Download
1 / 16
160 likes | 270 Views
D avant el temple devastat i profanat pels enemics d'Israel, la comunitat suplica al Senyor que recordi la seva Aliança (v. 20) i s'afanyi a reparar els afronts del seu poble (v. 21).
E N D
Davant el temple devastat i profanat pels enemics d'Israel, la comunitat suplica al Senyor que recordi la seva Aliança (v. 20) i s'afanyi a reparar els afronts del seu poble (v. 21). Per fer més urgent la súplica, s'evoquen les proeses que va realitzar el Senyor quan va rescatar Israel de l'esclavitud i el va convertir en la seva herència (v. 2). Al mig de la súplica, s'hi intercala un himne al Déu creador (vv. 12-17), amb la finalitat de contraposar el poder manifestat en el moment de la creació i el seu desconcertant silenci present.
L'Església, com a poble de la nova aliança, repeteix aquest salm en temps de persecució, sobretot quan aquesta es prolonga i sembla triomfar el furor antireligiós dels qui es rebel·len contra Déu. L'Apocalipsi anuncia amb diversos símbols aquesta persecució que ha de sofrir l'Església: Ap 2,10; 7,14; 12,13-18; 13,7; 17,12-14.
Déu nostre, ¿per què ens teniu abandonats, i sou tan sever amb el ramat que pastureu? Recordeu-vos del poble que us vau fer vostre, que redimíreu en altre temps per posseir-lo; recordeu la muntanya de Sió, on residíeu.
Acosteu-vos-hi; tot són ruïnes irreparables, d’un cap a l’altre l’enemic ha devastat el santuari. Al lloc dels vostres aplecs sentim els crits dels opressors, i han hissat els seus estendards en lloc dels nostres. A cops de destral han abatut els sostres de l’entrada, han estellat les seves portes amb maces i tascons;
han calat foc al vostre santuari, l’han arrasat, profanat el lloc on residia el vostre nom. Es deien dintre seu: “Destruïm-lo d’un cop.” Han cremat tot el clos dels aplecs de Déu. No veiem estendards nostres, no ens queden profetes, i ningú de nosaltres no sap quan durarà.
¿Fins quan, Déu nostre, ens insultarà l’opressor? ¿Gosarà l’enemic menysprear sempre el vostre nom? ¿Per què retireu la vostra mà I us la guardeu inactiva sobre el pit?
Però vós, Déu nostre, heu estat sempre el nostre rei, i us han fet famós les vostres grans victòries.
Amb quin poder dividíreu la mar, trencàreu els caps dels monstres marins! Vós esclatàreu el cap de Leviatan, convidàreu els taurons a devorar-lo, obríreu fonts d’aigua abundosa, i eixugàreu rius inestroncables.
El dia és vostre, ho és també la nit; vós fixàreu les estrelles i el sol, i delimitàreu els termes de la terra; l’estiu i l’hivern, sou vós qui els vau formar.
Recordeu, Senyor, que l’enemic us insulta, que un poble insensat menysprea el vostre nom. No doneu a l’esparver la vostra tórtora, no oblideu els vostres pobres per sempre.
Ja és hora que penseu amb l’aliança, les coves del país són caus de violència. Que els oprimits no se’n vagin defraudats, que els pobres desvalguts lloïn el vostre nom.
Alceu-vos, Déu nostre, defenseu la vostra causa, recordeu que tot el dia us insulta l’insensat; no oblideu que els opressors estan cridant, que creix l’avalot dels qui s’alcen contra vós.
NO TENIM PROFETA! Si almenys tinguéssim un cap, un líder religiós com Moisès, que estigués en contacte amb Déu, que ens comuniqués la seva voluntat, que ens interpretés aquesta situació en la qual som i que ens sembla absurda, que donés un sentit als nostres sofriments i assenyalés amb autoritat divina una direcció d'esperança...; si almenys hi hagués un profeta entre nosaltres que ens revelés els nostres errors i guiés les nostres vides pel camí de la redempció, podríem trobar resignació en les nostres penes, llum en els nostres dubtes i força per a caminar. Nosaltres mateixos fem el que hem de fer amb fidelitat i constància, sí, però sense esperit, sense valentia, sense il·lusió. Seguim la rutina diària i complim amb el nostre deure; però la nostra mirada s'arrossega pels solcs del camí, en comptes d'aixecar-se a la resplendor de les estrelles. És trist, un món sense profetes. Actueu, Senyor, actueu a través dels vostres escollits. Envieu profetes al vostre poble, envieu-li missatgers, envieu-li sants. Que la seva veu ens sacsegi i ens desperti i ens faci veure les indigències espirituals del nostre món i la manera de remeiar-les amb la nostra presència cristiana. «Vós, Déu nostre, heu estat sempre el nostre rei, i us han fet famós les vostres grans victòries.»
Déu de la nova aliança, defenseu la vostra causa contra els enemics que us menyspreen aixecant els seus propis estendards: que la nostra esperança no s’aparti de vós i que la vostra salvació arribi a tots els homes. Per Crist, Senyor nostre.
