Of minds and language: an encounter with Noam Chomsky

1. Alba Corral / Mercè Vàzquez UOC (Servei Lingüístic) Curs d’estiu de la Universitat del País Basc Seminari 22@ sobre processament del llenguatge natural Of minds and language: an encounter with Noam Chomsky 01/12/06 1/32

2. - Primera part: replantejament de l’evolució del llenguatge i la cognició - Segona part: llenguatge i adquisició - Tercera part: llenguatge, ment i biologia Índex 01/12/06 2/32

3. Conceptes conceptes, esdeveniments estructura argumental quantificació recursivitat morfologia fonologia Ritme, categories fonètiques… 01/12/06 3/32

4. 1. Replantejament de l’evolució del llenguatge i la cognició 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment Marc D. Hauser (Harvard College ) Lingüística evolutiva: una nova disciplina i algunes qüestions - La nova disciplina: evolingo. Presentació d'alguns experiments amb monos rhesus (Cayo Santiago Puerto Rico) - Mecanismes de la facultat del llenguatge: FLA / FLE. Hauser, Chosmky, Fitch (2002) Fitch, Hauser, Chomsky (2004) 01/12/06 4/32

5. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Sistemes de quantificació • No individuació paral·lela ni magnitud anàloga 01/12/06 5/32

6. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Individuació paral·lela 01/12/06 6/32

7. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Individuació paral·lela 01/12/06 7/32

8. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Ni individuació paral·lela ni magnitud anàloga 01/12/06 8/32

9. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Evolingo • Hi ha una sèrie de distincions importants. Comunicació - mecanismes interns Entrenament - no entrenament • Importància per col·laboració amb disciplines. • Tenen els animals les mateixes capacitats?; les adquireixen de la mateixa manera? 01/12/06 9/32

10. 2. Llenguatge i adquisició 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment Núria Sebastián (Universitat de Barcelona) Diferències individuals en l’aprenentatge de segones llengües • En situacions de bilingüisme: • Estudiar quina és l’edat d’adquisició del llenguatge enfront del temps d’exposició/contacte amb la llengua. • Estudiar si hi ha un període en què és favorable l’aprenentatge del llenguatge. • Hipòtesi de treball: • Aprenentatge: tothom és capaç d’aprendre una llengua. • Variació: sempre hi ha uns aspectes de l’aprenentatge que són més senzills d’aprendre (vocabulari) que uns altres (fonètica, preposicions). 01/12/06 10/32

11. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment diferència entre els sons [e] / [ε] en el mot ‘finestra’ • Exemple d’aprenentatge: • Anàlisi de la capacitat que tenen els individus L1 català i L1 espanyol (tots bilingües) en percebre el contrast [e] / [ε] quan formen part de paraules com finestra / finèstra. • Els individus L1 català no tenen problemes per a notar la diferència. Nivell d’encert: per sobre del 85%. • Els individus L1 espanyol tenen greus dificultats per a distingir aquests sons, encara que hi ha un 10% d’encert. 01/12/06 11/32

12. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Diferències entre individus en l’aprenentatge de segones llengües: a) l’edat de l’aprenentatge b) el temps de contacte amb l’altra llengua c) la motivació d) l’aptitud e) el talent 01/12/06 12/32

13. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • L’aptitud • Gràcies als estudis que s’han fet del cervell es pot dir de manera més concreta a què ens referim quan parlem d’aptitud. • Relació entre l’estructura del cervell i l’habilitat / aptitud en l’aprenentatge d’una segona llengua, i també l’edat en què es fa l’aprenentatge. • Estudis fets per Andrea Michelli (Universitat de Londres) demostren el següent: a) persones bilingües més densitat de matèria grisa en una àrea del cervell implicada en el llenguatge b) aprenents bilingües d’edats més avançades (entre 10 i 15 anys) c) persones bilingües joves (menors de 5 anys) més aptitud per a l’aprenentatge d’una segona llengua 01/12/06 13/32

14. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • L’aptitud Dades de l’estudi fet per Andrea Michelli: 25 aprenents joves 33 aprenents d’edat més avançada • Examen fet a cervells de 58 persones bilingües (anglès i italià) • I a cervells de 25 persones monolingües • Persones britàniques d’una edat i d’un nivell de formació semblants • Tècniques d’imatges no invasives 01/12/06 14/32

15. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • L’aptitud Objectiu de l’estudi fet per Andrea Michelli: • Examinar la densitat de matèria grisa (neurones) de tot el cervell. • Descobrir quina zona experimenta un increment de la matèria grisa en aprendre una segona llengua. sector del còrtex parietal inferior esquerre (més o menys per sobre de l’orella esquerra) zona implicada activament en la fluïdesa lingüística 01/12/06 15/32

16. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • L’aptitud Objectiu de l’estudi fet per Andrea Michelli: 01/12/06 16/32

17. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • El grau de domini Andrea Michelli i altres investigadors també han mesurat el grau de domini de la segona llengua apresa: • Fent proves psicològiques convencionals per a copsar el grau de comprensió i producció de la parla, la lectura i l’escriptura assolit. Els resultats: • Més domini de la segona llengua com més jove és l’aprenent. • Més domini de la segona llengua com més densitat de matèria grisa hi ha a la zona del còrtex parietal inferior esquerre. una mica més de matèria grisa molta més matèria grisa una mica més de competència en el segon idioma molta més competència 01/12/06 17/32

