TEMA 2. Orígens, evolució i característiques geogràfiques dels elements i activitats turístiques

1. TEMA 2. Orígens, evolució i característiques geogràfiques dels elements i activitats turístiques

2. “Els viatgers del segle vint, que cansadamente trauen les seues maletes del compartiment superior i esperen baixar per la passarel·la de l'avió a un lloc estrany, poden pensar que la seua experiència és singularment moderna. No obstant açò, són els últims d'una llarga línia de viatgers que arriba des de l'Antiquitat. Des dels temps més antics, tots els tipus de vehicles, des de l'animal fins a l'avió de reacció, i els allotjaments, des de l'insignificant cobert fins al luxós hotel de cinc estreles, han donat vida a incomptables regions” Eric Friedheim, en Travel agents: from caravans and clippers to the Concorde, Travel Agent Magazine Books, pp 27-28.

3. Però tots els desplaçaments són sinònims de turisme? Definició de l'Organització Mundial del Turisme (OMT/WTO): “El turisme comprèn les activitats de persones que viatgen i s'estan en llocs fora del seu ambient usual durant no més d'un any consecutiu amb finalitats de gaudir de temps lliure, negocis o altres” Font: (McIntosh et al., 2000, pp 27) Ambient usual: l'àrea habitual de residència, on els individus fan viatges freqüents i regulars entre el domicili i el lloc de treball o altres viatges dins de l'àrea amb caràcter d'hàbit

4. Abans del segle XIX només hi ha comportaments turístics, no el fet turístic en si, units A GUERRA, COMERÇ i PEREGRINACIONS La Revolució Industrial inaugura l'inici del turisme com a indústria macroeconòmica Revolució Industrial • Què suposa la Revolució Industrial? • Revolució dels transports • Sorgiment de la burgesia • Regulació de la jornada laboral i consegüentment, alliberament de temps per a l’oci • Sorgiment d'empreses turístiques o d'indústries afins al turisme (transports, hotels, etc.)

5. Quan i com va començar l'oci? i el turisme? El concepte d'oci ha canviat al llarg de la història, ja que està indissolublement lligat a la societat i els seus canvis Es té constància de manifestacions de gaudi de l'oci en civilitzacions anteriors a la grega i romana, per mitjà de les representacions artístiques pictòriques i escultòriques En l'antiguitat, es viatjava per tres motius fonamentals: a) política: per a augmentar el volum d'esclaus dels quals “gaudia” el país per a la realització dels treballs més pesats b) religió: per a visitar temples religiosos en altres països, com feien els xinesos amb els temples budistes de l'Índia. c) per curiositat davant el desconegut

6. Com veiem la història del turisme? Comencem pels viatges que feien les elits de l‘antiga Grècia i Roma La crisi de l‘edat mitjana El ressorgir del turisme en el Renaixement El desenvolupament de balnearis i del Grand Tour en els segles XVII i XVIII L'augment de destinacions costaneres des del segle XIX L'increment de turistes internacionals a través de la companyia de Thomas Cook i els seus successors Des de mitjan segle XX, tot el procés s'accelera gràcies als avançaments en els transports Des del Regne Unit es va difondre per la resta del continent i des d'allí, a la resta de països occidentals i a les elits socials de la resta del món (Basat en Towner, 1995) Tingueu en compte!!!! Visió excessivament eurocentrista

7. El turisme en la cultura grega • El temps lliure es trobava íntimament lligat a la CULTURA, la RELIGIÓ i l'ESPORT • L'oci o les activitats realitzades en absència de treball van ser molt importants en la cultura grega. La seua expressió més genuïna va ser el SKHOLÉ “Exercici de contemplació intel·lectual, que es relacionava amb l'estètica, la bellesa,el bé i la felicitat (Portes, 2007)”. La realització del skholé aportava a l'individu dignitat, noblesa i felicitat, limitat als ciutadans més rics que no tenien càrregues laborals

8. El skholé era un tipus d'oci elitista, minoritari i que es practicava en cercles socials estrets, per la qual cosa no es va difondre per l'àmplia majoria de la societat • Per aqueix motiu, la cultura grega va desenvolupar formes d'oci obertes a un espectre més ampli d'individus com l'art i els esports. • Els viatges turístics es van desenvolupar amb activitats esportives i amb la religió, com la visita a les Olimpíades i als oracles. • La figura del visitant o turista gaudia d'un gran respecte per la comunitat, sent l'hospitalitat un deure fonamental dels ciutadans grecs.

