La Psicoanàlisi de Freud

1. La Psicoanàlisi de Freud Bloc 3: L’ésser humà Unitat 8. Estudi psicològic ésser humà Apartat 1.2 Conscient inconscient Sigmund Freud, 1856 -1939 Freiberg, Viena, Londres Freud. Psicoanàlisi Sospita de Freud: Ésser humà  animal racional «L'home ni tant sols és amo i senyor de la seva pròpia casa: dins seu hi ha forces impulsives que governen la seva voluntat i ell les desconeix, només té informació escassa i fragmentària sobre el que s'esdevé fora de la seva consciència en la vida psíquica.»Freud, Introducció a la psicoanàlisi

2. Freud: algunes de les seves preguntes a) Per sota de la racionalitat i la lògica, hi ha un món desconegut? Resposta: Sí, teoria de l’inconscient. Freud. Psicoanàlisi b) Quina és la força, impuls o motivació més profunda en els humans? Resposta: Teoria de la sexualitat: desig, però també mort c) Com podem accedir a l’inconscient, no observable? Resposta: Interpretant els somnis. d) Quin paper ocupa la infància en la vida dels individus? Resposta: Un paper central, evolucionat. e) Quin és l’objectiu fonamental de la psicoanàlisi? Resposta: Curar els trastorns psíquics. f) Com incideix la cultura en la vida de les persones? Resposta: Visió negativa de la cultura.

3. Amb Breuer, el cas d’Anna O Freud. Psicoanàlisi El moment decisiu de la curació d’Anna O s’esdevingué durant el 1882 quan ella va experimentar un trastorn molt semblant a una hidrofòbia. Tot i que es moria de set, no podia beure; finalment, una nit mentre estava en estat hipnòtic, va dir a Breuer que havia vist la seva dama de companyia anglesa com servia aigua al seu gosset en un got. Així que va poder explicar aquest record reprimit va desaparèixer la seva fòbia a l’aigua Anna O i Freud. Segons versió del film Freud de John Huston

4. A París, amb Charcot Freud, ja metge, obté una beca i se’n va a París on Charcot fa ús de la hipnosi en el tractament de la histèria. Intueix l’existència d’un inconscient: si els símptomes histèrics (originats per conflictes que el malalt desconeix) poden ser manipulats mitjançant la hipnosi, aleshores podem pensar que aquest pot no saber el que sap. Freud. Psicoanàlisi

5. Records reprimits Freud. Psicoanàlisi a. Teoritza que qualsevol vivència conflictiva i desagradable queda soterrada i amagada a l’inconscient. La repressió és el mecanisme que ens defensa d'aquest trauma. b. Ara bé, els continguts reprimits, si bé soterrat, són una energia continguda que produeix manifestacions externes com ara els símptomes histèrics. c. Si aquests continguts passen de l'inconscient al conscient, aleshores la ment queda alliberada (catarsi), tot esvaint-se les manifestacions externes o malalties psíquiques neuròtiques.

6. Espeleòlegs o arqueòleg de la ment Freud. Psicoanàlisi Lentament, Freud tendeix a abandonar la suggestió hipnòtica com a mètode d'accés als conflictes amagats i adopta tècniques alternatives: la lliure associació d'idees o la interpretació dels somnis. Deixant parlar sense reserves al pacient o deixant que aquest recreï els seus somnis, l'analista es comporta com un espeleòlego un arqueòleg de la ment, és a dir, s'endinsa en l'inconscient de la persona i fa emergir el trauma reprimit.

7. L’inconscient no és observable Freud. Psicoanàlisi L'inconscient no és observable, però es manifesta: a) en els somnis, b) en els actes fallits o errors de la nostra vida quotidiana, c) en els trastorns mentals, especialment els neuròtics.

8. El somnis Els somnis són una realització simbòlica dels desigs inconscients reprimits. Els somnis són el camí reial vers l'inconscient. Les escenificacions imaginàries dels nostres somnis -contingut manifest del somni- són disfresses que, interpretades, porten al contingut latent del somni, uns continguts que estan lligats als nostres desitjos més profunds. Freud. Psicoanàlisi Dalí: Retrat de Freud, 1937 Dalí: El somni, 1927

9. Estrats de la ment Freud. Psicoanàlisi La ment o aparell psíquic està estructurat en tres estrats o nivells que indiquen la profunditat dels processos psíquics. El conscient és la part que conté informacions, vivències o continguts dels quals ens n’adonem. El preconscient és la part dels records inconscients però que fàcilment poden fer-se conscients. L’inconscient, el nivell més profund, conté continguts difícilment accessibles; vivències traumàtiques, informacions desagradables que no ens convé recordar.

