130 likes | 421 Views
DINÀMICA DE FLUIDS COMPUTACIONALS. M E M Ò R I A T Ú N E L D E V E N T . PROFESSOR: Josep Ramon Gonzalez Toni Pujol Marc Pelegrí Pere Viladomat . ALUMNES: David Viñas Tubau A lexandre Masot Soto Eric Herrero Torrellas E.I. 1.- GEOMETRIA I DESCRIPCIÓ DEL TÚNEL.
E N D
DINÀMICA DE FLUIDS COMPUTACIONALS M E M Ò R I A T Ú N E L D E V E N T PROFESSOR: Josep Ramon Gonzalez Toni Pujol Marc Pelegrí Pere Viladomat ALUMNES: David Viñas Tubau Alexandre MasotSoto Eric HerreroTorrellas E.I.
1.- GEOMETRIA I DESCRIPCIÓ DEL TÚNEL Simular el comportament interior del flux d’aire mitjançant la utilització de software Ansys CFX v.12 amb diferents cabals d’aire i temperatura constant. Ventilador helicoïdal – CASALS, S.A. Àleps Espai ventilació 40x40x1 cm Cambra de mesura Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior
2.- JUSTIFICACIÓ DE MALLAT Malla túnel real Fig2.1: Vista de l’interior de la malla creada amb el Gambit. Malla túnel òptim Fig2.2: Vista de l’interior de la malla creada amb el Gambit. Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior
2.- JUSTIFICACIÓ DE MALLAT 2.1.- MALLAT 1 : 0,5 milions de cel·lesTaula 1. Size Function 1 2.2.- MALLAT 2 : 1,2 milions de cel·les Taula 2. Size Function 2 2.3.- MALLAT 3 : 2 milions de cel·les Taula 3. Size Function 3 Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior
3.- PREPROCÉS Estudi de cabals: El ventilador (Domain interface) que es definirà com una interfície on s’ha de conservar el flux de massa que hem d’assajar Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior
4.- POSTPROCÉS S’assoleix a un valor de residuals propers a 1 E-8 , a aquests valors s’hi arriba aproximadament sobre les 1700 iteracions. Fig4.1: Evolució dels residuals Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior
5.- RESULTATS OBTINGUTS • Velocitat mitja [m/s] a la Cambra • (zona de treball) • Pressió mitja relativa [Pa] a la Cambra • (zona de treball) • Si el cabal volumètric és 4,8 • Si el cabal volumètric és 3,2 • Si el cabal volumètric és de 1,6 Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior
6.- ANÀLISIS DE RESULTATS Fig 6.1: Velocitats Cambra Real Fig 6.2: Velocitats Cambra òptima • Cambra real: s’hi observen punts amb velocitat més elevada com podem veure a la figura 6.3 on la velocitat no és homogènia. • Cambra òptima: en aquest cas podem comprovar que el perfil de velocitats és molt més homogeni. Fig 6.3: Perfil de velocitats Cambra Real Fig 6.4: Perfil de velocitats Cambra Òptima Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior
6.- ANÀLISIS DE RESULTATS Comportament real de l’aire al llarg del túnel, cal destacar el comportament del flux a la zona dreta del túnel. Fig 6.5: Streamline velocitats Fig 6.6: Contorn velocitats Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior
7.- ALTRES CONSIDERACIONS: sense àleps El comportament del túnel sense àleps podem comprovar que empitjora. Fig 7.1: Streamline velocitats Podem observar una major densitat de remolins. Fig 7.2: Streamline velocitats Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior
7.- ALTRES CONSIDERACIONS: estat transitori Fig 7.3: Streamline velocitats En aquest cas, en estat transitori, obtenim els mateixos resultats que en estat estacionari, amb la diferència que els residuals disminueixen més lentament. Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior Fig 7.4: Residuals
8.- CONCLUSIONS • Els resultats obtinguts en el túnel real no varien de forma destacada respecte l’òptim. • Hem comprovat a través de software específic que en la part dreta hi ha zones de velocitat nul·la, les quals van ser comprovades experimentalment. • Hem comprovat que els àleps són necessaris per tal d’adreçar el flux correctament. • Creiem que la futura instal·lació del filtre a l’entrada de la cambra pot ajudar a adreçar correctament el flux. Curs 2009 / 2010 – Escola Politècnica Superior