9. PEREGRINACIONS A OLIMPIA PER A ASSISTIR A LES OLIMPÍADES Museu de les Olimpíades a l’Olimpia Fotografia: http://www.atenas.net/olimpia • - Les Olimpíades es realitzaven a Olimpia cada quatre anys, sempre durant l'estiu • En elles participaven atletes de les diferents ciutats estat de Grècia, de forma individual, sense equips • Van començar en el 776 a.c. i es van celebrar fins al 393 d.c. • Les Olimpíades permetien congregar a la població i a les elits intel·lectuals per a gaudir de l'esport

10. PEREGRINACIONS ALS ORACLES La fe cega que tenien els grecs a les respostes dels oracles va promoure multitud de peregrinacions als principals oracles de l‘antiga Grècia per a sol·licitar consell davant successos futurs que els inquietaven com el començament d'una guerra o l'establiment d'un nou comerç Ruïnes del temple dedicat al déu Apol·lo a Delfos Fotografia: http://todofluyesofia.bligoo.com.co/el-oraculo-del-delfos - Delfos i Dodona es van convertir en dos importants centres religiosos de la cultura hel·lènica - El setè dia de cada mes es feia un sacrifici per una sacerdotessa en l'altar a l'entrada del temple i després d'una sèrie de rituals, els sacerdots transmetien les respostes de l'oracle als consultants

11. El turisme en la cultura romana Teatre romà de Mèrida (Badajoz) Font: www.absolutbadajoz.com

12. La paraula OCI prové del llatí OTIUM, concepte oposat al també NECOTIUM o “treball” L'oci en la cultura romana és entès com un temps de descans necessari després del treball. Aquest temps de “no treball” ajuda a l'home a reprendre de nou amb més forces el seu treball quotidià, per la qual cosa era de màxima importància en el sistema econòmic i social romà Il Colosseo de Roma. Fotografia: www.romainrima.it L'oci lúdic es divideix atenent a la classe social (Font: Portes, 2007) a l'igual que en l‘antiga Grècia

13. Els romans freqüentaven les termes en les ciutats i gaudien anant a la costa • Els romans anaven a les costes de Grècia, Egipte i en la península itàlica, a Herculà o Pompeia • Els romans diferenciaven molt la vida al camp i a la ciutat, per la qual cosa sempre que era possible, abandonaven la vida urbana per a gaudir de la tranquil·litat del camp Banys romans en Bath (Regne Unit) Fotografia: http://commons.wikimedia.org/wiki/file:Roman_Baths_in_Bath_Spa,_England_-_July_2006.jpg

14. Els viatges de plaer van poder desenvolupar-se amb èxit gràcies a: 1.- La PAX ROMANA o PAX AUGUSTA: període de pau dins de les fronteres de l'imperi romà que van imposar els romans als pobles conquistats i sotmesos sota el seu poder. 2.- Desenvolupament de les vies de comunicació 3.- La prosperitat econòmica i territorial de l'imperi i la separació dels temps de treball i oci La via Àpia Fotografia https://commons.wikimedia.org/wiki/file:Via_appia.jpg Les vies romanes Font: http://www.historylink101.com/2/rome/roman-roads.htm

15. Un complex hoteler “cinc estreles” en l‘antiga Roma El Colchester Archaeological Trust de Colchester (Essex-Regne Unit) va descobrir les termes d'un complex hoteler de luxe destinat a satisfer les necessitats dels funcionaris i diplomàtics pertanyents a l'imperi romà que es trobaven de viatge. L'hotel tenia una cuina oberta a tota hora on diversos cuiners preparaven plats als hostes i hi havia joves cambrers que s'encarregaven d'amenitzar el temps als visitants per mitjà de música i ball. Font: http://www.eadt.co.uk/news/is_this_town_s_roman_hotel_1_72537

16. El turisme en l‘edat mitjana • L'oci durant l‘edat mitjana està controlat per les hores de sol, la temperatura, les estacions de l'any i per l'Església. • Els diumenges es converteixen en dies no laborables, per la qual cosa els treballadors tenen temps lliure per a poder acudir a actes religiosos i pagans ------ El temps d'oci i gaudi es considera com l'absència de treball, per la qual cosa es converteix en un temps antagònic del treball i complement indestriable d'aquest últim. • A mesura que passa el temps, la prohibició eclesiàstica i de molts senyors feudals de desenvolupar moltes de les activitats i formes d'oci conegudes en l'actualitat disminueix, ja que les altes esferes d'aquesta societat es tornen més permissives. (Portes, 2007)

