Departament d’Astronomia i Meteorologia

1. CALENDARI DELS PROPERS ECLIPSIS Els eclipsis de Sol Els eclipsis de Sol són uns dels fenòmens més espectaculars que ens ofereix la Natura i que més han despertat la imaginació de l’ésser humà. Els eclipsis de Sol es produeixen quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol, provocant que la totalitat o una part del disc solar quedi oculta per uns instants als nostres ulls. Si no fos per una afortunada coincidència els eclipsis de Sol no serien possibles tal i com els coneixem: tot i que la Lluna és 400 vegades més petita que el Sol, és 400 vegades més a prop, de manera que la grandària aparent dels dos astres vista des de la Terra és molt semblant. Això permet que la Lluna pugui arribar a ocultar tot el disc del Sol. Durant un any hi ha entre dos i cinc eclipsis de Sol, que poden ser parcials, anulars o totals. Tanmateix, un eclipsi només és visible des d’una petita regió de la Terra, de manera que, per a un determinat lloc, poden passar molt anys entre un eclipsi i el següent. Observar un eclipsi de Sol és una oportunitat que no podem deixar passar! ALGUNES CURIOSITATS • La durada màxima possible de la fase de totalitat és aproximadament 7m 35s • La durada màxima possible de la fase d’anularitat és aproximadament 12m 30s • El primer registre trobat d’un eclipsi de Sol data de l’any 3784 AC. Es tracta d’una crònica Índia. • Els astrònoms xinesos ja eren capaços de predir els eclipsis 28 segles abans de Crist. • El primer intent de fotografiar un eclipsi total va ser l’any 1842, però no es va tenir èxit fins l’eclipsi del 28 de juliol de 1851. • L’eclipsi del 29 de maig de 1919 va servir per demostrar la Teoria General de la Relativitat d’Albert Einstein, en comprovar que la llum de les estrelles properes al Sol en el cel patia una petita desviació tal i com predeia la teoria, més gran quan més a prop del Sol es trobava l’estrella. • Durant l’eclipsi total del 30 de juny de 1973, l’avió supersònic Concorde va seguir l’ombra de la Lluna, aconseguint 74 minuts de totalitat. Departament d’Astronomia i Meteorologia Text i figures: E. Masana, F. Vilardell Foto fons portada: M. Urquizú Departament d’Astronomia i Meteorologia

2. Lluna Sol Òrbita de la Lluna Sol Eclíptica Terra Ombra Lluna Terra Sol Lluna Terra Sol Lluna Terra TIPUS D’ECLIPSIS DE SOL PER QUÈ OCORRE UN ECLIPSI DE SOL? Com es veu a les figures anteriors, els eclipsis de Sol sempre ocorren quan la Lluna es troba en fase de lluna nova (és a dir, la cara de la Lluna il·luminada pel Sol és la cara oposada a la Terra). Tanmateix no a totes les llunes noves es produeix un eclipsi. La raó és que l’òrbita de la Lluna està lleugerament inclinada respecte al pla de l’òrbita de la Terra, de manera que la majoria de llunes noves es produeixen fora d’aquest pla i no es produeix eclipsi. Només quan la lluna nova es doni molt a prop del pla de l’òrbita terrestre hi haurà un eclipsi de Sol. Per les variacions de la distància entre la Terra i la Lluna, la mida aparent de la Lluna vista des de la Terra pot ser lleugerament més gran, igual o lleugerament més petita que la mida aparent del Sol. Si a això hi afegim que l’alineació Sol-Lluna-Terra no serà del tot perfecte, es poden produir tres tipus d’eclipsi diferents: ECLIPSI PARCIAL: degut a que l’alineació no és perfecte, només la penombra de la Lluna (i no la seva ombra) toquen la superfície de la Terra. El disc del Sol només s’oculta parcialment. Lluna nova sense eclipsi de Sol PERIODICITAT En d’un segle ocorren aproximadament 225 eclipsis de Sol, és a dir, una mitjana de poc més de dos per any. Els eclipsis es reparteixen d’una manera més o menys uniforme entre parcials, anulars i totals, si bé la proporció pot canviar depenent del periode considerat. Cal insistir però que un eclipsi donat només és visible en una petita regió del món, especialment les fases de totalitat o anularitat, amb la qual cosa poden passar molts anys (o segles) abans de poder veure un eclipsi total o anular des del nostre poble o ciutat. A més, existeix un comportament cíclic en l’ocurrència dels eclipsis de Sol que fa que cada 18.6 anys es produeixin dos eclipsis de Sol amb unes característiques molt semblants. Els eclipsis s’agrupen en sèries, anomenades Saros. Una sèrie de Saros està composta per entre 70 i 80 eclipsis i dura al voltant de 13 segles. Dins de la sèrie els eclipsis van evolucionant, de manera que al començament de la sèrie són parcials, després passen a ser anulars o totals per acabar la sèrie sent de nou parcials. En un moment donat hi ha diverses sèries Saros evolucionant simultàniament. ECLIPSI ANULAR: la distància Terra-Lluna és prou gran com perquè la mida aparent de la Lluna sigui més petita que la del Sol. En la fase de màxim enfosquiment el disc del Sol se'ns mostra com un anell. ECLIPSI TOTAL: en aquest cas la grandària aparent de la Lluna és més gran que la del Sol i arriba a ocultar tot el disc solar. Aquest tipus d’eclipsi és el més interessant d’observar, ja que durant la fase de totalitat és possible veure les capes més externes de l’atmosfera solar, anomenada corona solar. OBSERVACIÓ MAI NO MIREU EL SOL DIRECTAMENT Mirar el Sol directament sense protecció o a través d’ulleres (incloses les ulleres de sol), telescopis o qualsevol altre instrument no dissenyat amb aquesta finalitat pot produir-nos greus lesions als ulls. Existeix un quart tipus d’eclipsi anomenat HÍBRID o ANULAR-TOTAL. En aquests eclipsis la mida aparent de la Lluna és gairebé idèntica a la del Sol, de manera que des d’alguns punts de la Terra (els més propers a la Lluna durant l’eclipsi), la Lluna és més gran que el Sol i l’eclipsis es veu com a total. En altres punts més allunyats de la Lluna, aquesta apareix més petita i no arriba a cobrir tot el disc solar, veient-se l’eclipsi com anular. La manera més segura d’observar un eclipsi de Sol és projectar la imatge del Sol a través d’un telescopi sobre una pantalla blanca (veieu figura). Aquesta forma d’observar l’eclipsi ofereix a més l’avantatge de permetre l’observació simultània a un grup de persones. NOTA: Els eclipsis anulars, els totals i els híbrids s’observen com a parcials en aquells llocs de la Terra que queden dins de la penombra de la Lluna.