18. 2. Llenguatge i adquisició 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment Núria Sebastián (Universitat de Barcelona) Créixer en una torre de Babel • Tothom es pot comunicar en més d’una llengua. El cervell és més receptiu en els primers anys de vida. • Important: començar l’aprenentatge d’una llengua durant els primers mesos de vida (de 0 a 36 mesos). Quan l’individu té consciència que parla dues llengües i no les barreja. • En quin moment una persona es pot considerar bilingüe? 01/12/06 18/32

19. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Distinció de llengües • En néixer, un nounat té la capacitat de diferenciar alguns parells de llengües: • l’anglès del francès • el francès del japonès • el japonès de l’anglès • Però no uns altres com ara: • l’italià de l’espanyol • l’anglès de l’alemany • el català del castellà Els nadons bilingües que tenen quatre mesos i mig no tenen problemes per a distingir el català de l’espanyol, igual que els nadons monolingües. 01/12/06 19/32

20. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Adquisició de fonemes • Durant el primer mig any de vida els nadons són capaços de percebre tota mena de sons, fins i tot si són sons que no es produeixen en el seu entorn. • Durant el segon mig any de vida els nadons perden la capacitat de percebre sons que no es produeixen en el seu entorn. Exemple: 01/12/06 20/32

21. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Adquisició de fonemes • Estudi: fase de familiarització i fase de test. • Gris: no hi ha diferència entre la fase de familiarització i la frase de la fase de test. • Taronja: hi ha diferència entre la fase de familiarització i la frase de la fase de test. S'espera que els infants mostrin un increment en el temps d'atenció si poden detectar un canvi. • Si no hi ha diferències entre la barra taronja i la grisa vol dir que els infants les tracten com a iguals, no perceben el contrast. 01/12/06 21/32

22. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Adquisició de fonemes Conclusions de l’estudi: • Els nadons bilingües poden percebre un espectre més ampli de sons. • Els nadons bilingües tenen més sensibilitat a l’hora de copsar el contrast fonètic. 01/12/06 22/32

23. 2. Llenguatge i adquisició 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment Janet Fodor (Cuny) Adquisició de la sintaxi: al capdavall una mesura d'avaluació? Construcció d'un model d'aprenentatge: Chomsky, 65 - Tècnica representació senyals d'entrada. Manera representació part estructural d'aquests senyals. - Delimitació de possibles hipòtesis sobre l'estructura. Mètode determinació implicació hipòtesis per a cada frase. - Mètode selecció hipòtesi entre permeses i compatibles amb dades: EM. 01/12/06 23/32

24. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Paràmetres • Programa capítol 1 no es va complir: massa gramàtiques possibles Problema finitud Input -> trigger: decisió de quin valor de paràmetre validar Aprenentatge incremental • Però: massa optimista. Hem de tornar a triar: EM. Possibilitat: més d'un valor possible per a un paràmetre Pat expects Sue to win El verb principal governa el subjecte de la subordinada. El verb no finit assigna cas al subjecte. 01/12/06 24/32

25. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • EM • Principi de subconjunts: EM afavoreix llengua que és dins una altra. • La tria és entre les gramàtiques compatibles amb l'input. • Tots els aprenents segueixen la mateixa ruta. • Models d'aprenentatge no tenen en compte tot això. 01/12/06 25/32

26. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Models d'aprenentatge actuals Any grammar that differs from Gcurrent with respect to one parameter value. (Then check whether it licenses the string; adopt it only if it does.) (Gibson & Wexler 1994) A grammar selected from among all grammars, with probability based on how well each of its parameter values has performed in the past. (If it parses the new input, upgrade the weights of its p-values; if it fails, downgrade them.) (Yang 2000) 01/12/06 26/32

27. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Descodificació • Necessitem inputs, triggering i descodificació. • No podem esperar que hi hagi una descodificació total (total decoding). Ni els adults no poden fer anàlisi paral·lela! • Però: capítol 1 exigeix una descodificació exhaustiva. • Solució: enumeració. Però: aprenent no acabaria mai! 01/12/06 27/32

28. 1. Llenguatge i evolució 2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Lattice 3.079 llengües: 31.504 relacions superllengües subllengües 01/12/06 28/32

29. 3. Llenguatge, ment i biologia 1. Llenguatge i evolució2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment Angela D. Friederichi (Max Planck Institute) El cervell diferencia gramàtiques jeràrquiques de gramàtiques probabilístiques Hipòtesi L'àrea que processa les gramàtiques d'estats finits és més antiga filogenèticament que la que processa gramàtiques d'estructures jeràrquiques. Metodologia - Entrenament durant dos dies - Presentació visual de gramàtiques i plantejament de gramaticalitat 01/12/06 29/32

30. 1. Llenguatge i evolució2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Processament d'estructures sintàctiques Estudis previs i context teòric • Fitch i Hauser (2004) • Hauser, Chomsky i Fitch (2002) Mono macaco Ésser humà 01/12/06 30/32

31. 1. Llenguatge i evolució2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Processament d'estructures sintàctiques Mostra de gramàtiques fetes servir 01/12/06 31/32

32. BA 6 BA 44 BA 45 Cytoarchitectonic parcellation according to Brodmann (1909). 1. Llenguatge i evolució2. Llenguatge i adquisició 3. Llenguatge i ment • Processament d'estructures sintàctiques Conclusions de l’estudi: • Hi ha dues àrees separades al còrtex prefrontal que processen les estructures sintàctiques: Opercle frontal Àrea de Broca 01/12/06 32/32