17. Comencen les classes socials més adinerades aquest procés d'obertura (amb la introducció de la dansa, música o teatre) i les seguirà la majoria de la població. • El manteniment de dos circuits per al gaudi de l'oci segons la classe social es va a fer encara més palesa durant aquest període. (Portes, 2007) Oci cavalleresc: dirigit a divertir les classes socials més altes de la societat. La seua conducta en la consecució d'aquestes activitats denota la voluntat per diferenciar-se de la resta de la societat a través de l'ostentació. Les principals expressions de l'oci de l'època són els duels i els tornejos

18. L'Església aprofita moltes de les noves formes d'oci per a difondre el seu missatge entre la població amb escassos recursos culturals (teatres, saltimbanquis, malabaristes, joglars, trobadors...) juntament amb les processons de les relíquies dels sants GERMEN DE LES ACTUALS FESTES PATRONALS I DE LES KERMESES Fotografia: http://sobrehistoria.com/la-iglesia-en-la-edad-media/

19. Durant l‘edat mitjana els viatges es redueixen a la mínima expressió a causa de l'augment de la inseguretat per les lluites entre pobles veïns i la mala conservació en els principals camins i vies de comunicació • La població viatja bàsicament per motius comercials, guerra i per a fer peregrinacions, que suposen l'expansió territorial de dues de les principals religions monoteistes: l'Islam i el Cristianisme La Meca Fotografia: http://www.viajeros.com/articulos/peregrinacion-a-la-mecca El camí de Sant Jaume

20. Turisme i religió: les peregrinacions i les croades • Les grans rutes de peregrinació tenien les seues destinacions en: • CRISTIANISME: Jerusalem, Roma i Santiago de Compostel·la • ISLAMISME: La Meca La peregrinació a Santiago de Compostel·la va permetre la florida de moltes ciutats del Nord d'Espanya, convertint-se en una via per a la difusió i expansió dels principals corrents d'art del continent europeu Sant Martín de Frómista Fotografia: http://www.palenciaturismo.es

21. El Codex Calixtinus Dins del Codex Calixtinus, El cinquè llibre constitueix una guia de viatge per als pelegrins, amb consells i una precisa descripció de la ruta, la societat i cultura dels pobles i ciutats per on havien de passar els pelegrins • Es conserva en la Catedral de Santiago • És el primer llibre de viatges - guia de què es té referència

22. Continguts del 5º llibre del Codex Calixtinus Font: http://www.caminosantiagoencadiz.org/index/codexcalixtinus/codexlibrov.html

23. Els ordres religiosos allotjaven sense ànim de lucre als pelegrins en els seus monestirs i convents, però els pelegrins també van ajudar a la creació d'una xarxa de fondes, hostals i altres serveis relacionats directament amb la satisfacció del pelegrí, sobretot al final de la baixa edat mitjana

24. Turisme i religió: les croades i les peregrinacions Un dels territoris més conflictius de les friccions entre l'Islam i el Cristinianisme va ser l'Orient Mitjà. Molts europeus es van traslladar per a lluitar contra els musulmans i així recuperar Terra Santa. L'Església va beneir aquestes incursions militars concedint als cavallers i militars indulgències espirituals i privilegis als combatents Mapa de les Croades http://www.educa.madrid.org/web/ies.mariademolina.madrid/departamentos/historia2/las_cruzadas.htm L'Orde de Sant Joan de Jerusalem i el del Temple protegien i allotjaven els pelegrins que arribaven a Terra Santa

25. Turisme i religió: les Croades i les peregrinacions - Una altra de les motivacions de les croades era crear un itinerari espiritual entre Europa i Terra Santa que suposara una penitència per als pelegrins - Les ciutats del Nord d'Itàlia van aprofitar les croades per a crear una pròspera ruta comercial amb el Mediterrani oriental Mapa de les Croades http://www.educa.madrid.org/web/ies.mariademolina.madrid/departamentos/historia2/las_cruzadas.htm Turisme amb finalitats comercials

26. Els estudiants començaven els estudis universitaris al voltant dels 14 o 15 anys d'edat, desplaçant-se als principals centres d'ensenyament superior de tot Europa i el nord del Mediterrani: Desplaçaments universitaris • Bolonya fundada en 1088 • Oxford (1096) • Cambridge (1209) • Salamanca (1218) • El Caire (970) • París (1215) Mapa de les universitats en l'Edat Mitjana Fotografia: http://commons.wikimedia.org/wiki/file:Map_of_Medieval_Universities.jpg

27. A mesura que augmenta el volum de desplaçaments a causa dels pelegrinatges, viatges comercials, estudiantils, per motius de la guerra o d'oci, comencen a aparèixer els primers establiments hotelers, que ofereixen allotjament i manutenció als visitants En 1282, en la ciutat de Florència, es va constituir el gremi dels hostalers Venècia, que es va convertir en un port d'eixida cap al Mediterrani Oriental comptava ja l'any 1235 amb 24 hostals amb capacitat per a uns 900 viatgers.

