PROVIDÈNCIA està representada per un ull emmarcat en una mà dreta estesa. L’ULL simbolitza el coneixement superior que només Déu pot tenir. Déu tot ho veu i en conseqüència tot ho sap. La MÀ simbolitza la guia o conducció de l’Univers per part de Déu 28

29. Maria i Josep com totes les famílies jueves havien de presentar a Déu el seu fill primogènit i oferir un regal. Les famílies pobres oferien dos coloms i les més riques un anyell o diners. PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE (Lc 2, 22-38) 29

30. 30 CAMALEÓ Se’l considera un bon exemple contra l’immobilisme: canvia i transforma allò que és accessori, aparent i circumstancial però manté allò que és immutable i substancial, és a dir allò que és etern.

31. 31 La serp amb la poma a la boca representa el pecat original. Si l’aspiració de l’ésser humà és elevar-se per damunt de tot allò que és terrenal, la serp representa tot el contrari.

32. Cargols i llangardaixosfan la funció de gàrgoles. En les façanes orientades al mar els cargols són marins I en les orientades a l’interior, són terrestres Considerats animals inferiors, Gaudí els col·loca boca avall en direcció a la terra 32

33. FRUITS DEL CAMP DE Tarragona rematen algunes de les columnes exteriors Gaudí vol representar a través d’elles, els dons de l’Esperit Sant 33

34. Segons la teologia cristiana els dons de l’Esperit Sant són: Pietat Fortalesa Intel·ligència Temor de Déu Sapiència Consell Ciència de l’Esperit Sant A l’igual que les columnes sostenen l’edifici, aquests dons són la base de la vida espiritual 34