Jaume Cabr%C3%A9 i Fabr%C3%A9 (Barcelona, 30

1. Índex1- Biografia2- Resum de la història3- Anàlisi de fragments de text4- Enllaçosrelacionats

2. Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947) és un escriptor i guionistacatalà.Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràticd'ensenyamentmitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, ésmembre de la SeccióFilològica de l'Institutd'EstudisCatalans.Durantmoltsanys ha compaginatl'escripturaliteràriaambl'ensenyament. També ha treballat en el guionatgetelevisiu i cinematogràfic. AmbJoaquim MariaPuyal va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La Granja Ha rebutelsprincipalspremis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, aixícom el Premid'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pelconjunt de la seva obra i trajectòria. La llista de lectures que Jaume Cabré considera decisives per a la sevaformaciód'escriptorés extensa. És un recorregutampli per textos literarisfonamentals de les literatures universal i catalana. L'admiració per la novel·la del segle XIX és absoluta; dins el segle XX, la nòminad'escriptorsadmirats conté autorsllatinoamericanscom ara Jorge Luis Borges, Julio Cortázar o Gabriel García Márquez i novel.listesjaclàssicscom William Faulkner, James Joyce, Marcel Proust, Thomas Mann o Vladímir Nabokov. De catalans, n'esmentaunsquants. Pere Calders sobre totselsaltres. També Joan Perucho, el LlorençVillalonga del cicle de Bearn, la MercèRodoreda de Miralltrencat i, molt, encara que tardanament, Josep Pla. Durantmoltsanys es dedica a l'ensenyament. Primer al País Valencià, en un institut de batxillerat a Vila-real, i méstard a Terrassa. És habitual en elsescriptors dedicar-se a tasques professionalsestranyes a l'escriptura. Tal commanifesta Jaume Cabré, les raonsalimentàries, la necessitat de mantenir-se, passen per davant de la vocació. Sempres'haconsiderat, però, novel·listaabans que professor.

3. Totcomença a partir de la mort de Francesc Rigau, màxim accionista y per tantcap de lémpresa textil Vapor Rigau. Després de la mortd’aquestJuliàRigau, el segongermà de la familia Rigau es fa càrrec de l’empresa i res mésacíaccepta una comanda de l’exèrcit per a fabricar uniformes per a la guerra en el marroc que anava a durse a terme. Cal destacar la germana de Julià, MercéRigau, que té un bon grapatd’accions de l’empresa encara que maihiéspresent a les reunions de la Societatperquese’nfiava del seugermà Francesc, també és una dona que té moltd’interés en mantindrel’empresa en mansdelsRigau, pero l’únicadescendent que queda és una xiqueta de 12 anysanomenda Adela, fillad’EnricTurmeda, que va ser casatamb la germana de Mercé y JuliàRigauperòaquesta va morir y aleshores totes les accions van pasar a Turmedafins que Adela fosmajord’edat, aleshoresTurmedacom a accionista asisteix a les reunions de la Societat Vapor Rigaucom a asesor jurídic, pero Julià y MercéRigausemprel’hanodiatperque enviaba a Adela a un col.legi de monges y elsonclesd’aquestaquasi no la veien i perque el seu pare tenia en molta estima a Turmeda. També estavencom a personatgesrepresentabts de l’altaburgesia el senyor Costa, propietarid’una de les fàbriques de Feixes, pobleon es situenelsfets, moltprop de Barcelona. Gavaldà es el conseller de Vapor Rigau. Representant a la clase obrera estan Joan Mercader, treballador de la fàbrica Vapor Rigau, Montserrat, criada de EnricTurmeda, TonetMisèries, treballador de Vapor Rigau de pensamentsrevolucionaris i amic de Mercader.Mercader feiaencàrrecs per a certagent que no coneixia pero que lipagàvenbé, encàrrecstipus amagar armes. La decisió de vapor Rigau de fer roba per a l’exèrcitsentamolt mal entre elstreballadorsperque per a aquesta guerra haviensigutcridatsmoltsreservistes, totsobrers pero no podien pagarse l’abstenció, aixòsignificava que Vapor Rigaucol.laborava en una guerra que elsobrers no volienperqueafectavamoltesfamiliescom la familia de Mercader, en la cuaql el seugermàse’n va a la guerra com a reservista i ésmort; totaçòprodueix la huelga delstreballadors y les posterirosbarricades y protestes que ensintrdueixen en el capítulhistòric de la setamantràgica.