28. L'oci en l'Època Moderna Els cortesans de l'època conceben l'oci com a oposició al treball. És un oci destinat a la diversió, sent molt exhibicionista i ostentador (Portes, 2007) El gaudi de l'oci segueix mostrant-se en dos circuits ben diferenciats atenent a la classe social, però són les activitats d'oci desenvolupades per la noblesa i la incipient burgesia les que més atenció capten (celebracions luxoses, festes, caceres, etc.) Aquest període finalitza amb la Revolució Francesa l'any 1789 i l'eliminació del fastuo i l'ostentació desmesurada en les capes socials més altes de la societat

29. El turisme en l'Època Moderna • Des del segle XV, se succeeixen grans descobriments geogràfics que inciten a aventurers, militars, comerciants i curiosos a viatjar al “Nou Món” • Ja iniciat el segle XVI comença un dels moviments turístics més significatius de l'època, considerat com un dels prolegòmens del turisme experimentat en el segle XX EL GRAND TOUR

30. EL GRAND TOUR • Els realitzaven els fills de famílies adinerades, sobretot homes • El viatge podia durar entre 3 i 5 anys • Recorrien gran part d'Europa, normalment acompanyats amb algun familiar, els seus professors i criats o fins i tot, algun sacerdot proper a la família • Era un viatge amb l’objectiu de millorar la cultura dels joves, i així preparar-los per a una futura carrera professional: bàsicament dins de la diplomàcia, l'advocacia, la política o la carrera militar Planning the Grand Tour per Emil Brack Font: http://www.christies.com/lotfinder/lot/emil-brack-planning-the-grand-tour-1325968-details.aspx?pos=35&intObjectID=1325968&sid=

31. El Grand Tour va començar sent un ritu iniciàtic en l'adultesa de l'aristocràcia europea, sobretot britànica, i en menor mesura, francesa i alemanya Va ser durant el segle XVIII quan va augmentar considerablement el nombre d'homes i dones que viatjaven per plaer fora de les fronteres de Regne Unit. La percepció que molts joves de l'alta societat britànica estaven viatjant a Itàlia, França i a Europa Central, va provocar una major importància social del Grand Tour que va provocar que el turisme no fóra ja monopoli de les classes més adinerades de la societat i que es pogueren crear viatges a mida per a l'aristocràcia menys acabalada i per a la xicoteta i incipient burgesia (es van crear alternatives més curtes i barates en les quals es visitava sobretot París i Països Baixos, evitant Itàlia) GRAN REVOLUCIÓ SOCIAL

32. Itinerari i característiques del Grand Tour • Els turistes britànics solien arribar a la costa britànica i des de Dover arribar al continent per Calais. Quan les relacions entre França i el Regne Unit no eren bones, també usaven els ports d'Ostende a Bèlgica o a Dinamarca • Viatjaven preferentment en vaixells de passatgers, però si no era possible, també utilitzaven bucs mercants, vaixells de guerra o vaixells/iots privats • El viatge solia incloure París i un recorregut per les principals ciutats italianes (Roma, Venècia, Florència i Nàpols). Quasi tothom va seguir la mateixa ruta, encara que va haver-hi gent que va continuar més al sud de Nàpols i que es van endinsar en els Balcans, en el Bàltic, van anar a la península ibèrica o a Europa de l'Est • Solien disposar de petits operadors turístics que acompanyaven els joves i s'ocupaven del transport, l'allotjament, el menjar i la protecció enfront dels bandits dels camins (Black, 1995)

33. Preferències personals per un determinat territori i la seua cultura, idioma, art, etc. i la moda i/o conveniència de les rutes triades Factors interns En l'itinerari influïen... Font: (Black, 1995) Factors polítics, desordre social, malalties greus o guerres Factors externs