10. L’inconscient Freud. Psicoanàlisi

11. La repressió, un mecanisme de defensa En la teoria freudiana de la personalitat, la repressió té un paper molt actiu; és com una energia o un esforç que s'exerceix a fi d'evitar que continguts desagradables penetrin en el conscient. La repressió és un dels mecanismes de defensa que permet viure tranquil·lament. Altres mecanismes de defensa: Freud. Psicoanàlisi • Sublimació: transformació de dels impulsos en activitats considerades superiors i més acceptables. • Regressió: retorn a etapes anteriors de la vida prèvies al conflicte. • Projecció: atribució als altres els propis impulsos o pensaments indesitjables. • Desplaçament: substitució de l’objecte inicial de la pulsió per un altre menys complicat o perillós.

12. Els impulsos que dominen: eros i thànatos Freud féu i reféu la seva teoria de les pulsions i poden identificar-se quatre etapes o versions de la teoria. El Freud més madur manté una teoria dualista de la motivació humana en la qual la libido, vista com a pulsió de vida oEros, està interconnectada a una pulsió de sentit contrari, pulsió de mort,Thànatos o impuls destructiu. Freud. Psicoanàlisi Eros i Thànatos són les dues forces que determinen l'evolució de la vida personal i l’evolució de la vida de les societats.

13. Estàtica i dinàmica de la ment Freud. Psicoanàlisi Freud evoluciona d'una visió estàtica de la ment: conscient, preconscient i inconscient, a una visió dinàmica on parla de tres agents o actors en la nostra personalitat: l'allò o id, el jo o ego, i el superjò o superego.

14. Dinàmica de la ment: allò o id Freud. Psicoanàlisi L'allò és l'agent més obscur, primitiu, pulsional i inaccessible de la nostra personalitat. Aspira a la immediata satisfacció de totes les necessitats; només el regula el principi del plaer. és totalment inconscient, irracional iil·lògic.

15. Dinàmica de la ment: jo o ego Freud. Psicoanàlisi El jo és un agent que sorgeix a partir de l'allò, de l'aplicació intel·ligent del principi del plaer: evitar les conseqüències desagradables en la recerca del plaer, una aplicació coneguda amb el nom de principi de la realitat. La tasca principal del jo és l'autoconservació de l'individu; per això aprèn -poc a poc- a interposar el pensament entre el desig i l'acció.

16. Dinàmica de la ment: superjó o superego Freud. Psicoanàlisi El superjò és un agent de la personalitat que emergeix a partir del jo, de la debilitat del jo infantil. Consisteix, bàsicament, en l'interiorització de les prescripcions paternes; és la veu dels pares i configura la pròpiaconsciència moral. Aquestes prescripcions acaben fent-se inconscients i esdevenen una instància que vigila i controla el jo.

17. Dinàmica de la ment Freud. Psicoanàlisi

18. Desenvolupament de la personalitat Freud. Psicoanàlisi En el desenvolupament de la personalitat, la sexualitat té un paper decisiu. Freud trenca amb la tradició segons la qual l’infant és un ésser asexual; ben al contrari, la sexualitat infantil determina el nivell de maduresa de la futura personalitat adulta. El nen és un pervers polimorf: un ésser que en el seu procés de creixement passa per diferents etapes (oral, anal, fàl·lica, latència i pubertat) que s’han de superar per arribar a una sana sexualitat adulta. Els individus que es detenen o fixen en alguna de les etapes cauen en la perversió a ella associada.

19. El complex d’Edip Freud. Psicoanàlisi En l’etapa fàl·lica, al voltant dels cinc anys, es desenvolupa el complex d’Èdip, situació que es caracteritza per un sentiment ambivalent d’amor i d’odi envers el pare en cas del nen i envers la mare en cas de la nena (= complex d’Electra). Només qui el supera esdevindrà una persona sana i madura. Tragèdia d’Edip (Homer, Sòfocles) Èdit, fill de Lai i Jocasta Oracle profetitza Tebes, Corint, Tebes «Ja en els primers anys infantils comença el nen a sentir per la seva mare una especial tendresa. La considera com una cosa seva i veu el pare com una espècie de competidor que li disputa la possessió. Anàlogament considera la nena a la seva mare com algú que li destorba les seves afectuoses relacions amb el pare i que ocupa el lloc que ella voldria monopolitzar».

20. Crítica de la cultura Freud. Psicoanàlisi Freud assumeix una analogia entre els fenòmens individuals i els col·lectius. A la patologia psíquica individual hi correspon una patologia col·lectiva; les mateixes pulsions personals tenen un anàleg social: Eros i Thanatos regeixen tant les vides personals com els comportaments col·lectius. Igualment, el complex d'Èdip té la seva traducció social: el tabú de l'incest. La cultura, de la mateixa manera que l’individu, reprimeix la sexualitat personal, ha imposat molts sacrificis i repressions a l‘ésser humà: és per això que es dóna un malestar en la cultura. El progrés implica un preu molt alt: la nostra felicitat