4. Mentreelsdisturbis es succeeixenpelscarrers Mercader rep un nouencàrrecd’aquestextranygrup, el qualtracta de cremar la fàbrica Vapor Rigau. Mercader entra una nitquansolshihavia el Pep i el seugosNyicris. Es suposava que Pephaviad’absentarse cinc minutscomlidiguéren per fer la ronda pero açò no passa i aleshoreshagué de tombar una pila de caixes sobre el guarda i tingué que matar el gosperquel’haviamossegat i estavacridantl’atenció. Una volta dins la fábrica crema un compartimentonhihavia roba de militar. Paralelament a aquestahistòriaalscarrers de feixeselsobrers fan pintades a casa delsRigaudiguent-los traidors per ajudar a l’exèrcit i es quancomença la huelga que l’autoritat de juliàcomença a qüestionarse i ésaleshoresquanTurmedacomença a maquinar el seupla per fer-se elll’amo de Vapor Rigau entre altres coses perquejacontavaamb una de les coses mésimportants de l’herència que lihaviadeixatRigau pare, unsdocuments que parlaven sobre negocisturbis per part de Julià a les Filipines i que podriensuposar un escàndol per a la seuareputació, unsdocuments que Francesc utilitzà per mantindre a ratlla el seugermàJulià.Mercader es identificat per Pep i la guàrdia civil se l’emporta al calabós per interrogarlo. Després de tres dies de cops per partdelsagentsacavaconfesant pero no diu que va ser contractat per alguna organització, encara que elsguàrdiessuposen que fosmanat per un sindicat anarquista. Aquestamateixaorganitzaciódesprés de tres dies de mercader al calabósconsegueixenalliberar-lo i el porten fins una casa al bosc. Turmedasofreix un atemptat al seu carro per partd’unshomes que portaven barbes postises que eren Mercader i Cordetes, pero no li fan ningún mal ja que mercader simplementli dispara al costat del cap per avisar-lo de que deixen de fabricar roba per l’exèrcit o la pròxima vegada algúmoriràioaleshoresTurmeda queda com un heroi i l’autoritat de Julià es veu resentida. Mercétampocestavamoltd’acordamb la gestió del seugermà i aleshores no li queda mésremei que acordar un tracteamb el seupitjorenmic que ésTurmeda per presentar com a dos importantsaccionistes una petició per a que Juliàse’nanara de Vapor Rigau. Després de l’últimencàrrec per a Mercader limanàren que assasinaraTurmeda en l’estació de tren . Un vagabund que soliafreqúentar el bar delsobrers avisa en TonetMisèries de que vaja a l’estació que Mercader l’esperava i quan va Mercader l’assasinasense saber que estavamatant un delsseusamics i sense saber que el vertaderobjectiu no era Turmeda sino Misèries. Altra vegada tancat a la casa del bosclidiuen que va matar Misèries i no Turmeda i aleshoressent una gran ràbia contra qui maneja elsfils de l’organització i al qual no haviavistmai, aleshores una nit trenca un barrot del seucalabós i escapa i espera en la porta de la casa fins que apareix un genet.

5. Mercader l’asalta i el tira del cavall i aleshoresdescobreix que el genet era Soler, el cotxerd’enTurmeda i aleshores es quandescobreixtotl’entrellat. Turmeda era el cap de l’organització i va ordenar que atentaren contra ellmateix per fer-se l’heroi i aconseguircredibilitat en la plana major de Vapor Rigau, i lo de matar en Misèriesfouperquèaquest tenia pensamentsmoltsubversius i voliatindre-hotot en ordrequanell es féra en la fàbrica i en les anterirosreunionsjahaviaexpresat el seufàstic per aquest home.Mercader mata d’unapunyalada al cor a Soler, lifurta el cavall, i se’n va a casa de Turmeda que liobri la prtapensat-se que és Soler fins que veu que és Mercader. Mercader el senta a la cadira i comença a interrogar-lo fent-litallsamb el gavinetfins que liobri el canal i el mata. Al funeral d’aquestMercétrobaelspapers que comprometienJulià. El senyor Costa al veure que amb la mort de l’Enricpodiatindreparticipació a la fàbrica, té unes paraulesamb Cases, notri i abogat de Mercé per a que juntstingueren el control de la fàbrica. Fi

6. El senyorJulià es va passar una màpelscabellsblancs i jurava , Sucarrats, que no hemestatnosaltres. Nomésfaltaria que ara pensessin que jo…Feucórrer la veu, que ningú toqui una máquina , aquí no treballa no cristo!El govern parla de guerra, lexèrcits’organitza. Moltbé.Iqui paga elsplatstrencats? La clase treballadora, germans.“ Es diu que jahiha’n les primeresvíctimes entre els pares de famíliaenviats a matar moros. Hom invoca la necessitatd’organitzar la lluita contra la guerra”

7. En 1990 Antoni Verdaguer va fer una pel.lícula sobre aquesta nove.l.la i acíhi ha un link per descarregàrselahttp://www.divxclasico.com/foro/viewtopic.php?f=1015&t=39893&start=0