34. DESTINACIONS MÉS POPULARS del Grand Tour DESTINACIONS MOLT POC POPULARS del Grand Tour • Itàlia (i les seues principals ciutats: Venècia, Roma, Florència i Nàpols) • Europa Central (Berlín, Dresden, Viena) • París • Espanya • Portugal • la zona d'Itàlia al sud de Nàpols • el sud-oest de França DESTINACIONS MENYS POPULARS del Grand Tour Influïa el mal estat de les carreteres, les dificultats per a trobar serveis als viatgers, l'absència de mitjans de transport per a desplaçar-se, les dificultats de l'idioma, etc. • Praga • el Mar Bàltic • la resta de França, exceptuant París. En la primera meitat del XVIII la vall del Loira va ser molt popular, però els joves preferien la naturalesa

35. Itàlia en el Grand Tour • Era la destinació més popular de la majoria dels grans aristòcrates britànics per diversos motius: • Per la seua història i art • pel clima suau • per raons religioses per als viatgers cristians • per l'oportunitat de poder gaudir d'aventures sexuals • perquè a Itàlia podien gaudir de la tolerància d'una societat oberta i acollidora Font: (Black, 1995)

36. El Grand Tour a Espanya Benjamin Reene, un viatger britànic, va descriure Espanya com “el país més avorrit d'Europa” El Grand Tour a Espanya se centrava bàsicament a Madrid, i es considerava que, fora de Madrid, hi havia molt poc a fer • Els viatgers no consideraven Espanya com una destinació interessant per diversos motius: • El viatge des del Regne Unit era molt llarg • Les carreteres i camins espanyols eren de mala qualitat • Les ruïnes romanes a Espanya no tenien tant interès com les italianes per als turistes • No mostraven interès per les ruïnes de l'art islàmic a Espanya • Les muntanyes espanyoles no es podien comparar amb els Alps • Les facilitats i serveis per als viatgers eren molt deficients, havent d'esperar diversos dies per a prosseguir les rutes que iniciaven bé als Pirineus o des de Portugal, on arribaven per vaixell Font: (Black, 1995)

37. El turisme en l‘edat contemporània Des del segle XVIII fins a la generalització del turisme de masses

38. Treball Think-Pair-Share amb l’article “Aquí nació el turismo moderno” de Rigi Kulm Kulm, Rigi (2013): Ací va nàixer el turisme, publicat en el periòdic El País, l'1 de setembre de 2013.

39. El turisme des del segle XVIII fins a la generalització del turisme de masses

40. Abans del segle XIX només hi havia comportaments turístics, no el fet turístic en si, units A GUERRA, COMERÇ i PEREGRINACIONS La Revolució Industrial inaugura l'inici del Turisme com a indústria macroeconòmica Revolució Industrial • Què suposa la Revolució Industrial? • Revolució dels transports • Sorgiment d'empreses turístiques o d'indústries afins al turisme (transports, hotels, etc.) • Regulació de les condicions laborals • Noves destinacions turístiques i noves tipologies de viatgers

41. Revolució dels transports • L'augment de la producció industrial estava totalment lligada amb • una major demanda de matèries primeres en països en vies de desenvolupament (molts d'ells colonitzats per les grans potències industrials o sota la Commonwealth) • Cerca de nous mercats per a comercialitzar els productes fabricats Es va crear així un circuit de distribució de matèries primeres, de productes manufacturats, d'emigrants desplaçant-se a per a donar-los eixida en nous mercats Font: http://geahistoria.blogspot.com.es/2009/12/historia-del-orient-express.html

42. El segle d'or del ferrocarril Es poden dividir tres etapes bàsiques en el desenvolupament del ferrocarril: 1.- Prehistòria del ferrocarril. En les dues ribes de l'Atlántic, l'objectiu principal és el desplaçament de tropes militars, per la qual cosa als Estats Units les línies fèrries van arribar de costa a costa, mentre que les companyies europees limiten l'abast de les seues vies a les seues pròpies fronteres. 2.- Expansió i enfortiment d'aquest mitjà de transport. D'una política nacional es passa a una política internacional, sobretot a Europa, on es planteja unir les principals capitals 3.- Declivi i competència amb l'avió

43. Sorgiment d'empreses turístiques o d'indústries afins al turisme Wells & Fargo Company • - En 1852, Henry Wells i William Fargo van fundar la companyia Wells, Fargo and Co’s de banca i transports • Van començar amb el transport de mercaderies i van continuar amb el transport de viatgers des de Nova York fins a la costa del Pacífic dels Estats Units • Van introduir els xecs de viatge i van fundar l'agència de viatges American Express Font: http://www.wellsfargohistory.com

