LA RÀDIO

1. LA RÀDIO Noemí Santiveri Octubre 2010

2. Llenguatge radiofònic • Les formes sonoresi no sonores, conegudes també com a sistemesexpressius del llenguatgeradiofònic, són: • l’expressióoral o paraula • la música • elsefectessonors • el silenci

3. La paraula i l’expressió oral • Ésun delssistemesexpressius de majorforçaestèticai significativa. • En moltesocasions el pescomunicatiurecauexclusivament en l’expressió oral delslocutors. De les paraulesdelsradiofonisteshem de considerar dos nivellsexpressius: el delscontinguts, és a dir, el què es diu; i el de la forma, és a dir, com es diu, com es fa servir la veui la sevaexpressivitat sonora. • L’escripturaradiofònicaés imprescindible que en primer lloc es treballinaspectesgenèrics de l’escripturaper a la ràdio.Quan a la ràdioescoltem una notícia no tenim el textdavantperllegir-lo o rellegir-lo si no l’hementès. Ésperaquestmotiu que el procés de percepcióicomprensióha de ser immediat, simultani o quasi–simultani a l’audició. Per tantels textos radiofònicshauran de facilitar aquestadescodificacióiperaixòesdevenencaracterístiquesessencials: que siguin textos de fàcilcomprensió, que siguinclars, que ajudin a recordar elselementsmésimportantsi, en general, que facilitin una bona retenció global. • Elstextos que s’escriuenpensant en la ràdiohauran de ser: • Clars: és a dir, de senzillesa expositiva, que no volpasdir simple. • Redundants: els textos hauran de redundar en el mésimportant, per tal d’evitaresforços de memorització, i que es puguicomprendre el significat global del missatge. No obstant, no s’ha de confondre la redundànciaamb la repetició exagerada. • Adaptatsalsobjectiuscomunicatius • Senzillesa • Claredat • Redundància • Descripció

4. La paraula i l’expressió oral • Caldràtenir en comptealgunesqüestions de redaccióbàsiques: • Cal afavorir el predomini de l’ordre gramatical lògic (subjecte–verb–predicat) • Cal evitar d’inserir frases subordinades entre el subjectei el verb. Ésmésrecomanableutilitzar la coordinació. • Ésimportant de no ometre el subjectei no substituir-lo per un pronom. La repeticióafavoreix la comprensibilitati la redundància. • Pel que fa al verb, procurarem usar-lo en veu activa itriaremsempre el que descriguimésclaramentl’acció. • Evitarem la construcció de frases excessivamentllargues.

5. La música • La música, després de la paraula, és el sistema expressiumésutilitzatiambmésforça creativa i significativa del llenguatge Sintonia: es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa. Cortina: és un fragment musical que determina un període de transició des d’una escena a una altra. Ràfega: és una frase musical, que també pot formar part de la sintonia, i que separa aspectes dins d’un mateix bloc temàtic. Cop musical: és una frase musical extremadament curta o un fragment de dos o tres acords, amb una modulació tonal ascendent (“in - crescendo”).

6. Gèneres radiofònics 1.- ElsInformatius • Les notíciessón el seucontingutbàsic. • Sónun tipus de programes moltadequatspertreballar a les classes. • Tenenl'estructurasegüent: • Entrada o careta. Sintoniaamb la presentaciódelslocutors. • Capçalerao sumari. Elstitularsambalguncomentariafegit. • Cos temàtic. Desenvolupament de les notícies, normalment de més a menysimportant. • Tancament • Modalitatsde noticiaris: • Flaixinformatiu. La notícia fresca, immediata. • Butlletíhorari. Les notíciesimportants en pocsminuts cada hora. • Diariparlat, radiodiari, noticiari. L'actualitats'explicaàmpliament estructurada en seccions, a semblançade la premsa escrita. • Avançinformatiu. Les notíciesmésdestacades del pròximserveiinformatiu. • Resum. Espai que sintetitzabreument les notíciesmésimportants. • Reportatge. Parteixd’unnotíciad’actualitatitractad’aprofundir sobre elsantecedents, les causes i les conseqüències. • Taula rodona idebat. La taula rodona permet la confrontaciómàximad'opinions. Hi ha un moderador. • Roda informativa. Unsquantsinformadors aporten dades sobre una o mésnotícies. • Entrevista: Entrevista és el diàleg entre dues persones - o més - conduïtper un entrevistador que mira d'obtenirdeclaracionsd'interès general. . • Magazín. Programa de durada llarga que té continguts diversos -entrevistes, reportatges, concursos, debats, música,...- unitsper la intervenciód'un presentador.

7. Gèneres radiofònics 2.- Dramàtics • Sónl’adaptacióradiofònica del gènere teatral. • Tipus: • Transmissiód'unarepresentació. En directe o en diferit.- • Radioteatre. Adaptació o bé guió original d'una obra dramàtica. • Serial. Novel·la fragmentada idramatitzada en capítols. • Contesinarracions. Obres curtes d'un o pocspersonatges, emesos en una sola sessió. • Elsefectes de so i la música sónessencials en aquestgènere. Ajuden a crear l'ambientiallò que anomenem "escenografia imaginativa". • Altrestipus de programes: musicals, culturals, d'entreteniment, propagandístics, doctrinals, benèfics, infantils, juvenils...

8. Gèneres radiofònics 3.- La publicitat • No podemconsiderar la publicitatcom a gènereperiodístic o radiofònic. Éscert, però, que té moltaimportànciai ocupa bona part del temps de la majoriad'emissores de ràdio. • Hiha diversos tipus de publicitat: falques, espaispatrocinats, concursos. • Es pot fer amb un certagràcia o bé fer una cosa monòtonaiavorrida. No ésgensfàcil fer- la amena i divertida. • Elaborar les ràfegues, les caretesd'entradaisortidadels programes o bé les falques de promoció de l'emissora o delsdiferents programes sónactivitatscomplexesicreativesdins del treballradiofònic. • Demanengrans dosis d'originalitaticontundència.

9. Plantilla de guió radiofònic