UNITAT 9

1. UNITAT 9 LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

2. ÍNDEX Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració • EL SEGLE DE LES LLUMS • LA IL·LUSTRACIÓ ANGLESA • LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA • VOLTAIRE (1694 – 1778) • ROUSSEAU (1712 – 1778) • ROUSSEAU: CRÍTICA DE LA CULTURA • ROUSSEAU: POLÍTICA I EDUCACIÓ • LA IL·LUSTRACIÓ A ALEMANYA • LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA • EL PENSAMENT DE LA DONA EN EL MÓN MODERN • ENLLAÇOS

3. EL SEGLE DE LES LLUMS Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració • En el segle XVIII neix la Il·lustració, un moviment intel·lectual a Europa que replanteja qüestions morals, religioses, polítiques i científiques a fi de dur a terme una transformació social. • La Il·lustració neix a Anglaterra (Enlightenment), es fa molt potent a França (LeSiècle des Lumières) i s’estén per Alemanya (Aufklärung), Itàlia (Illuminismo) i Espanya.

4. LA IL·LUSTRACIÓ ANGLESA Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració

5. Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració • Influència anglesa: pensament liberal de Locke recollit per Montesquieu, Voltaire i Rousseau; teoria empirista adoptada per Condillac; visió naturalista de la moral i la religió. • Enciclopèdia de Diderot i D’Alembert, compendi del saber humà. La figura del philosophe és central: amant de la cultura i les lletres, activista i pensador. • Exaltació de la deessa raó: moral i política, ciència i educació, fins i tot religió, adquireixen coherència des de la racionalitat humana. • Optimisme en les possibilitats i el progrés de la humanitat. LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA

6. Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració • Instaura una nova concepció de la història fundada en el progrés civilitzador a través del desenvolupament de la raó. Essai sur les moeurs et l’esprit des nations (’Assaig sobre els costums i l’esperit de les nacions’). • Crític sagaç de la injustícia i l’obscurantisme, la monarquia i l’Església. • Defensa del deisme, religió natural. El terratrèmol de Lisboa li fa pensar en una dimensió moral i psicològica de la religió. • En el Càndid es debat entre la consciència dels mals d’aquest món, naturals i socials, i la incapacitat per resoldre’ls, que acaba en un escepticisme constructiu: malgrat tot “esperem dies bons”. VOLTAIRE (1694 – 1778)

7. ROUSSEAU (1712 – 1778) Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració • Se situa entre la Il·lustració i el Romanticisme: • - critica a la societat hipòcrita i convencional del seu temps, • - qüestiona la racionalitat científica, • - desconfia del progrés, • - exalta la vida natural i la bondat primitiva, • - mostra un estat d’ànim malenconiós. • Malgrat que no es va adaptar al seu temps, va inspirar les idees de llibertat i igualtat de la Revolució Francesa. • Personalitat problemàtica. Mania persecutòria. Vida errant. Les seves idees li van ocasionar el rebuig de l’Església i la Universitat i l’ordre d’arrest per part dels governs de Ginebra i França.

8. ROUSSEAU: CRÍTICA DE LA CULTURA Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració • Obté el guardó al concurs proposat per l’Acadèmia de Dijon. Les ciències i les arts han estat pernicioses per al desenvolupament de la humanitat. • Arguments: les ciències i les arts han apartat l’ésser humà de la natura i li han creat necessitats falses que l’esclavitzen. • Aquest al·legat contra la cultura va despertar gran polèmica i rebuig. Rousseau respon amb un segon llibre sobre el principi dedesigualtat entre els homes. • Tesi del “bon salvatge”: l’ésser humà vivia lliure i era bo en la natura; la civilització l’ha corromput: creació d’artificis, divisió del treball, relacions de dependència, propietat privada.

9. ROUSSEAU: POLÍTICA I EDUCACIÓ Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració Davant d’aquesta situació el repte és construir un Estat social legítim que torni la llibertat a l’ésser humà. Tot això es mostra utòpic i Rousseau es refugia en la natura a escriure sobre si mateix.

10. LA IL·LUSTRACIÓ A ALEMANYA Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració Les idees il·lustrades van arribar tard a Alemanya, políticament més endarrerida.

11. LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració • En el segle xviii, Espanya estava sumida en un fort endarreriment intel·lectual, polític i social. • Carles III, el dèspota il·lustrat, obre el país a la renovació. En diverses ciutats es van fundar les Societats Econòmiques d’Amics del País, centres de difusió del pensament il·lustrat. • Feijoo fa una revisió crítica de la superstició i la ignorància, seguint la teoria dels ídols de Bacon, al Teatrocríticouniversal. • Jovellanos: la cultura és l’únic camí per aconseguir la prosperitat social. Prioritats: Reforma de l’ensenyament i reforma agrària.

12. EL PENSAMENT DE LA DONA EN EL MÓN MODERN Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració • A França van començar a proliferar salons intel·lectuals organitzats per dones. Reunions de discussió filosòfica, científica i política. Saló de Mme. Châtelet i de Mme. d’Épinay. • Durant la Revolució Francesa moltes dones van prendre la paraula en llocs públics fent reivindicacions polítiques unides als drets de la dona. • A Anglaterra, Mary Wollstonecraft reivindica el paper actiu de la dona lliure de la submissió a la frivolitat i al sentimentalisme. Va defensar a Anglaterra els ideals polítics i educatius de la Il·lustració francesa. • Entre la Il·lustració i el Romanticisme, Madame de Staël fa una reflexió sobre l’íntima relació entre les condicions socials i la producció artística i cultural, que li fa analitzar una important contradicció: el caràcter temporal (històric) i etern (universal) de l’obra d’art.

13. ENLLAÇOS Unitat 9. La filosofia en l’època de la Il·lustració • Característiques generals de la Il·lustració • Diccionari filosòfic de Voltaire • Emili, de Rousseau • Selecció d’enllaços a les obres de Rousseau en diversos idiomes