3. Hi havia una vegada una gallinaque li deien Lindaiuna xiquetaque li deienNeus.Vivien en una gramja.Un dia es barallareniLinda se’n va anar

7. La serp era molt llarga i ensenyava la llengua.Amb la cara trista va dir:-Ssssshhhh, ssssshhhh, ssssshhhh.Es feren amigues i, com ja era tard, buscaren un lloc per a dormir.La gallina i la serp trobaren una casa abandonada. Entraren per la porta mig trencada i buscaren un lloc oer a passar la nit. Estaven molt cansades i s’adormiren de seguida.De nit, un enorme tro les va despertar i amb la llum d’un raig van vore una ombra que s’acostava volant i cridant:Uhuuuu, uhuuuu (primer)

9. Linda i els seus amics, anaren per totes les cases dels animals preguntant de qui era.Al cop d’una setmana encara no havien trobat l’amo prèo viviren una gran aventura: Trobaren un cèrvol perseguit per un caçador que volia martar-lo.Despistaren al caçador i s’amagaren en una cova, salvant el cèrvol que al vore l’anell va dir:- Jo sé de qui és l’anell; és d’una amiga meua que li diuen Neus.Tots junts anaren a buscar Neus i la trobaren plorant.- Uii, uii! He perdut l’anell i la meua amiga Linda. Quina desgràcia més granElls pensaren en donar-li una sorpresa i… (tercer)

12. - Vine a la casa del’arbre i allí estarà la teua amiga Linda.Neus es va ficar molt contenta i se n’anà a buscar la flor; però per més que buscà i rebuscà no la va trobar.Neus,per la nit va plorar per què no trobaria la flor i no podria vore Linda mai més.Un dia, quan eixia desa casa, va vore al costat de la porta una flor tancada; però no sabia que tenia cinc colors i s’en va anar a buscar-la al bosc. Quan tornava a sa cas va vore que al costat de la porta hi havia la flor de cinc colors. Neus es va ficar molt contenta, l’agafà i se n’anà a la casa de l’arbre.Quan aplegà estaven tots, però Linda no. Neus els va donar la flor i els preguntà:- I la meua amiga Linda?

15. Els amics de Linda li digueren a Neus:- Neus, no crides, que la teua amiga s’ha ficat malalta i està dormint.- I amb què podrà curar-se? Preguntà Neus- Amb un xarop que sols hi ha al bosc; és una mescla de plantes- respongué el musol.Digue-me quines plantes són i jo aniré a buscar-les- digué Neus als animals- Linda és la meua amiga.El cèrvol li digué: - Has de dur menta, romaní, herba bona i poleo.- Intentaré dur la major quantitat possible – digué la xiqueta molt nerviosa. S’en va anar corrent a buscar les plantes, però trobà totes menys una: la menta. Aleshores pensà:Mon pare ha plantat plantes; li preguntaré si té menta.Així, la xiqueta se n’anà molt decidida cara al seu pare i li digué:- Escolta, pare. Em podries donar dotze fulles de menta?- Clar que sí; et donaré quinze fulles, així no et faltaran- respongué el pare.La xiqueta agafà una cassola amb aigua calenta i va anar corrent a la casa de l’arbre. Allí ficà les herbes dins de la cassola i li donaren el suc a Linda. Al moment Linda es posà bona i tots es ficaren molt contents i Neus digué:- No es tornarem a barallar, Linda. Ara ho comprenc bé; de segur que serrem amigues per a tota la vida.

17. Ací s’acaba la història que els alumnes del col.legi feren de l’escola un contede pau i felicitat. Dels més menuts als més granscontaren amb amistatla història d’una gallina,de serps, cèrvols i animalsamb una xiqueta, Neus,que a la gallina curà