44. En 1864, Pullman va incloure vagons-restaurant, casino i dormitoris amb cambres de bany en els trens que realitzaven trajectes llargs als Estats Units “En 1867 Pullman va presentar el seu primer hotel sobre rodes, el President, un vagó llit mes un altre que era cuina i cotxe comedor.la menjar rivalizaba amb la dels millors restaurants de l'època, i el servei era impecable. Un any després, en 1868, va llançar el model ‘Delmonico’, primer cotxe destinat a l'alta cuina. Els menús del cotxe eren preparats per xefs del famós restaurant ‘Delmonico’ de Nova York En 1875 l'empresa Pullman comptava amb un patrimoni de 100.000 dòlars al valor d'inventari, tenia 700 cotxes en operació, i comptava amb dipòsits per centenars de milers de dòlars en el banc. Sis anys més tard, les fàbriques de Pullman construïen 100.000 vagons per a mercaderies, 500 per a passatgers i uns 200 vagons llits.” Font del text i fotografia: http://treneando.com/2009/12/31/pullman-y-el-coche-cama/

45. L'aportació de Thomas Cook al turisme modern • Thomas Cook va ser un empresari que va revolucionar el sector turístic amb la preparació dels viatges organitzats, l'abaratiment del viatge turístic i l'obertura de la primera agència de viatges moderna • Al juliol de l'any 1841, Thomas Cook va preparar el primer viatge amb paquet turístic a Loughborough per a un grup d'unes 500 persones de Leicester. A pesar que va resultar un fracàs econòmic per al mateix empresari, va establir les bases per a crear l'actual paquet turístic Thomas Cook Fotografia: http://news.investors.com/management-leaders-in-success/062512-615788-thomas-cook-devised-a-blueprint-for-travel-business.htm?p=full

46. En 1950 va començar a oferir els primers viatges per la resta d'Europa, Estats Units i Terra Santa • Amb el seu fill, va formar la Thomas Cook and Son, la primera agència de viatges • Thomas Cook va començar oferint els itineraris que segles abans havien popularitzat el Grand Tour a les classes mitjanes britàniques en la resta d'Europa, popularitzant sobretot Suïssa i la regió natural dels Alps Font: http://www.nationalarchives.gov.uk/education/victorianbritain/happy/source5.htm

47. En 1867 va introduir els bons turístics perquè els seus clients pogueren pagar en els hotels serveis contractats i prepagados en la seua agència de viatges • En 1872, la companyia Thomas Cook va ser capaç d'oferir un viatge al voltant del món, que va servir d'inspiració per a Julio Verne en la seua obra “La volta al món en 80 dies” Font: http://news.investors.com/management-leaders-in-success/062512-615788-thomas-cook-devised-a-blueprint-for-travel-business.htm?p=full

48. Regulació de les condicions laborals • La consolidació gradual de l‘estat del benestar i de la seguretat social va ser la resposta dels Estats a les sol·licituds dels obrers industrials una vegada establides les bases del treball industrial urbà. • L'ampliació del temps lliure de la societat obrera es va aconseguir amb la disminució progressiva d'un horari màxim diari, fins a arribar a les vuit hores. Més tard, van arribar la “setmana anglesa” i la “setmana americana” que deixaven lliures els dissabtes a la vesprada, i tot el dissabte respectivament sense una reducció de la quantia del sou setmanal • I així, van arribar les vacances pagades anuals, en les quals els sindicats d'obrers al·legaven la necessitat de recuperar forces dels treballadors després de tot un any de treball (amb diferent durada segons el país i els acords assolits), més els períodes de maternitat, avançament de la jubilació, retard de l'edat per a començar a treballar... (Font: Fernández Fuster, 1991, pp 22)

49. Noves destinacions turístiques i noves tipologies de viatgers • Des de Regne Unit, el fenomen turístic va traspassar al continent europeu • A l'inici, està lligat a l'aristocràcia encara que lentament, la burgesia començarà a gaudir de la seua posició econòmica • L'oferta de destinacions turístiques comença a augmentar a mesura que el fenomen turístic es desenvolupa tant al Regne Unit i la resta dels països industrialitzats d'Europa.

50. Treball Think-Pair-Share amb l’article “El desarrrollo espai-temporal del turisme litoral” d'Erdmann Gormsen Font: http://web.usal.es/a13004/Recursos%20Territorials08_09/TEMA%202/Text%20Model%20de%20Gormsen.pdf